Xylocopa bombylans
La abella carpintera pavo real (Xylocopa bombylans), és un himenòpter ápido, una entre les prop de cinccentes espècies d'abelles carpinteras del gènero Xylocopa establit per Pierre André Latreille en 1802, les primeres espècies del qual varen aparéixer fa entre 33,9 i 37,2 millons d'anys[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Les abelles carpinteras d'esta espècie, a diferència d'unes atres del mateix gènero com X. violacea o X. frontalis no es troben molt esteses, llimitant-se la seua presència a l'oest d'Austràlia (Queensland, Victoria i Nova Gales del Sur), des de la Península de la Veta de York, baixant per la llínea de la costa fins a la regió de Sídney.[2][3]
Característiques
[editar | editar còdic]Com el seu nom ho indica, estes abelles carpinteras (en realitat, només les femelles) posseïxen una lluentor blava verdoso metàlic, que assembla al del pavo real, encara que a voltes puguen aparéixer en certes tonalitats purpúreas segons l'àngul des del que li les veja. Els mascles tenen unes distintives marques blanques en l'àrea del rostre. Igual que succeïx en el restant de les espècies de Xylocopa, la seua presència pot ser advertida pel gros zumbido que emeten en batre les ales i, encara que posseïxen un aguijón potencialment dolorós, no són agressives (en quant esta espècie en particular, de fet, no s'han registrat picadures).[3]
Les abelles d'esta espècie són comunes entre primavera i autumne, alimentant-se comunament de les flors de plantes de la família Fabaceae, com Gomphonolobium latifolium (aixina com atres espècies del gènero Gomphonolobium) en primavera i Pultenaea elliptica en autumne. Esta espècie és reconeguda, aixina mateix, com polinizadora de les Melastoma affine.[4] Entre algunes atres espècies que visita es conten les dels gèneros Banksia, Xanthorrhoea, Hardenbergia, Tristania, Leptospermum, Aotus, Cassia i Leucopogon.[5]
L'abella carpintera pavo real fa els seus nius, de la mateixa manera que el restant dels seus congèneres, en forats excavats en fusta blana de plantes com Banksia spp., Melaleuca spp. i Casuarina spp. És la femella qui s'encarrega d'este treball utilisant les seues mandíbules, alcançant els seus túnels els 30 centímetros de profunditat i tenint d'ample entre 11 i 14 milímetros. Estos túnels poden multiplicar-se i interconectarse quan es realisen en superfícies lo suficientment àmplies i amples, encara que en atres circumstàncies vàries femelles poden compartir un niu, en una d'elles eixint en busca de menjar i les demés vigilant-ho. Una X. bombylans defén l'entrada bloquejant-la en el seu abdomen, com també fan les abelles del gènero Allodapula. Machos i femelles poden invernar en els túnels construïts quan les temperatures exteriors aixina ho requerixquen. Estos túnels, tal i com en el restant de les espècies del gènero, estan dividits en vàries celes, en cada una de les quals una abella carpintera femella fecundada deposita un ou junt a recaptes de néctar i polen para quan este eclosione.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Xylocopa grossa va ser descrita pel entomólogo, economista i naturaliste danés Johan Christian Fabricius en 1775.
- Apis bombylans (Fabricius, 1775), basónimo.
- Lestis bombylans (Fabricius, 1775).
- Xylocopa australiensis (Kirby, 1819).
- Lestis bombiliformis (Froggatt, 1896).
- Lestis violascens (Cockerell, 1905).
- Lestis aerata violascens (Cockerell, 1905).
- Lestis gibbonsi (Cockerell, 1929).
- Lestis aerata gibbonsi (Cockerell, 1929).
- Lestis bombylans violacea (Rayment, 1939).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1] (Segons senyes de la Encyclopedia of Life).
- ↑ [2] (Mapa interactiu d'albiraments d'esta espècie, creat per la Encyclopedia of Life).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2000) , North Richmond, NSW: Australian Native Bee Research Centre, pp. 58–59. ISBN 1-876307-07-2.
- ↑ C. L. Gross(1993).«The breeding system and pollinators of Melastoma affine (Melastomataceae); a pioneer shrub in tropical Austràlia».Biotropica.25(4)
- 468–474.
- ↑ K. Walker. «Green carpenter bee. Xylocopa (Lestis) bombylans (Fabricius, 1775) (Hymenoptera: Apidae: Xylocopinae: Xylocopini)». Pest and Diseases Image Library. Museum Victoria. Consultat el 22 de juliol de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xylocopa bombylans» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.