Volcà Chiles
El Chiles és un volcà nevat ubicat en el nuc de les Pastures. Junt en el volcà Cerro Negre de Mayasquer, constituïxen part de la frontera entre Colòmbia i Equador.
Està situat en voltants de centre poblat Tufiño (municipi de Tulcán), Equador, a 20 quilómetros al noroest de la ciutat de Tulcán, a 30 quilómetros a l'oest de la ciutat d'Ipiales, Colòmbia, i a 200 quilómetros al nort de Quito.
És un volcà que fa part del complex volcànic Chiles-Cerro Negre. Cobrix una extensió de 7351 metros quadrats de la franja que integra el corredor volcànic junt al Cumbal i el Azufral.
Característiques[1]
[editar | editar còdic]Característiques geogràfiques
[editar | editar còdic]El Chiles és un volcà de tipo estrat-volcà actiu, dominantemente efusivo en evidència d'etapes altament explosives. No posseïx cràter ya que era un nevat inactiu. El Chiles no té glaciars pero manté neus constants en els flancs.
Hidrologia: En l'páramo de Chiles naixen tres microcuencas: Jávita, Chiles o Gemagan i Capot o Nazate, de les que deriven afluents hídriques entre les quals estan Juan Chiles, La Calera, El Fanc, El Hondón i La Cella, fonts del riu Carchi (Guáitara).
Geologia
[editar | editar còdic]Este sistema està conformat pels estratovolcanes Chiles i Cerro Negre, junt en un domo dacítico alineat a lo llarc de la Falla Chiles, en orientació WNW–ESE.[2]
Abdós volcans són considerats actius i estan estretament relacionats des del punt de vista magmático, ya que compartixen un sistema comú d'alimentació. Es desenrollen sobre lava en piroxeno, olivino i hornblenda que daten d'aproximadament 4,8 millons d'anys.[3]
Geologia estructural
[editar | editar còdic]Estudis estructurals recents en l'àrea del Volcà Chiles i el seu entorn han permés identificar un sistema complex de falles actives i lineamientos tectónicos que controlen la circulació de decorreguts geotèrmics. La zona presenta un fort plegament de tipo chevron en vergencia cap a l'occident, i falles en direcció predominant N20E. Entre les falles més destacades es troben la Falla Guachucal (transcurrente en desplaçament dextro-lateral), la Falla Chiles-Cumbal (associada a fonts termals), la Falla Chiles-Cerro Negre, i la Falla Cerro Negre-Nasate, entre unes atres. Estes estructures tenen orientacions principals SW-NE (llongitudinal) i SE-NW (travessera), sent esta última de major rellevància per al fluix de decorreguts geotèrmics.[4]
Geomorfología
[editar | editar còdic]El Volcà Chiles presenta una morfologia tipo amfiteatre generada per un colapse lateral. La seua activitat ha segut principalment efusiva, generant depòsits de colades de lava de gran gruixa, en edats entre 0,5 i 0,05 millons d'anys. També s'han identificat depòsits de remugades d'enrunes, un maar en el sector sur i domo acompanyats de menuts cràters explosius en les zones altes del con.[5]
El volcà Cerro Negre, també conegut com a Cerro L'Orella, està compost per dos estructures superpostes. La més recent posseïx un cràter en forma de ferradura obert cap a l'oest, resultat d'un colapse flanc. Els seus productes inclouen ignimbritas, lava, fluix d'escoria i depòsits de remugades. S'han reportat manifestacions freàtiques i freatomagmáticas menors en abdós volcans.[6]
Geotermia
[editar | editar còdic]El volcà Chiles fa part del Proyecte Geotèrmic Binacional Tufiño-Chiles-Cerro Negre, una iniciativa colombo-equatoriana que busca aprofitar el potencial energètic d'esta regió. L'identificació de lineamientos estructurals i l'existència de manifestacions superficials com a fonts termals (per eixemple, el sector d'Aigües Hediondas) sugerixen un sistema geotèrmic actiu. L'anàlisis geomecánico (RMR) d'afloraments propencs al volcà indica que les roques tenen bona calitat estructural (RMR > 70) i presència de fractures que favorixen la permeabilidad, la qual cosa és fonamental per a la circulació de decorreguts calents en profunditat.[4]
Model geotèrmic
