| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | '''Joaquín Farnós Gauchía''' ([[Castelló de la Plana]], [[23 de març]] de [[1935]] - [[30 de maig]] de [[2021]]) fon un mege, empresari i polític [[Valencians|valencià]]. | + | {{Biografia| |
| | + | | nom = Joaquín Farnós Gauchía |
| | + | | image = [[Archiu:Farnós.jpg|150px]] |
| | + | | peu = |
| | + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | + | | ocupació = Mege, empresari i polític. |
| | + | | data_naix = [[23 de març]] de [[1935]] |
| | + | | lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | + | | data_mort = [[30 de maig]] de [[2021]] |
| | + | | lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | + | }} |
| | + | '''Joaquín Farnós Gauchía''' ([[Castelló de la Plana]], [[23 de març]] de [[1935]] - † [[30 de maig]] de [[2021]]) fon un mege, empresari i polític [[Valencians|valencià]]. |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| Llínea 5: |
Llínea 16: |
| | Joaquín Farnós naixqué el 23 de març de l'any 1935 en el carrer Sant Vicent de Castelló. Sa mare, Carmen Gauchía, naixqué en la població valenciana i castellonenca de [[Benlloch]]. | | Joaquín Farnós naixqué el 23 de març de l'any 1935 en el carrer Sant Vicent de Castelló. Sa mare, Carmen Gauchía, naixqué en la població valenciana i castellonenca de [[Benlloch]]. |
| | | | |
| − | Estudià el Bachillerat en l'[[Institut Francesc Ribalta]] de Castelló i la carrera de Medicina en l'[[Universitat de Valéncia]]. | + | Estudià el Bachillerat en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Institut Francesc Ribalta]] de Castelló i la carrera de Medicina en l'[[Universitat de Valéncia]]. |
| | | | |
| | Es va casar en l'any [[1962]] en Teresa de los Santos Pascual i el matrimoni tingué cinc fills. | | Es va casar en l'any [[1962]] en Teresa de los Santos Pascual i el matrimoni tingué cinc fills. |
| Llínea 13: |
Llínea 24: |
| | Fon un dels empresaris més destacats en la segona mitat del [[sigle XX]], president de l'organisació empresarial i fundador de la Confederació d'Empresaris i de la Mútua Industrial, hui Unió de Mútues. | | Fon un dels empresaris més destacats en la segona mitat del [[sigle XX]], president de l'organisació empresarial i fundador de la Confederació d'Empresaris i de la Mútua Industrial, hui Unió de Mútues. |
| | | | |
| − | Fon un dels primers especialistes en Espanya en Reumatologia i rehabilitació funcional, sent mege en el sanatori de la Malvarrosa, l'Hospital Clínic i primer cap de servici en l'[[Hospital General de Castelló]]. A nivell internacional es va formar i va treballar en el Centre Heli Marí de Colliure en [[França]], l'Hospital Lariboiser de [[París]] i en centre de rehabilitació de [[Leeds]] en [[Regne Unit]]. | + | Fon un dels primers especialistes en Espanya en Reumatologia i rehabilitació funcional, sent mege en el sanatori de la Malvarrosa, l'Hospital Clínic i primer cap de servici en l'[[Hospital General de Castelló]]. A nivell internacional es va formar i va treballar en el Centre Heli Marí de Colliure en [[França]], l'Hospital Lariboiser de [[París]] i en el centre de rehabilitació de [[Leeds]] en [[Regne Unit]]. |
| | | | |
| − | En l'any [[1966]] fundà el Centre Termalisme Heli Marí de [[Benicàssim]] que fins al seu tancament en [[1991]] fon pioner en [[Espanya]] en la rehabilitació i lloc de referència per a la sanitat espanyola en la recuperació de distintes patologies. Pel Termalisme varen passar mils de malalts de tota Espanya, molts d'ells famosos com [[Ignacio Vilallonga]], fundador del [[Banc de Valéncia]], el comte d'Argillo, consogre del [[Francisco Franco|general Franco]], el futboliste [[Javier Clemente]], el torero [[Mario Cabré]] o l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]]. | + | En l'any [[1966]] fundà el Centre Termalisme Heli Marí de [[Benicàssim]] que fins al seu tancament en [[1991]] fon pioner en [[Espanya]] en la rehabilitació i lloc de referència per a la sanitat espanyola en la recuperació de distintes patologies. Pel Termalisme varen passar mils de malalts de tota Espanya, molts d'ells famosos com [[Ignaci Vilallonga]], fundador del [[Banc de Valéncia]], el comte d'Argillo, consogre del [[Francisco Franco|general Franco]], el futboliste [[Javier Clemente]], el torero [[Mario Cabré]] o l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]]. |
| | | | |
| − | En l'any [[1970]] fundà el Palasiet Thalasso Clínica&Hotel que a lo llarc dels últims cinquanta anys s'ha convertit en un dels establiments més prestigiosos en el turisme de salut mundial. El Palasiet és hui un dels hotels de salut més valorats en Espanya. | + | En l'any [[1970]] fundà el Palasiet Thalasso Clínica&Hotel que a lo llarc dels últims cinquanta anys s'ha convertit en un dels establiments més prestigiosos en el turisme de salut mundial. El Palasiet és hui un dels hotels de salut més valorats en Espanya. |
