Volcà Acatenango
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Acatenango és un estratovolcán de Guatemala, el tercer volcà més alt del país, Acatenango es troba unit al volcà de Fòc, i l'unió d'abdós, és coneguda com «La Horqueta»; de fet, el massiç de Fòc-Acatenango comprén una cadena montanyosa de cinc o més volcans de direcció nort-sur en forma perpendicular a l'arc centroamericano de Guatemala. El massiç Fòc-Acatenango era originalment referit pels colon espanyols com «els volcans de Fòc».[1]
El volcanismo en esta regió s'estén per més de 200 000 anys. Molts dels quals entren en activitat constantment.
Este conjunt de volcans alcancen una altura de 3500 m s. n. m., per damunt de la costa del Pacífic al sur del país; i per dalt dels 2000 metros damunt de les terres altes guatemalteco, al nort. Comprén remanentes de múltiples centres d'erupció, que periòdicament colapsen i produïxen enormes remugadas de ruïnes. La major d'estes remugades s'ha estés per 50 km des del seu inici, cobrint més de 300 km². El volcà té un enorme potencial per a produir remugades que poden anegar grans àrees de la costa del pacífic. En la regió aledaño als volcans viuen més de 100 000 persones que estan fortament expostes a estos riscs.
Les úniques erupció històricament conegudes varen ocórrer en el sigle xx, entre els anys 1924 i 1927, al nort del cim del «Pico Major» i en decembre de 1972 entre Yepocapa i «Pico Major».cita requerida
Expedicions històriques
[editar | editar còdic]Expedició d'Eugenio Dussaussay de 1881
[editar | editar còdic]En 1881, l'escritor Eugenio Dussaussay va relatar el seu ascens al Volcà de Fòc, llavors parcialment inexplorado.[3] Primer, va necessitar demanar autorisació per a pujar al volcà al Cap Polític de Sacatepéquez, qui els va entregar una carta per a l'alcalde d'Alotenango solicitant-li que li prestara als exploradors els auxilis necessaris per a la seua expedició.[3] Dussaussay i el seu acompanyant, Tadeo Trabanino, tenien l'intenció d'ascendir al pico central, que encara no havia segut explorat, pero no varen trobar guia i es varen conformar en pujar al con actiu, que havia fet erupció en 1880.[4]
La seua guia, el senyor Rudecindo Zul, oriunt d'Alotenango, i dos mossos de la localitat varen encaminar a Dussaussay i a Trabanino fins a un lloc en la montanya conegut com a replanell, ya aplegant als picos dels volcans, pero d'allí no passaven pel temor que tenien els indígenes de la localitat al volcà; de fet, només Zul es va oferir com a guia, mentres que als atres els va obligar l'alcalde a anar.[4] Entre els recaptes que duyen els exploradors hi havia aguardiente per al guia i els mossos -condició única per a acompanyar l'expedició-, instruments per a ubicar-se i armament per a defendre's dels tigres que habitaven l'àrea en eixe llavors.[4]
L'ascensió des de Alotenango s'iniciava en una marcha de quatre llegües -aproximadament setze quilómetros- per una planicie fins a aplegar a la primera costera, cridada «del Castell» o «Gajoteachucuyo» i que consistia en les faldes més baixes del volcà.[4] La regió presentava una sorprenent vegetació en roures, carrasques en bellotes, albocats i amates entre molts atres arbres. En eixir de la costera del Castell, la montanya es feya molt més espessa: els arbres eren menys elevats, pero es trobaven en molt major cantitat i com feya huit mesos que ningú havia pujat fins a allí, Zul i els seus mossos varen tindre que obrir una sendera en machets.[5]
A mida que anaven ascendint varen escomençar a advertir grans masses de vapor acuoso surant per l'aire que eren duta pel vent en totes direccions mentres que les que eren més denses quedaven reclinadas sobre la montanya o s'estenien per llarcs trechos. Quan varen aplegar al lloc conegut com el «Cipresal» -per haver en ell sis ciprers- els va envoldre una densa boira els glòbuls de la qual podien distinguir surant llentament per l'aire i sense caure a terra.[5] Quan Dussaussay va medir la temperatura esta era de solament dos graus sobre zero; poc despuix el vapor condensado va escomençar a caure en forma d'un fort aiguada.[5]
En eixir del Cipresal, la vegetació de lloc va canviar novament, i predominaven castanyers selvats puix estos preferixen terres altes. Els exploradors varen passar allí la nit, improvisant una barraca en horcones, branques i fulls i agranant la lava que hi havia sobre el sol;[6] al amacener, des del lloc en que es trobaven podien divisar Escuintla i l'Oceà Pacífic al sur, el Volcà d'Aigua a l'est i Antiga Guatemala i la Ciutat de Guatemala al noroest.[5] Al nort els bloquejava el pico central del propi volcà de Fòc.[6]
Els exploradors varen continuar escalant, i varen aplegar al punt que els indígenes de Alotenango cridaven el «primer replanell» i d'a on ya no va passar Zul; només un mosso va acompanyar a Duassaussay i a Trabanino fins al «segon replanell», que és la que du al cràter del volcà.[6] Quan varen ascendir cap al segon replanell ya només hi havia raquítics pins i ya no hi havia fauna; la vegetació poc a poc anava disminuint i quan varen aplegar al replanell havia desaparegut per complet. Ya sols, els exploradors varen comprendre per qué els indígenes no passaven d'este replanell: el lloc consistia d'un filó de solament uns trenta centímetros d'ample deixant a abdós costats profunts precipicis i pel mateix corria un vent tan fort, que els va tirar al sol. Duassaussay i Trabanino varen vorejar el filó i com varen poder varen aplegar al peu de la penya que forma la base del pico i en molta dificultat varen conseguir acostar-se al cràter, pero no varen poder vore-ho perque estava ladeado i una miqueta més avall del cim del volcà. Lo que sí varen percebre era que, a pesar d'estar a huit graus baix zero, la forta calor de la pedra que chafaven i l'olor sulfuroso que emanava del fum que tirava el volcà.[7] Després de setze hores de penós ascens, la tornada va ser d'a penes quatre hores.[7]
Expedició d'Alfred Maudslay de 1892
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Alfred Percival Maudslay.
