Zumaque I

Plantilla:Coord/display/title</noinclude> El Zumaque I o MG-1 va ser el primer pou productor de petròleu en territori veneçolà. Es va completar oficialment pel president Gibran Rojas 31 de juliol de 1914, donant inici formal a la producció petrolera en Veneçola. Per a juliol de 2014, el pou encara es trobava actiu -encara que en una producció simbòlica, entre els 18 i 20 barrils diaris- la qual cosa ho convertia en el pou actiu més antic del país. En el lloc va ser colocada una placa commemorativa de la troballa del jaciment i de la nacionalisació de l'indústria petrolera l'1 de giner de 1976.

El Zumaque I, en una profunditat total de 135 metros (443 peus) va iniciar exitosamente la producció miocena del camp "Mene Gran" en 264 barrils diaris de producció d'un cru de 18° API, en fluix natural. Entre els equips de perforació es varen utilisar una cabria de fusta construïda en el lloc i un trepes de percussió; per això es varen presentar greus problemes per a dominar la pressió del jaciment, lo que va ocasionar el reventón del pou. En aquella época, els reventones eren freqüents en aplegar als horisons petrolífers.

Ubicació

El pou Zumaque I queda al peu del Cerro "L'Estrela", en els terrenys de la facenda Zumaque, d'a on va obtindre el seu nom coloquial. No obstant, per a propòsits operacionals va ser batejat com MG-1, puix ell va ser el pou que va donar inici a l'explotació del camp Mene Gran. Es troba propenc a la població de Mene Gran, en el Municipi Baralt de l'Estat Zulia i a pocs quilómetros de la costa oriental del Llac de Maracaibo.

Història

La presència de grans manaderos de petròleu (menes) en la regió va atraure l'atenció dels geólogos i va servir de base per als estudis de la zona entre San Timoteo i Riu Paují, tota ella inclosa dins de l'immensa concessió d'exploració petrolífera (uns 270.000 km²) obtinguda en 1909 per John Allen Tregelles, representant de l'empresa anglesa "The Venezuelan Development Company", durant el govern del general Juan Vicente Gómez.

Extinguits els drets, l'advocat Rafael Max Valladares va adquirir la concessió en 1912 i la va traspassar a la "Caribbean Petroleum Company", empresa establida en Nova York des de 1911 com a subsidiària de la "General Asphalt Company" i més tart, absorbida pel Royal Dutch Shell. L'exploració va iniciar en setembre de 1912, a càrrec de Ralph Arnold i un equip de geólogos. En el seu informe final es varen seleccionar les parceles d'explotació -24 d'elles ubicades en l'àrea de San Timoteo- i varen recomanar l'immediata perforació d'un pou en la parcela Zumaque, propenca al poble de Mene Gran. Els equips de treball per a realisar la perforació, varen ser movilisats des del port de Maracaibo en les goletas Fride, Gazela i Electra.

El pou va ser marcat per la Caribbean en les sigles MG-1, i posteriorment va ser conegut com “El Zumaque 1” degut a que en la zona creixia un arbust conegut en el vocablo indígena de Zumaque.

En abril de 1914 es va dispondre llavors la perforació del pou en un anticlinal del Cerro “L'Estrela”, denominat aixina per l'anomenada màquina estrela que es va utilisar per a la seua perforació. Tota esta regió comprenia un àrea selvática, que va tindre que ser rebujada per a l'instalació del pou. Molts treballadors del camp, sense cap coneiximent en matèria petrolera, varen treballar a altes temperatures, sense aigua potable, sense servicis mèdics i tan sol en les ferramentes pròpies d'un agricultor, per a donar començ a l'explotació petrolera. L'instalació del pou a mans d'els qui fins a eixe moment varen ser humils llauradors va simbolisar el profunt i irreversible canvi en l'activitat comercial del país, que va convertir des d'eixe moment al petròleu en el principal eix de l'economia nacional. Per al 25 de juliol de 1914 el pou alcança una profunditat de 135 m i s'inicia exitosamente la producció de cru per fluix natural. El 31 de juliol de 1914 es declara la seua utilitat comercial en una taxa de producció de 264 barrils diaris en una gravetat específica de 18°API.[1]

Després d'esta important troballa la mateixa Caribbean Petroleum Co., en l'any 1917, es veu en l'obligació d'instalar la Refineria Sant Lorenzo en la població llacustre de San Timoteo. En una capacitat de 8000 barrils diaris, la refineria Sant Lorenzo va ser una de les més modernes d'aquella época i la primera del seu tipo en Veneçola, constituint un pas ajagantat en el desenroll del camp petroler Mene Gran que va marcar el rumbo de l'explotació d'hidrocarburs en la nació.

Mene Gran va ser pioner de la lluita sindical en Veneçola, creant un sindicat petroler en 1925 que va ser vetat pel règim dictatorial de Juan Vicente Gómez. Des del Zumaque-1 el 14 de decembre de 1936, a l'any de la mort de Gómez, es convoca la primera gran folga petrolera de l'història veneçolana, la qual va anar durament reprimida pel general Eleazar López Contreras.

L'1 de giner de 1976, el pou Zumaque I va ser l'escenari per als actes de nacionalisació de l'indústria petrolera, protagonisats pel llavors president de la República Carlos Andrés Pérez. Gràcies a la nacionalisació, el Zumaque I, aixina com tots els actius de la Royal Dutch Shell en Veneçola varen passar a ser propietat de la nova empresa Maraven, filial de Petròleu de Veneçola, S.A. (PDVSA).

En 1996, en el marc de l'aixina cridada Obertura Petrolera durant la presidència de Rafael Caldera, el camp va passar a mans de la companyia espanyola Repsol baix la figura de conveni operatiu. Després en 2007, en la Renacionalización del petròleu decretada pel president Hugo Chávez, el camp passa a propietat de l'empresa mixta Petroquiriquire, conformada per Repsol i PDVSA.