Vila dels treballadors (Amarna)
La vila dels treballadors o poble dels artesans d'Amarna era un poblat enclavado en el desert oriental de Amarna, una regió situada en la ribera este del riu Nilo. El poble formava part de la ciutat de Ajetatón, la capital fundada per Ajenatón a mitan de el XIV, durant l'Imperi Nou.
La vila estava emplaçada al surest de la ciutat principal, alluntada dels temples i palaus que constituïen el centre administratiu i religiós de Ajetatón. En les seues afores també s'ubicaven les tombes dels treballadors, la vila de pedra i la necròpolis sur.
El llogaret va ser fundat com a residència per als obrers i artesans que treballaven en la construcció de les tombes reals i les necròpolis dels nobles, de forma similar a atres pobles de treballadors com el Lahun o Deir el-Medina. Durant el periodo de Amarna, en la vila varen viure els operaris junt a les seues famílies, en una població total d'uns 310 habitants. Les condicions de vida dels habitants eren molt austeres i en certa mida, míseras.[1]
L'emplaçament relativament amagat del poble ha preservat numerosos edificis en un estat de conservació millor que el restant de Amarna. La seua localisació, alluntada de les zones de cultiu, ha millorat aixina mateix les condicions de manteniment dels materials orgànics.[2] La vila dels treballadors també ha proporcionat numerosos utensilis quotidians. Este aïllament ha permés mantindre la chafada arqueològica de la comunitat de habitants del lloc,[2] i ha oferit als experts molta informació sobre la forma de treball dels seus habitants.
Excavació arqueològica
[editar | editar còdic]
| 01-Tombes del Nort | 02-Tombes del Sur |
| 03-Altars | 04-Ciutat del Nort |
| 05-Palau del Nort | 06-Maru-Atón |
| 07-Ciutat Central | 08-Gran temple de Atón |
| 09-Kom el-Nana | 10-Vila dels treballadors |
| 11-Tombes dels treballadors | 12-Vall Real |
| 13-Tomba de Ajenatón | V-Estela V |
| O-Estela O |
La vila dels treballadors de Amarna va ser excavada per primera volta a lo llarc de 1921 i 1922, durant l'apogeu del descobriment d'Egipte portada a terme pels arqueòlecs occidentals de l'época.[2] A pesar de que no hi ha confirmació sobre l'identitat dels directors de l'excavació, una descripció dels arqueòlecs Thomas Eric Peet i Leonard Woolley va aparéixer publicada al voltant de 1923 en el seu llibre The City of Akhenaten (La ciutat de Ajenatón).
Una nova campanya entre 1979 i 1986 va descobrir molts més troballes arqueològiques. Entre els presents durant este segon periodo d'excavació estava l'arqueòlec nortamericà Barry J. Kemp, que va publicar numerosos llibres i artículs relacionats en Amarna entre els anys 1984 i 1987, en molts detalls de l'excavació.
La vila amurallada
[editar | editar còdic]Les viles per a l'estage dels treballadors estaven planificades prèviament seguint una planta ortogonal o hipodámica. Eren recints quadrangulars, l'interior dels quals s'organisava per barris.[3] Seguint l'eixemple de Tebas, el poble dels artesans de Amarna es va dissenyar sobre un pla urbà molt definit, en carrers que es creuaven en àngul recte i cases de proporcions estandardisades. Les vivendes estaven adossades entre sí i separades per carrers que seguien la direcció nort-sur,[1] la qual cosa permetia als seus habitants desplaçar-se fàcilment dins del poblat.
La vila pròpiament dita estava rodejada per una senzilla muralla de rajola, formant un quadrat d'uns 70 metros de costat. S'orientava cap als punts cardinals,[2] de forma similar a la localitat de Deir el-Medina. La majoria de les vivendes dels residents es trobaven dins d'este recint. Un segon mur interior i alguns tipos d'unions de albañilería permeten supondre que el poble es va ampliar posteriorment cap a l'oest fins a alcançar el costat occidental de la vall de Amarna.[2] Esta segona muralla dividia al poblat en dos parts desiguals, una a l'oest en dos files de cases separades per un carrer, i una atra a l'est en quatre rencs de vivendes, orientades cap a ponent i dividides per quatre carrers.[1]
L'interior del recint amurallado, d'uns 5000 metros quadrats, tenia un total de 72 cases, molt similars entre sí i distribuïdes segons un traçat paralel. En el cantó surest s'ubicava una vivenda de majors dimensions, que podria haver pertanygut al vigilant del recint. En l'ampliació posterior també es va dispondre una atra vivenda major en el seu cantó suroest.
