Canvis

[[Image:Monasteriodelamurtaalzira.jpg|thumb|350px|Monasteri de Santa María de la Murta d'Alzira]]

[[File:Monasteriodelamurtaalzira001.jpg|thumb|250px|Monasteri de Santa María de la Murta d'Alzira]]

'''El Monasteri de Santa Maria de la Murta''' (sigles [[sigle XIV|XIV]] - [[sigle XV|XV]]), és un antic cenobi de l'orde dels [[jerònims]] situat en la Vall de La Murta, en [[Alzira]].  

'''El Monasteri de Santa Maria de la Murta''' (sigles [[sigle XIV|XIV]] - [[sigle XV|XV]]), és un antic cenobi de l'orde dels [[jerònims]] situat en la Vall de La Murta, en [[Alzira]].  

== Orígens ==

== Orígens ==

[[Image:001 Vall La Murta.JPG|200px|thumb|<center>La Vall de la Murta. [[Alzira]]</center>]]  

[[Image:001 Vall La Murta.JPG|250px|thumb|<center>La Vall de la Murta. [[Alzira]]</center>]]  

En l'any [[568]], baix el regnat de [[Leovigildo]], [[Sant Donat]] i les seues eremites fugides d'[[Àfrica]] fundaren en la vall, nomenada llavors vall de ''Miralles'', un monasteri servetà. L'invasió àrap en [[711]] ho deixà assorrat i les eremites s'escamparen, morint el fundador i sent soterrat en el monasteri.  

En l'any [[568]], baix el regnat de [[Leovigildo]], [[Sant Donat]] i les seues eremites fugides d'[[Àfrica]] fundaren en la vall, nomenada llavors vall de ''Miralles'', un monasteri servetà. L'invasió àrap en [[711]] ho deixà assorrat i les eremites s'escamparen, morint el fundador i sent soterrat en el monasteri.  

No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de l'any [[1773]] del Pare J.B. Morera, estudiós de l'archiu del monasteri, a partir del [[sigle XIV]], quan el cavaller alzireny Arnalt de Serra, senyor de les terres de La Murta, prèvia autorisació del rei [[Pere el Cerimoniós]], les donà a un grup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. Després de professar en [[Xàbia]] com a monges d'esta [[Orde de Sant Jeroni|orde]], el [[Papa]] [[Gregori XI]] els concedí la bula per a fundar un monasteri en [[1376]].

No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de l'any [[1773]] del Pare J.B. Morera, estudiós de l'archiu del monasteri, a partir del [[sigle XIV]], quan el cavaller alzireny Arnalt de Serra, senyor de les terres de La Murta, prèvia autorisació del rei [[Pere el Cerimoniós]], les donà a un grup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. Despuix de professar en [[Xàbia]] com a monges d'esta [[Orde de Sant Jeroni|orde]], el [[Papa]] [[Gregori XI]] els concedí la bula per a fundar un monasteri en l'any [[1376]].

== Construcció i periodo d'esplendor ==

== Construcció i periodo d'esplendor ==

[[Image:Ferrer.jpg|150px|thumb|left|<center>[[Sant Vicent Ferrer]]</center>]]

[[Image:Ferrer.jpg|200px|thumb|left|<center>[[Sant Vicent Ferrer]]</center>]]

El nou cenobi naixqué baix la protecció de l'important [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], del qual el seu prior, Fra Dumenge Lloret, i un grup de monges foren enviats a [[Alzira]] en [[1401]]. Eixe mateix any, el dia 11 de febrer, s'iniciaren les obres de construcció segons la norma benedictina, realçant l'edifici destinat a iglésia i situant el restant d'edificis en torn al claustre. En esta primera etapa, en l'any [[1410]], el monasteri rebé la visita de [[Sant Vicent Ferrer]]. La construcció de l'iglésia s'estima a mitan [[sigle XV]], moment en el que escomençaren a succeir-se les donacions.  

El nou cenobi naixqué baix la protecció de l'important [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], del qual el seu prior, Fra Dumenge Lloret, i un grup de monges foren enviats a [[Alzira]] en l'any [[1401]]. Eixe mateix any, el dia 11 de febrer, s'iniciaren les obres de construcció segons la norma benedictina, realçant l'edifici destinat a iglésia i situant el restant d'edificis en torn al claustre. En esta primera etapa, en l'any [[1410]], el monasteri rebé la visita de [[Sant Vicent Ferrer]]. La construcció de l'iglésia s'estima a mitan [[sigle XV]], moment en el que escomençaren a succeir-se les donacions.  

L'autoria de l'obra inicial està atribuïda a Jaume Gallent, mestre d'obres de la ciutat de [[Valéncia]], puix l'[[Archiu Històric Nacional]] arreplega una visita dels jurats de [[Valéncia]] al monasteri en la que apareix el seu nom. El mestre Gallent participà en obres com el Portal de Quart i el de la Trinitat i també en la construcció del palau real de [[Valéncia]].

