White Anglo-Saxon Protestant
En Estats Units, els ___protected_title_0___'___protected_title_1___'W___protected_title_2___ '___protected_title_3___'___protected_title_4___-'___protected_title_5___'___protected_title_6___ '___protected_title_7___'___protected_title_8___) són el grup de blancs anglosaxons i protestants de classe alta, generalment d'orige britànic, que formen l'èlit del país i que han dominat la política, l'economia i la cultura nortamericanes durant la major part de la seua història.[2]
Es tracta d'un terme informal, descriptivo d'un grup social tancat de nortamericans d'elevada posició social, descendents de britànics i de religió protestant que històricament ha ostentat el poder social i econòmic en els Estats Units, i és associat als nortamericans blancs que defenen els valors tradicionals i rebugen l'influència de qualsevol ètnia, nacionalitat o cultura aliena a la seua. S'ampra per a referir-se als nortamericans i britànics blancs cristians protestants, excloent judeus, catòlics, negres, asiàtics, eslaus, amerindios, gitanos, italians, turcs i hispans. El terme és utilisat en similar significat en Austràlia i Canadà.
La seua associació en el poder establit en els Estats Units, entre atres aspectes, per la seua estreta relació en els Big Three, és dir, les universitats d'Harvard, Yale i Princeton, sobretot, pero també en l'Ivy League en general, ha anat disminuint en els cent últims anys.[3] Aixina, d'acort en Jerome Karabel, catedràtic de Sociologia de l'Universitat de Califòrnia en Berkeley, quan el que seria president dels Estats Units anys despuix, Franklin D. Roosevelt, estudiava en Harvard, el 85 % dels alumnes allí, com en la major part de les institucions nortamericanes, eren WASP, mentres que en l'any 2000, esta sifra s'hi havia vist reduïda al 20 %.[3] En la década de 1950, esta classe social encara dominava la vida política, acadèmica i militar, ademés del món empresarial.[4] No obstant, tant la Gran Depressió com la Segona Guerra Mundial ya havien mostrat les ventages de la meritocracia, i va anar precisament Roosevelt el que més nomenaments de càrrecs per a la seua administració va fer de persones provinents d'atres grups socials: més que tots els anteriors presidents dels Estats Units junts.[4]
El president nortamericà John F. Kennedy, catòlic i d'orige irlandés (és dir, celta i no anglosaxó), va anar el primer president del país que no era un WASP.[4]
En 2012, per primera volta en la seua història, el Tribunal Suprem dels Estats Units no va contar en cap juge de religió protestant, encara que tots els seus membres havien estudiat en Harvard, de la mateixa manera que el primer president negre del país Barack Obama (qui no obstant, sí és protestant), o en Yale.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Karabel, Jerome (2006). The Chosen: The Hidden History of Admission and Exclusion at Harvard, Yale, and Princeton, Houghton Mifflin, p. 23. ISBN 978-0-6187-7355-8.
- ↑ Zhang, Mobei. «WASPs», Stone, John (ed.). The Wiley Blackwell Encyclopedia of Race, Ethnicity, and Nationalism. doi:10.1002/9781118663202.wberen692. ISBN 978-1-118-66320-2.
- ↑ 3,0 3,1 Karabel, Jerome (en anglés). «The Chosen Few.» 4 de setembre de 2005. The Boston Globe. Consultat el 26 de juliol de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Greenblatt, Alan (en anglés). «The End Of WASP-Dominated Politics.» 19 de setembre de 2012. NPR. Consultat el 26 de juliol de 2015.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «White Anglo-Saxon Protestant» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.