L'entrada a la vila es produïa per un únic accés, estret i situat en el mur sur, que era utilisat pels veïns per a entrar i eixir diàriament. L'existència d'un sol pas era deguda a la voluntat de mantindre als treballadors controlats i evitar l'extraviament de materials, més que per a la protecció del poblat.[1] En la part interior de l'entrada hi havia un espai obert de major esgambi a on es va erigir un pedestal rectangular de poca altura, que podria haver segut un santuari.[2]
Vivendes
[editar | editar còdic]Les vivendes de la vila dels treballadors de Amarna eren molt similars entre sí. La frontera de la casa tenia un esgambi d'uns cinc metros i la seua profunditat era d'uns dèu metros. Els murs de la planta inferior tenien una altura d'uns 2.10 metros i una gruixa de poc més de trenta centímetros, la qual cosa no permetia un segon pis, encara que és possible que hagueren existit terrats en veles en la coberta. Les parets interiors, d'uns 13 centímetros de gruixa, eren merament divisòries, sense cap funció estructural.[1]
Els murs de les vivendes eren de rajola. Els sostres es construïen en vares i branques entrecreuades i es cobrien en atres branques de menor tamany. Posteriorment es revestien en terra i fanc, encara que a voltes s'amprava esparto o xares. Quan la llongitut del sostre era massa gran s'amprava com a soport intermig un poste de fusta sobre un bloc de pedra. En una casa es va utilisar un tronc de palmera d'uns dos metros d'altura, lluït en fanc i tallat en la seua part superior per a rebre un voltó.[1]
La vivenda estava dividida en tres estàncies successives per mig de dos murs travessers. L'intermija era la major, i la part atrassera es dividia a la seua volta en dos habitacions menudes. Hi havia un total de quatre recints: un vestíbul d'entrada o pati davanter, una sala d'estar central, un dormitori i una cuina en una escala que aplegava al terrat del sostre. No obstant, en algunes cases l'escala o la cuina se situaven en la zona de l'entrada.[1] Esta distribució inicial va ser evolucionant a mida que els usos i necessitats dels habitants varen ser canviant.[4]
L'orientació de les vivendes favoria l'entrada dels rajos del sol en amanecer en els dormitoris i les cuines, mentres que a la vespradeta allumenaven el recibidor de l'entrada i inclús la sala d'estar a través d'un claristorio. L'entrada o sala frontal media uns cinc per dos metros i s'obria al carrer per una porta d'accés situada en un cantó de la frontera. La troballa de comederos de rajola i destres evidencien que en esta estància es guardaven els animals. En atres ocasions, l'existència de tallers, telers, fumerals i forns mostren les distintes activitats a les que es dedicaven els habitants.[1]
Vida quotidiana
[editar | editar còdic].jpg)
Durant els dos periodos d'excavacions es varen trobar en estes cases numerosos utensilis amprats pels residents en la seua vida quotidiana. Alguns eixemples d'estos objectes són els diminuts escarabeos artesanals que rebien la bendició del deu Atón, d'acort al cult religiós promulgat per Ajenatón. S'han trobat també restants de mobiliari i materials d'artesania, especialment els usats en la manufactura textil.[2]
L'aigua era transportada des del riu i s'almagasenava en grans recipients de pedra situats en els carrers, en les fronteres de les cases. En algunes vivendes es varen construir estables de rajola contra els murs i en unes atres es varen trobar ganchos clavats en les parets que possiblement s'usaven per a teixir.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1987) The Amarna Workmen's Village in Retrospect: Journal of Egyptian Archaeology (en anglés).
- Weatherhead, Fran J. (2007). The Main Chapel at the Amarna Workmen's Village and its Wall Paintings (en anglés), Londres: Egypt Exploration Society. ISBN 978-0-85698-186-9.
- Espinel, Andrés Diego (2002). Ciutats i urbanisme en l'Egipte Antic (CA. 3000-1069 a. C.), Institut de Filologia (CSIC). Edicions Universitat de Salamanca, pp. 15-38.
- Stevens, Chris J. (2014). Archaeology of African Plant Use (en anglés), Londres: Institute of Archaeology Publications, University College. ISBN 978-1-61132-974-2.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Villa de los trabajadores (Amarna)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.