L'autoria de l'obra inicial està atribuïda a Jaume Gallent, mestre d'obres de la ciutat de [[Valéncia]], puix l'[[Archiu Històric Nacional]] arreplega una visita dels jurats de [[Valéncia]] al monasteri en la que apareix el seu nom. El mestre Gallent participà en obres com el Portal de Quart i el de la Trinitat i també en la construcció del palau real de [[Valéncia]].

=== Els Vich ===

=== Els Vich ===

[[Image:Vichpic.gif|100px|thumb|left|Escut nobiliari de la família Vich.]]

[[Image:Vichpic.gif|100px|thumb|left|Escut nobiliari de la família Vich.]]

En el [[sigle XV]], la família Vich havia efectuat donacions per a la construcció del monasteri i tenien capella en el claustre, en la qual fon soterrat [[Lluís Vich i de Corbera]], ''Mestre Racional'' de [[Regne de Valéncia|Valéncia]]. Pero fon el cardenal [[Guillén Ramón Vich i Valterra]] ([[1460]]/[[1470]]-[[1525]]), embaixador del cabilt de [[Valéncia]] en [[Roma]], llavors arciaca de [[Xàtiva]] i [[canonge]] de [[Valéncia]], qui pretengué donar al monasteri una nova iglésia. Les obres foren finançades per [[Jeroni Vich i Valterra]] ([[1459]]-[[1535]]), embaixador en [[Itàlia]] de [[Ferrando el Catòlic]] i de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]]. Foren estes realisades per Joan d'Alacant i Agustí Muñoz, que havia realisat treballs en els principals edificis de Valéncia, com la [[Sèu de Valéncia|sèu]] o el [[Consulat del Mar]]. De [[1528]] és la torre dels Coloms.  

En el [[sigle XV]], la família Vich havia efectuat donacions per a la construcció del monasteri i tenien capella en el claustre, en la qual fon soterrat [[Lluís Vich i de Corbera]], ''Mestre Racional'' de [[Regne de Valéncia|Valéncia]]. Pero fon el cardenal [[Guillén Ramón Vich i Valterra]] ([[1460]]/[[1470]]-[[1525]]), embaixador del cabilt de [[Valéncia]] en [[Roma]], llavors arciaca de [[Xàtiva]] i [[canonge]] de [[Valéncia]], qui pretengué donar al monasteri una nova iglésia. Les obres foren finançades per [[Jeroni Vich i Valterra]] ([[1459]]-[[1535]]), embaixador en [[Itàlia]] de [[Ferrando el Catòlic]] i de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]]. Foren estes realisades per Joan d'Alacant i Agustí Muñoz, que havia realisat treballs en els principals edificis de Valéncia, com la [[Sèu de Valéncia|sèu]] o el [[Consulat del Mar]]. De l'any [[1528]] és la torre dels Coloms.  

Fallits [[Guillén Ramon Vich i Valterra|Guillén Ramón]] i [[Jeroni Vich i Valterra|Jeronim Vich]], els seus successors mantingueren el víncul i el seu soterrament, pero principalment dedicaren els seus recursos a atres obres.  

Fallits [[Guillén Ramon Vich i Valterra|Guillén Ramón]] i [[Jeroni Vich i Valterra|Jeronim Vich]], els seus successors mantingueren el víncul i el seu soterrament, pero principalment dedicaren els seus recursos a atres obres.  

[[Image:Alonso Sánchez Coello 001.jpg|200px|thumb|<center>L'Infanta Isabel Clara Eugenia</center>]]

[[Image:Alonso Sánchez Coello 001.jpg|250px|thumb|<center>L'Infanta Isabel Clara Eugenia</center>]]

En l'any [[1586]], el monasteri rebé la visita del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]] acompanyat pel príncip [[Felip III d'Espanya|Felip]] i l'Infanta Isabel Clara Eugenia. El rei inaugurà el nou pont d'accés al clos monacal, sobre el barranc de la Murta, que fon batejat en el seu nom.

En l'any [[1586]], el monasteri rebé la visita del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]] acompanyat pel príncip [[Felip III d'Espanya|Felip]] i l'Infanta Isabel Clara Eugenia. El rei inaugurà el nou pont d'accés al clos monacal, sobre el barranc de la Murta, que fon batejat en el seu nom.