| | | | |
| | === Trayectòria política === | | === Trayectòria política === |
| Llínea 25: |
Llínea 36: |
| | Pel seu gran amor a la província de Castelló va concórrer a les primeres eleccions municipals que es varen celebrar en maig de [[1979]] en les que va resultar elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] i posteriorment president de la [[Diputació Provincial de Castelló|Diputació Provincial]]. Des del despaig de la plaça de les Aules democratisà l'institució provincial convertint-la en motor del desenroll de Castelló i els seus municipis. Ficà en marcha plans nous com el Pla d'Obres i el de Deports, d'infraestructures culturals, va crear el Patronat Provincial de Turisme i el Patronat de la Ceràmica, va ampliar l'[[Hospital Provincial de Castelló|Hospital Provincial]] en la posada en marcha de l'Unitat Oncològica, hui referent en la lluita contra el [[càncer]], va posar les bases per a la construcció del Centre Cultural Provincial, hui Conservatori de Música i Escola de Disseny, també va posar en marcha el Centre de Penyeta Roja i el [[Museu de Belles Arts de Castelló|Museu Provincial]] en la seua antiga sèu del carrer de Cavallers. | | Pel seu gran amor a la província de Castelló va concórrer a les primeres eleccions municipals que es varen celebrar en maig de [[1979]] en les que va resultar elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] i posteriorment president de la [[Diputació Provincial de Castelló|Diputació Provincial]]. Des del despaig de la plaça de les Aules democratisà l'institució provincial convertint-la en motor del desenroll de Castelló i els seus municipis. Ficà en marcha plans nous com el Pla d'Obres i el de Deports, d'infraestructures culturals, va crear el Patronat Provincial de Turisme i el Patronat de la Ceràmica, va ampliar l'[[Hospital Provincial de Castelló|Hospital Provincial]] en la posada en marcha de l'Unitat Oncològica, hui referent en la lluita contra el [[càncer]], va posar les bases per a la construcció del Centre Cultural Provincial, hui Conservatori de Música i Escola de Disseny, també va posar en marcha el Centre de Penyeta Roja i el [[Museu de Belles Arts de Castelló|Museu Provincial]] en la seua antiga sèu del carrer de Cavallers. |
| | | | |
| − | Des de la Diputació va colaborar de forma decisiva en la posada en marcha de l'autonomia per a la [[Comunitat Valenciana]]. Va convocar a tots els alcaldes castellonencs per a demanar l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] i va facilitar tots els mijos al nou govern autònom. Pero sense dubte, el seu gran guany fon la creació de l'[[Universitat Jaume I]], les bases de la qual foren el [[Colege Universitari de Castelló|Colege Universitari (CUC)]]. El primer campus en el Riu Sec fon construït baix el seu mandat i fon el diputat autonòmic que més mocions va propondre a les [[Corts Valencianes]] per a crear una universitat en Castelló quan molt pocs creïen i recolzaven eixe proyecte. | + | Des de la Diputació va colaborar de forma decisiva en la posada en marcha de l'autonomia per a la [[Comunitat Valenciana]]. Va convocar a tots els alcaldes castellonencs per a demanar l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] i va facilitar tots els mijos al nou govern autònom. Pero sense dubte, el seu gran guany fon la creació de l'[[Universitat Jaume I]], les bases de la qual foren el [[Colege Universitari de Castelló|Colege Universitari (CUC)]]. El primer campus en el Riu Sec fon construït baix el seu mandat i fon el diputat autonòmic que més mocions va propondre a les [[Corts Valencianes]] per a crear una universitat en Castelló quan molts pocs creïen i recolzaven eixe proyecte. |
| | | | |
| | Durant els anys de [[1983]] a [[1991]] fon diputat en les Corts Valencianes pel [[Partit Popular]] i per [[Unió Valenciana]] i sempre es va distinguir per la defensa de la [[província de Castelló]] colaborant en proyectes històrics com la creació del [[Illes Columbretes|Parc Natural de Columbretes]] i del [[Desert de les Palmes]]. | | Durant els anys de [[1983]] a [[1991]] fon diputat en les Corts Valencianes pel [[Partit Popular]] i per [[Unió Valenciana]] i sempre es va distinguir per la defensa de la [[província de Castelló]] colaborant en proyectes històrics com la creació del [[Illes Columbretes|Parc Natural de Columbretes]] i del [[Desert de les Palmes]]. |
| | | | |
