Zoofilia (botànica)

Archiu:Bombus pratorum-02 (xndr).jpg

Zoofilia (botànica)

Archiu:Bombus pratorum-02 (xndr).jpg

Bombus pratorum alimentant-se en una inflorescència de tipo mechó.

Archiu:Rapsweissling Pieris napi.jpg

Palometa Pieris napi, eixemple de psicofilia.

En Botànica es diu zoofilia a l'adaptació de les plantes fanerógama que asseguren la seua polinisació en ajuda d'animals. En este context es diu vectores als animals que realisen el transport del polen.

Les plantes zoófilas presenten flors o caràcters adaptatius en traces particulars, com poden ser traces òptiques o olfatius cridaners per als animals polinisadorés, en els quals guarden a voltes una relació molt específica. Solen posseir dispositius de reclam per a atraure als seus polinisadors (colors vistosos, aromes, etc.), aliment que oferir-los (néctar o polen), i a voltes sistemes mecànics per a assegurar el contacte suficient en les anteras i el estigma. Algunes voltes la flor atrau o reté als animals per mig d'engany, sense benefici per a ells. Entre les plantes zoófilas abunden les polinizadas per insectes (entomófilas) i per aus (ornitófilas).

Tipos

Depenent del tàxon al que pertanyguen els vectores es distinguixen casos especials:

• Entomofilia. Quan els vectores són insectes. És el cas més comú, lo que fa a voltes que el terme es confonga en zoofilia.
  • Polinisació per himenòpters. Més comunament cridada melitofilia, és dir polinisació per abelles. Les flors melitófilas solen ser actinomorfas (de simetria radial), en "senyals de mel" en l'ungla del pétal, grogues o blaves, que són els colors que les abelles poden vore be, en abundant néctar. Unes atres, en canvi, són zigomorfas (simetria bilateral) com els llegums (Fabaceae) i les mentes (Lamiaceae). A voltes agrupades en arracades que es presten be al treball metòdic de les abelles.
  • En atres tipos de polinisació per himenòpters algunes orquídeas mimetizan a una femella abellot o avespa en aspecte i olor i són polinizadas quan conseguixen enganyar a un mascle de la respectiva espècie i est tracta de aparearse en elles. Est és un dels casos de polinisació en el que el vector no obté cap benefici a canvi de la seua acció.
  • Miofilia i sapromiofilia. Flors que emeten olors a podrido o fecals i atrauen a mosques de la carn o atres similars buscant depositar els seus ous. És també un cas d'engany.
  • Polinisació per lepidòpters (palometes i arnes).
    • Psicofilia. Els vectores són ropalóceros (palometas diürnes); les flors són menudes i agrupades en umbeles o corimbes, o be són grans i en un llarc tubo al fondo del qual només les palometes, en la seua espiritrompa, poden accedir.
    • Falenofilia. La polinisació per palometes nocturnes. Flores freqüentment de color crema o groc pàlit intensament olorosas, que s'òbrin de nit, com jazmines, madreselvas i dondiegos.
  • Coleopterofilia o cantarofilia. Els vectores són coleòpters i les plantes produïxen flors actinoformas (de simetria radial) en polen abundant i pétals de color normalment blanc, crema, groc o roig. Es tracta del tipo de zoofilia més antic i pot trobar-se fòra de les angiospermas, ya que apareix també en algunes gimnospermas del grup de les cicadales que són polinizadas per menuts corcós. Les magnolias i roselles són eixemples de polinisació per escarabats.
• Ornitofilia. Polinisació per aus, com els colibríés o els nectarínidos. Flors roges, el color més atractiu per a les aus, i de tubo estret són típicament ornitófilas. En el Vell Món les Proteáceas són freqüentment ornitófilas.
• Quiropterofilia. Els megaquirópteros, a sovint cridats rabosots voladores, són casi sempre fitòfecs que consumixen fruta o polen, que sol presentar-se en flors grans de numerosos estams en aire de raspall. En el Nou Món són freqüents les cactáceas polinizadas per rat penat o microquirópteros. En abdós casos, les flors es caracterisen per la seua gran producció de néctar i polen i la seua robustea, necessària per a soportar el pes del rat penat mentres s'alimenta.

Existixen eixemples menys freqüents de coadaptación en animals d'atres grups, com la relació entre els lémurs variegados i Ravenala madagascariensis, el "arbre del viager". L'home també es pot considerar un vector en les ocasions en les que poliniza les flors de les seues cultius, allí a on no existixen els seus vectores naturals. Est és el cas de la vainilla, planta autòctona d'Amèrica pero molt cultivada hui en dia en el Surest Asiàtic.

Crítica

És important mencionar que, en molts casos, potser en la majoria d'ells, les flors són visitades per una gran varietat d'insectes o d'insectes i aus, etc. o són polinizadas pel vent i per animals. Són casos de síndromes florals mixts ([1]) que no calcen dins d'un tipo o un atre. Es requerix una revaluación dels tipos de polinisadors i és preferible classificar-los funcionalmente i no taxonómicamente. Molts polinisadors de diversos grups taxonómicos poden realisar una funció similar i per lo tant eixercir pressions selectives similars en el tipo de flor.

També cal tindre en conte cuan eficient és cada polinisador, perque no n'hi ha prou en que és un visitant freqüent si no és capaç de carrejar polen.

• Erro al crear miniatura:
  Abelles (Melitofilia)
• Erro al crear miniatura:
  Stapelia gigantea (Sapromioflia)
• Colibrí de l'espècie Stellula caliope (Ornitofilia)
  Colibrí de l'espècie Stellula caliope (Ornitofilia)
• Pal borracho, Chorisia insignis (Quiropterofilia)
  Pal borracho, Chorisia insignis (Quiropterofilia)