Villamaninita
La villamaninita és un mineral del grup II (sulfurs), segons la classificació de Strunz. Va ser descoberta en 1920 per Schoeller i Powell,[1] en estudiar els minerals de coure de la mina Providència, que es troba en el municipi de Cármenes (León). Els investigadors anglesos que la varen identificar li varen donar el nom de villamaninita en confondre el municipi en el que es trobava realment la mina, ya que en Villamanín es carregava el mineral en el ferrocarril per a la seua exportació.[2]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La variabilitat de la composició d'este mineral va fer que durant els anys 1940 es posara en dubte el que la villamaninita fora una espècie independent, pero estudis posteriors varen demostrar de forma definitiva este fet.[3][4]
La villamaninita apareix en la mina Providència en dos hàbits típics: o be com a cristals, toscos en general, cúbics, cuboctaédricos o octaèdrics, normalment de menys d'1 mm, o be com nòduls fibrosorradiados de fins a 1 cm de diàmetro. Encara que s'ha sugerit que els cristals són més rics en coure i els nòduls més rics en níquel, no sembla que existixca una relació clara entre hàbit i composició.[5] La villamaninita apareix en una dolomita cristalina junt en uns atres sulfurs, especialment bravoita, linneita, bornita, tetraedrita i pirita.
Jaciments
[editar | editar còdic]La mina Providència està situada a 2,3 km a l'oest de la localitat de Villanueva de Pontedo, i va ser explotada inicialment entre 1906 i 1914, interrompent-se les llabors pels problemes per al processat d'un mineral tan complex. En 1920 es va posar de nou en activitat, enviant mostres a Londres per a estudiar el seu processat. En estes mostres es va descobrir la villamaninita com a nou mineral. En distintes interrupcions, les llabors es varen mantindre actives fins a 1963[6]
Encara que s'ha indicat també la presència de villamaninita en al voltant d'una dotzena de jaciments en tot lo món,[7] la mina Providència seguix sent l'únic lloc en el que poden obtindre's fins al moment[8] eixemplars en este mineral ben visible i distinguible a simple vista.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mineralogical Magazine, 19, 14-18.
- ↑ Revista de Minerals, 1, 26-32..doi:10.5281/zenodo.19453382.
- ↑ Mineralogical Magazine: 33: 169-170..
- ↑ Acta Crystallographica, 52, 899-904..
- ↑ Bolletí Geològic i Miner, 85, 436-441.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2003). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. II. Sulfur i sulfosales, Museu de Ciències Naturals de Alava. Vitòria., p. 476-477. ISBN 84-7821-543-3.
- ↑ «Villamaninite. Mindat».
- ↑ «El Tesor mineral de León: la Villamaninita».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Villamaninita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.