Antiga Guatemala
Antiga Guatemala (usualment abreviada com a Antiga) és una ciutat d'orige colonial en el antiplano central de Guatemala, en les faldes del Volcà d'Aigua, aproximadament a 40 km al suroest de la Ciutat de Guatemala. Va ser la capital de la Capitania General de Guatemala entre 1542 i 1773, periodo durant la qual es va desenrollar gran part de la seua arquitectura i traçat urbà de marcada influència barroca. Estes característiques històriques i culturals varen dur que la ciutat fora declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'UNESCO en 1979.[1] En l'actualitat, Antiga Guatemala és la capçalera del departament de Sacatepéquez.
Durant l'época virreinal l'espai geogràfic era conegut com Santiago dels Cavallers de Guatemala, nom que duya la capital de la Capitania General de Guatemala, que va estar assentada allí entre 1541 i 1776, any en que la ciutat va ser traslladada al Valle de l'Ermita després de que els terremots de Santa Marta derrocaren la ciutat per tercera volta en el mateix sigle.[2] Es creu que este fet va ser aprofitat per les autoritats civils com a excusa per a debilitar a les autoritats eclesiàstiques —seguint les recomanacions de les Reformes Borbòniques mampreses per la Corona espanyola en la segona mitat del sigle xviii—[3] obligant a les órdens regulars a traslladar-se dels seus majestuosos convents destruïts a fràgils estructures temporals en la nova ciutat.[4]
A partir de la tragèdia, la ciutat va passar a cridar-se «arruïnada Guatemala», «Santiago de Guatemala antic» i la «antiga ciutat». Va ser abandonada per totes les autoritats reals i municipals, i en 1784 per les dos últimes parròquies: Candelaria i La nostra Senyora dels Remeis, quedant-se també sense autoritats eclesiàstiques.[5] No obstant, el 4 d'agost de 1786 va ser declarada com a Vila de l'Antiga Guatemala oficialisant-se la seua creació.[6] Pocs anys despuix, l'arquebisbe Cayetano Francs i Monroy va autorisar el funcionament de tres parròquies interines que varen dur el nom de les seues antecessores: Sant Sebastià, Candelaria i Els Remeis, en a on es va guardar la major cantitat d'obres d'art religiós que va permanéixer en l'Antiga Guatemala des d'eixe periodo.[7]
Despuix de l'Independència de Centroamérica, en 1821, Antiga va recuperar la categoria de ciutat i va ser nomenada com a capçalera del departament de Sacatepéquez.[8] Aixina mateix, l'Estat de Guatemala va establir circuits i districtes per a l'aplicació de justícia per mig de juïns de jurats en 1825, i l'Antiga Guatemala va ser assignada com a sèu del circuit homònim en el districte n.º 8 (Sacatepéquez).[9]
Posterior al terremot de 1976, i el desig de la seua preservació, la ciutat va ser designada com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1979.[10][11] El seu desenroll posterior s'ha marcat per un boom del mercat immobiliari i una migració de les famílies locals a les afores,[12] a comunitats com Ciutat Vella, Sant Joan del Bisbe, Jocotenango, San Lucas i Sant Pedro, Les Hortes.
En el sigle xxi, és un important destí turístic guatemalteco pel seu ben preservada arquitectura barroca espanyola en fronteres barroques del Nou Món, aixina com un gran número de ruïnes d'iglésies catòliques, inclús encara despuix dels severs danys que les seues estructures varen sofrir per l'abandó en que varen estar entre 1776 i 1940[2][13] i pels terremots de 1874,[14] de 1917[13] i de 1976.[15] També és reconeguda per les solemnes processons de Semana Santa, que s'han realisat anualment des d'abans del trasllat de la capital a la Nova Guatemala.[16] D'acort en el cens oficial de 2018, té una població de 46 054 habitants.[17]
Toponímia
[editar | editar còdic]Molts dels noms dels municipis i poblats de Guatemala consten de dos parts: el nom del sant catòlic que es venera el dia en que varen ser fundats i una descripció en raïl náhuatl;[18] en el cas de la Noble Ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala, el nom li va ser conferit en honor a Apòstol Santiago.
El topònim «Guatemala»
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Toponímia náhuatl de Guatemala.
Els primers documents històrics en que apareix escrit el nom de Guatemala són les cartes de relació que Pedro de Alvarado va enviar a Hernán Cortés en 1524.[19] En les cartes citades, el nom de Guatemala s'escriu de la mateixa manera en que es fa ara i que segurament és la castellanisació del vocablo Quauhtemalan («lloc de molts arbres») d'orige náhuatl, que era el nom en el qual coneixien a la ciutat i nació cakchiquel els auxiliars mexicans que varen acompanyar a Alvarado i a Cortés.[19][lower-alpha 1]
El topònim «Antiga Guatemala»
[editar | editar còdic]Despuix dels terremots de Santa Marta, que la varen destruir parcialment en 1773, la ciutat va ser abandonada per totes les autoritats reals i municipals entre 1774 i 1778 i en 1784 per les dos últimes parròquies: Candelaria i Els Remeis, quedant-se també sense autoritats eclesiàstiques.[5]A partir d'eixe moment la ciutat va escomençar a cridar-se la «arruïnada Guatemala», «Santiago de Guatemala antic» i la «antiga ciutat».[5]
Geografia física
[editar | editar còdic]Ubicació geogràfica
[editar | editar còdic]El modern municipi d'Antiga Guatemala està rodejat de municipalitat del departament de Sacatepéquez:
- Noroest: Sant Dumenge Xenacoj, Jocotenango i Pastors
- Est: Sant Bartolomé Milpas Altes, Santa Lucía Milpas Altes, Magdalena Milpas Altes
- Surest: Santa María de Jesús
- Suroest: Ciutat Vella
- Oest: Sant Antonio Aigües Calentes
Hidrografia
[editar | editar còdic]Des de la seua fundació, l'història de la ciutat de l'Antiga Guatemala està associada en les inundacions i els desbordament del riu Pensativo, que ocorren per la posició geogràfica de la ciutat, que està situada en mig de montanyes i cerros que provoquen riuades en el cabal del riu quan hi ha excés de pluja en l'àrea. Ademés, incidixen en dites inundacions lo estret del caixer del riu i dels ponts que s'han construït sobre ell.[20]
Els treballs de neteja d'arena, pedres i troncs del fondo del canal es feyen cada any ans que començaren les pluges. Per a portar a terme estes netes, s'utilisaven chicotetes colles d'aproximadament vint persones per sector, sent estos normalment contractats per l'Ajuntament i equipats en pala, piochas i azadones.[21] Els treballadors netejaven el caixer tirant el material cap als costats, conseguint únicament que el riu pujara de nivell any en any i buscara un nou caixer.[21] En cada inundació, es netejaven completament les cases o carrers azolvadas, mentres solament es netejava lo suficient del caixer del riu per a que este continuara fluint.[21]
Excavacions realisades en 1997 en l'extrem nort del terreny que ocupava el Convent de Sant Dumenge varen trobar un lavadero de construcció colonial, enterrat a una profunditat de 0.70 m; aixina mateix, a 3.95 m de profunditat, exactament baix el pont del Matasanos, va aparéixer un carrer empedrada que estava en direcció suroriente a norponiente.[22] La direcció i localisació d'este carrer va d'acort al carreró del Matasanos que conduïx cap al pont del mateix nom, i que apareix en el pla alçat en 1773 pel agrimensor José Rivera i Gálvez, en el de carrers i distribució d'aigua de l'aqüeducte de les Canyes de 1833 i en una pintura sobre el sistema de captació d'aigua de l'aqüeducte de les Canyes, pintat en 1840.[22]
El riu Pensativo ha canviat de curs aproximadament quaranta metros cap al ponent i ha socavat part de l'última poma en el costat sur del carreró que va des de les ruïnes del convent de la Concepció cap al pont del Matasanos.[23] El riu es va ficar dins de la poma contigua a l'arc del Matasanos i a l'arc de les Monges, els quals varen desaparéixer despuix de l'abandó de la ciutat en 1773. Es va reconstruir únicament el del Matasanos, possiblement a aproximadament 40 m cap al ponent de la seua antiga posició.[23] També partix de la poma en la que estava el Convent de La nostra Senyora de la Neta Concepció; el riu es va eixir del seu curs colonial uns 50 m cap a l'orient en esta poma.[23] També va inundar la plaça de l'iglésia de la Creu del Milacre, que es trobava al front i al costat oriental de l'ermita; en este lloc es pot apreciar clarament el canvi de nivell i curs del riu, ya que este ara passa junt a lo que va anar la sacristia de l'iglésia. El nivell ha pujat 2.07 m sobre lo que va anar el nivell original de la plaça.[23] I, finalment, també va inundar la part posterior del Beaterio i l'Hospital de Belén.[24]
En el sigle xxi únicament existix un carrer del costat del barri de Chipilapa, que voreja el curs del riu i va des de l'antiga ermita de la Creu del Milacre, passant per les ruïnes de la Santa Creu, fins a aplegar al pont que es troba al sur de Belén.[24]
| Nom | Condició en el XXI |
Ubicació |
|---|---|---|
| Arc del Matasano | Reconstruït | Entrada a la ciutat, pròxim al Convent de Sant Dumenge; l'actual està a uns 40 metros al ponent del colonial. |
| Arc de les Monges | Desaparegut | Convent de la Concepció |
| Arc de la Creu del Milacre | Desaparegut | Ermita de la Santa Creu del Milacre |
| Arc de Santa Lucía | Reconstruït | En el llímit oriental de la plaça de Santa Lucía; el pont reconstruït esta a 50 m al ponent, sobre lo que va anar l'antiga plaça. |
| Sense identificar | Desaparegut | Front al carreró de Palometes, també desaparegut. |
| Arc de la Santa Creu | Desaparegut | Sense identificar |
| Arc de la Cochera | Desaparegut | Veí a un rastre de ganado menor, també desaparegut. |
| Arc de Matates o de Carranza | Reconstruït | El pont modern es troba a 2,66 m sobre el nivell del caixer; exactament baix del pont actual, a 2,16 m de profunditat, estan els restants de l'arc colonial. Al costat sur del caixer, a 0.40 m del llit del riu aguaita una baranda de rajola en un albardón recobert d'estuc i al costat nort s'aprecia la part superior d'una caixa de distribució d'aigua. |
| Arc dels Remeis | Reconstruït | El pont modern està construït sobre les bases de l'arc colonial i està a 2,78 m sobre el nivell del caixer. La base és un mur dividit en dos parts, l'inferior és colonial, en una altura de 0,80 m sobre el nivell actual del caixer i la part superior té 1.98 m d'altura. |
| Arc del Capacho | Reconstruït | El pont modern està localisat a l'altura del rastre municipal i està construït sobre l'antic. Del costat sur, a 2,43 m baix del pont, existix evidència d'un empedrado que aplegava fins a l'antic pont, indicant lo que ha pujat el nivell. |
Llocs Poblats
[editar | editar còdic] Antiga Guatemala es posiciona com la ciutat més poblada del Departament de Sacatepéquez en 46 054 habitants fins al Cens 2018. El municipi posseïx 88 llocs poblats. Entre els 10 llocs més poblats es concentra el 67% de la població antigueña.
A continuació una llista dels llocs més poblats de Antiga Guatemala:
| # | Còdic | Lloc | Tipo | Població | IDH |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 301001 | Antiga Guatemala (Centre) | Ciutat | 7 863 | 0,792 |
| 2 | 301060 | Sant Felipe de Jesús | Llogaret | 5 316 | 0,710 |
| 3 | 301067 | Sant Pedro Les Hortes | Llogaret | 4 733 | 0,749 |
| 4 | 301062 | Sant Joan del Bisbe | Llogaret | 4 352 | 0,748 |
| 5 | 301064 | Sant Mateo Milpas Altes | Llogaret | 2 338 | 0,702 |
| 6 | 301055 | Sant Bartolomé Becerra | Llogaret | 2 056 | 0,749 |
| 7 | 301068 | Santa Ana | Llogaret | 1 908 | 0,787 |
| 8 | 301033 | Guardiana Hato | Caseriu | 1 331 | 0,752 |
| 9 | 301071 | Santa Inés Monte Pulsiano | Llogaret | 1 075 | 0,767 |
| 10 | 301069 | Santa Catarina Bobadilla | Llogaret | 933 | 0,734 |
 Antiga Guatemala
|
31 905 | 0,753 | |||
Clima
[editar | editar còdic]Per estar situat en una vall rodejada del sistema montanyós de la Serra Mare, la ciutat d'Antiga Guatemala es definix com una transició dels climes Subtropical subhúmedo d'altitut (Cwa) i el templat subhúmedo de montanya (Cwb), dins de la categoria templat subhúmedo segons la Classificació climàtica de Köppen. Per açò, les temperatures són suaus i llaugerament uniformes segons el moment del dia.
L'época plujosa ocorre entre els mesos de maig a octubre, en un promig d'entre 1057 i 1600 mm anuals. Esta és l'época en que cau el 90% de la precipitació total anual; els mesos de juny i setembre són els de major precipitació. Per la poca capacitat d'almagasenament d'aigua subterrànea de la subcuenca, el riu Pensativo té cabals molt elevats durant l'época de pluges i molt reduïdes en l'estiu, cabals que, pel gran inclinament de les montanyes, adquirixen gran velocitat en les époques de major pluja.[26]
Riscs naturals
[editar | editar còdic]La ciutat està exposta a tres fenomens naturals:
- Erupció del Volcà de Fòc
- Terremots
- Inundacions del riu Pensativo
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Guatemala.
