Viminal
El tossal del Viminal (Plantilla:Lang-it, en llatí: Collis Viminalis) és una de les sèt tossals sobre les que es va fundar la ciutat de Roma. Deu el seu nom a les plantes de vímen (Salix Viminalis) que cobrien antigament les seues ales.
El Viminal és el tossal més chicotet de les sèt, es troba entre l'Esquilino al surest i el Quirinal al noroest. En l'época romana estava delimitat pel Vicus Longus (actual Via Nazionale), la Suburra, i el Vicus Patricius (actual Via Urbana).
Història
[editar | editar còdic]Este tossal va ser anexionada a la ciutat pel sext rei de Roma, Servio Tuli.[1] En l'época d'Augusto, el Viminal formava part de la VI regió (rione) d'Alta Semita, i era un barri residencial de nivell mig, sense edificis públics, com el propenc Cispius. En la Via Balbo, la Via Panisperna i la Via Santa Pudenziana (antic Vicus Patricius) s'han trobat restants de riques cases de el II i el I
Posteriorment, durant el regnat de Diocleciano, entre el 298 i el 305 d. C., es varen construir les Termes, en la zona que es troba al final del Vicus Longus, entre el Viminal i el Quirinal.
En el Renaixença el tepidarium de les Termes de Diocleciano va ser transformat per Miguel Ángel, per petició del Papa Pío IV, que va construir allí l'iglésia de Santa María dels Àngels (1561). Allí es trobaven els barracons de la III tall dels Vigiles i les termes anomenades Lavacrum Agippinae, en San Lorenzo in Panisperna. L'únic edifici religiós de la zona era el Santuari de Nenia.[2]
Atres edificis importants situats en este tossal són:
- el Palazzo del Viminale, construït en 1923, a on té la seua sèu el Ministeri de l'Interior;
- el Teatre dell'Opera digues Roma, construït en 1879;
- el Museu dell'Istituto centrale vaig donar patologia del llibre Alfonso Gall, inaugurat en 1938 per Alfonso Gall.
Actualment el Viminal forma part del rione Monti.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Eutropio, Breviarium ab Urbs condita, I, 7; Livio, Periochae ab Urbs condita libri, 1.40; Estrabón, Geografia, V, 3,7.
- ↑ Filippo Coarelli, Guida archeologica vaig donar Roma, Arnoldo Mondadori Editore, Verona 1984, pag. 219.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Viminal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.