Volcà de Fòc
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El volcà de Fòc és a lo que se li coneix com un estratovolcán actiu situat entre els departaments de Sacatepéquez, Escuintla i Chimaltenango, al centre-sur de Guatemala. El volcà de Fòc és el volcà més actiu de Guatemala i Centroamérica. Ademés, és considerat un dels més actius del món.[1]
Les seues erupció són violentes, i és el volcà més actiu des de la Conquista, a tal extrem que s'afirma que el conquistador Pedro de Alvarado va poder vore-ho en erupció en l'any de 1524, segons el mateix ho va reportar en epístolas. El seu nom indígena és Chi'gag, que es traduiria del idioma cachiquel a l'espanyol com «a on està el fòc».
El volcà té una altura de 3763 m s. n. m. Pràcticament es troba descobert de vegetació més dalt dels 1300 metros, a on bàsicament solament pot trobar-se lava. El volcà de Fòc té la forma d'un con que s'allarga considerablement cap al sur, formant el peu de mont cap a la costa sur. Baix d'ell es constituïx una replanell orogràfica de múltiples característiques geològiques. Forma una tríade de colossos en els volcans d'Aigua i Acatenango, pròxims a la seua base; de fet, compartix el mateix bloc volcànic en el volcà Acatenango, i originalment abdós eren referits pels colon espanyols com «els volcans de Fòc».[2] Del volcà naixen vàries fonts hídriques, que es convertixen en rius descendents cap a la costa sur, en un àrea de riquea mineral, òptima per a la agricultura.
Història
[editar | editar còdic]En 1662 l'historiador Francisco Antonio de Fonts i Guzmán va descriure aixina al volcà de Fòc: «Un dels dos monts que circundan la vall de panchoy, a on es va assentar la segona ciutat i capital de Guatemala, de la que distava tres llegües, i al que es dió pels espanyols este nom per a distinguir-li del volcà d'Aigua, o siga el que va llançar la mànega torrencial que va arruïnar la ciutat vella en 1541. En el cim del volcà de Fòc, alguna cosa menys elevat que el d'Aigua, es qualla la neu, pero en el cràter no truena, com succeïx en el de Pacaya, en el que es comunica, com en la Serra de Sinaloa, distant d'aquell setcentes llegües».[3]
Els indígenes d'Alotenango contaven la llegenda que el volcà va conservar el nom de «volcà de Fòc» —que havia rebut per les seues constants erupció— perque quan uns sacerdots espanyols varen intentar batejar-ho en el nom de «Catarina» este es va negar rotundament a rebre les aigües bautismales, provocant una erupció tan violenta que la creu en la que pretenien batejar-ho va ser tirada fins al palau del bisbe en Santiago dels Cavallers de Guatemala. Els sacerdots varen tindre llavors terror del volcà i mai varen intentar batejar-ho novament.[4] L'historiador Dumenge Juarros en la seua obra Compendio de l'història de la Ciutat de Guatemala en 1818 va parlar de les erupció que havia fet el volcà de Fòc durant el Virreinato espanyol, especificant que les ocorregudes en 1581, 1586, 1623, 1705, 1710, 1717, 1732 i 1737 varen causar danys en les afores, mentres que la que va fer a fins del sigle xviii no va tindre conseqüències desastroses, encara que va durar varis dies i va calfar l'aigua d'un alvertent que baixa del volcà Acatenango a tal punt que no es podia creuar.[5]
Expedició d'Eugenio Dussaussay de 1881
[editar | editar còdic]En 1881, l'escritor Eugenio Dussaussay va relatar la seua ascensió al volcà de Fòc, llavors parcialment inexplorado.[7] Primer, va necessitar demanar autorisació per a pujar al volcà al Cap Polític de Sacatepéquez, qui els va entregar una carta per a l'alcalde d'Alotenango solicitant-li que li prestara als exploradors els auxilis necessaris per a la seua expedició.[7] Dussaussay i el seu acompanyant, Tadeo Trabanino, tenien l'intenció d'ascendir al pico central, que encara no havia segut explorat, pero no varen trobar guia i es varen conformar en pujar al con actiu, que havia fet erupció en 1880.[8]