Va ser la tercera sèu de la capital de la Capitania General de Guatemala que comprenia als actuals Estats de Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica, aixina com Chiapas en Mèxic. Després de la destrucció per inundació de la segona ciutat l'11 de setembre de 1541, ubicada en la Vall de Almolonga (barri de Sant Miguel Escobar en Ciutat Vella, Sacatepéquez en el sigle xxi) en les faldes del Volcà d'Aigua —a a on havia segut duta despuix d'abandonar el primer assentament en Iximché (Tecpán), en 1527-. El 27 de setembre es va elegir una comissió de dos alcaldes i onze ciutadans per a que varen inspeccionar l'àrea i recomanaren un nou lloc per a traslladar allí la ciutat, i als dos dies varen retornar i assegurant que el lloc idòneu era la Vall de Tianguecillo, a a on va ordenar el cabildo que es mudaren els pobladors.[27] Pero, ans que es realisara el trasllat, va arribar l'ingenier Juan Bautista Antonelli, constructor de ciutats i viles, qui va recomanar que la ciutat fora traslladada al Valle de Panchoy —o Valle del Tòrt—, perque «en ell s'aparta el perill dels volcans, que mai podran inundar-la, està resguardada del Nort, en els cerros que la rodegen; té abundància d'aigües, que naixent molt altes corren per esta vall sobre la faç de la terra, i es poden encañar i dur fàcilment a totes parts; que dit terreny és pla, i per açò cómodo per a la formació de les places, carrers i cases; i tan dilatat, que per molt aument que prenga la Ciutat, tindrà sol a on estendre's, fins a huit, o nou llegües de circumvalació. [Ademés], que dit lloc en tots temps està banyat de Sol, i és tan fèrtil, que tot l'any es veu cobert d'herba, i per esta part és bo per a pasturar bésties i ganados. [Finalment], en els seus voltants hi ha gran proporció per a fabricar teixixques, rajola i atobons, que en els cerros que rodegen la vall es troben pedreres a distància de dos o tres milles; i no llunt es troba la calç i l'algeps.»[28]
La nova ciutat va ser construïda a partir de 1543 en la Vall de Panchoy, i establida com a capçalera de la Real Audiència de Guatemala en 1549.[29] Durant el seu desenroll i esplendor va ser coneguda com una de les ciutats més belles de les Índies Espanyoles. La ciutat es va traçar en forma rectilínea, en els carrers orientats de nort a sur i d'est a oest, en una plaça central. Per als edificis eclesiàstics i de govern varen ser designats llocs importants al voltant de la plaça central;[30] a esta plaça també se li va cridar plaça Major, plaça Real i plaça d'Armes. Entre 1549 i 1563, les propietats al surest de la plaça major varen ser venudes a la corona i ocupades pel primer president de la Real Audiència dels Confines: el llicenciat Alonso López Cerrato. qui ademés fungió com a governador i capità general.[30][lower-alpha 2] L'edifici que es va construir originalment era chicotet de artesonado en portal, sostre de teixixca i parets d'atobó. La ciutat estava rodejada per tres volcans, montanyes, planicies i cerros; a este territori se li va cridar «Valle de Guatemala» i contava en setenta y tres pobles, dos viles i la pròpia ciutat de Santiago dels Cavallers.[31]
Pels constants problemes entre els conquistadors i els representants de la corona enviats pel rei d'Espanya, l'Audiència dels Confines es va suprimir en 1565.[lower-alpha 3] En 1570 es reinstauró l'audiència, esta volta independent del virrey de Mèxic i se li va cridar Audiència de Guatemala.[32]
Els monges franciscanos varen ser els primers en mudar-se a la vall de Panchoy, la capital del Capitania General de Guatemala i varen construir una capella en el solar en el que posteriorment es va construir l'iglésia de l'Escola de Crist. Esta capella va ser destruïda en 1575 per un terremot i durant els següents dèu anys es varen fer colectas per a construir el nou complex, a dos quadres de l'anterior.[lower-alpha 4] El complex franciscano es va convertir en un important centre cultural i religiós per a tot la Capitania General de Guatemala: teòlecs, juristes, filòsofs, físics i matemàtics varen estudiar en el seu colege de Sant Buenaventura, que estava ubicat en a on actualment estan les ruïnes del monasteri. En el colege també varen estudiar Cristóbal de Villalpando, Tomás de Merlo i Alonso de Pau.[32]
La primera edificació d'una iglésia catedral va ser iniciada l'any de 1545 en les enrunes dutes del destruït assentament en la vall d'Almolonga;[33] la seua construcció va ser entorpida pels freqüents sismes a lo llarc dels anys.
La ciutat va ser l'última morada del croniste espanyol Bernal Díaz del Castell, qui també va ser sepultat en una de les iglésies; també es conserva la que va anar la seua última residència i atres llocs històrics colonials.
La construcció de les Cases Reals per a la residència del capità general i els oidores de la Real Audiència dels Confines es va iniciar en 1558. En el lloc s'ubicaven la Caixa Real, la presó, el quarter del Batalló de Dragons, la Sala d'Armes, les cases d'habitació dels oidores i cabellerizas horts i cellers.[30]
L'Iglésia, Convent i Colege de la Companyia de Jesús va ser creada a través de Real Cèdula del 9 d'agost de 1561. Esta poma jesuítica, donada en part pel croniste Bernal Díaz del Castell, comprenia tres claustres i un temple, i vivien en ell per lo manco dotze jesuïtes.[35]
En el sigle xvi varen ocórrer varis terremots de consideració en les següents dates: 21 de març de 1530, 11 de setembre de 1541, 1565, 1575, 30 de novembre de 1577 i 23 de decembre de 1585.[36]
Events de el XVII
[editar | editar còdic]Els jesuïtes varen fundar el colege de Sant Lucas de la Companyia de Jesús en 1608, el qual va adquirir gran fama i no tenia rival sobre l'ensenyança de primeres lletres i gramàtica; a ell va assistir lo més florido de la societat de Santiago, tals com Francisco Antonio Fonts i Guzmán, el croniste Francisco Vázquez i Pedro de Betancourt.[37]
El 18 de juliol de 1626 es va inaugurar el temple de la Companyia de Jesús, el qual va sofrir contínues renovacions pels constants terremots que varen assotar a la ciutat durant els sigles xvi a xviii.[35]
Els religiosos de Sant Joan de Deu varen fundar el seu convent en 1636 i a partir de llavors varen estar a càrrec dels hospitals en el Capitania General de Guatemala.[38] Els hospitals eren: Sant Allunte —per a indígenes—, Sant Pedro —per a eclesiàstics—, Santiago —per a espanyols i mulatos—, Sant Lázaro. Este últim va ser entregat als Germans de Sant Joan de Deu en 1667 pels dominicos que ho havien administrat fins a llavors i en 1685, Sant Allunte i Santiago es varen unir, formant el hospital de Sant Joan de Deu.[39]
El temple de l'Escola de Crist va ser fundat en la parròquia de La nostra Senyora dels Remeis en 1664 i des de 1689 era conegut com la congregació de Sant Felipe de Neri.[40] Per la seua banda, al voltant de 1690 els jesuïtes varen fundar un atre colege: el «Sant Francisco de Borja», en a on després va estudiar i fungió com a rector el poeta i sacerdot Rafael Landívar, S.J.[41]
En el sigle xvii hi havia dos tipos de monges: descalces i urbanistes.[42]
| Atribut | Monges descalces | Monges urbanistes |
|---|---|---|
| Denominació | Recoletas o de vida comuna. | Calçades o de vida particular. |
| Cost d'ingrés | Cap | Dote en espècie o una propietat que produïra rèdits per a la congregació. |
| Tipo de vida | De clausura | De clausura |
| Oració | En el cor. | En el cor. |
| Regla d'austeritat | Estricta: depenien de l'almoina, guardaven silenci en tot moment, llevat per a resar i mai prenien chocolate.[lower-alpha 5] | Relaixada: podien tindre ingressos i beure chocolate, llevat durant el dejuni. |
| Habitacions | Vida en comuna en sales de recreació de llabors. Posseïen una cela minúscula que només els servia per a dormir. | Sense vida en comuna. Vivien en una cela gran que era pràcticament una casa de reduïdes dimensions. |
| Alimentació | Menjaven juntes en silenci en refectorios. No podien menjar carn. | Preparaven els seus propis aliments. Els estava permés menjar carn fòra del dejuni. |
| Servici | Realisaven les llabors, o se servien del servici comunitari de la congregació | Podien tindre sirvientes personals. |
| Vestimenta | Robes austeres de fibres rústiques. | Robages fins; solien utilisar joyes. |
| Calcer | Sandalias senzilles[lower-alpha 6] | Sabates o sabatilles. |
| Atribucions especials | Cap. | Mestres de les chiquetes encarregades al convent. |
El Sant Germà Pedro
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pedro de Sant Josep Betancur.
El Sant Germà Pedro va aplegar a terres guatemalteques en 1650 procedent del seu natal Tenerife; a l'a penes desembarcar va sofrir una greu malaltia, durant la qual va tindre la primera oportunitat d'estar en els més pobres i desheretats. Despuix de la seua recuperació va voler realisar estudis eclesiàstics pero, al no poder fer-ho, va professar com terciario franciscano en el Convent de Sant Francisco en Santiago dels Cavallers. Va fundar centres d'acolliment per a pobres, indígenes i vagabunts i també va fundar l'Orde dels Germans de La nostra Senyora de Bethlehem en 1656, en la finalitat de servir als pobres.[43] Per un atre costat, va anar el primer alfabetisador d'Amèrica i l'Orde dels Betlemitas, a la seua volta va ser la primera orde religiosa naixcuda en el continent americà; El Sant Germà Pedro va ser un home alvançat al seu temps, tant en els seus métodos per a ensenyar a llegir i escriure als analfabets com en el tracte donat als malalts.[43]
El 7 d'abril de 1669 el temple original de lo que despuix seria la Catedral d'Antiga Guatemala, va ser demolit i un segon santuari va ser inaugurat en 1680 baix la direcció de Juan Pascual i José de Porres,[44] existint també constància de que en la seua reconstrucció va treballar l'ingenier i imaginero espanyol Martín de Andújar Vores.
Primera imprenta en Guatemala
[editar | editar còdic]En 1660 va aplegar a Santiago dels Cavallers de Guatemala l'impressor José de Pineda Ibarra, contractat pels eclesiàstics guatemaltecs. Va treballar en impressió, encuadernación i en compra i venda de llibres. Va morir en 1681, i va heretar l'imprenta al seu fill Antonio, qui la va seguir operant fins a la seua mort en 1721.
Fundació de la Real i Pontifícia Universitat de Sant Carlos Borromeo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Universitat de Sant Carlos de Guatemala.
El primer bisbe de Guatemala, Francisco Marroquín, va enviar al Monarca Espanyol una carta en 1548, en que va solicitar la fundació d'una universitat en la Ciutat de Guatemala, esta solicitut no va tindre resposta. Cap al final de la seua vida, en 1562, Marroquín va decidir deixar en el seu testament un cabal per a fundar un colege, el de Sant Tomás d'Aquino, en a on s'impartiren càtedra de gramàtica, arts o filosofia i teologia. Els beneficiaris d'esta obra pía seria els fills d'espanyols pobres, ya que estos no podien traslladar-se a ciutats a on hi havia universitats reals, com Mèxic. L'hereteu del bisbe ha segut interpretada també com l'orige de l'universitat. No obstant, el prelat tenia molt clara la diferència entre un colege -residència d'estudiants, en o sense càtedra- i un a universitat o Estudi General, a on s'otorgaven graus. Al respecte, l'historiador John Tate Lanning afirma que: «Este testament és tan ben conegut que alguns que ni tan sols ho han vist han llegit en ell moltes coses que no estan allí. En ninguna parte menciona Marroquín una universitat, molt manco declara intenció d'establir alguna...»[45] Lo que sí està documentat és que l'alcalde Pedro Crespo Suárez en morir, donó veintemil pesos per a l'institució de càtedra de l'universitat «que s'està gestionant».[46]
Els jesuïtes es varen interpondre a la fundació de l'Universitat, ya que no els semblava que els mercedarios, franciscanos i dominicos prengueren l'iniciativa en qüestions religioses i educatives.[46] Despuix de vàries décades, alegats i peticions, el rei Carlos II va expedir una real cèdula, en data de 31 de giner de 1676, que va donar llicència a la capital del Capitania General de Guatemala per a fundar una universitat real o «Estudi General» —com també se'ls denominava a les universitats durant la colónia espanyola. Esta seria la tercera universitat real i pública de l'Amèrica hispànica, i la segona en la Nova Espanya.[lower-alpha 7] Despuix d'un conflictiu procés d'organisació, cinc anys despuix d'expedida la cèdula real, l'Universitat de Sant Carlos va iniciar les lliçons de cinc de les seues nou càtedra, el 7 de giner de 1681, en més de xixanta estudiants matriculats i sent el Rector el Doctor José de Banys i Soto Mayor, arcediano de la Catedral, Predicador del Rei d'Espanya i Doctor de l'Universitat d'Osuna.[46] L'universitat va ser inaugurada baix el patrocini de Sant Carlos Borromeo, dictant els seus estatuts don Francisco Saraza i Arce, còpia dels de Mèxic que, a la seua volta, eren adaptació dels de l'Universitat de Salamanca en Espanya.
Alguns dels catedràtics electes no varen prendre possessió de les seues cadires, per les seues ocupacions com a procuradors i la seua pronta eixida del regne, uns atres perque varen considerar que la seua nova categoria, com "interins" i no com "propietaris" de la càtedra, no eren digna del seu prestigi, i un de més, el catedràtic de medicina, mai va aplegar a Guatemala perque es trobava en la Real Universitat de Mèxic llegint una atra càtedra. La constitució universitària exigia la llibertat de càtedra, aixina mateix obligava a que es llegiren doctrines filosòfiques contràries per a motivar la dialèctica i la discussió d'idees.
L'universitat Sant Carlos de Guatemala va rebre l'aprovació papal per bula del 18 de juny de 1687, dèu anys despuix de la seua fundació i sis anys en acabant de que començaren les classes.
Atres events de el XVII
[editar | editar còdic]Per a 1678 el Palau dels Capitans Generals ya era un edifici de dos nivells, en portal i columnes de fusta i en sostre de teixixca en ràfol.[30]
Tant la capella com el convent de Sant Francisco varen ser expandits durant el sigle xvii; en 1684 l'estructura va ser reforçada i va conseguir resistir el terremot de 1691. Una nova iglésia franciscana va ser construïda per Diego de Porres i inaugurada en 1702.
En 1685 dos misionero dels monges recoletos varen aplegar a la ciutat de Santiago dels Cavallers, i quan alguns monges de l'orde varen aplegar en els anys següents, li varen demanar permís a l'Ajuntament -autoritats locals elegides pels criollos guatemaltecs- per a construir un monasteri; pero en 1695, l'Ajuntament els va fer saber que no hi havia suficients flares per a justificar la construcció i que ademés ya hi havia suficients monasteris en la ciutat. Davant esta negativa, els flares es varen dirigir a l'Audiència (autoritats enviades pel Rei d'Espanya) la qual sí va autorisar la construcció en 1700, per un decret real.[47] En 1701 es va iniciar la construcció dels edificis, i sis anys despuix es va colocar la primera pedra de l'iglésia. En 1708 es varen completar el convent, la biblioteca i l'enfermeria. l'iglésia de la Recolecció va ser inaugurada el 23 de maig de 1717.[47]
En el sigle xvii varen ocórrer varis terremots de consideració el 13 de febrer de 1651, el 4 de març de 1679 i el 12 de febrer de 1689.[36]
Events de el XVIII
[editar | editar còdic]El 5 d'agost de 1717 va ser consagrada l'image de Jesús Nazareno de la Mercé; l'image va ser trasllada a l'iglésia de La nostra Senyora de les Mercés en la zona 1 de la Ciutat de Guatemala, en 1776. Anys abans, la ciutat de Santiago dels Cavallers havia sofrit els embats dels terremots de Sant Miguel 1717, els quals varen danyar l'estructura de la ciutat.[47][40]
Terremots de Sant Miguel
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Terremot de Guatemala de 1717.
