Altea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Altea
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Alacant
Comarca: Marina Baixa
Partit judicial: Benidorm
Ubicació: 38°60′02″N 0°04′92″O
Altitut: 61 msnm
Superfície: 34,43 km²
Població: 21.995 hab. (INE 2018)
Densitat: 657,8 hab./km²
Gentilici: alteà/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03590
Festes majors:
Alcalde: Miguel Ortiz Zaragoza (PP)
Pàgina web: Web Oficial d'Altea


Vista d'Altea des del Mediterràneu

Altea és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la província d'Alacant, en la comarca de la Marina Baixa. Es troba en la costa del Mar Mediterràneu, al nort de Alfàs i al sur de Calp. Conta en 21.995 habitants (INE 2018).

Geografia[editar]

Altea es situa en una baïa que tanca la punta de l'Albir i el Morro de Toix. La creua la N-332 i dispon de l'eixida en l'autopista AP-7.

El terme municipal llimita en els térmens de L'Alfàs, Benissa, Calp, Callosa d'En Sarrià, Xaló i La Núcia. En el seu terme municipal es troba una pedania del municipi dit Altea la Vella, als peus de La Serra de Berna.

Història[editar]

El nom d'Altea pot vindre del grec “Altahia”, que significa “yo cure”. S'han trobat vestigis en el terme d'ibers i romans.

Durant l'última fase del domini musulmà, Altea va pertànyer a la taifa de Dénia. Fon conquistada en 1244 per Jaume I d'Aragó i repoblada en cristians, obtenint la “Carta Pobla” en 1279.

En 1705 desembarcà en la Bahía d'Altea l'esquadra anglo-holandesa que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià Baptista Basset al cap, en el marc de la guerra de Successió, fet que favorí la presa posterior pels austracistes de Dénia i Valéncia. El sigle XVIII va marcar un auge agrícola, peixer, comercial i demogràfic, acabant-se el sigle en 5.000 habitants. Durant el sigle XIX la vida oficial i comercial es va traslladar cap al núcleu urbà pròxim al mar.

Demografia[editar]

Altea conta en una població de 21.995 habitants (INE 2018), dels quals el 34'6% és de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'atres països de l'Unió Europea (5.543 censats, el 24'5% del cens) i de Iberoamèrica.

Evolución demográfica de Altea (1842-2000)[1]
1842 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000
5502 5428 5869 5790 5977 5694 4865 5580 5829 5738 5620 8804 11108 12829 15579
Evolución demográfica de Altea (2001 - actualidad)[2]
2001 2003 2005 2007 2009 2011 2012 2013 2014 2015 2018
15910 18976 21154 22648 23780 24056 24298 24333 22518 22385 21995

Economia[editar]

El principal sector econòmic del municipi és el turisme, gràcies al qual la població s'ha vist multiplicada des dels anys 60.

Ademés, també n'hi ha que senyalar que, degut a l'aument de la població nomenat, la segona font de ingressos del municipi és la construcció. La tercera font d'ingressos en importància es l'agricultura i la peixca. Es de destacar que la marca automovilística SEAT va prendre el seu nom per a un dels seus models, un vehícul compacte de caràcter deportiu.

Monuments i llocs d'interés[editar]

  • Iglésia Monasteri Carmelites Descalces.
  • Torre de la Galera: Declarada Be d'Interés Cultural.
  • Torre de la Bellaguarda: Antiga torre de la muralla alteana, actualment es troba al costat d'un parc pintoresc, del barri de Bellaguarda( el barri més antic de la actual Altea).
Iglésia de Nostra Sra. del Consol
  • Iglésia parroquial de Nostra Sra. del Consol. L'iglésia principal d'Altea, és la més coneguda, gràcies a les seues dos cúpules que delecten la vista de tot turista, ademés de ser per excelència l'emblema alteà i són dites “la cúpula del mediterràneu per la seua bellea i esplendor.
  • Poble antic. Junt a l'iglésia de la Consolació, es troba el poble antic, Esta és una de les zones més boniques de la ciutat d'Altea. Pot gojar dels numerosos miradors que es troben ya que es situa en lo alt d'un tossal. Aixina com, poder gojar d'una agradable velada sopant en un dels tants restaurants, que ací es troben o simplement prendre's una copa gojant de la cultura del poble peixer, que tan be conserva Altea en les seues cases blanques, les seues flors i els seus carrers empedrats.
  • Palau Altea: Centre cultural, d'exposicions i de congressos d'Altea.
  • Passeig marítim: Lloc a on es pot passejar, gojant d'una agradable brisa marinera, en un dels numerosos terrats que es troben en el mateix, aixina com restaurants i pizzeries.

