Weddellita
La weddellita és un mineral de la classe dels minerals orgànics. Va ser descoberta en 1942 en el mar de Weddell (Antàrtida),[1] sent nomenada aixina per esta localisació. Un sinònim poc usat en mineralogia és el seu nom bioquímic: "oxalato càlcic hidratado".
Característiques químiques
[editar | editar còdic]Químicament és una sal oxalato hidratado de calcio, que es deshidrata ràpidament en whewellita (CaC2O4·H2O) en quant s'expon a l'aire.[2]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea matèria orgànica.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]S'ha trobat en els fancs del fondo marí del oceà Àrtic. Es forma de manera autigénica en els sediment i turba del fondo, en sediment llacustres calcáreos; també format per la reacció entre calcita i àcit oxálico derivat dels líquenes, també a partir de dissolució derivades de guano de rat penat.
En els jaciments produïts a partir de guano s'ha trobat associat a atres minerals com: whewellita, urea, fosfammita o aftitalita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Frondel i Prien (1942) Science: 95: 431.
- ↑ Tazzoli V. i Domeneghetti C., 1980. "The crystal structures of whewellite and weddellite: re-examination and comparison", American Mineralogist, 65, 327-334.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Weddellita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.