La seua guia, el senyor Rudecindo Zul, oriunt d'Alotenango, i dos mossos de la localitat varen encaminar a Dussaussay i a Trabanino fins a un lloc en la montanya conegut com a replanell, ya aplegant als picos dels volcans, pero d'allí no passaven pel temor que tenien els indígenes de la localitat al volcà; de fet, solament Zul es va oferir com a guia, mentres que als atres els va obligar l'alcalde a anar.[8] Entre els recaptes que duyen els exploradors hi havia aguardiente per al guia i els mossos —condició única per a acompanyar l'expedició—, instruments per a ubicar-se i armament per a defendre's dels tigres que habitaven l'àrea en eixe llavors.[8]
L'ascensió des de Alotenango s'iniciava en una marcha de quatre llegües —aproximadament setze quilómetros— per una planicie fins a aplegar a la primera costera, cridada «del Castell» o «Gajoteachucuyo» i que consistia en les faldes més baixes del volcà.[8] La regió presentava una sorprenent vegetació en roures, carrasques en bellotes, albocats i amates entre molts atres arbres. En eixir de la costera del Castell, la montanya es feya molt més espessa: els arbres eren menys elevats, pero es trobaven en molt major cantitat i com feya huit mesos que ningú havia pujat fins a allí, Zul i els seus mossos varen tindre que obrir una sendera en machets.[4]
A mida que anaven ascendint varen escomençar a advertir grans masses de vapor acuoso surant per l'aire que eren duta pel vent en totes direccions mentres que les que eren més denses quedaven reclinadas sobre la montanya o s'estenien per llarcs trechos. Quan varen aplegar al lloc conegut com el «Cipresal» —per haver en ell sis ciprers— els va envoldre una densa boira els glòbuls de la qual podien distinguir surant llentament per l'aire i sense caure a terra.[4] Quan Dussaussay va medir la temperatura esta era de tan sol dos graus sobre zero; poc despuix el vapor condensado va escomençar a caure en forma d'un fort aiguada.[4]
En eixir del Cipresal, la vegetació de lloc va canviar novament, i predominaven castanyers selvats puix estos preferixen terres altes. Els exploradors varen passar allí la nit, improvisant una barraca en horcones, branques i fulls i agranant la lava que hi havia sobre el sol;[9] al amacener, des del lloc en que es trobaven podien divisar Escuintla i el oceà Pacífic al sur, el volcà d'Aigua a l'est i Antiga Guatemala i la Ciutat de Guatemala al noroest.[4] Al nort els bloquejava el pico central del propi volcà de Fòc.[9]
Els exploradors varen continuar escalant, i varen aplegar al punt que els indígenes de Alotenango cridaven el «primer replanell» i d'a on ya no va passar Zul; solament un mosso va acompanyar a Duassaussay i a Trabanino fins al «segon replanell», que és la que du al cràter del volcà.[9] Quan varen ascendir cap al segon replanell ya solament hi havia raquítics pins i ya no hi havia fauna; la vegetació poc a poc anava disminuint i quan varen aplegar al replanell havia desaparegut per complet. Ya sols, els exploradors varen comprendre per qué els indígenes no passaven d'este replanell: el lloc consistia d'un filó de solament uns trenta centímetros d'ample deixant a abdós costats profunts precipicis i pel mateix corria un vent tan fort, que els va tirar al sol. Duassaussay i Trabanino varen vorejar el filó i com varen poder varen aplegar al peu de la penya que forma la base del pico i en molta dificultat varen conseguir acostar-se al cràter, pero no varen poder vore-ho perque estava ladeado i una miqueta més avall del cim del volcà. Lo que sí varen percebre era que, a pesar d'estar a huit graus baix zero, la forta calor de la pedra que chafaven i l'olor sulfuroso que emanava del fum que tirava el volcà.[10] Després de setze hores de penós ascens, la tornada va ser d'a penes quatre hores.[10]
Expedició d'Alfred Maudslay de 1892
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Alfred Percival Maudslay.
