Anar al contingut

Weinmannia tomentosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Encenillo en el Sumapaz.jpg
Weinmannia tomentosa (Weinmannia tomentosa)

Weinmannia tomentosa L.f. 1782 és un arbre de la família Cunoniaceae, també cridat encenillo. Es distribuïx en Els Vages de Colòmbia i Veneçola en altures de 2400 a 3700 m s. n. m.[1]

Distribució

[editar | editar còdic]

L'espècie es troba ubicada en els Vages de Veneçola i Colòmbia. En Colòmbia principalment en la cordillera Oriental, entre els 2400 als 3700 m s. n. m. Se li troba en sols inclinats arenencs, en bona capa orgànica, ben drenados i en ocasions rocosos. Despuix del rodamonte (Escallonia myrtilloides) i el coloradito (Polylepis quadrijuga) és l'arbre millor adaptat a les condicions climàtiques de zones propenques als páramo.[2]

Els encenillos són integrants dels boscs de boira, servint pel seu tamany de coberta a diverses espècies de plantes i animals.[3]

Característiques

[editar | editar còdic]

Weinmannia tomentosa és un arbre de tamany mig, en una altura màxima de 25 m i un diàmetro màxim del tronc de 70 cm. Té fulls menuts, de 2 a 7 cm, opostes, de color vert. Posseïx branques rectes, primes i obscures, que es dividixen en els nucs. Les flors són chicotetes de 4 a 6 cm de color blanc–crema, en convertir-se en frut es tornen de color rojós i en madurar prenen un color caramelo. La silueta de la copa té forma de triàngul invertit, en el fullage vert obscuro en delineando una sola casa en la part superior. El color pot variar de vert blancuzco a rojós. La corfa és rojosa en taques verda–groguenques.[4]

La majoria dels arbres que s'associen en el encenillo, com el cucharo, ají d'páramo, mà d'orso, tagua, etc., tenen fruts relativament menuts, les llavors dels quals són dispersades per les aus. Pero a diferència d'estos els de el encenillo són dispersats per l'acció del vent. Estos és possible pel tamany molt chicotet (1 mm) en una coberta pilosa que li permet surar per més temps en l'aire; estes maduren en chicotetes càpsules que s'òbrin en madurar. La floració ocorre d'agost a novembre i els fruts apareixen d'octubre a giner.[2] En fer part del dosel dels boscs andinos, són freqüentats i polinizadas per un variat grup d'insectes, com les abelles domèstiques (Apis mellifera) i a mosques de la família Tachinidae.[2]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la zona de distribució no es considera una espècie amenaçada. En la llista Roja de la IUCN, no es troba dins de les espècies del gènero Weinmannia considerades.[5]

  • La fusta és amprada com a llenya i d'ella també s'obté carbó.
  • En la seua fusta es fan postes para cerques.
  • La seua fusta és amprada en construcció, per eixemple per a fer voltons i taules.
  • La corfa conté taninos i és amprada per a curtir pells de color rojós.
  • Espècie apta per a conformació de tancades vives.
  • Com a espècie melífera.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ret Nacional de Jardins Botànics, Colòmbia. «Catàlec de la biodiversitat en Colòmbia, Weinmannia tomentosa». Consultat el 3 de febrer de 2010.
  2. 2,0 2,1 2,2 Organisació per a l'educació i protecció ambiental OPEPA. «Encenillo, Weimannia Tomentosa». Consultat el 3 de març de 2010.
  3. Mahecha G., Ovalle A., Camelo D., Roce A., Barrero D. (2004). , pp. 871.
  4. Secretària distrital del mig ambient, Bogotà Colòmbia. «Fiches tècniques per espècie, Weinmannia tomentosa». Consultat el 3 de març de 2010.
  5. The IUCN ret list of Threatened Species. «search Weinmannia». Consultat el 3 de març de 2010.