Vora de la morena
La vora de la morena és un dels denominats «vores de treball» típic de Canàries.[1] Esta vora de cridat s'utilisa en la peixca de la morena (Muraenidae) per a atraure-ho i deixar-ho aletargado. Consistix en una tonada repetitiva acompanyada per silbos que tenen per finalitat captar l'atenció de la morena i deixar-la adormecida, moment que el peixcador aprofita per a matar-la. Les paraules pronunciades en la vora varien d'una illa a una atra, pero en casi totes se sol utilisar la fòrmula: "Jo, Morenita...Jooo", aixina com: "veuen morenita pintada, que ve el mascle i et menja la carnada".
Entre el ritual i la vora de treball
[editar | editar còdic]La vora de la morena es troba a mig camí entre la vora de treball i la vora ritual. El peixcador no es llimita a cantar repetidament el "Jo, Morenita...Jooo""[2] i atres versos típics, sino que ademés deu fer-ho acompanyant la tonada de potents chiulits i d'un determinat entonament que sorprén pel seu efusión. Ademés, esta tradició relacionada inicialment en la peixca, ha quedat incorporada al patrimoni musical de les Illes Canàries a través de la coneguda composició titulada "El peixcador de morenes" del célebre grup canari "Els Sabandeños",[3] aixina com per mig del magnífic treball musical "La Vora de la Morena" de l'agrupació d'artistes canaris ARTENARA.[4]
Història de la vora en Canàries
[editar | editar còdic]Encara que no es té constància de la tècnica de peixca amprada, sí s'han trobat en jaciments aborigen restants de morenes. En "Una relació inèdita de les Illes Canàries"[5] es fa una explícita referència a la vora de la morena en Canàries que situa este ritual de peixca, a lo manco, en les albors de el XVI. En eixe text pot llegir-se: "Állanse... morenes negres i pintades, que es diuen i peixquen chiulant i dient-li a veus ‘tasta el polp’, de que elles apetixen i agraden molt".[6] També es fa una breu alusió a la vora en l'obra "Pastors de Belén" que Lope de Vega[7] va dedicar al seu fill Carlos Félix, que va morir sent chiquet.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ José Pérez Vidal. “Vores de cridat”. Revista d'Història número 67. L'Estany, X (1949), pp. 248-253
- ↑ Jo, Morenita...Jooo", capítul de la série documental de TVECanàries “Senderes Isleños”
- ↑ http://portal.xn--sabandeos-r6a.com/
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2011. Consultat el 23 de decembre de 2011.
- ↑ “Una relació inèdita de les Illes Canàries”. El museu canari, ISSN 0211-450X, Nº. 3, 6, 1935, págs. 70-80
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Lope de Vega. "Pastors de Belén i Epístoles lliteràries a varis". ISBN 978-84-7083-181-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canto de la morena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.