Victoria cruziana

Archiu:Victoria cruziana flower.jpg

irupe (Victoria cruziana)

El irupe, irupé, yrupẽ , victòria o yacaré yrupe (Victoria cruziana Orb. 1840, sense. V. trickerii) és una planta aquàtica endèmica de les conques dels rius Paraná i Paraguay. Part del mateix gènero de Victoria amazonica i Victoria boliviana , la ninfácea més gran del món, és molt similar a esta en apariència, en enormes fulls circulares que suren sobre la superfície de l'aigua. És més resistent a les baixes temperatures que la V. amazonica i que la V. boliviana, per lo que es cultiva en major facilitat. Forma part integral del ric ecosistema dels chapullés del Pantanal i els Esteros del Iberá, a on s'integra als embassats i recobrix grans extensions d'aigües tranquiles.

Característiques

V. cruziana és una aquàtica perenne en la seua hàbitat natural, anual o bienal en cultiu en climes més frets. Forma un rizoma sumergit, del que brota el sistema radical, fibroso i de color groguenc, que es fixa al fondo de les aigües. D'est broten llarcs pecíols flexibles, a la veta dels quals s'ubiquen les fulls flotants. Presenta un marcat polimorfisme foliar; el primer full en brotar és de forma elíptica, hendida a lo llarc, i carent del vorell que és distintiu de la forma final; la segona mostrarà ya forma sancera, la tercera alcança la forma circular dels fulls madurs, i a partir de la quarta comença a aparéixer el distintiu vorell, que pot alcançar els 10 cm d'altura, en dos muescas per a permetre el drenage de l'aigua.

Els fulls madurs alcancen els dos metros de diàmetro; són làmines circulares, peltadas, fortes, en el marge sancer, el fes glabro i dotat d'una important capa de cutícula, lo que ajuda a repelir l'aigua; posseïxen abundants estomas. El envés pot presentar ocasionalment estomes, presumiblement no funcionals; és de color púrpura, en pubescencia multiseriada ben distintiva, i recobert de fortes aguijones multicelulares. Està reforçat per davall en grosses cuadernas de teixit poroso, en cavitats intercelulares reblixes d'aire per a facilitar la flotació. Tota la part sumergida de la planta conta en dures i grosses espines que la protegixen dels predadorés. Els fulls poden alcançar els 60 kg de pes.

Al més de l'aparició dels fulls definitius, és dir, a mitan de primavera, apareix un capoll floral a la veta d'un talle de fins a 2,5 cm d'ample; és de color blanc i forma elongada, protegit per un cáliz de quatre sépals de tenyida rosáceo i fins a 15 cm, desprovistos d'espines. Pot alcançar els 30 cm de diàmetro. Els pétals exteriors són grossos, en cámara que contribuïxen a la flotació de la flor. D'obertura nocturna, la flor és blanca en el dia de la seua aparició; té fins a un centenar de pétals de forma redonejada, en una distintiva fragància semblant a la del ananá. Una reacció termoquímica eleva la temperatura de la flor fins a 20 °C més allà de la temperatura ambiente per a colaborar en la difusió de l'aroma, que atrau a coleòpters, que queden atrapats quan la flor es tanca prop de l'amanecer. El tancament demora al voltant de 20 minuts. Durant esta primera nit la flor posseïx només l'aparat reproductor femení, llest per a rebre el polen transportat pels insectes polinisadorés. Durant el segon dia desenrolla estams, que recobrixen de polen als insectes atrapats. Lliberats a la vespradeta de la segona nit, estos fertilizarán una atra flor d'esta manera. Esta segona nit la flor es torna perceptiblemente rosada en color. La autopolinización és possible, encara que més rara. En amanecer del tercer dia, la flor es tanca i se sumergix.

El frut madura en immersió; és una baya globosa, de color parduzco, coberta d'espines, que conté numeroses llavors de forma oval, negruzcas o verdosas.

Hàbitat i distribució

V. cruziana creix en aigües calmes dels sistemes dels rius Paraná i Paraguay. Requerix molt sol, que s'assegura en evitar l'alt vorell foliar la superposició de fulls, pero tolera temperatures més baixes que V. amazonica, admetent fins a 20 °C. S'ha introduït en regions templades de tot lo món per al seu cultiu com a ornamental. En regions templades o de canvis bruscs en el nivell d'aigua el seu cicle vital es fa anual o bienal normalment.

Cultiu

Per a alcançar la seua forma natural V. cruziana requerix estanys de bon tamany, fins a 6 m de diàmetro, pero si es controla la cantitat de terra disponible per a l'expansió del sistema radical és possible obtindre varietats en menys fulls, que poden desenrollar-se en entorns més reduïts. És molt exigent sobre fertilisació, procedint d'un hàbitat original en que la descomposició llibera nutrients en grans cantitats en el sol. Poden ser necessaris 2 kg de fòrmula NPK 20-20-20 per semana per a una planta de gran tamany.

