Anar al contingut

Walter Burley Griffin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Walter Burley Griffin 1912.jpg
Walter Burley Griffin

Walter Burley Griffin (Maywood, 24 de novembre de 1876 - 11 de febrer de 1937) va ser un arquitecte i paisagiste nortamericà, famós per haver dissenyat junt a la seua esposa Marion Lucy Mahony la ciutat de Canberra, destinada a ser la nova capital d'Austràlia.

Influenciat per la escola de la praderia en sèu en Chicago, Griffin va desenrollar un estil modern únic. Va treballar en societat en la seua esposa Marion Mahony Griffin. En 28 anys varen dissenyar més de 350 edificis, proyectes de disseny paisagístic i urbà, ademés de dissenyar materials de construcció, interiors, mobles i atres artículs per a la llar.

Biografia

[editar | editar còdic]

Era el major de quatre fills de George Walter Griffin, un agent de segurs, i Estelle Griffin.[1] La seua família es va mudar a Oak Park i despuix a Elmhurst durant la seua infància. De chiquet es va interessar molt pronte pels paisages i jardins i els seus pares li varen permetre arreglar al seu gust el jardí de la seua casa, en Elmhurst. Griffin va fer els seus estudis superiors en el Oak Park High School. El dissenyador de paisage O. C. Simonds li va convéncer per a estudiar una carrera d'arquitectura.

Va rebre el seu títul d'arquitecte en la Universitat d'Illinois en 1901, va aprovar la llicència de llinois que li permetia la pràctica privada com a arquitecte, va escomençar a treballar com a empleat en Frank Lloyd Wright en el seu va estudiar de Oak Park, permaneixent allí fins a 1905 moment en que es va anar després d'una disputa sobre ser remunerat pel seu treball en divisa japonesa en lloc de moneda nortamericana, just en acabant de que Wright havia retornat de Japó. Mentres treballava en Wright va conéixer a Marion Lucy Mahony, persona responsable de variades modelaciones de perspectives d'edificis en els treballs d'arquitectura de paisage de Wright, i temps despuix es va casar en ella en 1911.

Carrera en Chicago

[editar | editar còdic]

Despuix dels seus estudis, Griffin es va traslladar a Chicago i va treballar com a dibuixant durant dos anys en les oficines dels arquitectes progressistes Dwight H. Perkins, Robert C. Spencer, Jr., i H. Webster Tomlinson en el "Steinway Hall".[1] Els patrons de Griffin treballaven en el característic estil Prairie School. Este estil es caracterisa per llínees horisontals, teulades planes en amplis ràfols, construccions sòlides, artesania i una estricta disciplina en l'us de l'ornament. Louis Sullivan va ser influent entre els arquitectes de l'Escola de la Praderia i Griffin era un admirador de la seua obra i de la seua filosofia de l'arquitectura, que feya recalcament en que el disseny devia estar lliure de precedents històrics. Atres arquitectes d'eixa escola són George Grant Elmslie, George Washington Maher, William Gray Purcell, William Drummond i, sobretot, Frank Lloyd Wright.

En juliol de 1901, Griffin va aprovar el nou examen d'arquitectes d'Illinois, #lo que li va permetre eixercir com a arquitecte privat. Va començar a treballar en els famosos estudis de Frank Lloyd Wright en Oak Park, Illinois.[1] Encara que mai va aplegar a ser soci, Griffin va supervisar la construcció de moltes de les cases més destacades de Wright, com la Willits House en 1902 i el Larkin Administration Building construït en 1904. A partir de 1905 també va començar a suministrar plans paisagístics per als edificis de Wright. Wright va permetre a Griffin i al restant dels seus colaboradors realisar menuts encàrrecs pel seu conte. La Casa William Emery, construïda en Elmhurst, Illinois, en 1903, va ser un d'eixos encàrrecs.[1] Mentres treballava per a Wright, Griffin es va enamorar de la germana d'este, Maginel Wright. Li va propondre matrimoni, pero el seu afecte no va ser correspost i ella ho va rebujar.


