Vitis tiliifolia
Bejuco blanc (Vitis tiliifolia) és una liana o bejuco natiu d'Amèrica que pertany a la família de les Vitaceae.[1] El seu talle cilíndric i torçut aplega a tindre fins a 6 cm de diàmetro, fulls simples, flors de color vert, fruts rojos en madurar.
Descripció
[editar | editar còdic]Presenta un talle redó i tortuoso, llaugerament torçut, de 5-6 cm diàmetro, en nucs presents, poc evidents i prominents, ubicats lateralment i alternats. Entrenudos de 7-15 cm de llarc. Corfa fisurada, d'aspecte escamoso, en fissures de 5-10 mm, crestes corchosas, de color café.
Presenta fulls simples de color vert d'uns 7 a 16 cm de llarc, cordiformes (en forma de cor), en 3 lòbuls, fes glabro i envés densament peloso, blanc, en marge dentado-lobado. Este bejuco posseïx unes ramitas primes cridades zarcillos de forma bífida, en les quals s'enredra en atres plantes.
Florece d'abril a maig, fructifica de juliol a agost. Les flors són de color vert, molt menudes. El frut és redó d'uns 4 a 6 mm de diàmetro, quan jóvens verts i quan madurs de color roig obscur a morat.
En certes regions la planta florix i fructifica durant tot l'any o en el més de juny. Esta planta és comuna en ambients naturals i pertorbats.
Distribució
[editar | editar còdic]Vitis tiliifolia es distribuïx naturalment des del nort de Mèxic (Sinaloa) i les illes del Carib fins al nort de Sudamérica (aplegant fins a Perú).[1][2][3]
Usos
[editar | editar còdic]El frut és comestible, i en ell s'elabora per fermentació un vi artesanal, que en la regió d'Els Tuxtlas al sur de Mèxic és conegut com "vi de chochogo" i en la regió d'Alvarado, Veracruz. simplement com "agraz" o "vi de agraz", de molt agradable sabor i aroma, comercialisat a nivell local en la ciutat de Santiago Tuxtla des de 1995 i atres localitats propenques.
La planta és utilisada medicinalmente per als renyons.
Noms comuns
[editar | editar còdic]- parra del Orinoco, bejuco d'aigua del Orinoco, ubi de Cuba, vinya selvada de les Antilles.[4]
- En l'anomenada regió d'Els Tuxtlas, és coneguda localment com chochogo. En atres parts d'América Central se li denomina agrá;[5] en les Antilles, Panamà, Veneçola i Colòmbia, bejuco d'aigua,[5] i en esta última també agrás.[5] En atres regions se li coneix comunament com el raïm de mont o agraz.
- Xocomecatl (Náhuatl)
- Xta' kanil (Maya)[6]
Santiago Tuxtla
[editar | editar còdic]En juliol del 2015, es va portar a terme el primer Festival del Chochogo en el municipi de Santiago Tuxtla, a on es varen degustar manjares i begudes tradicionals elaborades en la regió d'Els Tuxtlas. A pesar de que es coneixen en diferents nom, en la regió es diu xohxogo (veu náhuatl que significa “cosa molt agre”).cita requerida
Segons els cronistes, el consum d'esta beguda que des de fa molt de temps ya es consumia. La referència més antiga data de 1522, quan Gonzalo de Sandoval, enviat a explorar estes terres, menciona:cita requerida
Taxonomia
[editar | editar còdic]Vitis tiliifolia va ser descrita per Humb. & Bonpl. ex Schult. i publicat en Systema Vegetabilium 5: 320. 1819.[7]
Etimologia
[editar | editar còdic]Vitis, nom genèric pres directament del llatí vītis, vitis, "la vinya", "el sarmiento"; vitis vinea és el vi.[8]
tiliifolia: epítet
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Vitis acuminata Oerst.
- Vitis arachnoidea Oerst.
- Vitis caribaea DC.
- Vitis vinifera var. tiliifolia (Humb. & Bonpl. ex Roem. & Schult.) Kuntze[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Lombardi, Juliol Antonio. (2001). , Botanical Institute, Göteborg University. OCLC 50609708. ISBN 91-88896-27-7.
- ↑ Standley, Paul (1920). (en en), O.S. Government Printing Office, p. 729.
- ↑ Elias (1968). «Vitaceae», , Missouri Botanical Garden Press,, p. 84.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Malaret, August (1970). (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
- ↑ «Enciclovida».
- ↑ «Vitis tiliifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de març de 2015.
- ↑ Gaffiot F., Dictionnaire latin-français, Hachette, París, 1934, p. 1686.
- ↑ «Vitis tiliifolia». The Plant List. Consultat el 26 de març de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
- Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
- Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2015. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. *Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
- Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banc Central de l'Equador, Quito.
Elias, T. S. 1968. Flora of Panama, Part VI. Family 112. Vitaceae. Ann. Missouri Bot. Gard. 55(2): 81–92. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- #León Gómez Calixto. Manual per a l'identificació de lianes en el camp. Proyecte CONABIO: FB636/R167/98. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Institut de Biologia, Departament de Botànica. Mèxic, 2000. *Angulo, David. La flora del bosc La Montañona, Chalatenango, El Salvador. Fundació Prisma. Sant Salvador, 2005.
- Carlos Moixa. Aportació d'informació. Des de 1995.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vitis tiliifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.