Francisco Brines

Francisco Brines Bañó (Oliva, 22 de giner de 1932 - Gandia, 20 de maig de 2021), fon un escritor i poeta valencià.

Francisco Brines està enquadrat en el grup poètic dels anys 50. Des de l'any 2001, fon acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola (RAE). Fon reconegut en distincions com el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1999), el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (2010) o el Premi Miguel de Cervantes (2020). Un ampli sector de la crítica cataloga la seua obra en el capítul elegíac de la poesia espanyola del sigle XX, com continuador de Luis Cernuda i Constantino Kavafis. El seu poemari L'última costa, fon elegit llibre de l'any 1996 pel suplement ABC Cultural​ i guanyà el Premi Fastenrath de 1998.

Biografia

Fill de fadentats agricultors valencians, estudià Dret en les universitats de Deusto, Valéncia i Salamanca i cursà estudis de Filosofia i Lletres en Madrit.

En el seu primer llibre, Las brasas (1960), guanyà el Premi Adonais de l'any anterior. En Palabras en la oscuridad, publicat en 1966, obtingué el Premi Nacional de la Crítica.

Inclós per José Batlló en Antología de la nueva poesía española (1968), apareix ya en ella com una de les veus més personals de la lírica intimista entre els membres de la segona generació de la posguerra, tancant files en Carlos Barral, Caballero Bonald, Gil de Biedma, Ángel González, José Agustín Goytisolo, Félix Grande, Claudio Rodríguez, Carlos Sahagún i José Ángel Valente, encara que a diferència de la majoria d'ells, mai va cultivar la poesia social. En el seu llibre El santo inocente despuix titulat Materia narrativa inexacta, a penes es percep rastre d'ella.

Fon professor de lliteratura espanyola en l'Universitat de Cambridge i més tart de llengua espanyola en l'Universitat d'Oxford. La seua profunda admiració pel teatre clàssic espanyol li va permetre, en 1988, la revisió i adaptació del text de El alcalde de Zalamea de Calderón, versió que fon estrenada en novembre d'eixe any per la Companyia Nacional de Teatre Clàssic dirigida per José Luis Alonso.

En l'any 2001 fon nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE), per a ocupar el silló X vacant despuix del decés del dramaturc Antonio Buero Vallejo. Prengué possessió el 21 de maig de 2006.

En 2020 fon distinguit en el Premi Cervantes. El seu delicat estat de salut, i la pandèmia del coronavirus, varen impedir que el poeta assistira a Alcalà d'Henares el 23 d'abril de 2021, a l'emblemàtica i tradicional cerimònia d'entrega del Premi Cervantes. Per este motiu, el rei Felip VI es va desplaçar a la residència de l'escritor, i va aplegar a temps per a entregar-li en mà el guardó, nou dies abans del seu decés.

Fallí als 89 anys el 20 de maig de 2021 en l'Hospital de Gandia, a on estava ingressat des del 13 de maig i a on havia segut intervingut per una hèrnia.

Des de 2018 en el municipi valencià d'Oliva, té la seua sèu la Fundació Francisco Brines. Entitat creada en la finalitat de difondre la figura i l'obra del poeta, aixina com el foment, promoció i organisació d'activitats vinculades a la poesia.

En 2023, l'editorial Renacimiento publicà una biografia personal de Brines escrita pel seu amic, el també poeta Luis Antonio de Villena, titulada Brines. La vida secreta dels versos.

Estil

(Secció per completar)

Obra

(Secció per completar)

Enllaços externs

• Francisco Brines en Wikipedia