Canvis

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]   

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]   

}}

}}

'''Estanislao Marco Valls''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Castelló]], [[17 de maig]] de [[1873]] - [[Valéncia]], [[22 de juny]] de [[1954]]) fon un [[Músic|músic]], [[Compositor|compositor]] i [[Guitarriste|guitarriste]] [[Valencians|valencià]].

'''Estanislao Marco Valls''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Castelló]], [[17 de maig]] de [[1873]] - † [[Valéncia]], [[22 de juny]] de [[1954]]) fon un [[Músic|músic]], [[Compositor|compositor]] i [[Guitarriste|guitarriste]] [[Valencians|valencià]].

== Trayectòria ==

== Trayectòria ==

=== Quartet ''El Turia'' ===

=== Quartet ''El Turia'' ===

La seua carrera concertística se desenrollà junt als seus germans, formant el quartet ''El Turia''. Ho componien Manuel en la bandurria, Teresa en llaüt i [[Lira (instrument musical)|lira]], Magenia en bandurria i lira, i Estanislao en la guitarra. Mes tart se converti en quintet, en l'entrada d'Emilio al [[piano]]. Recorregueren [[Espanya]], aplegant la seua fama més allà de les fronteres, lo que els portà a actuar en [[França]], [[Portugal]] i [[Argelia]]. Realisaren més de mil concerts entre els anys [[1889]] i [[1907]]. Tenien un repertori de més de 400 obres tocades de memoria.

La seua carrera concertística se desenrollà junt als seus germans, formant el quartet ''El Turia''. Ho componien Manuel en la bandurria, Teresa en llaüt i [[Lira (instrument musical)|lira]], Magenia en bandurria i lira, i Estanislao en la guitarra. Mes tart se converti en quintet, en l'entrada d'Emilio al [[piano]]. Recorregueren [[Espanya]], aplegant la seua fama més allà de les fronteres, lo que els portà a actuar en [[França]], [[Portugal]] i [[Algèria]]. Realisaren més de mil concerts entre els anys [[1889]] i [[1907]]. Tenien un repertori de més de 400 obres tocades de memoria.

En una critica de [[Levante-EMV|El Mercantil Valenciano]] el [[2 de març]] de [[1893]] se llig

En una critica de [[Levante-EMV|El Mercantil Valenciano]] el [[2 de març]] de [[1893]] se llig

== Composició ==

== Composició ==

Les seues composicions per a guitarra s'inserten en l'estetica de la musica de saló. La majoria son peces breus, [[vals]], [[mazurkes|mazurka]], i [[tango]]s. Adaptà el folclore d'algunes regions espanyoles com queda reflectit en la seua ''Gran Jota Aragonesa'', i les seues ''Malaguenyes'', ''Granadines'', i ''danses valencianes''.

Les seues composicions per a guitarra s'inserten en l'estetica de la musica de saló. La majoria són peces breus, [[vals]], [[mazurkes|mazurka]], i [[tango]]s. Adaptà el folclore d'algunes regions espanyoles com queda reflectit en la seua ''Gran Jota Aragonesa'', i les seues ''Malaguenyes'', ''Granadines'', i ''danses valencianes''.

El seu catàlec supera el centenar d'obres originals per a guitarra, ademés d'una llarga llista de transcripcions per a [[rondalla]] dels grans mestres. Com obres didàctiques té un método de guitarra, un método per a llaüt i varis quaderns d'estudis tècnics progressius. Tan sols publicà dos obres en la Biblioteca Fortea: ''Serenata'' i ''Preludi en Re'', per lo que la seua obra ha permaneixcut inèdita casi mig sigle fins l'investigació iniciada per [[Jorge Orozco]] en l'any [[2000]], que ha donat els seus primers fruits en la gravació de la seua obra patrocinada per l'[[Institut Valencià de la Música]].

El seu catàlec supera el centenar d'obres originals per a guitarra, ademés d'una llarga llista de transcripcions per a [[rondalla]] dels grans mestres. Com obres didàctiques té un método de guitarra, un método per a llaüt i varis quaderns d'estudis tècnics progressius. Tan sols publicà dos obres en la Biblioteca Fortea: ''Serenata'' i ''Preludi en Re'', per lo que la seua obra ha permaneixcut inèdita casi mig sigle fins l'investigació iniciada per [[Jorge Orozco]] en l'any [[2000]], que ha donat els seus primers fruits en la gravació de la seua obra patrocinada per l'[[Institut Valencià de la Música]].

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* HERRERA, Francisco, ''Estanislao Marco'', en Revista de l'Associacio Guitarristica America Martinez, Ocho Sonoro, Sevilla, any III, nº 5, setembre [[1999]].

* Herrera, Francisco, ''Estanislao Marco'', en Revista de l'Associacio Guitarristica America Martinez, Ocho Sonoro, Sevilla, any III, nº 5, setembre [[1999]].

* HERRERA, Francisco, ''Enciclopedia de la Guitarra'', vol. III,  pags. 91-92, Editorial Piles, Valencia, [[2004]].

* Herrera, Francisco, ''Enciclopedia de la Guitarra'', vol. III,  pags. 91-92, Editorial Piles, Valencia, [[2004]].

* OROZCO, Jorge, ''Els discipuls de Tárrega'' en Francesc Tárrega i la seua epoca, coleccio Noms Propis de la Guitarra, Edicions la Posada, Ajuntament de Córdova, Festival de la Guitarra de Córdova, Córdova, [[2003]].

* Orozco, Jorge, ''Els discipuls de Tárrega'' en Francesc Tárrega i la seua epoca, coleccio Noms Propis de la Guitarra, Edicions la Posada, Ajuntament de Córdova, Festival de la Guitarra de Córdova, Córdova, [[2003]].

* OROZCO, Jorge, ''Marco, Estanislao'' en Diccionari de la Musica Valenciana, vol II, pags. 53-54, dir. Emilio Casares, Iberautor Promociones Culturales S.R.L., Madrit, [[2006]].

* Orozco, Jorge, ''Marco, Estanislao'' en Diccionari de la Musica Valenciana, vol II, pags. 53-54, dir. Emilio Casares, Iberautor Promociones Culturales S.R.L., Madrit, [[2006]].

{{NF|1873|1954|Marco, Estanislao}}

{{NF|1873|1954|Marco, Estanislao}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Estanislao_Marco Estanislao Marco en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Estanislao_Marco Estanislao Marco en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]  

[[Categoria:Biografies]]