[editar | editar còdic]El sistema geotèrmic Chiles–Cerro Negre es desenrolla en una zona d'intensa activitat volcànica i tectónica, influenciada per un conjunt de falles principals en orientació NE-SW, entre les quals destaca la Falla Chiles–Cerro Negre. Esta falla té un paper clau en l'ascens de decorreguts hidrotermales i en la delimitació del sistema geotèrmic. El model conceptual del reservorio sugerix que els decorreguts provenen de profunditats majors a 4 km, possiblement alimentats per una font magmática associada a un cos ígneo que encara no ha segut identificat directament.[7]
El sistema presenta manifestacions superficials com fonts termals i alteració hidrotermal, i s'ha propost un model de reservorio dividit en zones: una zona calenta profunda (>180 °C), una zona de mescla a nivell intermig (confluïxen decorreguts meteòrics i magmáticos), i una zona superficial d'alteració arcillosa.[7]
Activitat sísmica
[editar | editar còdic]La regió ha presentat eixams sísmics significatius, especialment entre 2013 i 2015, que s'associen tant a l'activitat volcànica com a la reactivació de falles en la zona. Anàlisis geològics han identificat una possible correlació espacial entre els epicentre registrats i vàries falles actives, la qual cosa sugerix que partix de la sismicidad pot deure's a ajusts tectónicos a lo llarc d'estes estructures. Es recomana la relocalización precisa d'estos events per a confirmar dita relació.[4]
Des de juliol de 2013, el complex volcànic ha mostrat un increment en la sismicidad, interpretat com una senyal de possible reactivació volcànica. Este comportament ha segut monitoreado per l'Institut Geofísico de la Escola Politècnica Nacional en el costat equatorià,[8] i pel Servici Geològic Colombià a través del Observatori Vulcanológico i Sismológico de Pastura en el costat colombià.[9]
Activitat històrica i recent
[editar | editar còdic]Encara que no s'han documentat erupció importants en temps històrics, s'han observat manifestacions volcàniques menors en el passat. Entre 1860 i 1869, es va registrar intensa activitat fumarólica en el Volcà Chiles, possiblement associada a menuts events eruptivos en el seu flanc sur. Durant el mateix periodo, també es varen reportar manifestacions hidrotermales i fumarólicas en l'amfiteatre del Cerro Negre. No obstant, esta activitat va cessar cap a inicis de el XX.[2]
Estudis palinológicos recents varen identificar 12 capes de cendra en una turbera situada entre abdós volcans, en edats entre 5780 ± 30 anys AP i 200 ± 30 anys AP, encara que no s'ha confirmat que provinguen directament d'este complex.[10]
Potencial econòmic
[editar | editar còdic]El complex també alberga importants depòsits de sofre[11] i ha segut objecte d'exploració geotèrmica binacional entre Colòmbia i Equador.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Atles d'Amenaça Volcànica en Colòmbia. INGEOMINAS, 2000[1] [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 Monsalve-Bustamante, M.L., Gómez, J. & Pinilla-Pachon, A.O. (2020). The volcanic front in Colòmbia: Segmentation and recent and historical activity. En: Gómez, J. et al. (eds.), The geology of Colòmbia, vol. 4: Cinturó volcànic andino. Servici Geològic Colombià, p. 97–159.
- ↑ Ramírez, J. (1982). Activitats eruptivas del volcà Galeras. Bolletí Geològic, INGEOMINAS.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:0 - ↑ Cortés, G. & Calvache, M.L. (1997). Mapa geològic del Complex Volcànic Chiles-Cerro Negre. INGEOMINAS.
- ↑ Organisació Llatinoamericana d'Energia & Geotèrmica Italiana. (1982). Estudi geotèrmic binacional Colòmbia–Equador. OLADE.
- ↑ 7,0 7,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:1 - ↑ «21 anys de permanents i intenses erupció volcàniques». El Comerç. Consultat el 2020-09-27.
- ↑ Servici Geològic Colombià (2015). Bolletins mensuals del Complex Volcànic Chiles–Cerro Negre. https://www.sgc.gov.co/noticias/paginas/boletines-mensuals.aspx
- ↑ Santamaría, M. et al. (2017). Estudi estratigráfico de capes de cendra en turbera entre els volcans Chiles i Cerro Negre. Universitat de Nariño.
- ↑ Torres, H. (1982). Jaciments de sofre en Colòmbia. INGEOMINAS.
- ↑ CEPAL (2000). Proyecte de cooperació geotèrmica binacional Colòmbia-Equador. Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Chiles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.