En 1906 va renunciar al seu lloc en l'estudi de Wright i va establir el seu propi estudi en Steinway Hall.[1] Griffin i Wright s'havien enemistado a raïl del viage de Wright a Japó en 1905. Mentres Wright va estar fora cinc mesos, Griffin va dirigir el bufet. Quan Wright va retornar, li va dir a Griffin que s'hi havia extralimitado en les seues responsabilitats, completant varis dels treballs de Wright i, en ocasions, substituint-los pels seus propis dissenys de construcció. Ademés, Wright havia demanat diners prestats a Griffin per a pagar els seus viages a l'estranger, i després va intentar saldar els seus deutes en Griffin en gravats que havia adquirit en Japó. Griffin va tindre clar llavors que Wright no li faria soci del seu negoci. El primer encàrrec independent de Griffin va ser un disseny paisagístic per a l'Escola Normal Estatal de Charleston (Illinois), hui coneguda com Eastern Illinois University. En l'autumne de 1906, va rebre el seu primer treball residencial d'Harry Peters. La casa de Peters va ser la primera casa dissenyada en una planta en forma de L o oberta. La forma en L era un disseny econòmic i de fàcil construcció. Entre 1907 i 1914 es varen construir vàries cases dissenyades per Griffin en l'extrem suroest de Chicago, en els barris de Beverly i Morgan Park (Chicago). En 1981, la ciutat de Chicago va concedir l'estatus de monument històric a 13 d'estos bungalows d'estil praderia en Beverly, a lo llarc del bloc 1700 de West 104th Plau, 12 pomes de Longwood Drive entre West 98th i 110th Streets, i tres pomes de Seeley Avenue. Sèt d'estes cases estan situades en West 104th Plau, a on es troba la major concentració de cases originals d'estil praderia construïdes en Chicago. El carrer, que discorre entre Hale Avenue, a l'oest, i Prospect Avenue, a l'est, va ser designada districte històric de Griffin Plau, que forma part del districte històric de Ridge.

En 1911, Griffin va construir la casa Solid Roc per a William F. Tempel en Winnetka, Illinois. Va ser la primera casa construïda per Griffin en el seu estil madur i de formigó armat.[1]

Austràlia

[editar | editar còdic]

En 1912 Griffin va guanyar un concurs per a dissenyar la nova ciutat capital Canberra en Austràlia. L'i Marion varen viajar cap a Austràlia en 1914 per a supervisar el disseny i la construcció de la nova capital, junt en atres encàrrecs que Walter havia rebut aparte. Va deixar a Francis Barry Byrne administrant l'oficina de Chicago, mentres Marion dirigia una oficina en Sídney i Walter es trobava a càrrec del despaig en Melbourne.

Walter va eixercir l'arquitectura durant 21 anys en Austràlia abans de partir a Lucknow (Índia), per a dissenyar la biblioteca de l'Universitat de Lucknow. Mentres es trobava Walter en l'Índia va fallir en 1937.


El 29 de juny de 1911, Griffin es va casar en Marion Lucy Mahony, llicenciada en arquitectura pel Massachusetts Institute of Technology. Va treballar primer en l'oficina de Wright i després en la d'Hermann V. von Holst, que s'havia fet càrrec del treball de Wright en Amèrica quan este es va marchar a Europa en 1909. Marion Mahony va recomanar a von Holst que contractara a Griffin per a desenrollar un pla paisagístic per a la zona que rodejava les tres cases de Millikin Plau per a les que Wright havia segut contractat en Decatur, Illinois. Mahony i Griffin varen treballar estretament en el proyecte de Decatur immediatament abans de casar-se.

Despuix del seu matrimoni, Mahony va passar a treballar en el bufet de Griffin.[2] Una urbanisació en vàries cases dissenyades per Griffin i Mahony, Roc Crest - Roc Glen en Mason City, Iowa, es veu com el seu desenroll de disseny nortamericà més espectacular de la década i seguix sent la major colecció de cases d'estil praderia que rodegen un entorn natural.[3]


Entre 1899 i 1914, Griffin va crear més de 130 dissenys en la seua oficina de Chicago per a edificis, plans urbans i paisages; la mitat d'ells es varen construir en els estats del mig oest d'Illinois, Iowa, Míchigan i Wisconsin.[1]

La relació entre Griffin i Frank Lloyd Wright es va gelar en els anys següents a l'eixida de Griffin de l'empresa de Wright en 1906. En la boda de Walter i Marion, Wright va escomençar a sentir que estaven "en contra seua". Despuix de la victòria dels Griffin en el concurs de disseny de Capital federal australiana, i la consegüent cobertura de portada en The New York Claves, Wright i Griffin no varen tornar a parlar-se. En anys posteriors, cada volta que es parlava de Griffin, Wright restava importància als seus guanys i es referia a ell com un dibuixant.[4]