Plages[editar]

Altea conta en més de 6 Km. de costa en que s'alternen zones d'escalonat i chicotetes cales com trams de la plaja en terreny pla. Entre les que destaquen:

  • L'Olla: Te una vella tradició de lloc d'estiueig de principis de sigle. Front a l'Olla emergix del mar l'Illeta, chicotet illot a 500 m. De la plaja que, com una gran caragola que sorgix de de les aigües, atrau als navegants per a que admiren les belles parts d'este racó. Quan més fret fa en esta part del poble hi ha un lloc en esta plaja a on l'aigua comença a bollir. De ahí el seu nom.
Cap Negret
  • Cap Negret: De gravilla i aigües netes, molt concorreguda per la seua tranquilitat. El seu nom prové perque en una de les plages d'esta partida del poble “gure-caiola” a on n'hi ha un gran número de roques volcàniques baix les roques del ministe peculiarment una te forma de cap i com les roques volcàniques són negres, te eixe nom.
  • El Mascarat: Baix l'imponent serra de Berna es troba este enclavament. Ací es troba el Port Deportiu Campomanes. El Mascarat, està limítrof en la ciutat veïna de Calp.
  • La Roda: És la plaja més concorreguda, ya que es troba en el casc urbà d'Altea.
  • Cap Blanch: La major plaja d'Altea, va aumentant considerablement d'amplària fins unir-se en la plaja de l'Albir, que ya pertany al terme municipal de L'Alfas.

Festes[editar]

Al llarc de tot l'any, cada partida i/o barri alteà homeneja al seu patró.

En febrer, són les festes de Mig Any, de Moros i Cristians en honor de Sant Blai, i les del Crist de la Salut en Altea la Vella. En juny arriben les festes en honor a la Santíssima Trinitat en el barri de Bellaguarda, Sant Antoni en la partida Cap Blanch i Sant Joan en el barri del fornet(casc antic). En juliol tenen lloc la festa marinera en honor a Sant Pere i la Verge del Carme a la que contínua Sant Jaume, en Cap Blanch i la de Santa Ana en Altea la Vella.

Agost comença en la festa de Sant Roc, en la partida de l'horta, a les que seguixen les festes de Sant Llorenç en la que es realisa un castell de fòcs artificials on es dispara inclús des de plataformes flotants dins del mar. Dita festa, s'emmarca en la partida de l'Olla, Sant Isidre i Sant Lluís, també es desenrollen en el més d'agost. En setembre són les de Sant Tomàs i, com colofó del fi de l'estiu, el quart fi de semana de setembre, les Festes Patronals en honor al Crist del Sagrari acompanyat de la festa dels Moros i Cristians. Per a acabar l'any, en decembre, es celebren les festes de Santa Bàrbara en la partida de Sogay i La puríssima en Altea la Vella.

Altea i l'art[editar]

En Altea es troba la facultat de Belles Arts de l'Universitat Miguel Hernàndez. En Altea la llum ha conseguit atrapar com ningú ad artistes de la talla del pintor Benjamín Palencia, qui va passar els seus últims anys en Altea. Durant anys ha segut refugi de pintors, escultors i ceramistes.

Altea ha segut coneguda durant anys com el paraís dels artistes, ya que ací han buscat refugi des de sempre poetes, cantants, escultors i ceramistes venguts de tots els racons del món com Eberhard Scholotter, Rafael Albertí, Vicent Blasco Ibañez.

Política[editar]

  • Composició de l'Ajuntament:

1979-1983 UCD 9 GIA 4 PSOE 3 EU 1

1983-1987 GIA 9 PSOE 6 PP 2

1987-1991 CDS 8 PSOE 6 PP 2 BLOC 1

1991-1995 PP 7 PSOE 6 CDS 2 BLOC 2

1995-1999 PP 9 PSOE 6 BLOC 1 EU 1

1999-2003 PP 10 PSOE 5 BLOC 2

2003-2007 PP 10 PSOE 4 BLOC 3

2007-2011 PP 9 PSOE 8 BLOC 3 CIPAL 1

2011-2015 PP 10 PSOE 5 COMPROMÍS 3 CIPAL 3

2015-2019 PP 7 COMPROMÍS 6 PSOE 4 CIPAL 2 ALTEA AMB TRELLAT 2

Enllaços externs[editar]

Commons


Municipis de la Marina Baixa
L'Alfàs    Altea    Beniardà    Benidorm    Benifato    Benimantell    Bolulla    Callosa d'En Sarrià    Guadalest    Confrides    Finestrat    La Núcia    Orcheta    Polop    Relleu    Sella    Tàrbena    La Vila