Diferència entre les revisions de "Estanislao Marco"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Estanislao Marco Valls | | nom = Estanislao Marco Valls | ||
| image = | | image = [[Archiu:Estamar.jpg|250px]] | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Estanislao Marco Valls''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Castelló]], [[17 de maig]] de [[1873]] - [[Valéncia]], [[22 de juny]] de [[1954]]) fon un [[Músic|músic]], [[Compositor|compositor]] i [[Guitarriste|guitarriste]] [[Valencians|valencià]]. | '''Estanislao Marco Valls''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Castelló]], [[17 de maig]] de [[1873]] - † [[Valéncia]], [[22 de juny]] de [[1954]]) fon un [[Músic|músic]], [[Compositor|compositor]] i [[Guitarriste|guitarriste]] [[Valencians|valencià]]. | ||
== Trayectòria == | == Trayectòria == | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
=== Quartet ''El Turia'' === | === Quartet ''El Turia'' === | ||
La seua carrera concertística se desenrollà junt als seus germans, formant el quartet ''El Turia''. Ho componien Manuel en la bandurria, Teresa en llaüt i [[Lira (instrument musical)|lira]], Magenia en bandurria i lira, i Estanislao en la guitarra. Mes tart se converti en quintet, en l'entrada d'Emilio al [[piano]]. Recorregueren [[Espanya]], aplegant la seua fama més allà de les fronteres, lo que els portà a actuar en [[França]], [[Portugal]] i [[ | La seua carrera concertística se desenrollà junt als seus germans, formant el quartet ''El Turia''. Ho componien Manuel en la bandurria, Teresa en llaüt i [[Lira (instrument musical)|lira]], Magenia en bandurria i lira, i Estanislao en la guitarra. Mes tart se converti en quintet, en l'entrada d'Emilio al [[piano]]. Recorregueren [[Espanya]], aplegant la seua fama més allà de les fronteres, lo que els portà a actuar en [[França]], [[Portugal]] i [[Algèria]]. Realisaren més de mil concerts entre els anys [[1889]] i [[1907]]. Tenien un repertori de més de 400 obres tocades de memoria. | ||
En una critica de [[Levante-EMV|El Mercantil Valenciano]] el [[2 de març]] de [[1893]] se llig | En una critica de [[Levante-EMV|El Mercantil Valenciano]] el [[2 de març]] de [[1893]] se llig | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
== Composició == | == Composició == | ||
Les seues composicions per a guitarra s'inserten en l'estetica de la musica de saló. La majoria | Les seues composicions per a guitarra s'inserten en l'estetica de la musica de saló. La majoria són peces breus, [[vals]], [[mazurkes|mazurka]], i [[tango]]s. Adaptà el folclore d'algunes regions espanyoles com queda reflectit en la seua ''Gran Jota Aragonesa'', i les seues ''Malaguenyes'', ''Granadines'', i ''danses valencianes''. | ||
El seu catàlec supera el centenar d'obres originals per a guitarra, ademés d'una llarga llista de transcripcions per a [[rondalla]] dels grans mestres. Com obres didàctiques té un método de guitarra, un método per a llaüt i varis quaderns d'estudis tècnics progressius. Tan sols publicà dos obres en la Biblioteca Fortea: ''Serenata'' i ''Preludi en Re'', per lo que la seua obra ha permaneixcut inèdita casi mig sigle fins l'investigació iniciada per [[Jorge Orozco]] en l'any [[2000]], que ha donat els seus primers fruits en la gravació de la seua obra patrocinada per l'[[Institut Valencià de la Música]]. | El seu catàlec supera el centenar d'obres originals per a guitarra, ademés d'una llarga llista de transcripcions per a [[rondalla]] dels grans mestres. Com obres didàctiques té un método de guitarra, un método per a llaüt i varis quaderns d'estudis tècnics progressius. Tan sols publicà dos obres en la Biblioteca Fortea: ''Serenata'' i ''Preludi en Re'', per lo que la seua obra ha permaneixcut inèdita casi mig sigle fins l'investigació iniciada per [[Jorge Orozco]] en l'any [[2000]], que ha donat els seus primers fruits en la gravació de la seua obra patrocinada per l'[[Institut Valencià de la Música]]. | ||
== Referències == | |||
* [https://www.lasprovincias.es/culturas/musica/estanislao-marco-artista-20180619190641-nt.html Estanislao Marco, el artista reencontrado - ''[[Las Provincias]]''] | |||
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/contra/vall-d-uixo-recupera-obra-estanislao-marco_1275106.html La Vall d’Uixó recupera la obra de Estanislao Marco - ''[[Mediterráneo]]''] | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* | * Herrera, Francisco, ''Estanislao Marco'', en Revista de l'Associacio Guitarristica America Martinez, Ocho Sonoro, Sevilla, any III, nº 5, setembre [[1999]]. | ||
* | * Herrera, Francisco, ''Enciclopedia de la Guitarra'', vol. III, pags. 91-92, Editorial Piles, Valencia, [[2004]]. | ||
* | * Orozco, Jorge, ''Els discipuls de Tárrega'' en Francesc Tárrega i la seua epoca, coleccio Noms Propis de la Guitarra, Edicions la Posada, Ajuntament de Córdova, Festival de la Guitarra de Córdova, Córdova, [[2003]]. | ||
* | * Orozco, Jorge, ''Marco, Estanislao'' en Diccionari de la Musica Valenciana, vol II, pags. 53-54, dir. Emilio Casares, Iberautor Promociones Culturales S.R.L., Madrit, [[2006]]. | ||
{{NF|1873|1954|Marco, Estanislao}} | {{NF|1873|1954|Marco, Estanislao}} | ||
| Llínea 57: | Llínea 61: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Estanislao_Marco Estanislao Marco en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Estanislao_Marco Estanislao Marco en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||