Els terremots més forts que va viure la ciutat d'Antiga Guatemala abans del seu trasllat definitiu en 1776 varen ser els terremots de Sant Miguel en 1717. El 27 d'agost va haver una erupció molt forta del Volcà de Fòc, que es va estendre fins al 30 d'agost; els veïns de la ciutat varen demanar auxili al Sant Crist de la catedral i a la Verge del Recobre que eren els patrons jurats contra el fòc del volcà. El 29 d'agost va eixir la Verge del Rosario en processó despuix d'un sigle sense eixir i va haver moltes més processons de sants fins al dia 29 de setembre, dia de Sant Miguel; els primers sismes per la vesprada varen ser lleus, pero a això de les 7 de la nit es va produir una forta tremolació que va obligar als veïns a eixir de les seues cases; varen seguir les tremolació i retumbos fins a les quatre del matí. Els veïns varen eixir al carrer i a crits confessaven els seus pecats, pensant lo pijor.[48]
Els terremots de Sant Miguel varen danyar la ciutat considerablement. El Real Palau va sofrir danys en alguns quartos i parets. També va haver un abandó parcial de la ciutat, escassea d'aliments, falta de mà d'obra i molts danys en les construccions de la ciutat; ademés de numerosos morts i ferits.[48] Estos terremots varen fer pensar a les autoritats en traslladar la ciutat a un nou assentament menys propens a l'activitat sísmica; els veïns de la ciutat es varen opondre rotundament al trasllat, i inclús varen prendre el Real Palau en protesta al mateix. Al final, la ciutat no es va moure d'ubicació, pero el número d'elements en el Batalló de Dragons per a resguardar l'orde va ser incrementat considerablement.[49] El propi capità general Francisco Rodríguez de Rivas -que va governar de 1717 a 1724- donó dels seus propis fondos per a reconstruir l'oratorio de Sant Felipe Neri i la parròquia del Calvari.[50][51]
Els danys en el palau varen ser reparats per Diego de Porres, qui els va terminar de compondre en 1720; encara que hi ha indicis de que va haver més treballs de Porres fins a 1736.[30]
La construcció del convent i iglésia de La nostra Senyora del Pilar de Saragossa va ser aprovada per Felipe V en 1725 just quan varen aplegar les monges de l'Orde d'Clarisa Capuchinas a la població.[52] L'obra va ser iniciada en 1731 i consagrada l'any de 1736 baix la supervisió de Diego de Porres. Va ser l'últim convent fundat en la ciutat i despuix va passar a cridar-se Convent de les Capuchinas.[53]
La reconstrucció va ocórrer en 1730 baix la direcció de l'arquitecte Major Diego de Porres. La seua frontera ostenta una arquitectura renaixentista i és fabricada de pedra, com l'iglésia de les Capuchinas, característica que les diferència dels demés temples de la localitat.[40]
El terremot del 29 de setembre de 1717 va deixar inhabitable l'edifici del colege de Sant Lucas dels jesuïtes; el sisme va partir la torre i va destruir la portada deixant esta última a dos terços de la seua altura. El mestre major d'obres de la ciutat, Diego de Porres, va comprovar els danys que tenia l'edificació i va calcular que es necessitarien entre cinc mil i sis mil pesos per a reparar-la. Tres anys despuix, els jesuïtes ya havien reconstruït l'edifici i, d'acort al Mestre major d'obres, estava molt més bell que la construcció original.[54]
L'iglésia principal de la ciutat va obtindre ranc de Catedral Metropolitana en 1743, constituint-se com la més luxosa de Centroamérica en eixe temps.[33]
Terremots de Sant Casimiro
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Terremot de Guatemala de 1751.
Els sismes varen continuar i el 4 de març de 1751 el terremot de Sant Casimiro va danyar la ciutat novament.[47] en eixe oportunitat, el Palau Real va sofrir quantiosos danys i va haver de ser reconstruït totalment. L'encarregat de la reconstrucció va ser l'arquitecte major Luis Dèu de Navarro, a qui les autoritats de la Corona espanyola li varen solicitar que l'edifici s'assemblara a l'edifici de la sèu del poder criollo de Guatemala, l'Ajuntament, i que tinguera un portal de columnes de pedra en cúpules en cada sector de intercolumnio, ademés de ser abovedado el sostre del conjunt.[55]
El terremot de Sant Casimiro també va danyar completament el cimborrio de l'iglésia de la Companyia de Jesús, obligant novament als jesuïtes a solicitar l'ajuda dels fidels de la comunitat per a refer l'edifici, que novament va quedar catalogat com un dels més bells de tota Guatemala.[54]
Un periodo de prosperitat comença despuix del terremot i la ciutat es beneficia de diferents obres públiques entre les que es troben el empedrado de carrers i la fabricació d'aqüeductes per a dur aigua potable. El perímetro de la plaça Major s'arregla, incloent-se el Palau de l'Ajuntament, la construcció del qual es va concloure entre 1765 i 1768, i de l'Audiència. El 17 de juliol de 1753 conclouen les obres de renovació del empedrado del pati del temple de la Companyia de Jesús.[54] L'arquitecte Juan de Deu Estrada va estar a càrrec de la construcció de l'Iglésia de la Mercé des de 1749 i el temple d'estil ultrabarroco guatemalteco va ser inaugurat en 1767 i conta en dos torres-campanars.
Les reformes borbòniques
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Reformes borbòniques.
En 1754, en virtut d'una Real Cèdula partix de les Reformes Borbòniques, tots els curatos de les órdens regulars varen ser traspassats al clero secular.[56]
En 1765 es varen publicar les reformes borbòniques de la Corona espanyola, que pretenien recuperar el poder real sobre les colónies i aumentar la recaptació fiscal.[57][58] En estes reformes es varen crear els estancs per a controlar la producció de les begudes embriagantes, el tabac, la pólvora, els naïps i el pati de galls. La real facenda subastava l'estanc anualment i un particular ho comprava, convertint-se aixina en l'amo del monopoli de cert producte. Eixe mateix any es varen crear quatre subdelegacions de la Real Facenda en Sant Salvador, Ciutat Real, Comayagua i León i l'estructura polític administrativa del Regne de Guatemala va canviar a quinze províncies:[59]
Ademés d'esta redistribució administrativa, la Corona espanyola va establir una política tendiente a disminuir el poder de l'Iglésia catòlica,[60] el qual fins a eixe moment era pràcticament absolut sobre els vassalls espanyols. La política de disminució de poder de l'iglésia es basava en l'Ilustració i tenia sis punts principals: decliu del llegat cultural jesuítico, tendència cap a una cultura llaica i secularizada, actitut decididament racionalista, d'herència cartesiana, valoració de la ciència natural sobre el dogma religiós, una crítica al paper de l'Iglésia dins de la societat i dels seus organismes derivats, sobretot de les confraries i germandats,[61] i favorecimiento del regalisme.
Els Terremots de Santa Marta (1773)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Terremots de Santa Marta.
| Dia | Hora | Succés |
|---|---|---|
| 29 de juliol | 3:40 p. m. | Es produïx la primera tremolació ràpida, pero tan violent que va fer eixir als habitants de les seues cases. |
| 29 de juliol | 3:50 p. m. | Una segona tremolació, molt més forta, va provocar la destrucció immediata dels edificis que s'afonaven o desplomaven en estrèpit. El moviment va ser tant horisontal, com a vertical i ningú podia mantindre's en peu, ni encara de genolls. Es varen obrir clavills en el sol i un espés núvol de pols va envoldre a la ciutat; hòmens i animals varen tindre que gitar-se en el sol per a no caure i els empedrados dels carrers varen botar pels aires. A pesar de la violència del sisme, i de que algunes persones varen morir quan el núvol de pols els va cegar, es varen salvar moltes vides perque els habitants de la ciutat havien eixit de les seues residències despuix de la primera tremolació. |
| 29 de juliol | 6:00 p. m. | Es va escomençar a buscar abrics improvisats i es va demanar misericòrdia a Deu. Es menciona que les autoritats de l'Audiència i de l'ajuntament estaven «com atontecidos, en el ánima conturbada». |
| 29 de juliol | 7:00 p. m. -5:00 a. m. | Fortes tormentes elèctriques es varen desnugar sobre la ciutat. Es varen sentir retumbos de terra i rèpliques del terremot.[64] |
| 30 de juliol | 6:00 a. m. | Va Amanecer tranquil. L'ajuntament va dispondre establir una carniceria en la plaça.[64] |
| 2-4 d'agost | N/A | Varen ser celebrades «Juntes Generals» presidides pel governador Martín de Mayorga i a on es varen fer presents les autoritats locals, entre elles l'Arquebisbe Pedro Cortés i Larraz. En la reunió es va decidir informar al Rei Carlos III i al Consell d'Índies sobre les destrosses. Important va ser l'informe del mestre major d'obres Bernardo Ramírez qui va declarar que els edificis eren inhabitables i que un derrocament de les ruïnes seria oneroso. |
| 7 de setembre | N/A | Tremolació de magnitut considerable, que va derribar alguns edificis que havien quedat danyats des del 29 de juliol. |
| 13 de decembre | N/A | Dos forts sismes varen sobrevindre en la zona, desnugant un nou eixam sísmic, lo que va reforçar la posició d'els qui preferien la mudança.[65] |
El trasllat de la capital a la Nova Guatemala (1776)
[editar | editar còdic]És un capítul que falta ací. És l'acontenyiment de major envergadura en l'història de la ciutat. Mentrestant, vore Trasllat de la ciutat capital.
Despuix del trasllat de la capital
[editar | editar còdic]Despuix del trasllat dels recoletos a la Nova Guatemala de l'Asunción en 1775, el complex de la La Recolecció va ser venut a particulars, que durant el sigle xix ho varen utilisar com a estable, fàbrica de sabó i complex deportiu. Inclusivament, es va extraure material de les ruïnes per a realisar atres construccions en la ciutat, que ara es dia Antiga Guatemala.[47] Sobre l'antic convent de les Capuchinas, est havia quedat abandonat despuix del trasllat de la ciutat, i en 1813 va ser venut pel arzobispado a particulars, els qui ho varen utilisar com a pati per a secat de café i com tintoreria.
També varen desaparéixer: el barri de la Santa Creu en la seua totalitat; els carrers i llocs habitats en les ales del cerro ubicat en el barri de Chipilapa; dos carrerons al ponent de l'iglésia de Sant Francisco i alguns atres carrers i carrerons més cap al sur.[24]
Aixina i tot, moltes persones es varen refusar a traslladar-se al Valle de l'Ermita i varen decidir quedar-se a pesar de les constants órdens de la Real Audiència, a tal punt que el 4 d'agost de 1786 se li va tindre que otorgar el títul de Vila a l'àrea que va ocupar la capital de Guatemala anys arrere, pero les condicions eren deplorables puix no hi havia servicis públics allí per lo que en març de 1799 es va crear l'Ajuntament de l'Antiga Guatemala prenent possessió les seues autoritats el 7 d'abril d'eixe any.[6][66][67]
-
Pintura del parc central en la Parròquia de Sant Josep i cobertizos improvisats per a les columnes derrocades del Palau dels Capitans Generals; 1840.
-
Vista nort del Palau dels Capitanos Generals i dels cobertizos en a on ser varen guardar les seues columnes. Década de 1860.
-
Vista de la ciutat i del Volcà d'Aigua en 1875.
-
Parròquia de Sant Josep i Plaça Major, quan el Palau dels Capitans Generals encara no s'havia reconstruït; 1884.
-
Fotografia des del cerro del Manchén en 1896, a poques quadres de distància de la plaça principal. Es distinguixen el palau dels Capitans Generals i el temple de la Mercé, que és el més pròxim.
Pocs anys despuix l'arquebisbe Cayetano Francs i Monroy va autorisar el funcionament de tres parròquies interines que varen dur el nom de les seues antecessores: Sant Sebastià, Candelaria i Els Remeis, en a on es va guardar la major cantitat d'obres d'art religiós que va permanéixer en l'antiga Guatemala. A pesar del trasllat de l'image de Jesús Nazareno de la Gràcies a la Nova Guatemala de l'Asunción, l'iglésia de La nostra Senyora de les Mercés va seguir en us, puix no va sofrir majors danys i va conservar les seues imàgens i retaules fins a 1813, quan es va inaugurar l'iglésia mercedaria en la nova ciutat; inclús llavors, els retaules varen ser enviat a la Nova Guatemala pero l'iglésia va seguir funcionant en Antiga Guatemala. En 1804, l'arquebisbe Peñalver i Cárdenas va decidir crear la parròquia del Senyor Sant Josep en Antiga Guatemala, la qual va incorporar a tres parròquies provisionals que funcionaven en les antigues iglésies de Candelaria, Sant Sebastià i Els Remeis. Els bens de la Candelaria varen ser traslladats a l'edifici de l'antiga Universitat de Sant Carlos Borromeo, i l'iglésia abandonada. La nova parròquia va rebre entre els bens de la Candelaria una image del Senyor del Descendimiento, la qual és venerada en la parròquia des de llavors.[68]
En 1806, el presbítero Rafael José Lluna, cura de Sant Josep, va tindre l'idea d'utilisar les ruïnes de l'antiga catedral com a parròquia; en 1814 el cabildo eclesiàstic va resoldre acceptar la petició i en 1819 es varen iniciar alguns treballs de remodelació de l'edifici, derrocant parts arruïnades, com els campanars. Els treballs es varen detindre per un temps, fins que es varen reiniciar en 1832. En terminar els treballs, la parròquia de Sant Josep es va traslladar de l'antic edifici de l'Universitat a l'antiga catedral, en a on ha estat des de llavors.[68] Els retaules que té esta nova parròquia no són els originals de la catedral: varen ser elaborats en 1856.[69][lower-alpha 8]
Despuix de l'Independència de Centroamérica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Independència de Centroamérica.
l'Estat de Guatemala va ser definit de la següent forma per l'Assamblea Constituent de dit estat que va emetre la constitució del mateix l'11 d'octubre de 1825: «l'estat conservarà la denominació de Estat de Guatemala i els formen els pobles de Guatemala, reunits en un sol cos. L'estat de Guatemala és sobirà, independent i lliure en el seu govern i administració interior.»[70]
Antiga Guatemala va ser un dels districtes originals de l'Estat de Guatemala fundat en 1825; la ciutat originalment va ser la capçalera del departament Sacatepéquez-Chimaltenango, el qual tenia els municipis de Jilotepeque, Sant Pedro Sacatepéquez, San Lucas Tejar, Chimaltenango, Sant Joan Sacatepéquez i Patzún.[71]
La constitució de l'Estat de Guatemala promulgada l'11 d'octubre de 1825 —i no l'11 d'abril de 1836, com a numerosos historiadors han reportat incorrectament[lower-alpha 9] — va crear els districtes i els seus circuits corresponents per a l'administració de justícia segons el Còdic de Lívingston traduït a l'espanyol per José Francisco Barrundia i Cepeda; Antiga Guatemala va ser sèu del circuit homònim en el Districte N.º 8 (Sacatepéquez), el qual també incloïa a Sant Cristóbal Alt, Sant Miguel Milpas Altes, Santa Ana, Magdalena, Sant Joan Cascón, Santa Lucía, Sant Tomás, Embaulada, Santiago, Sant Mateo, San Lucas, Pastors, Cauque, Sant Bartolomé, Sant Felipe, Ciutat Vella, Sant Pedro Les Hortes, Alotenango, Sant Lorenzo, Sant Antonio, Ames, Zamora, Urías, Santa Catalina, Sant Andrés i Sant Bartolomé Aigües Calentes, Santa María i Sant Joan del Bisbe.[9]
Terremot del 3 de setembre de 1874
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Terremot de Guatemala de 1874.
