Diferència entre les revisions de "Moneda jaquesa" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 5:

En [[Alfons II d'Aragó]] els diners jaquesos varen mantindre la seua llei; posteriorment, Jaume I el Conquistador la va reduir, disminuint el seu grossor a la mitat.

Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>

Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions a on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>

Cap a l'any [[1340]] la seca des d'a on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Ceremoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca|mallorquines]], [[~~Cerdenya~~|sardes]] i [[~~Córcega~~|corsos]].

Cap a l'any [[1340]] la seca des d'a on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Ceremoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca|mallorquines]], [[Sardenya|sardes]] i [[Còrsega|corsos]].

==Orige dels diners jaqués==

Prové del [[diners (moneda)|dinero]] (llatí ''denarius''), [[moneda]] del [[Imperi Carolingi]]. En l'establiment del poder [[Poble franc|franc]] en la [[Marca Hispànica]] s'inicia en la [[Península Ibèrica]] l'acunyació de diners [[Regne de Pamplona|navarro]], [[Aragó|aragonés]] i [[Catalunya|català]], si be en atres territoris com en el cas Valéncia, acunyaven atres monedes en época dels moros.

Prové del [[diners (moneda)|dinero]] ([[llatí]] ''denarius''), [[moneda]] del [[Imperi Carolingi]]. En l'establiment del poder [[Poble franc|franc]] en la [[Marca Hispànica]] s'inicia en la [[Península Ibèrica]] l'acunyació de diners [[Regne de Pamplona|navarro]], [[Aragó|aragonés]] i [[Catalunya|català]], si be en atres territoris com en el cas Valéncia, acunyaven atres monedes en época dels moros.

Fins al [[sigle VIII]] la moneda de referència europea fon el [[solidus|sou d'or]] (sòlit o ''solidus'') [[Imperi Bizantí|bizantí]]. A l'introduir moneda de menor valor per als intercanvis comercials (argent i moneda de velló), el sistema monetari [[Imperi Carolingi|carolingi]] va vore com la moneda d'argent desplaçava de la circulació a la d'[[or]], en un procés afavorit per l'escassea d'este metal en el comerç [[Alta Edat Mija|alt-migeval]] de la [[Europa]] continental.

Llínea 30:

* [[Real de Valéncia]]

== ~~Referencies~~ ==

== Referències ==

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 En [[Alfons II d'Aragó]] els diners jaquesos varen mantindre la seua llei; posteriorment, Jaume I el Conquistador la va reduir, disminuint el seu grossor a la mitat.
-Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>
+Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions a on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>
-Cap a l'any [[1340]] la seca des d'a on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Ceremoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien  revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca|mallorquines]], [[Cerdenya|sardes]] i [[Córcega|corsos]].
+Cap a l'any [[1340]] la seca des d'a on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Ceremoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien  revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca|mallorquines]], [[Sardenya|sardes]] i [[Còrsega|corsos]].
 ==Orige dels diners jaqués==
-Prové del [[diners (moneda)|dinero]]  (llatí ''denarius''), [[moneda]] del [[Imperi Carolingi]]. En l'establiment del poder [[Poble franc|franc]] en la [[Marca Hispànica]] s'inicia en la [[Península Ibèrica]] l'acunyació de diners [[Regne de Pamplona|navarro]], [[Aragó|aragonés]] i [[Catalunya|català]], si be en atres territoris com en el cas Valéncia, acunyaven atres monedes en época dels moros.
+Prové del [[diners (moneda)|dinero]]  ([[llatí]] ''denarius''), [[moneda]] del [[Imperi Carolingi]]. En l'establiment del poder [[Poble franc|franc]] en la [[Marca Hispànica]] s'inicia en la [[Península Ibèrica]] l'acunyació de diners [[Regne de Pamplona|navarro]], [[Aragó|aragonés]] i [[Catalunya|català]], si be en atres territoris com en el cas Valéncia, acunyaven atres monedes en época dels moros.
 Fins al [[sigle VIII]] la moneda de referència europea fon el [[solidus|sou d'or]] (sòlit o ''solidus'') [[Imperi Bizantí|bizantí]]. A l'introduir moneda de menor valor per als intercanvis comercials (argent i moneda de velló), el sistema monetari [[Imperi Carolingi|carolingi]] va vore com  la moneda d'argent desplaçava de la circulació a la d'[[or]], en un procés afavorit per l'escassea d'este metal en el comerç [[Alta Edat Mija|alt-migeval]] de la [[Europa]] continental.
@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 * [[Real de Valéncia]]
-== Referencies ==
+== Referències ==
 {{Reflist}}