Canberra

[editar | editar còdic]

En abril de 1911, el Governe de la Commonwealth Australiana va convocar un concurs internacional per a dissenyar la seua nova capital federal, encara sense nom. Griffin va elaborar un disseny en impressionants representacions del pla realisades per la seua nova esposa. Es varen enterar del concurs en juliol, mentres estaven de lluna de mel, i varen treballar febrilment per a preparar els plans. El 23 de maig de 1912, el disseny de Griffin va ser seleccionat com a guanyador entre 137 propostes. Este fet va tindre una gran repercussió en la prensa de l'época i li va valdre el reconeiximent públic i professional. Sobre el seu pla, és famós el seu comentari:

He planejat una ciutat que no s'assembla a cap atra del món. No l'he planejat com esperava que les autoritats governamentals del món l'acceptaren. He proyectat una ciutat ideal, una ciutat que respon al meu ideal de ciutat del futur.

En 1913, Griffin va ser invitat pel Govern de la Commonwealth a Austràlia per a inspeccionar l'emplaçament, ara denominat Canberra.[5][6] Va deixar a Mahony Griffin a càrrec de la consulta i va viajar a Austràlia en juliol. Les seues cartes revelen la seua aprecie pel paisage australià. Els Griffin es varen unir a la Societat de Naturalistes de Nova Gales del Sur en 1914, a on varen gojar de passejades organisades per la sabana i estudis de camp. La societat els va facilitar el contacte en la comunitat científica australiana, especialment en els botànics. Est aprecie per la flora australiana va quedar reflectit en el pla urbanístic de Griffin de 1914 per a la ciutat de Leeton en la Murrumbidgee Irrigation Area de Nova Gales del Sur, i més vesprada en un disseny per al Newman College de la University of Melbourne.[7] També va utilisar noms botànics de la flora australiana com a topònims per a suburbis i carrers de Canberra, com Grevillea Park, Telopea Park, Clienthus Circle i Blandfordia.[8]


A Griffin li varen oferir el lloc de cap del departament d'arquitectura de la Universitat d'Illinois. Al mateix temps, negociava un contracte de tres anys en el Govern de la Commonwealth per a permanéixer en Austràlia i supervisar l'eixecució del seu pla, que, en la seua opinió, ya s'hi havia vist compromés. En octubre de 1913, va ser nomenat Director de Disseny i Construcció de la Capital Federal.[1] En este lloc, Griffin va supervisar el disseny de Canberra Nort i Sur, encara que va tindre que fer front a considerables obstàculs polítics i burocràtics. En maig de 1914, ell i la seua esposa varen partir d'Amèrica cap a Austràlia junt en els arquitectes Roy Lippincott i George Elgh.

En l'esclat de la Primera Guerra Mundial en 1914, Griffin es va vore pressionat per a reduir l'alcanç i l'escala dels seus plans degut a que el govern desviava fondos cap a l'esforç bèlic. Vàries parts del seu disseny bàsic varen sofrir canvis. Es varen eliminar els plans de crear les avingudes Westbourne, Southbourne i Eastbourne per a complementar la Northbourne Avenue, de Canberra, aixina com el proyecte de ferrocarril que conectava Canberra Sur en Canberra Nort i en Yass, a 55 km de distància. Una zona de mercat que hauria estat en Russell, Territori de la Capital Australiana, en Canberra Nort, es va traslladar al sur, a lo que hui és Fyshwick, Territori de la Capital Australiana, junt a Canberra Sur.

El ritme de construcció va ser més llent de lo esperat, en part per falta de fondos i en part per les contínues disputes entre Griffin i els burócratas del Govern de la Commonwealth. Moltes de les idees de disseny de Griffin varen ser atacades tant per la professió arquitectònica com per la prensa. En 1917, una Comissió Real va determinar que havien socavat l'autoritat de Griffin en suministrar-li senyes falses que havia utilisat per a portar a terme el seu treball. Finalment, Griffin va dimitir del proyecte de disseny de Canberra en decembre de 1920, quan va descobrir que varis d'estos burócratas havien segut nomenats membres d'una agència que supervisaria la construcció de Canberra. El Govern de la Commonwealth baixe el liderage del primer ministre Hughes havia destituït a Griffin com a Director de Disseny i Construcció despuix de desacorts sobre la seua funció supervisora, i en 1921 va crear el Comité Assessor de la Capital Federal, en John Sulman com a president. A Griffin se li va oferir ser membre, pero ho va rebujar i es va retirar de tota activitat posterior en Canberra.[9]

Griffin va dissenyar varis edificis per a Canberra, cap dels quals va aplegar a construir-se. La tomba de General Bridges en Mount Pleasant[10] va ser l'única estructura permanent dissenyada per ell que es va construir en Canberra.