L'antic Palau dels Capitans Generals es va escomençar a reconstruir en la segona mitat sigle xix; per a dita reconstrucció es varen utilisar les columnes de piera del portal de la frontera, que havien permaneixcut durant casi cent anys en uns cobertizos improvisats front al Palau, en el costat sur de la plaça Major.[30] En la reconstrucció es varen rehabilitar els sectors menys danyats de l'edifici: la presó i la governació.[73] Per a 1850, la població de la ciutat era d'al voltant de nou mil habitants i en 1865 es va instalar entre els murs de l'iglésia de la Companyia de Jesús una fàbrica de teixits encara que esta no va ser rendable per la falta de personal calificat i de matèria primera.[74]
D'acort al periòdic nortamericà The New York Claves, el terremot de Guatemala del 3 de setembre de 1874 va ser el més devastador dels que es varen registrar en eixe any en tot lo món.[14] No solament es va destruir completament el poble de Parramos,[75][76] sino que bandes de forajidos armats en gavinets i atres armes punzocortantes varen intentar assaltar als damnificats i furtar-los lo poc que els quedava; afortunadament, les bandes varen ser capturades per la policia del govern del general Just Rufino Barris i eixecutades sumariamente.[14]
Els sismes es varen iniciar en agost, pero ningú els va posar atenció puix la població estava acostumada a que tremolara en certa freqüència; és més, no varen impedir que se celebrara una gran gala en honor a l'enllaç matrimonial del president Barris en la seua jove esposa, Francisca Aparicio de Barris.[14]
Un testic va relatar que el terremot es va sentir com una combinació d'una llarga série de moviments verticals i horisontals que feyen que semblara que el sol es movia en forma d'ones i que s'elevava fins a un peu d'alt per damunt del seu nivell normal.[14]
Un atre testic va indicar que el poble de Sant Miguel Ames va quedar totalment destruït, i els qui varen conseguir sobreviure varen eixir fugint buscant àrees més segures. En total, va haver US $300 000 en pèrdues; els poblats afectats a banda d'Antiga Guatemala, Ames, Parramos i Patzicía, varen ser Jocotenango, Sant Pedro Sacatepéquez, Ciutat Vella i Amatitlán.[14]
Finals de el XIX
[editar | editar còdic]
En 1896, l'escritor Ramón Aceña va descriure la ciutat en un artícul per a L'Ilustració Guatemalteca, revista oficial que es publicava durant el govern del general José María Reyna Barris; en el seu artícul, Aceña -qui era oriunt de la ciutat - descriu la vall com el lloc idòneu per a que s'assentara en ell una gran ciutat, els habitants de la qual gojaren dels millors dons que la naturalea té que oferir, i d'un clima molt agradable la major part de l'any.[77] Ademés de les ruïnes d'edificis civils i eclesiàstics, l'àrea estava rodejada de plantacions de café, canya de sucre i atres cultius que s'estenien per tota la planicie, i encara sobre les faldes dels cerros circumdants; aixina mateix, es podia visitar els tallers de fusteria de Belén i els de herrería en l'antiga iglésia dels Jesuïtes.[78] En 1896 entre els edificis en millors condicions estava el Palau dels Capitans Generals, reparat en part pel corregidor J. Ignacio Irigoyen i la frontera del qual ya havia segut restaurada pel govern del general Manuel Lisandro Barillas; el palau albergava en eixe llavors la Jefatura Política, la primera secció de la policia, el jujat de primera instància, jujat primer de pau, la presó de dònes i l'administració de rendes de Sacatepéquez.[79]
En 1897, l'escritora guatemalteca Matilde Ariza Poitevín va descriure que el riu Pensativo era «com un fil d'argent en estiu, pero en hivern es convertia en una torrent bruta i caudalosa que arrastrava els arbres i vivendes propenques al seu caixer»,[80] mentres que el Volcà d'Aigua, situat al sur de la població, era el menys perillós per a ascendir, ya que el camí es recorria en jornades diàries i el camí en espiral que conduïx al cim deixava vore per tots costats roques i pedres en inscripcions gravades pels innumerables viagers i es mencionava que l'excursió no es recomanava per a persones en estat de salut delicat, puix ya prop del cim la respiració es feya difícil.[81] Entrant en la població «hi havia numerosos temples i edificis arruïnats pels clavills dels quals eixien grosses raïls dels arbres que havien creixcut producte de l'abandó en que es trobaven les estructures; la Catedral es podia visitar, pero en dificultat ya que era tal el descuit que l'ambient era fétido i humit i abundaven aus nocturas i rat penat, donant-li al lloc un aspecte tétrico i ombrós».[80] Per la seua banda, el temple de La Mercé no estava arruïnat i albergava quadros antics de gran mèrit; mentres que ya es reconeixia al temple de Sant Felipe i a l'image del Senyor Sepultat que en este es venera.[80] Ariza Poitevín va mencionar també «les aigües potables i medicinals de temperatura templada que hi havia en les afores de la ciutat; els banys de Almolonga eren reconeguts per curar les afeccions nervioses i els de Medina, per ajudar en els problemes cutàneus. També estaven els de Ciutat Vella i de la Gaveta, encara que alguna cosa retirats del centre de la ciutat i als que calia aplegar en carruage, passant per camins que tenien a abdós costats plantacions de café».[80]
Atres edificis dignes de menció a finals del sigle xix eren: l'Ajuntament colonial, que pare llavors servia de sèu a les oficines de la municipalitat, la comandància militar, la fiscalia de plaça i la presó de varons;[79] l'antiga Universitat de Sant Carlos, en a on funcionava una escola de varons i un teatre en el saló d'actes; el convent de jesuïtes que s'havia convertit en l'escola normal, i l'hospital, que ocupava una poma completa i estava ben atés per a l'época.[79] Per lo demés, la ciutat estava poblada de famílies d'escassos recursos.[79]
En 1897 es va permetre la tornada de l'arquebisbe guatemaltec Ricardo Casanova i Estrada —exiliat en Costa Rica des del govern el general Manuel Lisandro Barillas Bercián— i de varis membres del clero secular; entre els que varen retornar va estar el sacerdot Manuel Leal, catedràtic de Summa Teologia en el seminari, qui hi havia estat desterrat en Mèxic. En aplegar a Guatemala es va dirigir a Antiga Guatemala i allí va posar tot el seu encabotament en obtindre almoines suficients per a erigir el temple de Sant Felipe.[82]
A finals del sigle xix l'arqueòlec Alfred Percival Maudslay i la seua esposa varen visitar Guatemala; en el seu llibre A glimpse at Guatemala descriuen aixina com varen trobar Antiga Guatemala: «Antiga mai va estar totalment deserta, i encara que ara no està més que mig viva, està d'alguna forma incrementant la seua riquea i importància. Hi ha servicis religiosos en les dos o tres iglésies que varen sobreviure al desastre, encara que el restant de les estructures religioses estiguen destechadas i perdent-se en ruïnes. Unes atres, que encara tenen sostre s'usen com a tallers de ferrers, i inclús hi ha una que es va convertir en una gran fàbrica de mobles. La destrucció que va iniciar en els moviments telúrics s'ha incrementat en atres processos naturals: hi ha arbres creixent dins dels edificis, i chicotetes plantes troben covil en cada clavill i rajadura, mentres que en les superfícies de marbre i en les parets d'atobó innumerables abelles construïxen les seues guaridas i, sense saber-ho, preparen el camí per a que la destrucció continue en les fortes pluges. Hi ha molt poc que recort al viager del món modern en Antiga, ya que és en tot aspecte un lloc encantador del vell món, en les seues llargues i estrets carrers, baixes casitas blanques, encantadors patis i la seua magnífica plaça».[83]
Pels seus danys, en 1912 l'edifici de la Companyia de Jesús es va convertir en mercat cantonal fins al terremot de 1976, i després en un mercat de artesania.[74]
XX
[editar | editar còdic]
En abril de 1920, durant els últims dies del govern del llicenciat Manuel Estrada Cabrera, el príncip Guillermo de Suècia va visitar Antiga Guatemala i va escriure les seues impressions en el seu llibre Between two continents (Entre dos continents).[84] El seu llibre és una objectiva descripció de la condició en que estava la ciutat i el deplorable estat del camí entre Ciutat de Guatemala i Antiga: «per un tram curt en eixir de la Ciutat de Guatemala el camí estava en condicions acceptables, pero després s'escomençaven a vore chicotetes dunes i posteriorment rieres que creuaven el camí, menuts barrancs i solsides, ya que feya dos anys que l'àrea havia segut colpejada pel poderós Terremot de 1917 i la corrupció del govern va impedir que hi haguera recuperació alguna».[86] Conforme s'alvançava cap a Antiga les montanyes es feyen més i més empinades i les roques més pronunciades; ademés damunt del camí hi havia una capa de pols d'u xixanta centímetros d'alt, que dissimulava els clots, pero no eliminava els seus efectes en l'estructura del vehícul.[86] A lo llarc del camí varen vore llargues files d'indígenes que anaven cap a la Ciutat de Guatemala, duent pesades càrregues a les seues esquenes en aparent facilitat; hòmens, dònes i chiquets duyen alguna cosa en l'esquena, i ho feyen en pas ràpit. I sobre el tràfic, no hi havia, salve per una o dos carretas haladas per mules.[87]
Despuix de passar Mixco, el camí es feya encara més empinat, en un barranc profunt a un costat, i un risc elevant-se per l'atre; era molt freqüent trobar creus a la vora del camí, que marcaven el lloc en a on algun viager havia perdut la vida. Després d'alcançar el punt més alt, varen iniciar el descens cap a Antiga Guatemala. Ya anaven aplegant quan un oficial uniformat en indumentària trencada i bruta els va fer l'alt i els va donar la benvinguda a la ciutat: era el comandant i ho acompanyaven sis soldats descalzos i armats en rifles de fusta.[88] Comparada en el deplorable estat en que es trobava la Ciutat de Guatemala en 1920 -pràcticament en ruïnes per la negligència del govern- l'Antiga Guatemala estava molt be, encara que la gran majoria de les iglésies estaven dilapidades i completament abandonades. En moltes de les iglésies, només quedaven parets incompletes i domo derrocats,[89] i inclús algunes d'elles estaven en condicions llamentables: Santa Clara servia com criadero de mules, mentres que l'iglésia de Gràcia servia d'alberc per a una família de natius i per als seus animals domèstics.[13]
Pero hi havia alguns monuments en bon estat:
- La parròquia de l'Escola de Crist era una de les iglésies millor conservades i sense dubte, la més pintoresca, junt en el seu convent que encara estava en peu. El sacerdot que va rebre al príncip i als seus tres acompanyants els va fer saber que ya tot l'or i l'argent del recint havia segut venut pels seus antecessors i que sentia molt no poder vendre'ls res a ells, encara que els suecs no estaven interessats en semblant compra.[13]
- El vell convent de les Capuchinas en la seua gran cantitat de passera subterràneus entre les celes dels monges i les de les monges era un lloc que valia la pena visita, especialment la part en a on les celes estaven construïdes en círcul al voltant d'un pati comú.[13]
En 1929, el periodiste Víctor Miguel Díaz, va publicar La romàntica ciutat colonial, la qual és una guia per a visitar els monuments històrics de l'Antiga Guatemala, i relatava lo que va ocórrer des de la fundació de Ciutat Vella en 1527 fins als Terremots de Santa Marta en 1773.[16] L'ensaig no inclou un rigorós anàlisis del tema, pero sí una breu exposició de l'història de la ciutat, els seus principals edificis i personages.[90] El llibre de Díaz va ser el primer discurs historiográfico que valorava les obres eclesiàstiques com a part del patrimoni nacional anara del seu àmbit devot,[90] i va anar un instrument útil per al turisme internacional que ya escomençava a generar considerables divises per a l'erari nacional.[91] L'escritor Díaz descriu els principals carrers, temples i monuments de la ciutat colonial, referint-se a algunes de les escultures de gran veneració que existixen en el país i que originalment varen estar en els temples descrits.[92]
El 6 d'agost de 1942, Antiga Guatemala va ser afectada per un sisme[93] que es va produir a les 17:37 hora local (23:37 UTC) i va tindre una magnitut de 7.7 en l'escala de magnitut de moment (Mw)[94] i 7.9 en l'escala de Magnitut d'ona superficial (Ms). El terremot va causar extensos danys en el altiplano central i occidental de Guatemala, i va danyar severament el Palau dels Capitans Generals.[93] Trentahuit persones varen morir en el terremot.
En 1943, durant el govern del general Jorge Ubique, varen començar els treballs de preservació de Capuchinas, i en 1950 l'Institut d'Antropologia i Història de Guatemala va desenrollar treballs de restauració en l'edifici. En 1944, la font del corredor principal del convent de Sant Francisco va ser traslladada al convent de l'Iglésia de la Mercé.
El museu del «Llibre Antic» en la ciutat d'Antiga Guatemala va ser fundat pels ilustres periodistes David Vela Salvatierra i Rigoberto Bran Azmitia el 16 de març de 1956; abdós varen realisar grans esforços per preservar estos tesors impresos.
El 6 de giner de 1960 l'arquebisbe de Guatemala Mariano Rossell i Arellano va tornar el complex de Sant Francisco als flares franciscanos.[95] els qui en 1961, en mig de molta polèmica, varen iniciar la reconstrucció del temple, la qual va concloure en 1967. Els franciscanos varen contar en l'ajuda del president general i ingenier Miguel Ydígoras Fonts, i dels membres del Comité Pro Reconstrucció de l'Iglésia.[95]
Des de 1972 el convent de les Capuchinas alberga les oficines del Consell Nacional Per a la Protecció de l'Antiga Guatemala.
El 4 de febrer de 1976 la regió va ser sacsada novament per un terremot de 7.5 graus en l'escala de Richter, que va destruir gran part del país,[15] i va causar certs danys en alguns edificis de la ciutat com el Palau dels Capitans Generals, la Catedral de Sant Josep, les iglésies de Sant Sebastià i de Sant Francisco, en a on va derribar l'image de la Verge María que es trobava en la part atrassera de l'altar major.
La ciutat va ser declarada Patrimoni cultural de la Humanitat per l'UNESCO en 1979, quan el Consell Nacional de Llocs i Monuments de dita entitat internacional va recomanar la seua inscripció el 10 d'abril d'eixe any indicant que «era un lloc fonamental, tenia una història ben entesa i una inscripció apropiada».[10] Les consideracions finals per a nomenar-la en el llistat de llocs de Patrimoni de la Humanitat, indiquen que «a pesar d'estar en una regió propensa als sismes i a haver segut destruïda pel terremot de 1773, els seus principals monuments encara es preservaven com a ruïnes»; i que ademés, «en l'espai de menys de tres sigles en la ciutat —construïda en format de tauler d'escacs inspirat en el Renaixença Italiana— es varen erigir numerosos monuments majestuosos».[11]
Les ruïnes del Convent de Sant Dumenge varen ser venudes a particulars i convertides en el Hotel Casa Sant Dumenge en 1989.
