Yogurt grec
El '___protected_title_0___' (en Europa i Amèrica), '___protected_title_1___' o '___protected_title_2___' (en el món àrap), '___protected_title_3___' (Àsia central i l'Índia), '___protected_title_4___' o, més tècnicament, '___protected_title_5___' és el yogurt que ha segut colat per a retirar-li el sèrum de llet, lo que resulta en una consistència més espessa i cremosa que la del yogurt natural, al mateix temps que conserva l'amargor característic. Este aliment, l'orige del qual se senyala en Àsia Central, té una llarga tradició de producció casera en les cuines grega, turca, llevantina i unes atres del Mig Oriente, i del centre i sur d'Àsia.[1] A sovint es considera ingredient, i eixemples de receptes en yogurt colat són: el ___protected_title_6___ persa, el ___protected_title_7___ àrap, el ___protected_title_8___ indi, la salsa ___protected_title_9___ turca o el ___protected_title_10___ grec, entre molts uns atres. Va ser introduït en els mercats d'Occident a partir dels anys 1980 baix el nom de ___protected_title_12___ i va anar àmpliament acceptat pels consumidors.[2] El yogurt grec comercial és principalment de llet de vaca, mentres que el tradicional sol ser d'ovella, vaca o mescla. En Islàndia es produïx un làcteu similar cridat ___protected_title_11___.[3]
Hui en dia el procés de colació natural ha segut substituït, per motius comercials, a centrifugado i filtrat industrial. Per un buit llegal, és més comú obtindre la textura espessa agregant lípits extra com nata, grassa butírica o llet en pols, o ben reduint la llet (per a evaporar part del seu contingut acuoso). Ademés d'aumentar l'índex gras del producte, açò fa difícil i car trobar yogurt elaborat a la manera tradicional de Mig Oriente i Grècia.[4] En Perú, es permet la denominació «grec» quan conta en un alt contingut de proteïnes i cremositat, característiques que els consumidors associen en este tipo de producte.[5]
El colat fa que inclús les varietats sense grassa siguen més espesses, riques i cremosas que sense colar. Ya que el colat elimina el sèrum, es requerix més llet per a fer yogurt colat, lo que aumenta el cost de producció. Espesantes com pectina, goma garrofín, almidó o la goma guar també se solen utilisar per a espesar els yogurts. El yogurt colat ha aumentat en popularitat en comparació al yogurt sense colar. Ya que el procés de colat elimina part de la lactosa, el yogurt colat té menys sucre que el yogurt sense colar.[6]
Ademés de contindre vitamines A i D, alguns productes estan fortificados en minerals com el zinc. Algunes presentacions de yogurt grec inclouen probióticos, lo que sumixca beneficis per a la salut intestinal.[7]
- Colació casera del yogurt
-
-
-
Variants
[editar | editar còdic]Yogurt grec
[editar | editar còdic]S'estima que el seu orige deu situar-se en l'àrea dels Balcans[8] i cronològicament podria remontar-se al 5000 a. C.[9] El yogurt grec figura en numeroses receptes, com la tzatziki.
Labne
[editar | editar còdic]
Encara que hui en dia pot trobar-se el labna o labne (لبنة) en els mercats, envasat en flascos de cristal farcidures de boles de labneh en oli d'oliva, gran part de les cases d'orient mig elaboren el labneh tradicionalment caser. Antigament els nómades posaven el yogurt de llet de cabra en pells i en el temps s'evaporava a través dels poros fins que quedava una pasta a la que se li afegia sal en l'objecte de preservar-la, per a obtindre aixina Ŷamid. Hui en dia el método d'elaboració és similar, solament que el yogurt es compra en supermercats o tendes i les pells són substituïdes per bosses (redecillas o cedazos) que despuix de penjar-se durant 24 hores deixen la pasta llista per a ser amprada. Per estes característiques es denomina també "yogurt de hivern" (per la seua capacitat de conservació) o "yogurt concentrat".
El Labneh és un plat molt popular com mezze i és un ingredient típic dels sándwich. El sabor depén en gran mida del tipo de llet amprat: el labneh procedent de la llet de vaca té un sabor alguna cosa suau. En el Líban existix un labneh en un sabor especialment particular i elaborat en llet de cabra que es denomina Anbariz.
Vore també
[editar | editar còdic]- Ŷamid, labne sec
- Jocoque, formage similar de Mèxic
- Quefir, làcteu del Caucas
- Panir
- Mascarpone
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Shah, Nagendra P. (2017). «Greek yogurt or strained yogurt», Yogurt in health and disease prevention (en en), Academic Press, an imprint of Elsevier, p. 16. OCLC 988378052. ISBN 978-0-12-805272-3.
- ↑ Aplin, Tanya Frances; Davis, Jennifer (2017). Intellectual Property Law: Text, Cases, and Materials (en en), Oxford University Press, p. 322. ISBN 978-0-19-874354-5.
- ↑ «Is Skyr Basically the Same Thing As Greek Yogurt, or Llaure They Totally Different?» (en en). Real Simple. Consultat el 2021-09-08.
- ↑ «El yogurt grec no existix: aixina és realment el que et venen en el 'súper'» (en és). L'Espanyol. Consultat el 2022-03-14.
- ↑ «¿Cridar «grec» a un yogurt que no prové de Grècia és publicitat enganyosa? [Resolució 005-2025-CCD-Indecopi]». LP. Consultat el 27 de febrer de 2025.
- ↑ «Is Greek Yogurt Better Than Regular?» (en en). Mother Jones. Consultat el 2021-09-08.
- ↑ Revista Lasallista d'Investigació.Universitat de La Salle.9(2)
- 126–136.ISSN 1794-4449.Consultat el 26 de juliol de 2025.
- ↑ VV.AA., Yogurt grec en farina de sorgo agregades: potencial antioxidant i acceptació sensorial, en Revista chilena de nutrició, vol. 47, nº 2, Santiago de Chile, 2020. ISSN 0717-7518.
- ↑ Carola Yaneth Clots Ozuna i Julieth del Carmen Montes Monterroza, Desenroll d'un yogurt tipo grec a pur de llet de búfala en aloe vora (aloe barbadensis), p.19, Universitat de Còrdova (Colòmbia), 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1987) José J. de Olañeta (ed.). El librito de l'amant del yogurt (en castellà), Palma de Mallorca. ISBN 978-84-7651-277-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yogur griego» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.