El 7 de giner de 1892, l'arqueòlec anglés Alfred Percival Maudslay i el Dr. Otto Stoll, qui residia en Antiga Guatemala, varen iniciar l'ascens al volcà des de Alotenango, duent sèt mossos en menjar, roba i equip de campament. Varen cavalcar durant una hora cap a la montanya fins que les mules no varen poder seguir i les varen enviar de tornada al poblat en un mosso. Les primeres dos hores d'ascens no varen ser molt pronunciades, pero era pesat caminar sobre el fullage i fulls secs obrint-se camí entre l'espés bosc. Després varen continuar per una escarpada vereda construïda en el bosc i no va ser sino fins que varen aplegar als 2900 m s. n. m. que varen poder vore el pico del volcà per primera volta. Les ales del pico del volcà ya no tenien vegetació i els barrancs pròxims estaven coberts de cendra volcànica i roca derretida.[11]
Maudslay i Stoll varen continuar l'ascens fins a aplegar a un punt en el que els indígenes locals havien netejat uns quants metros de terreny a 3425 m s. n. m. i varen decidir acampar per a passar allí la nit. Els indígenes varen colocar un mur improvisat de branques de pi per a aminorar la força del vent; el fret era tan intens que els escaladors varen tindre dificultats per a conciliar el somi eixa nit. Al matí següent, varen reiniciar l'ascens i varen aplegar fins al Replanell, que és el cim del massiç montanyós que estaven escalant i es troba a 3700 m s. n. m. Al nort els quedava el cim del volcà Acatenango, la més alta dels tres cons i que estava coberta en arbres de pi casi fins al cim, i al sur, la del volcà de Fòc.[12]
Els mossos no varen voler continuar més allà del replanell, per lo que Stoll i Maudslay varen continuar solo per la vora del Replanell, que era lo suficientment ampla per a que una persona poguera passar cómodament, pero que tenia un abisme en el seu costat oriental i unes ales plenes de roques i material volcànic en l'occidental. L'ascens de 150 m fins al cràter va ser sumament difícil, i es varen vore obligats a usar vares de respal i numerosos descansos per a poder aplegar. Finalment varen alcançar el cim i varen poder divisar cap a l'interior del cràter,[13] que Maudslay va descriure aixina:
«El cràter era un forat de casi cent peus de profunditat, casi completament rodejat de roques desfetes i humeantes cobertes en depòsits sulfurosos i caent a zones més profundes en el costat opost al que em trobava, pero que no podia vore per les eixints de roques que em cobrien la vista. Potser lo més curiós de la montanya és el fet de que s'eleva molt regular i gradualment a un punt agut, en a on els dos nos vàrem poder assentar i poder divisar tot al nostre entorn. Els gasos que emanaven del volcà no eren res agradables, pero afortunadament el vent estava al nostre favor». Despuix d'un breu descans en el Replanell, varen retornar a Alotenango a a on varen aplegar despuix d'unes quantes hores.[13]
Activitat
[editar | editar còdic]
Terremots que varen afectar a la ciutat de Santiago dels Cavallers
[editar | editar còdic]És un dels volcans més actius de Guatemala i ademés, de Centroamérica. Impressionant per les seues erupció que s'han registrat des de 1524, l'última erupció va ocórrer el 5 de juny de 2018, després de l'erupció del 3 de juny de 2018 que va arrebatar la vida de molts guatemalteco. Esta situació manté en constant alerta a les comunitats que viuen en les seues faldes, com Sant Pedro Yepocapa.
El volcà ha fet erupció més de xixanta voltes des de 1524; els terremots més forts que va viure la ciutat de Santiago dels Cavallers abans del seu trasllat definitiu en 1776 varen ser els terremots de Sant Miguel en 1717. En la ciutat, els habitants també creïen que la rodalia del volcà de Fòc era la causa dels terremots; l'arquitecte major Diego de Porres va aplegar a afirmar que els terremots eren causat per les reventazones del volcà.[15]
El 27 d'agost va haver una erupció molt forta del volcà de Fòc, que es va estendre fins al 30 d'agost; els veïns de la ciutat varen demanar auxili al Sant Crist de la catedral i a la Verge del Recobre que eren els patrons jurats contra el fòc del volcà. El 29 d'agost va eixir la Verge del Rosario en processó despuix d'un sigle sense eixir i va haver moltes més processons de sants fins al dia 29 de setembre, dia de Sant Miguel; els primers sismes per la vesprada varen ser lleus, pero a això de les 7 de la nit es va produir una forta tremolació que va obligar als veïns a eixir de les seues cases; varen seguir les tremolació i retumbos fins a les quatre del matí. Els veïns varen eixir al carrer i a crits confessaven els seus pecats, pensant lo pijor.[16]
