Yap
Yap (cridada Wa'ab pels autòctons de l'illa) és una illa de les Carolinas del oceà Pacífic occidental, ademés de l'estat més a l'oest dels Estados Federados de Micronesia. Yap consistix en realitat en quatre illes continentals molt propenques, juntes i unides en un sec de coral i enterament format d'una edificació de la placa euroasiàtica. El terreny està format principalment per tossals ondulantes densament cobertes de vegetació. Els pantans alineen gran part de la vora. Una barrera externa de secs rodeja les illes, tancant un estany entre els secs confrontants i la vora interna de la barrera.
Colónia és la capital del Estat de Yap. Administra Yap i uns 130 atolones que alcancen a l'est i sur per uns 800 km (500 el meu). La població en 2003 era de 6300 persones en Colónia i atres dèu municipalitat. L'estat té un àrea total de 102 km².
Història
[editar | editar còdic]Yap va ser el centre d'un àrea cultural que anava des de les illes Palaos fins a les illes Chuuk. D'este periodo queden numeroses ruïnes i el conegut use dels discs de pedra com a moneda. Provablement varen ser vistes pels portuguesos en 1526, pero Yap va quedar oficialment baix domini espanyol despuix de ser redescubiertas per l'espanyol Francisco Lazcano en 1686.
En agost de 1885, durant la crisis de les Carolinas, va ser ocupada per Alemània i restituïda a Espanya en decembre per mediació papal, cedint-li esta a Alemània una estació naval que es convertiria en centre de comunicació naval alemà fins a la Primera Guerra Mundial. Varen aplegar a Yap minories de chamorros que parlen una mescla d'espanyol, austronesio, japonés i alemà i professen la religió catòlica. De l'época colonial es conserva el Spanish Fort. En setembre de 1914 va ser ocupada per les tropes japoneses i va ser cedida a Japó en el Tractat de Versalles en 1919.
Durant la Segona Guerra Mundial l'illa es va convertir en camp de batalla entre Japó i els Estats Units. Una volta acabada de la guerra Yap va ser ocupada per les tropes nortamericanes, que havien optat per aïllar a la forta guarnició japonesa rebujant l'assalt. Estats Units va mantindre l'administració de l'illa com la del restant de les Carolinas baixe un fideicomiso de l'ONU, el Territori en Fideicomiso de les Illes del Pacífic fins a 1986 que varen passar a tindre un estatus de més autonomia. El 22 de decembre de 1990, Yap, Chuuk, Ponapé i Kosrae es varen independisar formant la Federació d'estats d'Micronesia.
Llengua i etnicidad
[editar | editar còdic]l'Idioma yapés pertany a les llengües austronesias, més específicament a les Llengües oceàniques. Yap va ser habitat inicialment per antics migrants procedents de la península malaya, l'archipèlec indonesi, Nova Guinea i les Illes Salomón. Els habitants de les illes perifèriques del estat de Yap són descendents de colon micronesios i, per lo tant, presenten importants diferències ètniques sobre els habitants de les illes principals de Yap. La seua cultura i idiomes (ulitio, woleaiano i satawalese ) estan estretament relacionats en els de les illes perifèriques de Chuuk. L'anglés és l'idioma comú.[1]
Les cultures i tradicions indígenes del poble yapés són més forts en comparació a les d'atres estats d'Micronesia.[2]
Economia i cultura
[editar | editar còdic]
En comparació als demés Estats membres d'Micronesia, Yap és un estat relativament ben acomodat.[3] Una part de la població depén de l'agricultura de subsistència i de la peixca per a per lo manco partix de la seua sustente. Moltes famílies cultiven taro, ñame, verdures i bananas per al seu propi consum.[4]
Els habitants d'esta illa encara conserven les seues tradicions més añejas. La població de l'illa i els atolones que la rodegen ascendix als 6300 habitants. Per a mantindre viu el seu comerç, els yap utilisen un curiós sistema monetari, basat en l'intercanvi de pedres de distintes dimensions, denominades pedres rai; les més grans alcancen a medir quatre metros i un pes de cinc tonellades. El valor de “la moneda de canvi” varia en funció del tamany de la roca. Per eixemple, en una moneda de 10 centímetros es pot comprar un porc, en una de quatre metros, es pot adquirir tot un poblat. Els habitants de la zona coneixen el nom i l'història de tots els propietaris de les grans pedres.
En l'arquitectura tradicional destaquen les cases de reunions (Faluw) construïdes sobre un zócalo de coral en escultures de fusta. Alguns pobles estan units per camins antics en un empedramiento tradicional i extraordinari en les illes del pacífic. El poble de Kaday en el sur de l'illa Wa'ab conta en alguns edificis construïts en l'estil tradicional ben conservats.[5] En el Yap Living History Museum, fundat en Colónia en 2005, varen ser reconstruïts varis edificis en l'estil autèntic.[6]
La llengua més difosa, ademés de l'anglés, és l'idioma yapés.
Geografia
[editar | editar còdic]Yap es compon de quatre illes separades: Yap Proper (Marbaaq), Gagil-Tamil (Marfach), Maap (Yapés:Maap') i Rumung. Les quatre illes estan rodejades per un sec de coral comuna i separades per chicotetes formacions d'aigua. Gagil-Tamil i Yap Proper varen estar una volta unides, pero en 1901 es va construir un estret canal cridat Canal Tagireeng per a separar les dos masses de terra. Yap es va formar a partir d'una elevació de la Placa de la Mar de Filipines i li la coneix com una illa alta en lloc de atolones . El terreny és principalment tossals ondulats, en valls densament vegetados i interiors de sabana. Els manglars voregen gran part de la costa, encara que hi ha plages en els costats nort i oest de les illes. Excloent l'àrea del sec, les illes principals de Yap tenen aproximadament 24 km de llarc, 5-10 km d'ample i 98 km². L'elevació més alta és de 178 m (584 peus) en el mont Taabiywol en el municipi de Fanif en Yap Proper.
Administració
[editar | editar còdic]Les illes principals de Yap estan dividides en dèu municipis que a voltes creuen les característiques de l'aigua que dividixen Yap en les seues illes constituents.
- Dalipebinaw
- Fanif
- Gagil
- Gilman
- Kanifay
- Maap
- Rull
- Rumung
- Tomil
- Weloy
Clima
[editar | editar còdic]Galeria
[editar | editar còdic]-
Vespradeta en Colónia
-
Casa (Faluw) de reunions en Rull
-
Aguilón d'una casa tradicional
-
Diners Rai en Gal, comunitat de Kanifay, illa de Yap
-
Casa de reunions (Faluw) en Gal, comunitat de Kanifay, illa de Yap
-
Empedramiento tradicional d'un camí antic
-
Costa de manglars de Yap
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Deport
[editar | editar còdic]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lin, Daniel. This Pacific Island Is Caught in a Global Power Struggle (And It's Not Guam), 'National Geographic'.
- ↑ (1991) Mary B. Dickenson (ed.). National Geographic Picture Atles of Our World, National Geographic Society, p. 235. ISBN 0-87044-812-9.
- ↑ Ben Cook et al.: Micronesia, p. 146. Other Plaus Publishing 2010
- ↑ Ben Cook et al.: Micronesia, p. 147. Other Plaus Publishing 2010
- ↑ Ben Cook et al.: Micronesia, p. 160. Other Plaus Publishing 2010
- ↑ Ben Cook et al.: Micronesia, p. 161. Other Plaus Publishing 2010
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Notícies sobre Yap (en anglés).
- Missions religioses (en anglés).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yap» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.