Aparte del disseny de la ciutat, el llegat més longeu de Griffin és la plantació de secuoyas (Sequoia sempervirens i Sequoiadendron giganteum), hui coneguda com a bosc de secuoyas de Pialligo, que ell i el arboricultor Thomas Charles Weston varen plantar en 1918. Es troba en Pialligo Avenue, entre Canberra i Queanbeyan, a 2,8 km a l'est de l'aeroport de Canberra.[11]

Obres més importants

[editar | editar còdic]

Índia

[editar | editar còdic]

Estats Units

[editar | editar còdic]
  • Ralph Griffin House, 1909, Edwardsville Illinois
  • Edmund C. Garrity House, 1712 W. 104th Plau, Chicago, Illinois, 1909
  • William B. Sloan House, 1910
  • Frank N. Olmstead House, 1624 W. 100th Plau, Chicago, Illinois, 1910
  • Harry N. Tolles House, 10561 S. Longwood Drive, Chicago, Illinois, 1911
  • Harry G. Van Nostrand House, 1666 W. 104th Plau, Chicago, Illinois, 1911
  • Russell L. Blount House I, 1724 W. 104th Plau, Chicago, Illinois, 1911
  • Benjamin J. and Mabel T. Ricker House, 1510 Broad Street, Grinnell, Iowa, 1911-1912
  • Joshua Melson House, 1912, Mason City Iowa
  • Russel L. Blount House II, 1950 W. 102nd Street, Chicago, Illinois, 1912–1913
  • Jenkinson House, 1727 W. 104th Plau, Chicago, Illinois, 1912–1913
  • Walter D. Salmon House, 1736 W. 104th Plau, Chicago, Illinois, 1912–1913
  • Newland house, 1737 W. 104th Plau, Chicago, Illinois, 1913
  • Anada I. Williams House, W. 104th Plau, Chicago, Illinois (based on the Von Nostrand plans, built by Blount), 1913
  • William R. Hornbaker House, 1710 W. 104th Plau, Chicago, Illinois, (based on the Von Nostrand plans, built by Blount), 1914
  • James Frederic Clarke House, 1731 W. 104th Plau, Chicago, Illinois, (based on the Von Nostrand plans, built by Blount), 1913
  • Harry C. Furneaux House, 1741 W. 104th Plau, Chicago, Illinois, (based on the Salmon House plans, built by Blount), 1913
  • James Blyth House, Mason City Iowa
  • Stinson Memorial Library, Anna Illinois

Austràlia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Griffin y Griffin, 1998, pp. 4-7.
  2. ↑ «htm Marion Mahony».
  3. ↑ Walter Burley Griffin - Mason City en www.pbs.org
  4. ↑ Paul kruty en www.pbs.org
  5. ↑ Gillespie, Lyall (1991). Canberra 1820-1913, Australian Government Publishing Service, p. 303. ISBN 0-644-08060-4.
  6. ↑ nla.gov.au/work/178568688 «El somi d'un sigle : els Griffin en la capital d'Austràlia».Biblioteca Nacional d'Austràlia en Canberra.
  7. ↑ Vernon, C., (2002), Griffin, Walter Burley, en R. Aitken i M. Looker (eds), Oxford Companion to Australian Gardens, South Melbourne, Oxford University Press, pp. 275-76.
  8. ↑ Vernon, C., (1997), "Griffin and Australian flora", Australian Garden History, 8 (5), pp. 10-11.
  9. ↑ An Ideal City - Timeline [1] archivat en Wayback Machine. en www.idealcity.org.au
  10. ↑ Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
  11. ↑ Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
  12. ↑ «Victorian Heritage Database». vhd.heritagecouncil.vic.gov.au. Consultat el 2020-05-18.
  13. ↑ Building Details - Architects of South Austràlia > Hindmarsh Incinerator Accessed May 13, 2014.
  14. ↑ Building Details - Architects of South Austràlia > Thebarton Incinerator Accessed May 13, 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Walter_Burley_Griffin&oldid=609635»