Els terremots de Sant Miguel varen danyar la ciutat considerablement, al punt que el Real Palau va sofrir danys en alguns quartos i parets. També va haver un abandó parcial de la ciutat, escassea d'aliments, falta de mà d'obra i molts danys en les construccions de la ciutat; ademés de numerosos morts i ferits.[16] Estos terremots varen fer pensar a les autoritats en traslladar la ciutat a un nou assentament menys propens a l'activitat sísmica; els veïns de la ciutat s'oponen rotundament al trasllat, i inclús varen prendre el Real Palau en protesta al mateix. Al final, la ciutat no es va moure d'ubicació, pero el número d'elements en el Batalló de Dragons per a resguardar l'orde va ser considerable.[17]
En 1773, Santiago dels Cavallers de Guatemala era una de les ciutats més famoses de l'Imperi espanyol en Amèrica, i es considerava que únicament la Ciutat de Mèxic era més esplèndida.[18] D'acort a descripcions de l'época, tres «monstruosos» volcans la rodejaven: el volcà d'Aigua, que era molt útil per a la ciutat per la seua fertilitat, aparte de que la seua forma piramidal agregava una bella vista, i els volcans de Fòc, —volcà de Fòc i volcà de Acatenango— als que es va cridar aixina perque encara que estaven més distants que el d'Aigua, havien fet erupció en numeroses ocasions i eren considerar-vos com els responsables de les constants ruïnes de la ciutat.[18] La rodalia dels volcans ajudava a que hi haguera banys de tot tipo per als habitants de la ciutat: termals, medicinals i templats; ademés hi havia numerosos potreros i facendes en les afores. La ciutat era abastida gràcies als productes que diàriament eren duts des dels setenta y dos pobles circunvecinos.[19]
Aixina es trobava la ciutat en maig de 1773 quan varen escomençar a sentir-se menuts sismes, els quals varen ser incrementant la seua intensitat i l'11 de juny en una tremolació que danye algunes cases i edificis; els més danyats varen ser:
Després varen continuar els sismes, fins a aplegar al 29 de juliol de 1773, dia de Santa Marta de Bethania, en que es va produir el catastròfic terremot que va forçar el trasllat de la ciutat a un atre assentament ya que es pensava que l'orige del terremot havia segut el volcà de Fòc.[21]
Erupció notables des de la conquista espanyola en 1524
[editar | editar còdic]| Data | Breu descripció |
|---|---|
| 11 de setembre de 1541 | Erupció reportada per la Comissió del president de la Real Audiència en 1774, que indica que va ser la causant del deslave en el volcà d'Aigua que va provocar l'inundació i destrucció de la llavors capital de la Capitania General, que es trobava al peu del referit volcà d'Aigua en l'ubicació coneguda actualment com Ciutat Vella.[22] |
| 1581 | Erupció reportada per l'historiador Dumenge Juarros, que va causar danys o va estar relacionada en terremots.[23] |
| 1586 | |
| 1623 | |
| 1705 | |
| 1710 | |
| 27-30 d'agost de 1717 | Forta erupció del volcà que va anar el preludi dels terremots de Sant Miguel. |
| 1732 | Erupció reportada per l'historiador Dumenge Juarros, que va causar danys o va estar relacionada en terremots.[23] |
| 1737 | |
| 1800 (aproximadament) | Erupció que no va tindre conseqüències desastroses, encara que va durar varis dies i va calfar l'aigua d'un alvertent que baixa del volcà Acatenango a tal punt que no es podia creuar.[23] |
| 1880 | Erupció del volcà reportada per l'explorador Eugenio Dussaussay, qui va ascendir al con actiu en 1881.[24] |
| 1932 | Forta erupció del volcà que va cobrir la ciutat d'Antiga Guatemala, la Ciutat de Guatemala, i els països Hondures i la El Salvador en cendra. Ademés a esta erupció la varen acompanyar tremolació, retumbos i ones de choc. |
| 1959 | Forta erupció que es va observar clarament des de la Ciutat de Guatemala. |
| 15-21 d'octubre de 1974 | La forta erupció va causar pèrdues en l'agricultura. També va tindre fluix piroclásticos que varen destruir part de la vegetació de les afores del volcà i va sepultar parcialment en arena volcànica a Sant Pedro Yepocapa i Acatenango.[25] |
| 1-6 de juliol de 2004 | Explosions menudes en el volcà de Fòc varen produir columnes de fum d'al voltant d'un quilómetro d'altura sobre el volcà. Les remugades incandescents de material volcànic varen descendir pels costats de la montanya. |
