Vida sostenible

El concepte de vida sostenible està basat en el desenroll sostenible el qual va ser definit per l'informe Brutland com el desenroll que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seues pròpies necessitats.  Un estil de vida sostenible [2] archivat en Wayback Machine. llavors supon adoptar costums i comportaments que nos permeten viure de manera sostenible minimisant el nostre impacte, utilisant menys recursos naturals, reponent els que hagen segut usats i reduint els nostres rebujos.

Se sol descriure a este estil de vida com “viure en harmonia en la terra”. Les persones que practiquen este estil de vida, modifiquen els seus hàbits i implementen canvis en la seua vida que reduïxquen les seues impactes ambientals, com el seu chafada ecològica o la seua chafada de carbono. Per a això utilisen modos de transport sostenibles, reduïxen el seu consum d'energia, els seus hàbits de consum i inclusivament poden modificar el seu dieta.

Definició

Viure de manera sostenible supon aplicar la sostenibilitat a cada una de les decisions de vida. El Programa de Nacions Unides per al Mig ambient, PNUMA usa una definició més extensa considerant que una vida sostenible és aquella forma de vida, en a on es prenen eleccions i comportaments socials que minimisen el seu impacte al mig ambient i favorixen un desenroll socioeconòmic equitatiu i una millor calitat de vida para tots.

Història

La demanda humana de recursos naturals i el seu impacte sobre estos han segut una constant en l'història de la humanitat. Per això, els sers humans sempre han tingut una preocupació sobre la sostenibilitat dels recursos naturals que requerixen per a la seua supervivència.

El concepte de sostenibilitat com ho entenem actualment apareix en la década del 60 i 70 en els Estats Units. És el resultat d'un canvi en la forma de pensar. Abans es pensava a la naturalea com a illimitada, pero posteriorment es passa a considerar a la diversitat natural com a valiós pero també fràgil. Açò es va deure a l'aparició de varis llibres que posaven émfasis en el tema ambiental i en com la sobre-població i el creiximent econòmic podrien afectar al planeta i en conseqüència als humans. Un d'estos llibres va ser publicat en 1962.  Silent Spring o Primavera silenciosa de Rachel Carson narra els efectes ambientals dels pesticidas en els ecosistemes. Este llibre va ser molt influent en el tema ambiental i va marcar l'inici del moviment ecologiste en Estats Units.  En 1968 Paul Ehrlich va publicar el llibre The population bomb o la Bomba de la població en espanyol en a on prediu l'impacte en totes les dimensions (aigua, aire, menjar i mig ambient) que tindrà la sobre-població en el món. El Llibre A Blueprint for Survival o un Pla per a la Supervivència en espanyol escrit per Edward Goldsmith en 1972 va ser elaborat per un grup d'investigadors els qui proponien un canvi radical de la societat per a evitar el seu colapse. En esta década també apareixen les primeres ONGs ambientalistas com “Greenpeace” o “Friends of the Earth”. Estes buscaven promoure canvis en la societat respecte a temes ambientals. En eixe mateix any el Club de Roma, fundat per grup d'industrials i científics en 1968, varen publicar Limits to Growth o Els llímits del creiximent en espanyol de Donella Meadows. Este llibre per primera volta va calcular quants recursos naturals el món consumia considerant el creiximent exponencial de la seua demanda i varen predir el seu eventual agotament i colapse econòmic associat. Aixina mateix és en eixe any que es dona la Primera Conferència de les Nacions Unides sobre el Mig ambient en Stockolmo, la que va donar orige al Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient. L'objectiu del programa era debatre problemes ambientals entre nacions i de manera global. En 1973 Fritz Schumacher va escriure el seu llibre Small is beautiful en a on parlava sobre lo insostenible de la forma de producció de l'economia. En especial, el tractament dels recursos naturals com a ingressos i no com a capital ya que estos no són renovables.El concepte de sostenibilitat ya s'havia mencionat en esta época. La majoria dels autors parlava de la necessitat d'una societat sostenible en el temps. Esta societat devia tindre un maneig adequat entre l'econòmica, el creiximent poblacional i l'ecologia.

Durant la década dels huitanta el concepte de sostenibilitat també va aplegar a Llatinoamèrica. Açò es va donar sobretot per l'arribada de la Comissió Econòmica Per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) de les Nacions Unides 1983, qui va impulsar diverses investigacions ambientals en la regió. És recent en la década del 80 en a on es definix lo que és el desenroll sostenible. En el document elaborat per la ONU sobre les estratègies per a la conservació mundial ho va definir com:

“Per a que el desenroll siga sostenible deu tindre en conte els factors socials i ecològics, i econòmics; tant dels sers vius com de la base de recursos no vius; considerant les ventages i desventages de llarc determini i curt determini d'accions alternatives”

Per la seua banda Allen en el seu llibre How to save the World o Com salvar el món del mateix any va propondre la següent definició:

“…desenroll que provablement vaig conseguir la satisfacció duradora de les necessitats dels sers humans i millore la calitat de vida humana – integrant la conservació en el procés de desenroll. També intenta identificar aquelles àrees a on els interessos de la conservació i desenroll són més provables de coincidir i, per lo tant, a on una propenca associació entre els dos processos seria particularment particular ventajós.”

No obstant, recent en 1987 en l'informe Brutland de la ONU cridat “El nostre Futur Comú” es dona la definició que actualment es coneix sobre lo que és el desenroll sostenible. 

La década dels noranta marca l'inici de les activitats de cooperació entre les nacions. Es va firmar la Declaració de Riu que adopta com a principi que els sers humans estan en el centre de les preocupacions pel desenroll sostenible i que tenen dret a una vida sana i productiva en harmonia en la naturalea. Aixina mateix es va firmar la Convenció en diversitat biològica, la Convenció sobre el Canvi climàtic i l'Agenda 21 que buscava ser un pla per a conseguir la sostenibilitat ambiental i el benestar econòmic. Molts dels compromisos als que es varen comprometre les nacions mai es varen complir. En 1997 es va firmar el Protocol de Kyoto que buscava reduir l'us de sis gasos d'efecte hivernàcul. Este devia entrar en rigor en el 2005 pero Estats Units qui era el major emissor de gasos d'efecte hivernàcul no ho va ratificar. A partir de la década de 1990 i 2000 varen ser molt positius per al camp de la sostenibilitat ya que encara que no s'hagen materialisat tots els acorts de la convenció de Riu va haver un gran increment en la cantitat d'escoles, universitats i organisacions que es varen interessar en la problemàtica de la sostenibilitat.

En el 2015 es va firmar l'Acort de París que buscava una volta més buscar cooperació entre països per a conseguir la reducció d'emissions de Gasos d'Efecte Hivernàcul i aixina llimitar l'aument de temperatura global a menys de 2 graus Celsius.Durant el 2015 també es varen establir 17 objectius globals cridats Objectius del Desenroll Sostenible. Estos busquen erradicar la pobrea, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tots com a part d'una nova agenda de desenroll sostenible. En el 2017 es va emetre en Anglaterra el documental Blue Planet II o Planeta Blau 2 que mostrava l'efecte de la contaminació per plàstic en la vida mariana i que va generar un canvi de conducta a nivell mundial conseguint que molts països comencen a prohibir el plàstic d'un sol us.

A mida que els efectes dels desastres naturals i del consum excessiu de plàstic d'un sol us es fan més visibles més persones han començat a prendre consciència i a exigir accions de part dels seus governs. Actualment la sostenibilitat s'ha convertit en un moviment i  dur un estil de vida sostenible és cada volta més l'objectiu de moltes persones.