Fon en els últims anys del [[sigle XVI]] quan començà el màxim esplendor del monasteri de La Murta de la mà de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], embaixador d'Espanya en la [[Santa Sèu]], bisbe de [[Mallorca]] i arquebisbe de [[Tarragona]], que promogué infinitat d'obres de millor i creà la biblioteca. El monasteri atesorà un important patrimoni fruit de les donacions de la família Vich i d'atres notables famílies a canvi de rebre soterrament. Aixina ho feu un atre ilustre membre dels Vich, Lluís Vich, virrei de [[Mallorca]] i cavaller de l'[[orde de Sant Jaume]]. En [[Joan Vich i Manrique de Lara|Joan Vich]], germà de l'anterior, alçà la nova iglésia capella major de la qual seria el nou lloc de soterrament familiar. L'obra, realisada per l'arquitecte de Valéncia Francesc Figuerola fon supervisada per Dídac Vich, i acabada en [[1623]]. Dídac Vich, últim membre de la dinastia, fon un dels més importants protectors de Santa María de La Murta. Ell encomanà el retaule major en [[1631]] a Joan Miquel Orliens, autor del retaule major dels [[Iglésia dels Sants Joans (Valéncia)|Sants Joans]] i del [[monasteri de Sant Miquel dels Reis]] de [[Valéncia]]. Pintat i rossejat per [[Pere d'Orrente]], fon acabat en [[1634]]. El monasteri es convertí durant esta etapa en un destacat centre religiós i cultural.

Fon en els últims anys del [[sigle XVI]] quan començà el màxim esplendor del monasteri de La Murta de la mà de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], embaixador d'Espanya en la [[Santa Sèu]], bisbe de [[Mallorca]] i arquebisbe de [[Tarragona]], que promogué infinitat d'obres de millor i creà la biblioteca. El monasteri atesorà un important patrimoni fruit de les donacions de la família Vich i d'atres notables famílies a canvi de rebre soterrament. Aixina ho feu un atre ilustre membre dels Vich, Lluís Vich, virrei de [[Mallorca]] i cavaller de l'[[orde de Sant Jaume]]. En [[Joan Vich i Manrique de Lara|Joan Vich]], germà de l'anterior, alçà la nova iglésia capella major de la qual seria el nou lloc de soterrament familiar. L'obra, realisada per l'arquitecte de Valéncia Francesc Figuerola fon supervisada per Dídac Vich, i acabada en [[1623]]. Dídac Vich, últim membre de la dinastia, fon un dels més importants protectors de Santa María de La Murta. Ell encomanà el retaule major en l'any [[1631]] a Joan Miquel Orliens, autor del retaule major dels [[Iglésia dels Sants Joans (Valéncia)|Sants Joans]] i del [[monasteri de Sant Miquel dels Reis]] de [[Valéncia]]. Pintat i rossejat per [[Pere d'Orrente]], fon acabat en [[1634]]. El monasteri es convertí durant esta etapa en un destacat centre religiós i cultural.

=== Sigles XVII i XVIII ===

=== Sigles XVII i XVIII ===

Posteriorment al decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millores que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no es trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en l'any [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les sèus de [[Sèu de Saragossa|Saragossa]] i [[Sèu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en l'any [[1657]].

Posteriorment al decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millores que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no es trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en l'any [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les sèus de [[Sèu de Saragossa|Saragossa]] i [[Sèu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en l'any [[1657]].

== Decadència i Desamortisació. Sigle XIX ==

== Decadència i desamortisació. Sigle XIX ==

 

El [[sigle XIX]] fon molt convuls per a la vida de Santa Maria de La Murta. Les disposicions deixades per Dídac Vich deixaren de respectar-se, i el rescolada del monasteri abocà als monges a vendre l'orgue de l'iglésia major i algunes obres d'art, pintures fonamentalment.

El [[sigle XIX]] fon molt convuls per a la vida de Santa Maria de La Murta. Les disposicions deixades per Dídac Vich deixaren de respectar-se, i el rescolada del monasteri abocà als monges a vendre l'orgue de l'iglésia major i algunes obres d'art, pintures fonamentalment.

Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[Antioquia]] i virrei i arquebisbe de [[Valéncia]], Gilaberto Martí, bisbe de [[Sogorp]], fra Peritoya, prior del monasteri i bisbe de [[Coria]], fra Jerònim Corella, bisbe de [[Fondaries]], fra Joan d'Esteve, arquebisbe de [[Brindisi]], fra Vicent de Montalbán, general de la [[Jerònims|orde jerònima]], aixina com els membres eclesiàstics abans mencionats de la família Vich i el sant [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]].

Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[Antioquia]] i virrei i arquebisbe de [[Valéncia]], Gilaberto Martí, bisbe de [[Sogorp]], fra Peritoya, prior del monasteri i bisbe de [[Coria]], fra Jerònim Corella, bisbe de [[Fondaries]], fra Joan d'Esteve, arquebisbe de [[Brindisi]], fra Vicent de Montalbán, general de la [[Jerònims|orde jerònima]], aixina com els membres eclesiàstics abans mencionats de la família Vich i el sant [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]].

== Art i tesors del Monasteri de La Murta ==

== Art i tesors del monasteri de La Murta ==

A lo llarc dels sigles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega per mig de mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.

A lo llarc dels sigles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega per mig de mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.

Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], l'[[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira.

Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], l'[[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira.

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]

* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]

* [[Alzira]]

* [[Alzira]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.valenciaterraimar.org/propuesta.html?cnt_id=1823 Valéncia, Terra i Mar - El Vall de La Murta]

{{Commonscat|Monestir de la Murta}}

* [http://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]

* [https://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]

== Referencies ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}