L'activitat cultural en Antiga Guatemala ha segut creixent i cada volta en més participacions. En 1992, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll va adquirir el compromís de restaurar[96] les instalacions a canvi de prendre l'antic Colege per a un «Centre de Formació Internacional», en el vist i plau del «Consell Nacional per a la Protecció de l'Antiga Guatemala (CNPAG)»; eixe mateix any es va realisar el Cim del Pensament en el Convent de Capuchinas.[97]
En 1998, el Programara de Patrimoni per al Desenroll de la AECID i la Municipalitat de l'Antiga creen l'Escola Taller Municipal en sèu en l'antic Colege, destacant-se en els treballs d'emergència al pas del pas del Huracà Mitch, aixina com en intervencions patrimonials en el municipi i poblacions del seu entorn.[98]
Events de el XXI
[editar | editar còdic]Per la presència dels restants mortals del Sant Germà Pedro, l'iglésia de Sant Francisco va ser elevada a la calitat de Santuari Arquidiocesano per l'arquebisbe de Guatemala moradura Rodolfo Quezada Toruño el 30 de juliol de 2003.[95]
En 2013 es va realisar la 43.ª Assamblea General de l'Organisació dels Estats Americans en les instalacions del Convent de Sant Dumenge. Entre els assistents va estar el secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, qui va fer un recorregut per les principals atraccions turístiques de la ciutat.
En 2018 la ciutat va acollir la XXVI Cim Iberoamericà.
En 2019, entre abril i maig, Antiga va ser el lloc d'exposició dels Orsos Buddy.[99] Els 144 figures d'orsos són fetes per artistes internacionals per a promoure la tolerància i la convivència, i representen a igual número de països membres de l'ONU.[100]
Política
[editar | editar còdic]El 4 d'agost de 1786 va ser declarada vila per real cèdula i en 1788 l'alcalde major de Sacatepéquez va demanar autorisació per a retornar a l'Antiga Guatemala. Per a 1799 es varen nomenar dos alcaldes ordinaris i un síndico. La vila ya no era la esplendorosa ciutat que va ser, pero el nou ajuntament va conseguir que Antiga Guatemala resorgira durant el sigle xix.[7] Despuix de l'independència de 1821 va recuperar la categoria de ciutat i va ser nomenada com a capçalera del departament de Sacatepéquez.[8]
Despuix de ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1979,[11] la ciutat va viure un increment exponencial en la visita de turistes, lo que va dur a que es desplaçaren numeroses famílies als municipis de Ciutat Vella i de Jocotenango, puix varen vendre les seues cases per a que estes es convertiren en hotels, posades o discoteques; en l'auge turístic, també es varen crear problemes que la ciutat no tenia abans: trànsit vehicular, contaminació ambiental, inseguritat i creiximent urbà desordenat.
Govern municipal
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Municipis de Guatemala.
Els municipis es troben regulats en diverses lleis de la República, que establixen la seua forma d'organisació, lo relatiu a la conformació dels seus òrguens administratius i els tributs destinats per als mateixos. Encara que es tracta d'entitats autònomes, es troben subjectes a la llegislació nacional i les principals lleis que els rigen des de 1985 són:
| N.º | Llei | Descripció |
|---|---|---|
| 1 | Constitució Política de la República de Guatemala | Té una regulació llegal específica per als municipis en els artículs 253 al 262. |
| 2 | Llei Electoral i de Partits Polítics | Llei de caràcter constitucional aplicable als municipis en el tema de la conformació de les seues autoritats electes. |
| 3 | Còdic Municipal | Decret 12-2002 del Congrés de la República de Guatemala. Té la categoria de llei ordinària i conté preceptes generals aplicables a tots els municipis, i inclusivament conté llegislació referent a la creació dels municipis. |
| 4 | Llei de Servici Municipal | Decret 1-87 del Congrés de la República de Guatemala. Regula les relacions entra la municipalitat i els servidors públics en matèria laboral. Té la seua base constitucional en l'artícul 262 de la constitució que ordena l'emissió de la mateixa. |
| 5 | Llei General de Descentralisació | Decret 14-2002 del Congrés de la República de Guatemala. Regula el deure constitucional de l'Estat, i per això del municipi, de promoure i aplicar la descentralisació i desconcentració econòmica i administrativa. |
El govern dels municipis està a càrrec d'un Concejo Municipal[101] mentres que el còdic municipal —llei ordinària que conté disposicions que s'apliquen a tots els municipis— establix que «el concejo municipal és l'orgue colegiat superior de delliberació i de decisió dels assunts municipals […] i té la seua sèu en la circumscripció de la capçalera municipal»; l'artícul 33 del mencionat còdic establix que «[li] correspon en exclusivitat al concejo municipal l'eixercici del govern del municipi».[102]
El concejo municipal s'integra en l'alcalde, els síndico i regidors, electes directament per sufragi universal i secret per a un periodo de quatre anys, podent ser reelectos.[101][102]
Existixen també les Alcaldies Auxiliars, els Comités Comunitaris de Desenroll (COCODE), el Comité Municipal del Desenroll (COMUDE), les associacions culturals i les comissions de treball. Els alcaldes auxiliars són elegits per les comunitats d'acort als seus principis i tradicions, i es reunixen en l'alcalde municipal el primer dumenge de cada més, mentres que els Comités Comunitaris de Desenroll i el Comité Municipal de Desenroll organisen i faciliten la participació de les comunitats priorisant necessitats i problemes.
Els alcaldes que hi ha hagut en el municipi han segut:
| Any | Nomene | Obres |
|---|---|---|
| 2008-2012 | Adolfo Vivar Marroquín | Vivar Marroquín va ser capturat en 2012 acusat d'haver implementat una estructura illegal per a fer contractacions anómales beneficiar-se econòmicament.[103] |
| 2012-2016 | Edgar Francisco Ruiz Parets | El 21 de giner de 2016 va ser capturat l'alcalde eixint de la ciutat, Edgar Francisco Ruiz Parets, qui havia entregat el càrrec a la seua successora el 14 de giner.[103] D'acort a les investigacions del Ministeri Públic —MP— i de la Comissió Internacional Contra l'Impunitat en Guatemala —CICIG—, Ruiz Parets hauria format part de l'estructura criminal que va establir el seu antecessor, Vivar Marroquín. També varen ser capturats varis membres del concejo municipal eixint, entre els que estava Carlos Alejandro de León, vicepresident del Colege d'Auditors i Contadors Públics de Guatemala.[103] |
| 2012-2016 | Susana Asencio | Va ser la primera dòna en ocupar la primera magistratura de la ciutat. La seua gestió es va vore afectada no solament per la captura de molts membres de les dos administracions anteriors, sino per la inamovilidad dels empleats municipals, els quals estaven afiliats a dos forts sindicats que no permetien la seua depuració ràpida. |
En el sigle xxi les autoritats edils deuen enfrontar els següents problemes:
- Aigua potable i drenages: moltes dels llogarets del municipi d'Antiga Guatemala no tenen servici d'aigua potable ni drenages, puix la majoria d'estos recursos es destina a la capçalera municipal, per la seua calitat de Patrimoni de la Humanitat. Pero inclús en la ciutat d'Antiga Guatemala hi ha grans inundacions durant l'época plujosa, les que es deuen principalment al riu Pensativo, el que ha afectat a la ciutat des de l'época colonial.[20]
- Contaminació auditiva: la proliferació de discoteques que són freqüentades per turistes i veïns de la Ciutat de Guatemala durant les fins de semana ha provocat contaminació auditiva excessiva, la qual no s'ha pogut contrarrestar en les últimes tres décades.
- Contaminació de rebujos sòlits: els turistes deixen la ciutat en estat deplorable cada fi de semana, principalment en rebujos sòlits en el carrer i excreció humanes en les aceres.
- Trànsit vehicular: la ciutat no va ser dissenyada per a vehículs automotores i no es dona abast per a que circulen convenientment els carros que visiten les fins de semana.
Polítics distinguits
[editar | editar còdic]Entre els polítics guatemaltecs que varen nàixer en Antiga Guatemala està el doctor Juliol Dumenge Bianchi Smout (1879-1958), qui va anar un mege i cirugià que va tindre destacada participació en el «Partit Unioniste» que va derrocar al govern del llicenciat Manuel Estrada Cabrera despuix de 22 anys de govern, el 14 d'abril de 1920,[104] i en els moviments populars que varen terminar en la renúncia del president general Jorge Ubique Castañeda en juny de 1944.[105]
Patrimoni
[editar | editar còdic]Monuments colonials
[editar | editar còdic]Abans de ser nomenada Monument Nacional pel decret Decrete 2772 de la República aprovat pel general Jorge Ubique el 30 de març de 1944, les ruïnes provocades pel terremot de 1773 varen estar pràcticament abandonades.[106] Les següents imàgens mostren la destrossa que va provocar l'abandó, i la destrucció adicional provocada pels terremots de 1874, de 1917-18 i el 1976.
-
La Recolecció
1875 -
Convent de la Mercé
1884 -
La Recolecció
1900
En el cas d'atres ruïnes, com a Nostra Senyora del Carmen i les de la Companyia de Jesús, estes havien soportat els terremots de 1773, pero l'abandó i els terremots posteriors les varen arruïnar per complet. En el cas particular de l'Iglésia de Sant Francisco, esta va soportar be els terremots de 1773 i de 1917 i va ser reconstruïda en 1967 quan els franciscanos varen retornar a Guatemala, lo que la va protegir dels efectes del terremot de 1976. Sobre l'iglésia de la Mercé, esta era pràcticament nova en 1773, i ha soportat tots els sismes des de llavors; l'iglésia no va ser abandonada en 1776, pero sí en 1829 quan els mercedarios varen ser expulsats del territori centroamericano pel general Francisco Morazán junt en el restant de les órdens regulars i els membres del partit conservador i del Clan Aycinena.[107]
| Nom | Image | Descripció |
|---|---|---|
| Palau dels Capitans Generals | Antiga residència del capità general del Regne de Guatemala durant l'época colonial. Despuix dels terremots de Santa Marta en 1773 va ser abandonat i utilisat com a celler fins que va ser rehabilitat en 1936. Alberga les oficines del Institut Guatemaltec de Turisme, Gremial de Turisme d'Antiga, Policia Nacional Civil i la Governació Departamental, entre unes atres.[108][109] | |
| Palau de l'Ajuntament | Alberga les oficines de la Municipalitat d'Antiga Guatemala.[108] Se li atribuïx el seu planejament i construcció a Luis Dèu de Navarro, Juan de Deu Aristondo, i especialment el major mèrit a Diego de Porres que era l'Arquitecte Major de la Ciutat. Està ubicat sobre la 4.ª Carrer, front al Parc Central, a un costat de la Catedral. La frontera és de doble arquería en columnes toscanas de pedra massiça i el mur oriental està revestit de pedra tallada. | |
| Catedral de Santiago Parròquia de Sant Josep |
La primera edificació va ser iniciada l'any de 1545 en les enrunes dutes del destruït assentament en la vall de Almolonga. La seua construcció va ser entorpida pels freqüents sismes. Un segon santuari seria inaugurat en 1680. El ranc de catedral ho va obtindre en 1743. La primera catedral va albergar els restants del conquistador Pedro de Alvarado que havien segut traslladats a petició de la seua filla en 1568, pero varen desaparéixer a raïl del seu derrocament. | |
| Iglésia de les Capuchinas | Originalment «Convent i Iglésia de La nostra Senyora del Pilar de Saragossa», va ser aprovada per Felipe V en 1725 just a l'arribada de l'Orde d'Clarisa Capuchinas a la població. L'obra va ser iniciada en 1731 i consagrada l'any de 1736. La rutina diària de les professes estava regida per una estricta reglamentació que incloïa les regles màximes de pobrea, penitència i dejuni; aixina mateix, devien subsistir de les almoines proveïdes pels fidels. Despuix dels terremots de Santa Marta, i encara que el convent no va ser del tot afectat, els seus bens varen ser traslladats a la nova Guatemala de l'Asunción. | |
| Iglésia i convent de la Recolecció | En 1685 dos misionero dels monges recoletos varen aplegar a la ciutat de Santiago dels Cavallers, i quan alguns monges de l'orde varen aplegar en els anys següents, li varen demanar permís a l'Ajuntament —autoritats locals elegides pels criollos guatemaltecs— per a construir un monasteri; pero en 1695, l'Ajuntament els va fer saber que no hi havia suficients flares per a justificar la construcció i que ademés ya hi havia suficients monasteris en la ciutat. Davant esta negativa, els flares es varen dirigir a l'Audiència —autoritats enviades pel Rei d'Espanya— la qual si va autorisar la construcció en 1700, per un decret real.[47] En 1701 es va iniciar la construcció dels edificis, i sis anys despuix es va colocar la primera pedra de l'iglésia. En 1708 es varen completar el convent, la biblioteca i l'enfermeria. L'iglésia va ser inaugurada el 23 de maig de 1717.[47] | |
| Iglésia de Sant Francisco | El primer santuari edificat en el mateix lloc a mitan del sigle xvi va sofrir deterioració en l'any de 1565 a causa d'un fort sisme. La nova construcció va seguir sent afectada per desastres naturals, especialment terremots. L'iglésia va ser reconstruïda entre 1961 i 1967 quan els franciscaron varen recuperar la propietat, i ha estat oberta al cult catòlic des de llavors. La frontera de l'iglésia es troba adornada per columnes salomónicas i per dos torres de campanars. Adjacent a l'iglésia, es troben les ruïnes de l'antic convent franciscano. El temple té una capella especial que alberga els restants del sant Germà Pedro de Sant Josep de Betancur, misionero d'orige canari. | |
| Iglésia i convent de la Mercé | L'arquitecte Juan de Deu Estrada va estar a càrrec de la seua construcció des de 1749 i el temple va ser inaugurat en 1767; d'estil ultrabarroco guatemalteco, conta en dos torres-campanars. | |
| Iglésia, Convent i Colege de la Companyia de Jesús | Creat a través de Real Cèdula del 9 d'agost de 1561, donada en part pel croniste Bernal Díaz del Castell, comprenia tres claustres i un temple, i varen aplegar a viure fins a dotze jesuïtes. Va funcionar com a Colege de Sant Lucas de la Companyia de Jesús des de 1608 fins a l'expulsió de l'orde en 1767: «El Colege va adquirir gran fama i no tenia rival sobre l'ensenyança de primeres lletres i gramàtica. A ell acodia lo més florido de la societat de Santiago, tals com Francisco Antonio Fonts i Guzmán, el croniste Francisco Vázquez, Pedro de Betancourt i Rafael Landívar».[37] | |
| Convent de Sant Dumenge | Originalment un dels més importants i grans de la ciutat, el Convent de Sant Dumenge va ser destruït en 1773 i abando pel trasllat dels dominicos al seu nou solar en la Ciutat de Guatemala. Les ruïnes varen ser venudes a particulars i convertides en el Hotel Casa Sant Dumenge en 1989. En 2013 es va realisar en les seues instalacions la 43.ª Assamblea General de l'Organisació d'Estats Americans. | |
| Iglésia Escola de Crist | El temple va ser fundat originalment en la parròquia de la Vora Cruz en 1664 i des de 1689 era coneguda com la Congregació de Sant Felipe de Neri. Pels terremots de Sant Miguel de 1717 la construcció va resultar danyada, sent finalisada la seua reconstrucció en 1730 baix la direcció de l'arquitecte Major Diego de Porres. En 1784, l'Escola de Crist es va traslladar a La nostra Senyora dels Remeis, quan els pares d'esta iglésia es varen traslladar a la Nova Guatemala de l'Asunción. La frontera ostenta una arquitectura renaixentista i és fabricada de pedra, com l'iglésia de les Capuchinas, característica que les diferència dels demés temples de la localitat. Per un atre costat, en este lloc varen ser velats els restants de Pedro de Sant Josep de Betancur.[40] | |
| Nostra Senyora del Carmen | L'estructura va sobreviure els terremots de 1773, pero després va ser destruïda casi en la seua totalitat pels terremots de 1917-18 i el de 1976. A pesar de tot, la seua frontera va sobreviure els sismes, es troba en molt bon estat, i ha segut admirada des de llavors com un eixemple del barroc sísmic guatemaltec. | |
| Hospital i Iglésia de Sant Pedro Apòstol | Els religiosos de Sant Joan de Deu varen fundar el seu convent en 1636 i a partir de llavors varen estar a càrrec dels hospitals en la Capitania General de Guatemala.[38] L'hospital de Sant Pedro era el que atenia exclusivament als eclesiàstics.[39]
El temple es va començar a erigir en conjunt que el hospital, cap a 1654-1663. En 1646, el bisbe Bartolomé González Fadrí va comprar el terreny per a la construcció de l'hospital, que va estar en funcionament parcialment a partir de 1648. | |
| Convent de la Concepció | Recentment restaurat per a mostrar el claustre de les novicias i que ha segut erròneament identificat com el palauet de sor Juana de Maldonado. El claustre data de sigle xviii i la célebre monja concepcionista guatemalteco va viure en el sigle xvii. | |
| Ermita de la Santa Creu | L'història la marca com l'ermita més antiga (l'ermita de Santa Lucía va ser construïda en 1542, pero la seua importància va fer deixar a l'ermita de la Santa Creu com la més antiga). Els religiosos Dominicos varen solicitar la seua construcció en el barri de Santa Creu en 1664.
