Volsinii
Volsinii (en llatí) va ser una antiga ciutat etrusca (Velzna en etrusc) i despuix romana.
Centre polític i religiós de gran importància, les fonts antigues atesten la seua destrucció en el 264 a. C. a mans dels romans. Despuix de la seua destrucció es va fundar el centre romà de Volsinii (també cridat Volsinii novae), l'actual Bolsena. No obstant, l'identificació de l'antic centre etrusc (Volsinii veteres) és controvertida: segons el hipòtesis més acreditada, podria tractar-se de l'antiga Orvieto, mentres que segons uns atres caldria identificar-l'en la Volsinii romana i, per tant, en l'actual Bolsena. El topònim procedix provablement del nom etrusc de Felsina.
Història de la ciutat etrusca
[editar | editar còdic]
Volsinii va formar part de la dodecápolis etrusca (lliga de les dotze ciutats etrusques), la sèu de les quals es trobava en el santuari federal del Fanum Voltumnae, dedicat al deu Vertumno (Vertumnus o Vortumnus en llatí), que es correspon en el Veltumna o Voltumna etrusc. La localisació d'este santuari encara no ha pogut ser identificada de forma precisa.
La ciutat va lluitar llarc temps contra Roma durant el IV i la primera mitat de el III, tal i com narra el historiador romà Tito Livio.
Valerio Màxim (IX,1) cita Volsinii com una ciutat rica i ordenada, pero també descriu la seua decadència moral (des del seu punt de vista) a causa de l'auge de les classes serviles. Provablement un govern popular va reemplaçar al govern oligàrquic filorromano i els romans varen intervindre per a posar la situació al seu favor en una expedició guiada pel cònsul Quint Fabio Gúrgite.
En morir este en el camp de batalla en el 264 a. C., el cònsul Marque Fulvio Flac va ser enviat contra la ciutat per a aplacar la rebelió i posteriorment va acabar en ella. Despuix es va dur a Roma un ric botí, entre les riquees del qual es trobaven numeroses estàtues de bronze que es varen donar en ofrena als deus: en les excavacions del santuari de l'àrea sagrada de Sant'Omobono, Roma, s'ha descobert la base d'una d'estes estàtues, que ha segut identificada gràcies a la dedicatòria del cònsul Flac. Per una atra part, en el mont Aventino va ser edificat (segons la costum romana del 'evocatio) un temple de Vertumno dedicat al deu Vertumnus o Vortumnus, a on estaven presents pintures en les que apareixia el cònsul Flac triunfante. A Volsinii es deportaronan els habitants de l'antiga Velzna, els supervivents al saqueig i destrucció de la ciutat varen ser traslladats a Volsinii novi, prop del llac Bolsena: la refundació d'una nova Volsinii romana despuix del 264 a. C. es va portar a terme traslladant a estos habitants supervivents a un menut centre propenc ya existent.
L'autor bizantí Juan Zonaras ("Epítome històrica", 8, 7, 4-8) escriu que la ciutat es va tornar a fundar posteriorment en un lloc diferent.
Plinio el Vell (Naturalis Història, II, 53) cita Volsinii, com una ciutat etrusca riquíssima, i la descriu totalment destruïda a causa d'un raig.
La ciutat romana
[editar | editar còdic]Volsinii va ser posteriorment un municipi romà que va formar part de la regio VII Etruria en temps d'Augusto, i que s'ha identificat en l'actual Bolsena, que conserva numerosos restants antics en l'actual zona arqueològica romana.
En este municipi varen nàixer Sejano i l'estoico Musonio Rufo.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Raymond Bloch, «Volsinies étrusque. Essai historique et topographique», 59-1, 1947, pp. 9-39 Mélanges de l'École française de Rome]
- Raymond Bloch, «Volsinies étrusque et romaine. Nouvelles découvertes archéologiques et épigraphiques», Mélanges de l'École française de Rome, 62, 1950, pp. 53-123.
- Jacques Gascou, «Li rescrit d’Hispellum», Mélanges de l'École française de Rome, 79-2, 1967, pp. 609-659.
- Francis Tassaux, «Pour unix histoire économique et sociale de Bolsena et de sò territoire», MEFRA, 1987, 99-2, pp. 535-561.
- Jean-Paul Thuillier, «Els édifices de spectacle de Bolsena. Ludi et Munera », MEFRA, 1987, 99-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volsinii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.