| 13 de setembre de 2012 | La major erupció del volcà en el sigle xxi fins a llavors, en columnes de cendra que varen alcançar els 3000 metros d'altura que varen provocar l'evacuació de dèu mil persones.[26] |
| 8 de febrer de 2015 | Després de fortes explosions que es varen registrar en el volcà de Fòc, el director de l'Institut Nacional de Sismologia, Vulcanologia, Meteorologia i Hidrologia (INSIVUMEH) va sugerir que es declarara alerta taronja.[27] El director de el INSIVUMEH va agregar que la situació era crítica perque la cendra i la lava havien causat incendis forestals. El INSIVUMEH va reportar que el volcà tenia de quatre a sis explosions per hora, que les columnes de cendra varen alcançar els 4800 metros d'altura, i que els núvols incandescents es varen desplaçar aproximadament a vint quilómetros al voltant del volcà.[27] |
| 3 de juny de 2018 | El volcà va iniciar en erupció de dèbils a moderades en la vesprada del 3 de juny a on es va advertir de possibles increments en l'activitat explosiva del volcà. les columnes de cendra varen alcançar els 10 000 metros d'altitut. L'erupció va causar 300 morts, 200 desapareguts, 600 ferits i prop de dos millons d'habitants afectats. En complir-se poc més de 48 hores d'esta erupció, el 5 de juny, novament entra en erupció el volcà de Fòc, amenaçant a més poblats del departament de Escuintla.[28] |
| 18 de novembre de 2018 | El volcà va iniciar en forts retumbos i expulsió de cendra que supera els 5000 m s. n. m., en hores de la vesprada, inicia en fortes explosions i erupció moderades a fortes, expulsant fluix de lava. A les 02:00 de la matinada del 19 de novembre es registren explosions violentes en expulsió de lava que seguix en el transcurs de la matinada i matí del mencionat dia, la qual cosa obliga a les comunitats propenques al volcà de fòc la autoevacuación preventiva, la Coordinadora Nacional per a la Reducció de Desastres, decreta alerta roja en el departament de Escuintla, específicament en la capçalera departamental i el municipi de Santa Lucía Cotzumalguapa, activant els COE (Centres d'Operacions d'Emergència) d'estos municipis en conjunt en la coordinadora municipal per a la reducció de desastres -COMRED- per a actuar i escomençar els protocols d'evacuació i habilitació d'albercs.[29] |
| 12 de decembre de 2022 | El volcà va entrar en erupció generant columnes de cendra de 5000 metros d'altitut segons varen confirmar les autoritats. Es varen observar constants explosions dèbils i moderades. Es va generar un fluix de lava d'una llongitut de 800 metros. Es varen reportar caigudes de cendra en poblats ubicats a 45 quilómetros a la redona de l'accident geogràfic.[30] |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «de-primera-fila#::text=Els seus%20freqüents%20i%20espectaculars%20erupció,volcans%20m%C3%A1s%20actius%20de el%20món. Cóm vore un volcà actiu en Guatemala des de primera fila» (en és-mx). National Geographic. Consultat el 2024-12-04.
- ↑ Comissió del president de la Real Audiència d'este Regne de Guatemala, 1774, pp. 2-4.
- ↑ Fonts i Guzmán, 1883, p. 309.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Dussaussay, 1897, p. 180.
- ↑ Juarros, 1818, p. 352.
- ↑ Maudslay y Maudslay, 1899, p. 39.
- ↑ 7,0 7,1 Dussaussay, 1897, p. 179-182.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Dussaussay, 1897, p. 179.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Dussaussay, 1897, p. 181.
- ↑ 10,0 10,1 Dussaussay, 1897, p. 182.
- ↑ Maudslay y Maudslay, 1899, p. 38.
- ↑ Maudslay y Maudslay, 1899, p. 38-39.
- ↑ 13,0 13,1 Maudslay y Maudslay, 1899, p. 40.
- ↑ Maudslay y Maudslay, 1899, p. 37.
- ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 103.
- ↑ 16,0 16,1 Melchor Toledo, 2011, p. 104.
- ↑ Rodríguez Girón, Flores y Garnica, 1995, p. 585.
- ↑ 18,0 18,1 Cadena, 1774, p. 13.
- ↑ Cadena, 1774, p. 14.
- ↑ Cadena, 1774, p. 19.
- ↑ Cadena, 1774, p. 22.
- ↑ Comissió del president de la Real Audiència d'este Regne de Guatemala, 1774, p. 4.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Juarros 1818, p. 352
- ↑ Dussaussay, 1896, p. 179.
- ↑ Prensa Lliure, 21 d'octubre de 1974.
- ↑ MSN Notícies, s.f..
- ↑ 27,0 27,1 Prensa Lliure 2015
- ↑ «[1]». Consultat el 4 de juny de 2018 (en en).
- ↑ «[2]». Consultat el 19 de novembre de 2018 (en és).
- ↑ «[3]».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán de Fuego» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.