L'ermita va sorgir complint un comés catequizador, ya que conta en frontera retaule en dissenys en estuc.[110] | |
| Iglésia de Sant Josep El Vell | Construït en la década de 1740, l'iglésia és un dels últims monuments religiosos construïts en la ciutat abans del devastador terremot de 1773.
Este chicotet temple és un bell eixemple de l'arquitectura barroca antigüeña, en una profunda decoració en la frontera, columnes almohadilladas i atres detalls que li donen un aire majestuós a l'obra. | |
| Ermita de Santa Isabel d'Hongria | El temple, dedicat baix la advocación de Santa Isabel d'Hongria, va ser posat al servici del cult religiós en el XVII. No existix informació sobre la data exacta de construcció o reconstrucció de l'Ermita que ha sobrevixcut fins a el XXI, encara que alguns historiadors de l'art d'Antiga Guatemala la situen al voltant del segon quart de el XVIII. | |
| Ermita del Sant Calvari | L'Ermita del Sant Calvari va ser fundada el 19 de novembre de 1618, quan l'alcalde de la ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala, Juan Luis de Pereira va recórrer les estacions del Viacrucis que els Germans Tercers de l'orde franciscana guardaven des del seu temple en la ciutat, i els donó el terreny que s'ubica en a on està l'estació XII. | |
| Arc de Santa Catalina | L'Arc de Santa Catalina és un dels llocs més reconeguts de la ciutat de Antiga Guatemala. És visitat anualment per mils de turistes que acodixen a la ciutat que ha segut declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Pertanyia a les monges recluso del convent de Santa Catalina Verge i Màrtir. | |
| Ermita de La nostra Senyora dels Dolors del Cerro | Estava destinada per a la comunitat indígena Kaqchikel (ètnia) que vivia al noreste de la ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala. L'ermita va ser construïda de manera primitiva i en materials senzills que va servir per a albergar l'image de la Verge de La nostra Senyora dels Dolors, va ser construïda cap a 1710 previ als Terremot de Guatemala de 1717 (Terremoto de Sant Miguel). | |
| Iglésia de Candelaria (Antiga Guatemala) | L'iglésia de La nostra Senyora de Candelaria va ser construïda com a iglésia parroquial per a la població indígena entre 1548 i 1550. Va ser reconstruïda despuix del terremot de 1717. La bella frontera barroca en dissenys florals en estuc i detalls d'inspiració mudéjar es va construir entre 1718 i 1722. L'iglésia va ser destruïda en gran part en el devastador terremot de 1773. | |
| Ruïnes de l'Ermita de la Santa Creu del Milacre | S'ubica a les vores del riu Pensativo i propenca al convent de Concepció.
El nom i la construcció d'esta ermita es troben baix la llegenda que el 12 de maig de 1683 una creu ubicada en els seus carrers del lloc va començar a tremolar prodigiosament. Es va reconstruir vàries voltes tal és el cas del 30 de novembre de 1731, aixina com atres anteriors en 1728 i 1703, pero va ser destruïda pel terremot de 1773. | |
| Iglésia de Sant Sebastià | Ubicada en la ciutat d'Antiga Guatemala, va formar part de l'arquidiócesis de Guatemala i junt en les parròquies de Candelaria i dels Remeis, va ser una de les tres que varen regir sobre l'antiga ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala. L'estructura va ser danyada pels Terremots de Santa Marta pero es va conservar relativament en bon estat i va funcionar com a parròquia provisional despuix del trasllat de la parròquia original a la Nova Guatemala de l'Asunción en 1776. | |
| Font de les Sirenes | La Font de les Sirenes és un dels principals monuments d'atracció de la ciutat, en estar en el centre de la Plaça Major, també es pot apreciar atres monuments com la Catedral de Sant Josep, el Palau dels Capitans Generals o l'Ajuntament de l'Antiga Guatemala.
Esta font es considera la més antiga d'Antiga Guatemala, va ser dissenyada i construïda en 1737 per Diego de Porres, com a senya curiosa, el va ser el pare de Felipe José de Porres, qui va dissenyar la Basílica de Esquipulas, abdós arquitectes destacats de la seua época. | |
| Iglésia i convent de Santa Clara | Conjunt monástico femení en ruïnes construït entre els sigles XVII i XVIII en la otrora ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala (Antiga Guatemala).
L'iglésia conventual de les clarisa és considerada una joya de l'arquitectura barroca conventual en Santiago, en una profunda decoració ultrabarroca en pilastres estípites-serlianas i detalls en estuc. Les seues ruïnes (parcialment reconstruïdes) són un important destí turístic i un popular centre d'activitats socials, culturals i educatives. | |
| Iglésia i convent de Santa Teresa | Conjunt monumental barroc, actualment en ruïnes ubicat en la otrora ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala (Antiga Guatemala).
Construïda pel afamado Arquitecte Major de la ciutat de Santiago, Joseph de Porres, en 1687, era més ampla i menys llarga que la majoria de temples convectuales femenins, asemejandola més a una iglésia parroquial. Les seues ruïnes, parcialment reconstruïdes, són un important punt per al turisme nacional i internacional en la Ciutat Colonial, pel seu encant mistico de les seues construccions. | |
| Iglésia i museu de Sant Agustín | És una bella edificació colonial, d'estil renaixentista i barroc, parcialment reconstruïda, ubicada en Santiago dels Cavallers de Guatemala (Antiga Guatemala).
L'edificació del complex agustino (Iglésia i convent) es va iniciar en 1637 i es va donar per finalisada 28 de giner de 1657 pel alarife Juan Pascual. Actualment les seues ruïnes, parcialment reconstruïdes alberguen el Museu de Sant Agustín, inaugurat el 22 d'agost de 2024. | |
| Iglésia i convent de Belén | L'Iglésia i convent de La nostra Senyora de Belén també coneguda com Beaterio de Belén o Iglésia de Nostra Senyora de Guadalupe és un interessant conjunt monástico parcialment en ruïnes construït entre els sigles XVII i XVIII en la ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala (Antiga Guatemala).
Este conjunt religiós és únic en Amèrica, ya que va ser construït per una orde religiosa que va nàixer en Santiago dels Cavallers, l'Orde dels Betlemitas, el fundador dels quals va ser el Sant Germà Pedro de Sant Josep de Betancur, primer sant de Guatemala i de Centroamérica en l'any 1653, lo que li dona un caràcter singular a les seues ruïnes.
| |
| Iglésia de La nostra Senyora dels Remeis | Temple catòlic en ruïnes ubicada en el Carrer dels Passos, al suroest de la ciutat de Santiago dels Cavaller de Guatemala (Antiga Guatemala).
Fundada en 1575, és considerada per estudiosos i acadèmics com l'iglésia més antiga construïda en la ciutat de Santiago. Va ser un dels pocs temples que va seguir funcionat inclús despuix del trasllat de la capital a la Nova Guatemala de l'Asunción, lo que remarca la seua importància en l'història de la ciutat colonial. Actualment, les seues ruïnes estan sent objecte d'una restauració per part del Consell Nacional per a la Protecció de l'Antiga Guatemala (CNPAG), per a consolidar la frontera de l'iglésia i atres àrees. | |
| Iglésia de Santa Rosa de Lima | També cridada Beaterio de Santa Rosa és una iglésia barroca en ruïnes ubicada en la ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala (Antiga Guatemala).
Construïda per l'Arquitecte Major de Santiago de Guatemala José Manuel Ramírez a mitan de el XVIII, és un dels millors eixemples de l'arquitectura barroca antigüeña de Santiago. Gràcies a un treball conjunt entre els amos del terreny a on es troba el temple i el CNPAG, s'ha conseguit reconstruir la seua frontera i s'espera que siga oberta al públic en un futur propenc. | |
| Atres ruïnes i monuments d'interés històric, artístic i arqueològic | ||
Antiga Universitat de Sant Carlos de Borromeo Colege Tridentino Palau de Donya Leonor (Casa Original de Donya Leonor de Alvarado) Iglésia de Sant Joan del Bisbe Palau arzobispal de Sant Joan del Bisbe Ermita de Sant Jerónimo Tanc de l'Unió Ermita de La nostra Senyora dels Dolors del Manchén Hospital Real de Santiago Ermita de l'Esperit Sant Casa dels Lleons Casa de les Sirenes (Casa Chamorro) Palau Arzobispal de Santiago Iglésia de Sant Lázaro Ermita de Sant Gaspar Vivar Iglésia de Santa Ana Iglésia de Sant Pedro Les Hortes Iglésia de Sant Cristóbal El Baix Iglésia de Sant Bartolomé Becerra Ermita de Santa Inés Del Mont Pulciano | ||
.JPG){kind=link}
_-_232_(49988412772).jpg){kind=link}
.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
.png){kind=link}
.png){kind=link}
Ruta del Germà Pedro
[editar | editar còdic]
Ruta turística commemorativa de la canonisació del Sant Germà Pedro de Sant Josep de Betancourt, que permet realisar un recorregut dels monuments d'Antiga Guatemala a través de la vida i obra del Germà Pedro.
La «Ruta del Peregrí» inclou visites als telers de Pedro Armengol, al monument al Germà Pedro i l'Arc del Matasanos, Hospital Real de Santiago, Temple de la Nostra Senyora de les Mercés i al monument i convent de la Companyia de Jesús.[111]
Organisació territorial i urbanisme
[editar | editar còdic]Districtes i barris
[editar | editar còdic]| Barri | Grup ètnic | Barri | Grup ètnic |
|---|---|---|---|
| El Sagrario Catedral | Espanyols i criollos | Chipilapa | Mulatos i negres lliures |
| Santa Creu | K'ich'és | La nostra Senyora dels Remeis | Mestizos -o ladinos- |
| Sant Francisco | Kaqchikeles | El Tortuguero | Mestizos |
| Esperit Sant | Mestizos | Santiago | Kaqchikeles i mestizos |
| Sant Antón | Kaqchikeles i mestizos | Sant Gerónimo | Mulatos i negres lliures |
| Sant Sebastià | Espanyols i mestizos | La nostra Senyora de la Candelaria | Kaqchikeles |
Estructura urbana
[editar | editar còdic]La ciutat està disposta en forma de tauler d'escacs, basada en la tendència de la Renaixença Italiana predominant en els sigles en la que va ser construïda.[11]
Cultura
[editar | editar còdic]
Llocs culturals d'interés
[editar | editar còdic]- Parc Central d'Antiga
- Centre Cultural El Terrat
- Museu d'Armes Antigues
- Museus d'Hotel Casa Sant Dumenge
- Museu del Llibre Antic
- Museu del Jade
- Museu del Trage Indígena
- Museu de l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala
Poetes i escritors
[editar | editar còdic]Els principals poetes i escritors originaris d'Antiga Guatemala són:
- Juana de Maldonado i Pau (1598-1666): Va nàixer en el nom de Juana de Maldonado i Pau. Va fer els vots de monja en 1619 i va viure fins a la seua mort en 1666 en el convent de la Concepció. Sor Juana de la Concepció va tindre una gran reputació en la seua época com a música, poetisa i polemista lluenta. Li la compara a voltes en la poetisa mexicana Juana Inés de la Creu.
- Francisco Antonio de Fonts i Guzmán (1643-1700): Va ser un historiador i poeta descendent d'espanyols de la Capitania General de Guatemala. L'única obra que es conserva d'ell és la Recordación Florida.
- Màxim Soto Hall (1871-1944): escritor, periodiste i diplomàtic graduat en l'Institut Nacional Central per a Varons en Guatemala. Provinent de famílies en gran influència econòmica i política en Guatemala i en Hondures, va ser un dels escritors de més renom en Guatemala a finals del sigle xix i un dels personages polítics i diplomàtics més influents durant el govern de llicenciat Manuel Estrada Cabrera.[113]
- Rafael Landívar (1731-1793): poeta i religiós.
- Adrián Recinos (1886-1962): va ser un polític, historiador, ensagiste, diplomàtic i traductor guatemaltec. Va ser un gran estudiós de l'història nacional, principalment de la civilisació maya i dels antics manuscrits maya Quichés i Cakchiqueles. Va ser docent, diputat i embaixador de Guatemala en varis països i candidat a la Presidència de la República en les eleccions de 1944.[114]
- César Brañas (1899-1976): periodiste, ensagiste, crític lliterari i poeta. Com a periodiste, va colaborar durant anys en el periòdic L'Imparcial del que va ser fundador, estava a càrrec de la secció cultura i escrivia una columna per a compartir els seus parecer sobre qüestions lliteràries i artístiques.[115] Va ser declarat fill predilecte de l'Antiga Guatemala en 1947.
- Luis Cardoza i Aragó (1902-1992), poeta, ensagiste i diplomàtic.