En cultiu s'han produït híbrits en V. amazonica. V. cruziana x amazonica es coneix en el nom cultivar de 'Longwood'; és fèrtil, en característiques intermiges entre els seus progenitors. L'híbrit V. amazonica x cruziana és d'obtenció més recent; data de 1998, i es coneix com 'Adventure'. Cada u d'estos poden recruzarse en els seus progenitors. Encara que els números cromosòmics són distints (per a V. cruziana 2n=24, per a V. amazonica = 20), els resultats són viables.

Tradició

Victoria cruziana (yrupé) té llegendes guaraníes, a on la descriuen i exponen la força i bellea de la seua flor. A continuació s'exponen dos llegendes.

En les vores del riu Paraná, vivia el cacic Ruichá Tacú, que governava una tribu d'hòmens a on descollava un: Pytá, qui estava enamorat de Morotí, la filla de Ruichá Tacú. Pytá i Morotí, s'amaven, pero sempre obstaculisaven el seu amor. Un dia, Morotí passejava en les seues amigues prop del riu Paraná i va presumir l'amor que Pytá sentia per ella, va llançar el seu braçalet d'or al fondo del riu i li va dir a les seues amigues que, Pytá anava a arreplegar-ho puix l'amava tant que faria qualsevol cosa per ella. Era molt perillosa la proposta de Morotí a Pytá, puix el riu era molt brau, no obstant, ella va dir que Pytá era el millor nadador. Va cridar desesperada al seu enamorat Pytá, dient-li que havia caigut el seu braçalet al riu i que volia que ho arreplegara. En el seu immens amor, Pytá es va tirar al riu i mai més va eixir, Morotí, impacientada, va manar a cridar al bruix per a que li diga que havia passat. El bruix va observar el riu i va dir que Pytá estava ben, pero que ara estava en el fondo de les mars en  I-Falca-Payé, qui era la hechicera dels rius, ella s'havia enamorat d'ell i li havia promés totes les seues riquees a canvi que es quede en ella, a lo que Pytá havia accedit. 

Irritada, Morotî es va llançar als rius i va conseguir salvar-ho de les garres d'I-Falca-Payé, i en emergir a la superfície, varen eixir en forma d'una bella flor de pétals rojos i blancs, que aixina transformats, oferixen el seu amor i bellea a tot lo món.

Fa temps, va existir una jove índia la bellea de la qual deixava extasiados a els qui l'observaven. Per això la varen cridar Jasy Ratá, que en guaraní vol dir "llum d'estrela". Vivia a la vora del vast estany del yberá, que significa “aigües lluentes”.

Jasy Rata des de chiqueta i nit despuix de nit, escapava a hurtadillas de la seua barraca per a deixar-se acariciar pels plateados rajos de la Lluna que eixercia sobre ella una incontenible atracció. Seducció que, en el temps, es va transformar en amor intens i desesperat.

La jove sentia que el satèlit tenia un sentiment recíproc cap a ella i que, com a prova del seu afecte, li obsequiava cada nit la calidea de la seua llum. No hi havia consol per a ella quan el seu enamorat faltava a la cita o permaneixia amagat despuix dels núvols i només s'alegrava en tornar a vore-ho.

Una nit va escoltar la remor dels arbres sacsats pel vent i va creure que era la veu de la Lluna que l'estava cridant. Va intentar llavors alcançar-la. Es va trepar a la copa de l'arbre més alt pero va ser inútil. Aixina va ser com es va tirar a anar en els seus peus descalzos seguint la trayectòria de l'amat inalcançable. Va travessar selves i planures fins a aplegar a les montanyes. Va escalar fins al cim més elevat dirigint les seues mans per a alcançar el seu somi. Pero el seu esforç va resultar en va.

I aixina va retornar Jasy Ratá, en els seus peus llagats pels escarpados camins i una tristor infinita que invadia la seua ànima. En aplegar a l'estany va sumergir els seus peus ferits per a calmar el dolor i va descobrir extasiada que havia ocorregut un milacre.

Allí estava, surant sobre el calme espill de les aigües, el seu amat junt al bells rostre de Jasy Ratá. La jove no va vacilar. Es va tirar confiada per a unir-se al senyor dels seus somis. En el seu enceguecida passió va confondre el reflex en la realitat mateixa. I el seu cos adolescent es va perdre en les tébees aigües.

Al sendemà, l'estany tota es trobava vestida d'unes misterioses plantes, de verts fulls redons i una fantàstica flor, blanca i lluenta, en el centre de la qual palpitaban fils de sanc roja com la sanc que havia brotat dels peus ferits de Yasí Ratá.

Els guaraníes varen cridar a esta estranya flor Yrupé, que significa ‘plat que du l'aigua’ i varen saber que Tupá, el seu deu, compadecido pel desesperat amor de Jasy Ratá, l'havia transformat en aquella planta en forma de disc llunar, que cada nit tanca els seus pétals sobre les ferides, per a obrir-los novament en aparéixer la Lluna en l'horisó.

Vore també

• Victoria boliviana

Bibliografia

• Dal Molin, P.; González, A. M. Anatomia foliar en Nyphoides indica, Nymphaea amazonum i Victoria cruziana, espècies en làmina foliar flotant del macrosistema Iberá.

Enllaços externs

• Galeries i guia d'identificació de V. cruziana.