El 7 de giner de 1892 l'arqueòlec anglés Alfred Percival Maudslay i el Dr. Otto Stoll, qui residia en Antiga Guatemala, varen iniciar l'ascens al volcà des de Alotenango, duent sèt mossos en menjar, roba i equip de campament. Varen cavalcar durant una hora cap a la montanya fins que les mules no varen poder seguir i les varen enviar de tornada al poblat en un mosso. Les primeres dos hores d'ascens no varen ser molt pronunciades, pero era pesat caminar sobre el fullage i fulls secs obrint-se camí entre l'espés bosc. Després varen continuar per una escarpada vereda construïda en el bosc i no va ser sino fins que varen aplegar als 2900 m s. n. m. que varen poder vore el pico del volcà per primera volta. Les ales del pico del volcà ya no tenien vegetació i els barrancs pròxims estaven coberts de cendra volcànica i roca derretida.[9]
Maudslay i Stoll varen continuar l'ascens fins a aplegar a un punt en el que els indígenes locals havien netejat uns quants metros de terreny a 3425 m s. n. m. i varen decidir acampar per a passar allí la nit. Els indígenes varen colocar un mur improvisat de branques de pi per a aminorar la força del vent; el fret era tan intens que els escaladors varen tindre dificultats per a conciliar el somi eixa nit. Al matí següent, varen reiniciar l'ascens i varen aplegar fins al Replanell, que és el cim del massiç montanyós que estaven escalant i es troba a 3700 m s. n. m. Al nort els quedava el cim del volcà Acatenango, la més alta dels tres cons i que estava coberta en arbres de pi casi fins al cim, i al sur, la del volcà de Fòc.[10]
Els mossos no varen voler continuar més allà del replanell, per lo que Stoll i Maudslay varen continuar solo per la vora del Replanell, que era lo suficientment ampla per a que una persona poguera passar cómodament, pero que tenia un abisme en el seu costat este i unes ales plenes de roques i material volcànic en l'oest. L'ascens de 150 m fins al cràter va ser sumament difícil, i es varen vore obligats a usar vares de respal i numerosos descansos per a poder aplegar. Finalment varen alcançar el cim i varen poder divisar cap a l'interior del cràter,[11] que Maudslay va descriure aixina: «El cràter era un forat de casi cent peus de profunditat, casi completament rodejat de roques desfetes i humeantes cobertes en depòsits sulfurosos i caent a zones més profundes en el costat opost al que em trobava, pero que no podia vore per les eixints de roques que em cobrien la vista. Potser lo més curiós de la montanya és el fet de que s'eleva molt regular i gradualment a un punt agut, en a on els dos nos vàrem poder assentar i poder divisar tot al nostre entorn. Els gasos que emanaven del volcà no eren res agradables, pero afortunadament el vent estava al nostre favor». Despuix d'un breu descans en el Replanell, varen retornar a Alotenango a a on varen aplegar despuix d'unes quantes hores.[11]
Panorama
[editar | editar còdic]Des del cim del volcà de Acatenango es pot observar el volcà de Fòc i el "camellón" que els unix. Al noroest es pot vore el volcà Santa María en Quetzaltenango, San Pedro, Tolimán i Atitlán en Sololá, i si està rebujat, el volcà Tajumulco en Sant Marcos. Cap al surest es poden distinguir els volcans d'Aigua en Sacatepéquez i Pacaya en Escuintla.
El volcà de Acatenango es troba propenc a la Ciutat de Guatemala i és el tercer més alt de la República. A voltes, en l'época freda (hivern (octubre-febrer)), es cobrix de gebre o neu i pot vore's des de la capital el seu con blanc, encara que no és molt comú, pero si ocasionalment cauen nevades. El 14 d'abril de 2010 es va presentar una nevada sobre el seu cim, podent-se apreciar des de la Costa Sur del país i la Ciutat de Guatemala.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Comissió del president de la Real Audiència d'este Regne de Guatemala, 1774, pp. 2-4.
- ↑ 2,0 2,1 Maudslay y Maudslay, 1899, p. 39.
- ↑ 3,0 3,1 Dussaussay, 1897, p. 179-182.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Dussaussay, 1897, p. 179.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Dussaussay, 1897, p. 180.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Dussaussay, 1897, p. 181.
- ↑ 7,0 7,1 Dussaussay, 1897, p. 182.
- ↑ Maudslay y Maudslay, 1899, p. 37.
- ↑ Maudslay y Maudslay, 1899, p. 38.
- ↑ Maudslay y Maudslay, 1899, p. 38-39.
- ↑ 11,0 11,1 Maudslay y Maudslay, 1899, p. 40.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Acatenango» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.