Artistes
[editar | editar còdic]Els artistes antigüeños més reconeguts són:
- Joseph de Porres (1635-703), arquitecte
- Diego de Porres (1677-1741), arquitecte
- Mateo de Zúñiga (c. 1615 – 1687), mestre escultor
- Alonso de la Pau i Toledo (c. 1630 - c. 1699), mestre escultor
- Manuel José de Quirós (1690?-1765), mestre compositor.
- Tomás de Merlo (1694-1739), mestre pintor.
- Rafael Antonio Castellanos (1725?-1791), mestre compositor.
- Héctor Sitán (1963-actualitat), mestre pintor.
En el cine
[editar | editar còdic]Les noves aventures de Tarzán (1935)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Les noves aventures de Tarzán.
En 1935, es va filmar en Guatemala la película independent nortamericana Les noves aventures de Tarzán, part de la qual es va rodar en Port Barris, aprofitant les facilitats otorgades pels ferrocarrils i naviera de l'United Fruit Company i pel govern del general Jorge Ubique Castañeda. Els llocs en a on es va filmar varen ser:
- Chichicastenango: escenes del llogaret indígena en a on els exploradors es reunixen abans d'eixir cap a Riu Dolç. S'aprecia l'iglésia i el pont de Gucumatz.[116]
- Antiga Guatemala: temple de la Deesa Verda en les ruïnes de l'iglésia de Sant Francisco.
- Livingston: partida cap a la jungla en Petén
- Port Barris: arribe dels exploradors i partida cap a Europa
- selva petenera: escenes de jungla
- Quiriguá: ciutat en ruïnes en a on expliquen als exploradors els orígens de la cultura Maya.
- Ciutat de Guatemala: el llavors luxós hotel Palace va ser l'escenari de les escenes de l'hotel de l'imaginari poblat de At Mantique.[116]
La frontera (1982)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → La frontera (película de 1982).
Les escenes inicials de la película de Jack Nicholson La frontera varen ser filmades en Antiga Guatemala, específicament en les ruïnes de La Recolecció.[117][118]
El Silenci de Net (1994)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → El Silenci de Net.
El Silenci de Net és una película guatemalteca filmada en Antiga Guatemala —que representa a la Ciutat de Guatemala de la década de 1950— dirigida per Luis Argueta i protagonisada per Oscar Javier Almengor, Herbert Meneses, Juliol Díaz i Ingrid Hernández, entre uns atres. La película transcorre durant els últims dies del govern del coronel Jacobo Árbenz Guzmán i mostra com a Net Yepes, un chiquet de dotze anys que patix d'asma i és sobreprotegido per la seua família, va viure eixos dies de la història de Guatemala.[119] Va ser la primera película enviada oficialment per Guatemala als Premis Óscar per a ser considerada en la categoria de Millor Película Estrangera.
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Celebració de Semana Santa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Semana Santa en Antiga Guatemala.
La Semana Santa en Antiga Guatemala és la commemoració de la passió i mort de Crist a través de les processons que realisen les germandats de les parròquies de la ciutat durant el periodo comprés entre el Dissabte de Ramos i el Dumenge de Resurrecció. A lo llarc d'eixos dies, les processons realisen el seu recorregut pels carrers d'Antiga Guatemala, i s'han convertit en un dels atractius turístics més importants de Guatemala.[120][121]
Les desfilades procesionales de la Semana Santa, transformen la ciutat durant eixe periodo i són el resultat de l'evolució durant sigles de les formes, modos i maneres de les germandats, les quals conten entre els seus membres a persones de totes les classes socials. En l'evolució d'estes corporacions han influït múltiples factors, tant religiosos com a artístics, socials i històrics.[120][121]
Les processons en Guatemala són caracterisades per les estores de aserrín colorit que adornen els carrers en a on són dutes en muscles per periodos de fins a díhuit hores de duració. Les desfilades van acompanyats durant tot el recorregut per orquestes musicals que interpreten marches fúnebres o festives compostes per artistes nacionals en la seua majoria. El periodo de grans processons comença el Primer Dijous de Quaresma i continua en processons tan representatives com la de Sant Bartolomé Becerra el quint divendres de Quaresma. Des d'eixa data fins al Divendres Sant les processons s'eixecuten durant tota la Quaresma i en especial durant la Semana Santa.[120][121]
Deport
[editar | editar còdic]Entitats deportives
[editar | editar còdic]Club Antiga GFC
[editar | editar còdic]El 20 de decembre de 2015, el club Antiga GFC de la Lliga Nacional de Fútbol de Guatemala es va proclamar per primera volta campeó del fútbol guatemaltec despuix de guanyar-li el partit de regrés a l'equip de Guastatoya.[122] L'equip era dirigit per l'argentí Maurici Tàpia i havia tornat a la Lliga en 2014 despuix de comprar la ficha d'Heredia, que per assunts econòmics ya no va poder continuar.[122]
Pero el 26 de giner de 2016 es va saber que a lo manco sèt jugadors de l'equipe campeó haurien tirat un resultat positiu despuix de les proves de dopage a les que varen ser somesos en la fase final del torneig. El Comité de Normalisació de la Federació Nacional de Fútbol de Guatemala —entitat que en eixe moment estava immersa en una profunda crisis despuix de descobrir-se que els seus màxims dirigents estaven involucrats en el cas de corrupció de la FIFA— va afirmar haver rebut el reporte dels jugadors varen donar resultat analític advers.[123] El 28 de giner la Federació Nacional de Fútbol de Guatemala va confirmar que les mostres dels jugadors Víctor Ayala, David Aroche, Alexander Robinson i Alejandro Díaz d'Antiga GFC varen tirar resultat analítics adversos en altes cantitats, per lo que els quatre jugadors varen quedar suspesos provisionalment mentres l'equip va demanar que es realisara la prova B.[123]
Deportistes
[editar | editar còdic]Entre els deportistes antigüeños més reconeguts estan:
- José Rafael Cochita Godoy (1942-2005), jugador i entrenador de fútbol.
- Rafael Morales, jugador de fútbol.
Agermanament
[editar | editar còdic]La ciutat d'Antiga Guatemala està hermanada en 23 ciutats[124] les quals són:
Atres denominacions
[editar | editar còdic]- Des de la seua fundació va ser nomenada «Santiago dels Cavallers de Guatemala». El rei Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic li va otorgar l'escut d'armes a la ciutat de Santiago de Guatemala, conferit en la Vila de Medina del Camp el 28 de juliol de 1532.[134] El rei Felipe II d'Espanya li va conferir el títul de «Molt Noble i Molt Lleal Ciutat de Santiago dels Cavallers de Goathemala» (sent Goathemala la seua anterior escritura), per Real Cèdula firmada en L'Escorial el 10 de març de 1566.[135]
- L'Assamblea Nacional Constituent el 17 de febrer de 1838, li va otorgar el títul de «Ciutat Benemérita», per haver segut esta ciutat la gestora de l'insurrecció d'aquella época.
- Per Decret Llegislatiu 2772 del Congrés de la República de Guatemala del 30 de març de 1944, va ser declarada «Monument Nacional».
- El Congrés de la República la proclama per un dia, Ciutat Emèrita, d'interés públic i de conveniència nacional la seua preservació com a Joya del Tesor Centroamericano.
- La VIII Assamblea de l'Institut Panamericano de Geografia i Història, el 7 de juliol de 1965, la va declarar «Monument d'Amèrica».
- La UNESCO en 1979, en Luxor, Egipte, va declarar a la ciutat d'Antiga Guatemala com «Patrimoni de la Humanitat» incloent-la en la llista de la Convenció del Patrimoni Cultural Mundial, en el número 65. En 1773, la ciutat va aplegar a tindre una població de setanta mil habitants i, juntament en (Nova Espanya) Mèxic i Llima (Perú) era una de les ciutats més importants del Nou Món.[136]
Atres capçaleres departamentals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Organisació territorial de Guatemala.
| Departament | Capçalera | Departament | Capçalera | Departament | Capçalera | Departament | Capçalera |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Alta Verapaz | Cobán | Baixa Verapaz | Salamá | Chimaltenango | Chimaltenango | Chiquimula | Chiquimula |
| El Progrés | Guastatoya | Escuintla | Escuintla | Guatemala | Ciutat de Guatemala | Huehuetenango | Huehuetenango |
| Izabal | Port Barris | Jalapa | Jalapa | Jutiapa | Jutiapa | Petén | Illa de Flores, Santa Elena de la Creu |
| Quetzaltenango | Quetzaltenango | Quiché | Santa Creu del Quiché | Retalhuleu | Retalhuleu | Sacatepéquez | Antiga Guatemala |
| Sant Marcos | Sant Marcos | Santa Rosa | Cuilapa | Sololá | Sololá | Suchitepéquez | Mazatenango |
| Totonicapán | Totonicapán | Zacapa | Zacapa |
Gastronomia
[editar | editar còdic]Antiga Guatemala s'ha consolidat com un dels principals destins gastronòmics de Guatemala, combinant cuina tradicional, propostes contemporànees i turisme culinari.[137]
La ciutat alberga restaurants i proyectes culinaris enfocats en la revalorisació d'ingredients locals, cuina guatemalteca contemporànea i experiències gastronòmiques vinculades al patrimoni cultural de la ciutat.[138]
Entre els espais gastronòmics destacats es troba El Refectorio, restaurant ubicat dins de l'Hotel Casa Sant Dumenge i dirigit pel chef guatemaltec Mario Campollo, reconegut pel seu treball en cuina contemporànea i reinterpretación del producte local.[139]
El creiximent del turisme gastronòmic en Antiga Guatemala ha contribuït a posicionar la ciutat com un referent culinari regional, atraent visitants interessats en cuina, café i cultura local.[140]
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Guatemala|20px|Vore el portal sobre Guatemala]] Portal:Guatemala. Contingut relacionat en Història.
- Iglésia catòlica en Guatemala
- Ciutat de Guatemala
- Eleccions municipals de Guatemala de 2015
- Història de Guatemala
- Història Territorial de Guatemala
- Organisació territorial de Guatemala
- Recopilació de Lleis de Guatemala
- Casa Popenoe
- Anex:Ciutats més poblades de Guatemala.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ «UNESCO». whc.unesco.org. Consultat el 2024-07-05.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Melchor Toledo, 2011, p. 122.
- ↑ Mestre y Pérez García, 2004, p. 522.
- ↑ Salazar, 1897, pp. 290-291.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Melchor Toledo, 2011, p. 181.
- ↑ 6,0 6,1 «CVC. L'Antiga Guatemala. L'Antiga en l'història (5 de 6).» (en és). cvc.cervantes.és. Consultat el 2024-07-25.
- ↑ 7,0 7,1 Melchor Toledo, 2011, p. 182.
- ↑ 8,0 8,1 Melchor Toledo, 2011, p. 183.
- ↑ 9,0 9,1 Pineda de Mont, 1869, p. 466.
- ↑ 10,0 10,1 International Council of Monuments and Sites 10 d'abril de 1979
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 International Council of Monuments and Sites 2005
- ↑ «Antiga Guatemala: apunts desordenats sobre el passat present» (en és). Plaça Pública. Consultat el 2024-06-27.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Prins Wilhelm, 1922, p. 180.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 The New York Claves 20 de decembre de 1874
- ↑ 15,0 15,1 Pérez Verduzco 21 de febrer de 1976
- ↑ 16,0 16,1 Díaz, 1927.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística de Guatemala , 2018.
- ↑ Zetino Boteo, 2008.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 Juárez i Aragó 1971, p. ii
- ↑ 20,0 20,1 Maúl & Johnston 1998, p. 672
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Maúl & Johnston 1998, p. 674
- ↑ 22,0 22,1 Maúl & Johnston 1998, p. 675
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Maúl & Johnston 1998, p. 676
- ↑ 24,0 24,1 24,2 Maúl & Johnston 1998, p. 677
- ↑ Maúl & Johnston 1998, p. 678
- ↑ Maúl y Johnston, 1998, p. 673.
- ↑ Juarros, 1818, p. 264.
- ↑ Juarros, 1818, p. 265.
- ↑ Societat Estatal Quint Centenari, 1993, p. 13.
- ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 Rodríguez Girón, Flores y Garnica, 1995, p. 585.
- ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 49.
- ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 Melchor Toledo, 2011, p. 50.
- ↑ 33,0 33,1 Antiga Guatemala en llínea s.f.
- ↑ Calderón, 2011.
- ↑ 35,0 35,1 Melchor Toledo, 2011, p. 62.
- ↑ 36,0 36,1 Cadena, 1774, p. 19.
- ↑ 37,0 37,1 «Proyecte arqueològic en el claustre norponiente de la Compañia de Jesús, Antiga Guatemala». Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2015.
- ↑ 38,0 38,1 Melchor Toledo, 2011, p. 63.
- ↑ 39,0 39,1 Melchor Toledo, 2011, p. 64.
- ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 «Escola de Crist, història i fotografies». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2010. Consultat el 6 de novembre de 2014.
- ↑ Melchor Toledo 2011, p. 62
- ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 Anchisi de Rodríguez 2014
- ↑ 43,0 43,1 Escampe, s.f..
- ↑ Antiga Guatemala en llínea, 5 de novembre de 2010.
- ↑ Tate Lanning, 1977, p. 8.
- ↑ 46,0 46,1 46,2 Hernández de León, 1928.
- ↑ 47,0 47,1 47,2 47,3 47,4 47,5 47,6 Consell Nacional per a la Protecció de l'Antiga s.f.
- ↑ 48,0 48,1 Melchor Toledo, 2011, p. 104.
- ↑ Rodríguez Girón, 1995, p. 585.
- ↑ Gómez Carrillo, 1886, pp. 94-95.
- ↑ Fonts i Guzmán, 1883, p. 182.
- ↑ «Clarisa i Terciarias Capuchinas». Consultat el 5 de novembre de 2014.
- ↑ Antiga Guatemala online s.f.
- ↑ 54,0 54,1 54,2 Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll, 2008, p. 9.
- ↑ Rodríguez Girón, Flores y Garnica, 1995, p. 586.
- ↑ Juarros, 1818, p. 338.
- ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 110.
- ↑ Estrada Herrera s.f., pàg. 3-4
- ↑ Melchor Toledo 2011, p. 111
- ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 111.
- ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 112.
- ↑ Moncada Maya, 2003.
- ↑ Cadena, 1774, p. 20-21.
- ↑ 64,0 64,1 Melchor Toledo, 2011, p. 123.
- ↑ Cadena, 1774.
- ↑ Chajón Flores (2019). Cròniques de Panchoy, senyes per a l'història de Santiago i l'Antiga Guatemala (en és), CEFOL.
- ↑ Universitat del Valle de Guatemala.Consultat el 2024-07-25.
- ↑ 68,0 68,1 Melchor Toledo, 2011, p. 191.
- ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 192.
- ↑ Pineda de Mont 1869, p. 463
- ↑ Pineda de Mont, 1869.
- ↑ Pineda de Mont, 1869, pp. 463,467.
- ↑ Rodríguez Girón, Flores y Garnica, 1995, p. 587.
- ↑ 74,0 74,1 Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll, 2008, p. 10.
- ↑ Govern de Guatemala 1883, p. 243
- ↑ Montessus de Ballore, 1884.
- ↑ Aceña, 1896, p. 134.
- ↑ Aceña, 1896, p. 134-135.
