Anar al contingut

Virosis de l'abella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Com a virus associats a la paràlisis de l'abella el virus de la paràlisis crònica: el virus de les celes reals negres, el virus filamentoso i virus als quals estan íntimament associats a Nosema apis Z.

El virus de major importància és el virus de les celes reals negres. Les parets de les celes reals adquirixen un to de castanyer a obscur negre. Conté bues en moltes partícules vírales. En les primeres etapes les bues infectades presenten un aspecte groc pàlit i una pell dura en forma de sac semejándose a les mortes pel virus de la cría sacciforme. Estos fets són més manifests quan es crían juntes moltes celdillas reals en colónies criadores de reines.

Els tres virus nomenats, fins a la data tenen una distribució en Gran Bretanya, Amèrica del Nort i Austràlia. Posteriorment el virus de les celes reals negres es va trobar en Mèxic.

Bailey en 1975 reporta l'existència de menuts virus de 17 nanómetros de diàmetro als que va denominar virus satèlit perque els va trobar al voltant del virus de la paràlisis crònica. També va reportar un atre virus associat en la paràlisis, el virus Arkansas, tipo hexagonal en ARN de 27 nm de diàmetro i que una volta inoculado va matar les abelles molt llentament.

També hi ha atres virus no associats en la paràlisis, sent estos el cridat virus S. En 1970, Kulincevic i associats varen notar que este virus acurtava la vida de les abelles en internación en una tercera part. A este virus també se li ha donat el nom de virus X el qual està associat en Malpighamoeba mellificae. Bailey recentment va trobar un virus del tipo ADN, de 160 nm en abelles de l'espècie Apis cerana de l'Índia, al que va denominar virus Iridiscent, no obstant també pot multiplicar-se en Apis mellifera.


Referències

[editar | editar còdic]