Volcà Antisana

Archiu:Antisana.jpg

Volcà Antisana

El Antisana és un estratovolcán actiu, situat en el nort d'Equador (Region amazónica), en la província de Napo. Pertanyent a la cordillera dels Vages, específicament als Vages septentrionals, conta en una altitut de 5758 m s. n. m.; per lo que és la quarta montanya més alta de l'Equador i dels Vages septentrionals, solament superat pel volcà Chimborazo, el volcà Cotopaxi i el volcà Cayambe.

La seua última erupció es remonta a 1801 i 1802; no obstant, es troba en constant observació per part de l'Institut Geofísico de la Escola Politècnica Nacional. Es localisa a 28 km a l'oest de la ciutat de Baeza, a 37 km al surest de Sangolquí, a 47 km a l'est de Machachi i a 48 km al surest de Quito. El volcà i les seues afores formen part del Parc Nacional Antisana, una reserva que forma part del Sistema Nacional d'Àrees Protegides de l'Equador. El Antisana és considerat el monument natural més emblemàtic del Cantón Quijos; aixina mateix, és un dels principals atractius turístics de la zona.

Aspecte

El seu cim alcança 5758 m en un edifici basal de 13 km de diàmetro llaugerament elongado en sentit E-O. Es reconeixen dos edificis volcànics en el Antisana: el Antisana I, que és un edifici vell i erosionat ubicat en la part oriental del complex, i el Antisana II que representa l'edifici jove potencialment actiu. La part superior de l'edifici és fonamentalment lávica, en fluix de lava que afloren radials al cim i els fronts del qual es poden vore baix el peu del glacial. Sobre la base dels estudis estratigráficos realisats en la zona s'ha conclós que l'edifici hauria creixcut durant i posteriorment a l'última glaciació del Pleistoceno. Els flancs inferiors de l'edifici estan coberts per morrenas i fluix de lava, no obstant, en les ales occidentals afloren seqüències espesses de depòsits de fluix piroclásticos i fluix d'enrunes. El seu glaciar va perdre a lo manco 36% de la seua massa original en els últims 50 anys. Per la seua importància estratègica, és la més estudiada d'estos cims andinas. Es medix la seua llongitut anualment i la seua massa cada més. El desgel del seu caixco glaciar i els páramo ubicats al voltant del volcà són una de les fonts més importants d'aigua potable per a la ciutat de Quito, capital d'Equador.

Vulcanisme

El volcà es va originar sobre els restants d'una antiga caldera volcànica, que en l'actualitat, el volcà ho ocupa casi tota. Segons Hall et al. (2012) el Antisana II hauria experimentat una activitat eruptiva regular des de fa més de 14000 anys, registrant-se a lo manco 40 erupció menudes a moderades en este periodo de temps. Este tipo d'activitat s'hauria detingut fa aproximadament 1000 anys o a lo manco no es té un registre geològic clar d'activitat més recent.

En el periodo històric es presumix que han ocorregut a lo manco 4 erupció: 1590-1600, 1760, 1773 i 1802. No obstant, per la situació remota del volcà no existixen relats detallats de les mateixes. Les erupció de 1760 i 1773 varen ser erupció efusivas (fluix de lava) que actualment han segut associades a la Caldera de Chacana i no al Antisana pròpiament dit. La suposta erupció de 1802 correspon a un relat d'Alexander von Humboldt que referia la presència de fum prop del volcà, no obstant no existix una atra confirmació d'este fenomen. Actualment no s'observa cap tipo d'activitat fumarólica en el Antisana, no obstant, alguns montañistas han reportat olor a sofre en les parts altes.

En l'actualitat es considera un volcà actiu, per l'activitat de vàries aigües termals en la Quebrada del Sofre Gran, i erupció passades relativament recents. El volcà se situa sobre un páramo casi deshabitat i alluntat de la civilisació; no obstant, pot ser un risc si torna a entrar en erupció, ya que està cobert sempre de neu, i pot ocasionar lahares que podrien anegar d'aigua a Quito degut a que el volcà és una de les principals fonts d'este recurs per a la ciutat. També es destruirien collites propenques.

Erupció volcàniques

• 1590 a 1600: Segons pareix, una pluja de cendra va ocórrer en la zona a on està Antisana. No obstant, també va poder ser producte del Reventador.

• 1760: Es va formar un fluix de lava de 2 km de llongitut

• 1773: Va ser una erupció massa potent, creant-se molts fluix de lava.

• 1802: També va ser potent. Va ser una erupció de tipo estromboliano, que va crear també fluix de lava. Es va formar un domo en el cim fent desaparéixer el cràter principal. Va ocasionar pluja de cendres.