78 813
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'
La seua primera obra rellevant fon ''Coños'' ([[1994]]), seguint el model de ''Senos'', de [[Ramón Gómez de la Serna|Gómez de la Serna]].
La seua primera obra rellevant fon ''Coños'' ([[1994]]), seguint el model de ''Senos'', de [[Ramón Gómez de la Serna|Gómez de la Serna]].
A l'any següent, De Prada va publicar ''El silencio del patinador'', colecció de dotze relats breus coincidents en l'us de la primera persona narrativa; l'últim d'ells seria el germen de la seua primera novela, ''Las máscaras del héroe'' ([[1996]]), que recrea la bohemia espanyola des de començos del [[sigle XX]] fins a la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], i pren com a referents documentals obres com ''La novela de un literato'', de Rafael Cansinos Assens, i la ''Automoribundia'' de Ramón Gómez de la Serna. Desfila per les seues pàgines la nòmina casi completa dels escritors espanyols del periodo anterior a la guerra civil. En ella Juan Manuel de Prada va obtindre gran acolliment crític en [[França]]: «Un nou Gran d'Espanya» (Frédéric Vitoux, Li Nouvel Observateur). La seua segona novela, ''La tempestad'' ([[1997]]), de trama detectivesca, fon guardonada en el [[Premis Planeta|Premi Planeta]], que va aplegar a ser adaptada al cine en una versió rebujada per l'autor.
A l'any següent, De Prada va publicar ''El silencio del patinador'', colecció de dotze relats breus coincidents en l'us de la primera persona narrativa; l'últim d'ells seria el germen de la seua primera novela, ''Las máscaras del héroe'' ([[1996]]), que recrea la bohemia espanyola des de començaments del [[sigle XX]] fins a la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], i pren com a referents documentals obres com ''La novela de un literato'', de Rafael Cansinos Assens, i la ''Automoribundia'' de Ramón Gómez de la Serna. Desfila per les seues pàgines la nòmina casi completa dels escritors espanyols del periodo anterior a la guerra civil. En ella Juan Manuel de Prada va obtindre gran acolliment crític en [[França]]: «Un nou Gran d'Espanya» (Frédéric Vitoux, Li Nouvel Observateur). La seua segona novela, ''La tempestad'' ([[1997]]), de trama detectivesca, fon guardonada en el [[Premis Planeta|Premi Planeta]], que va aplegar a ser adaptada al cine en una versió rebujada per l'autor.
En l'any [[1998]], la revista ''The New Yorker'' el va seleccionar com un dels sis escritors menors de trentacinc anys més importants d'[[Europa]], junt als alemans Marcel Beyer i Ingo Schulze, la francesa Marie Darrieussecq, el britànic Lawrence Norfolk i el rus Víktor Pelevin.
En l'any [[1998]], la revista ''The New Yorker'' el va seleccionar com un dels sis escritors menors de trentacinc anys més importants d'[[Europa]], junt als alemans Marcel Beyer i Ingo Schulze, la francesa Marie Darrieussecq, el britànic Lawrence Norfolk i el rus Víktor Pelevin.
En ràdio, actualment colabora semanalment en el programa "Julia en la Onda", de [[Julia Otero]], en ''[[Onda Cero]]'' en el "gabinet", a on debat en atres intelectuals sobre temes d'actualitat.
En ràdio, actualment colabora semanalment en el programa "Julia en la Onda", de [[Julia Otero]], en ''[[Onda Cero]]'' en el "gabinet", a on debat en atres intelectuals sobre temes d'actualitat.
En setembre de [[2009]] es va incorporar a la [[cadena COPE]] com a colaborador en "La mañana", de [[Nacho Villa]], "La tarde con Cristina", de [[Cristina López Schlichting]], en calitat de tertulià, i "La Linterna", de [[Juan Pablo Colmenarejo]].
En [[setembre]] de [[2009]] es va incorporar a la [[cadena COPE]] com a colaborador en "La mañana", de [[Nacho Villa]], "La tarde con Cristina", de [[Cristina López Schlichting]], en calitat de tertulià, i "La Linterna", de [[Juan Pablo Colmenarejo]].
Des de setembre de [[2010]] fins a juny de [[2013]] va dirigir i va presentar en [[Intereconomía Televisió]] el programa de debat cultural "Lágrimas en la lluvia".
Des de setembre de [[2010]] fins a [[juny]] de [[2013]] va dirigir i va presentar en [[Intereconomía Televisió]] el programa de debat cultural "Lágrimas en la lluvia".
Ha participat a sovint com a tertulià en el programa televisiu "¡Qué grande es el cine!", dirigit per [[José Luis Garci]], en qui va realisar un cameig en la película ''Historia de un beso'' interpretant a un periodiste pedant, i ha arreplegat en el llibre "Lágrimas en la lluvia" algunes de les seues opinions sobre lliteratura i cine. També ha participat en el programa radiofònic "Campoy en su punto", de ''[[Punto Radio]]'', i ha colaborat en els programes "La actualitat en 2D", de ''[[la Sexta]]''; "Espejo público", de ''[[Antena 3]]''; "Madrid opina", de ''[[Telemadrid]]'' i en el programa de [[Intereconomía TV]] "El gato al agua", dirigit per [[Antonio Jiménez]].
Ha participat a sovint com a tertulià en el programa televisiu "¡Qué grande es el cine!", dirigit per [[José Luis Garci]], en qui va realisar un cameig en la película ''Historia de un beso'' interpretant a un periodiste pedant, i ha arreplegat en el llibre "Lágrimas en la lluvia" algunes de les seues opinions sobre lliteratura i cine. També ha participat en el programa radiofònic "Campoy en su punto", de ''[[Punto Radio]]'', i ha colaborat en els programes "La actualitat en 2D", de ''[[la Sexta]]''; "Espejo público", de ''[[Antena 3]]''; "Madrid opina", de ''[[Telemadrid]]'' i en el programa de [[Intereconomía TV]] "El gato al agua", dirigit per [[Antonio Jiménez]].