| − | En [[1995]] fon nomenat conseller de Sanitat per [[Eduardo Zaplana]], primer president del Partit Popular en la [[Generalitat Valenciana]]. En esta responsabilitat va realisar el major esforç de canvi i modernisació de la sanitat pública valenciana eliminant pràcticament les llistes d'espera, construint numerosos centres de salut i nous hospitals, fent front a la crisis de l'[[Hepatitis]] i formulant el cridat [[Model Alzira]] de colaboració públic privada en la gestió sanitària. | + | En l'any [[1995]] fon nomenat conseller de Sanitat per [[Eduardo Zaplana]], primer president del Partit Popular en la [[Generalitat Valenciana]]. En esta responsabilitat va realisar el major esforç de canvi i modernisació de la sanitat pública valenciana eliminant pràcticament les llistes d'espera, construint numerosos centres de salut i nous hospitals, fent front a la crisis de l'[[Hepatitis]] i formulant el nomenat [[Model Alzira]] de colaboració públic privada en la gestió sanitària. |
| | | | |
| | El Model Alzira, que es va posar en marcha en el nou [[Hospital de la Rivera]], ha segut considerat com un dels grans alvanços en la gestió sanitària espanyola i imitat en vàries comunitats autònomes al mateix temps que s'ha estudiat en les millors escoles de gestió sanitària del món. Baix el seu mandat també es va construir l'[[Hospital de la Plana en Vilarreal]]. | | El Model Alzira, que es va posar en marcha en el nou [[Hospital de la Rivera]], ha segut considerat com un dels grans alvanços en la gestió sanitària espanyola i imitat en vàries comunitats autònomes al mateix temps que s'ha estudiat en les millors escoles de gestió sanitària del món. Baix el seu mandat també es va construir l'[[Hospital de la Plana en Vilarreal]]. |
| | | | |
| − | En [[1999]], Joaquín Farnós es va retirar de la vida pública dedicant-se a la gestió de la seua volgut Palasiet en la seua esposa, fills i nets. | + | En l'any [[1999]], Joaquín Farnós es va retirar de la vida pública dedicant-se a la gestió del seu volgut Palasiet en la seua esposa, fills i nets. |
| | | | |
| | == Premis i guardons == | | == Premis i guardons == |
| | | | |
| − | La seua trayectòria ha segut reconeguda en l'Orde Constitucional com a parlamentari constituent, Medalla d'Or de la província de Castelló, la Medalla d'Or de [[Vilarreal]] i el premi Doctor Boldó del Colege de Meges, entre molts atres guardons. | + | La seua trayectòria ha segut reconeguda per numerosos premis i guardons: |
| | | | |
| | + | * L'Orde Constitucional com a parlamentari constituent i Medalla al Mèrit Constitucional. |
| | + | * Medalla d'Or de la província de Castelló, concedida per la Diputació Provincial de Castelló (2004). |
| | + | * Premi a la Concòrdia de l'Associació Cultural Gregal Estudis Històrics (2008). |
| | + | * Medalla d'Or de la ciutat de [[Vilarreal]] (2010). |
| | + | * [[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] Francesc de Vinatea (2010), concedit per l'[[Cardona i Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]. |
| | + | * Premi Doctor Boldó del Colege de Meges, entre molts atres premis i guardons. |
| | + | |
| | + | == Vore també == |
| | + | |
| | + | * [[Hospital Provincial de Castelló]] |
| | + | * [[Museu de Belles Arts de Castelló]] |
| | + | * [[Unió Valenciana]] (UV) |
| | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | | | |
| Llínea 47: |
Llínea 71: |
| | * [https://www.senado.es/web/composicionorganizacion/senadores/composicionsenado/fichasenador/index.html?legis=0&id1=12069 Ficha de Joaquín Farnós en el Senat] | | * [https://www.senado.es/web/composicionorganizacion/senadores/composicionsenado/fichasenador/index.html?legis=0&id1=12069 Ficha de Joaquín Farnós en el Senat] |
| | * [https://www.cortsvalencianes.es/es/composicion/diputados/i/farnos_gauchia_joaquin/af6888ecd3e3f9cc3ae2d4de5ca5f25b Ficha de Joaquín Farnós - Corts Valencianes] | | * [https://www.cortsvalencianes.es/es/composicion/diputados/i/farnos_gauchia_joaquin/af6888ecd3e3f9cc3ae2d4de5ca5f25b Ficha de Joaquín Farnós - Corts Valencianes] |
| | + | * [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2022/05/17/62839218fdddff37558b45b8.html El legado del doctor Joaquín Farnós, en las Jornadas del Palasiet: vivir más y con mayor bienestar - ''El Mundo''] |
| | + | * [https://castellonplaza.com/MarcopresentaenMadridlareformadelaavenidaLidncomoejemplodemovilidadsostenible Castellón despide a Joaquín Farnós, figura política valenciana en la transición y finales de siglo XX - ''Castellón Plaza''] |
| | + | * [https://todobenicassim.com/fallece-joaquin-farnos-fundador-del-termalismo-de-benicassim/ Fallece Joaquín Farnós, fundador del Termalismo de Benicàssim - ''Todo Benicàssim''] |
| | + | |
| | + | [[Categoria:Biografies]] |
| | + | [[Categoria:Valencians]] |
| | + | [[Categoria:Meges]] |
| | + | [[Categoria:Meges valencians]] |
| | + | [[Categoria:Empresaris]] |
| | + | [[Categoria:Empresaris valencians]] |
| | + | [[Categoria:Polítics]] |
| | + | [[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] |