- ↑ 79,0 79,1 79,2 79,3 Aceña, 1896, p. 135.
- ↑ 80,0 80,1 80,2 80,3 Ariza Poitevín 1897, p. 164
- ↑ Ariza Poitevín, 1897, p. 163.
- ↑ L'Ilustració Guatemalteca, 15 d'abril de 1897, p. 261.
- ↑ Maudslay y Maudslay, 1899, p. 27.
- ↑ 84,0 84,1 Prins Wilhelm, 1922, pp. 175-180.
- ↑ Prins Wihelm, 1922, pp. 175-180.
- ↑ 86,0 86,1 Prins Wilhelm, 1922, p. 176.
- ↑ Prins Wilhelm, 1922, p. 177.
- ↑ Prins Wilhelm, 1922, p. 178.
- ↑ Prins Wilhelm, 1922, p. 179.
- ↑ 90,0 90,1 Urquizú 2009, p. 62
- ↑ Urquizú 2009, p. 64
- ↑ Urquizú 2009, p. 66
- ↑ 93,0 93,1 INSIVUMEH s.f.
- ↑ Engdahl y Vallaseñor, 2002, p. 678.
- ↑ 95,0 95,1 95,2 San Francisco El Gran s.f.
- ↑ AECID, 2007.
- ↑ Diari Boe, 10 de març de 1988.
- ↑ AECID, 10 de novembre de 2008.
- ↑ «Els 144 orsos de United Buddy Bears estaran en Antiga Guatemala per a promoure la tolerància i la convivència – Prensa Lliure» (en és-gt). Consultat el 13 de maig de 2019.
- ↑ «Queda inaugurada en Antiga Guatemala l'exposició d'orsos de United Buddy Bears que promou la tolerància i convivència – Prensa Lliure» (en és-gt). Consultat el 13 de maig de 2019.
- ↑ 101,0 101,1 Assamblea Constituent 1985
- ↑ 102,0 102,1 Congrés de Guatemala 2012
- ↑ 103,0 103,1 103,2 Lam 22 de giner de 2016
- ↑ Arévalo Martínez, 1945, pp. 255 i següents.
- ↑ Brollo, 2012.
- ↑ López Boiton, 2004, p. 2.
- ↑ González Davison, 2008, p. 4-15.
- ↑ 108,0 108,1 «Palau dels Capitans». Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2008. Consultat el 13 de novembre de 2011.
- ↑ «Palau dels Capitans». Consultat el 13 de novembre de 2011.
- ↑ «Santiago dels Cavallers Colonial: Ermites». Santiago dels Cavallers Colonial. Consultat el 2022-03-31.
- ↑ L'Informació, s.f..
- ↑ Cadena, 1774, p. 18.
- ↑ Molina Jiménez, 2001, p. 147-187.
- ↑ Hilton, s.f., p. 44.
- ↑ Poemes de l'ànima s.f.
- ↑ 116,0 116,1 Barillas 2013
- ↑ «The Border (introduction)». Consultat el 26 d'octubre de 2015.
- ↑ IMDB, s.f..
- ↑ Borrayo Pérez, 2011, pp. 37-48.
- ↑ 120,0 120,1 120,2 Semana Santa En Llínea, s.f..
- ↑ 121,0 121,1 121,2 Urquizú, 2007.
- ↑ 122,0 122,1 «Antiga remonta i es proclama campeó de l'obertura de Guatemala». Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2016. Consultat el 9 de febrer de 2016.
- ↑ 123,0 123,1 «7 jugadors d'Antiga GFC donen positiu per dopage». Consultat el 9 de febrer de 2016.
- ↑ MUNDO | Les Ciutats Germanes de l'Antiga Guatemala | 2 fotos per post | SkyscraperCity Forum
- ↑ Mercurio, 2010.
- ↑ Federació Espanyola de Municipis i Províncies. «Llistat de agermanament en Llatinoamèrica». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 31 de març de 2021.
- ↑ «Granadilla d'Abona i Antiga Guatemala firmen agermanament». Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2026. Consultat el 18 de maig de 2026.
- ↑ «List of sister cities in Guatemala» (en en). Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2008. Consultat el 5 de novembre de 2014.
- ↑ «Ciutats germanes». Consultat el 5 de novembre de 2014.
- ↑ «Va quedar hermanado Taxco en l'Antiga Guatemala, Sacatepéquez». Archivat des d'el original, el 6 de novembre de 2014. Consultat el 5 de novembre de 2014.
- ↑ «Cartellera política». Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2013. Consultat el 19 de decembre de 2013.
- ↑ «Sant Felipe del Progrés, Mèxic i Antiga Guatemala estretixen llaços d'amistat». Ajuntament d'Antiga Guatemala. Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2022. Consultat el 8 de juny de 2020.
- ↑ «Antiga i Modiin són ciutats germanes». DCA. Consultat el 2022-11-22.
- ↑ Villacorta Calderón 1938, p. 402
- ↑ (1910) Bolletí de l'Oficina internacional de les repúbliques americanes, International Bureau of the American Republics, p. 376.
- ↑ Informació d'Antiga Guatemala, s.f..
- ↑ «Guatemala, un destí gastronòmic per descobrir». Hello Chefs. Consultat el 16 de maig de 2026.
- ↑ «Gastronomia guatemalteca». Guatemala.com. Consultat el 16 de maig de 2026.
- ↑ «Coneix al Chef Mario Campollo». Hotel Casa Sant Dumenge. Consultat el 16 de maig de 2026.
- ↑ «Cuina guatemalteca». Guatemala.com. Consultat el 16 de maig de 2026.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1896).L'Ilustració Guatemalteca.Síguere, Guirola i Cía..Guatemala:1(9)
- AECID. «Apuntes sobre les obres de rehabilitació del Colege de la Companyia de Jesús: L'Antiga Guatemala 1992-2007». Consultat el 5 de novembre de 2007.
- AECID. «Dècim aniversari de l'escola-taller de la AECID en l'Antiga Guatemala». Archivat des d'el original, el 6 de novembre de 2014. Consultat el 5 de novembre de 2014.
- Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (2008). Apuntes sobre les obres de rehabilitació del Colege de la Companyia de Jesús, Guatemala.
- (2014).Museu Ixchel, Universitat Francisco Marroquín.Guatemala:Consultat el 23 de decembre de 2014.
- Antiga Guatemala en llínea. «Arquitectes d'Antiga Guatemala». Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2015. Consultat el 5 de novembre de 2014.
- Antiga Guatemala en llínea. «Catedral d'Antiga Guatemala». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2015. Consultat el 5 de novembre de 2014.
- Antiga Guatemala online. «Iglésia i Convent Les Capuchinas». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2015. Consultat el 5 de novembre de 2014.
- Arévalo Martínez (1945). ¡Ecce Pericles!, Guatemala: Tipografia Nacional.
- (1897).L'Ilustració Guatemalteca.Síguere, Guirola i Cía..Guatemala:1(11)
- Assamblea Constituent (1985). Constitució Política de la República de Guatemala, Guatemala: Govern de Guatemala.
- «50 películes filmades en Guatemala i una que no (1935-1996). Apunts per a una cartografia dels llocs filmats en Guatemala». Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2015. Consultat el 22 d'octubre de 2015.
- Borrayo Pérez (2011). Anàlisis de contingut de la película "El Silenci de Net" en base als nivells històric, contextual, terminològic, de presentació i l'anàlisis de texts narratius, Guatemala: Escola de Ciències de la Comunicació de l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala.
- «20 d'octubre de 1944: Carta dels 311». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 20 d'agost de 2014.
- (1774) Breu descripció de la noble ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala i puntual notícia de la seua llamentable ruïna ocasionada d'un violent terremot el dia vintinou de juliol de 1773, Mixco, Guatemala: Oficina d'Antonio Sánchez Cubillas.
- «Parcs de Guatemala». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2014. Consultat el 5 de novembre de 2014.
- Congrés de Guatemala (2012). Còdic Municipal de Guatemala, Guatemala: Govern de Guatemala.
- (1884).D. Appleton and Company.Nova York:
- Consell Nacional per a la Protecció de l'AntigaConsell Nacional per a la protecció de l'Antiga.Guatemala:
- Diari BoeAcorde Complementari General de Cooperació del Conveni Bàsic de Cooperació Científica i Tècnica entre el Regne d'Espanya i la República de Guatemala.Guatemala:Consultat el 5 de novembre de 2014.
- Díaz (1927). La romàntica ciutat colonial, guia per a visitar els monuments històrics de l'Antiga Guatemala, Guatemala: Tipografia Sáchez i De Guise; Municipalitat de Guatemala.
- elPeriódico. «a-una-nova-administracion/ Antiga Guatemala: vells problemes per a una nova administració». Archivat des d'el a-una-nova-administracion/ original, el 21 de febrer de 2016.
- Engdahl, E. R.; Vallaseñor, A. (2002). «Global seismicity: 1900-1999», International Handbook of Earthquake & Engineering Seismology, 1.ª edició, Academic Press, p. 678. ISBN 978-0124406520.
- «Nadal, Hispanidad, Identitat». Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2013. Consultat el 23 d'agost de 2012.
- Fundació Universitat Autònoma de Colòmbia.
- (1928).El nostre Diari, Guatemala.
- Fonts i Guzmán (1883). Saragossa, Just; Navarro, Luis (ed.). Recordación Florida. Discurs historial i demostració natural, material, militar i política del Reyno de Guatemala, Madrit, Espanya: Central.
- Governe de Guatemala (1883). Lleis emeses pel govern democràtic de la República de Guatemala i per l'Assamblea Nacional Llegislativa de 1881 a 1883, Guatemala: Tipografia El Progrés.
- González Davison (2008). La montanya infinita; Carrera, caudillo de Guatemala, Guatemala: Artemis i Edinter. ISBN 84-89452-81-4.
- (s.f.) Who's who in Latin America: A biographical dictionary of notable living men and women of Latin America, 3.ª corregida i aumentada edició (en en), Stanford, Califòrnia: Stanford University Press.
- IMDB. «The Border (1982) - Filming locations» (en en). Consultat el 3 de març de 2016.
- Institut Nacional d'Estadística. «XI Cens Nacional de Població i VI d'Habitació». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2008. Consultat el 23 de novembre de 2012. «Les senyes es referixen al municipi»
- Informació d'Antiga Guatemala. «Història». Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2008. Consultat el 20 de juliol de 2015.
- INSIVUMEH. «Principals events sísmics del sigle XX en Guatemala». Consultat el 18 de juliol de 2011.
- International Council of Monuments and Sites. «Nomination for the world heritage list: Antiga Guatemala, º65» (en en). Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2005. Consultat el 8 de febrer de 2016.
- (1971) Molt noble i molt lleal ciutat de Santiago dels Cabelleros de Goathemala (L'Antiga) 1543-1773 (menut bosqueig històric, que per a escriure d'ella no alcançaran els sigles, Guatemala: Tipografia Nacional.
- Juarros, Dumenge (1808). Compendio de l'Història de la Ciutat de Guatemala, Guatemala: Imprenta de Lluna.
- (1818) Compendio de l'història de la Ciutat de Guatemala, Guatemala: Ignacio Beteta.
- ElPeriódico.Guatemala:
- L'Informació. «El Govern guatemaltec va anunciar hui que llançarà una ruta turística commemorativa de la canonisació del Sant Germà Pedro de Sant Josep de Betancur, celebrada el 30 de juliol de 2002 en Guatemala pel papa Juan Pablo II.». Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 17 de novembre de 2014.
- López Boiton (2004). Proyecte de Restauració i Readecuación de l'Edifici de la Tipografia Nacional i revitalisació del seu Entorn Immediat, Guatemala: Facutlad d'Arquitectura de l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala.
- Martínez Peláez (1990). La pàtria del criollo; ensaig d'interpretació de la realitat colonial guatemalteco, Mèxic, D.F.: Edicions en marcha.
- (1899).John Murray.Londres:
- (1998) J.P. Laporte i H. Escobedo (eds.) (ed.). Arqueologia i història del riu Pensativo, Guatemala: Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia, pp. 672-734.
- Mestre (2004). «La cultura en el sigle XVIII espanyol», Luis Gil Fernández i uns atres (ed.). La cultura espanyola en l'Edat Moderna. Història d'Espanya XV, Madrit: Istme. ISBN 84-7090-444-2.
- (2011).tesis doctoral en Història de l'Art.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.Mèxic, D.F.:Consultat el 10 de novembre de 2014.
- Mercurio. «Valparaíso es germana en Antiga Guatemala». Consultat el 24 d'octubre de 2010.
- (2001).Revista Mexicana del Carib.Ret de Revistes Científiques d'Amèrica Llatina, el Carib, Espanya i Portugal;Sistema d'Informació Científica.VI(12)
- (2003).Biblio 3W. Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials.Universitat de Barcelona.Barcelona:VIII(444)ISSN 1138-9796.Consultat el 28 de febrer de 2010.
- Montessus de Ballore (1884). Tremolació i erupció volcàniques en Centre-Amèrica, Sant Salvador: Impr. del doctor Francisco Sagrini.
- «Terremot en Guatemala» (noticiero). Consultat el 4 de febrer de 2016.
- Poemes de l'ànima. «César Brañas». Consultat el 9 de decembre de 2014.
- Prins Wilhelm (1922). Between two continents, notes from a journey in Central America, 1920 (en en), Londres: E. Nash and Grayson, Ltd., pp. 148-209.
- (1995).Simpòsium d'investigacions arqueològiques en Guatemala.Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia.Guatemala:
- (1897) Història del desenvolvimiento intelectual de Guatemala, Tipografia Nacional.
- Sant Francisco El Gran. «Història». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2011. Consultat el 6 de novembre de 2014.
- SEGEPLAN. «Municipis de Sacatepéquez, Guatemala». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2015. Consultat el 29 de juny de 2015.
- Semana Santa en Llínea. «Cròniques i recorts de Jesús Nazareno de Candelaria, 1891-1900». Archivat des d'el original, el 2 de març de 2015. Consultat el 28 de febrer de 2015.
- (1977).Universitària.Guatemala:
- The New York ClavesThe New York Claves.Nova York, Estats Units:Consultat el 7 de decembre de 2015.
- «Una obra del romanticisme». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2007.
- (2009).Centre d'estudis folklóricos de l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala.Guatemala:
- Villacorta Calderón (1938). el+Camp+Guatemala&dq=escut+de+armes+Medina+de el+Camp+Guatemala&hl=és-419&sa=X&vore=0CB0Q6AEwAGoVChMI5MK-9JX3xgIVhJINCh33MQU2 Prehistòria i història d'Antiga, Guatemala: Tipografia Nacional.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Antiga Guatemala.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antiga Guatemala.
- Hui en l'Història de Guatemala [1] archivat en Wayback Machine.
- Lloc oficial
- Exposició virtual sobre L'Antiga Guatemala en el Centre Virtual Cervantes
- Sitie web de la Municipalitat
- Guia per a visitar Antiga
- La ruta maya: Mapa d'Antiga Guatemala
- Documentals fílmicos sobre l'Antiga Guatemala:
Plantilla:Departament de Sacatepéquez
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antigua Guatemala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>