Anar al contingut

Zvyagintsevita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Zvyagintsevite-t06-91a.jpg
Zvyagintsevita

La zvyagintsevita és un mineral tipo aleació que s'enquadra en la classe dels minerals elements. Va ser descoberta en 1966 en la península de Taimyr, en el districte federal de Siberia (Rússia),[1] sent nomenada aixina en honor d'Orest Evgenevich Zvyagintsev, geoquímico rus especialiste en metals del platí. Un sinònim és la seua clau: IMA1966-006.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És una aleació natural de paladi i plom, que cristaliza en el sistema cristalí cúbic,[2] que ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: coure, ferro i níquel, rara volta platí i or.[3]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

En la localitat russa en que va ser descobert apareix com a menuts grans irregulars i vetes en sulfur del coure, associat en roques intrusivas diferenciades del tipo gabro-diabasa. S'ha trobat en mines de Siberia (Rússia), Montana (Estats Units), i Kemi (Finlàndia).

Sol trobar-se associat a atres minerals com: aleació de platí-ferro, polarita, talnakhita, cubanita, pentlandita, magnetita, valleriíta o aleació d'argent-ore.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1966).Geol. Rudn. Mestorozhd..8
    94–100.
  2. (1981).Ca. Inst. Min. & Met..
    147.
  3. Sluzhenikin, S.F. & Mokhov, A.V. (2015). «Gold and silver in PGE–Cu–Ni and PGE ores of the Noril’sk deposits, Russia». Mineralium Deposita 50, 465-492.