Diferència entre les revisions de "Maria Beneyto"

 
(No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
| nom = Maria Beneyto Cuñat
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escritora i poeta.
| data_naix = [[14 de maig]] de [[1920]] 
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[14 de març]] de [[2011]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Maria Beneyto Cuñat''' ([[Valéncia]], [[14 de maig]] de [[1920]] - [[Valéncia]], [[14 de març]] de [[2011]]) fon una escritora i poeta [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], que publicà la seua obra tant en castellà com en català.
'''Maria Beneyto Cuñat''' ([[Valéncia]], [[14 de maig]] de [[1920]] - [[Valéncia]], [[14 de març]] de [[2011]]) fon una escritora i poeta [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], que publicà la seua obra tant en castellà com en català.


Llínea 7: Llínea 18:
== Trayectòria lliterària ==  
== Trayectòria lliterària ==  


El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]).  
El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]). Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català.  


En la década dels [[1950|cinquanta]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', que rebé el premi Ciutat de Barcelona. En eixos anys coneix a [[Manuel Sanchis Guarner]] i a dos companyers de generació, [[Joan Fuster]] i [[Vicent Andrés Estellés]], tots ells pancatalanistes reconeguts.   
En la década dels [[1950|cinquanta]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', que rebé el Premi Ciutat de Barcelona. En eixos anys coneix a [[Manuel Sanchis Guarner]] i a dos companyers de generació, [[Joan Fuster]] i [[Vicent Andrés Estellés]], tots ells pancatalanistes reconeguts.   


En la década dels anys [[1960|Xixanta]] escriu narrativa publicant ''La intenció'' ([[1958]]), dins del ''Recull de contes valencians'' preparat per Joan Fuster. A l'any següent guanyà el Premi Valéncia per la seua novela ''El río que viene crecido'' ([[1960]]) sobre les riuades en la ciutat de Valéncia de [[1949]] i [[1957]].
En la década dels anys [[1960|Xixanta]] escriu narrativa publicant ''La intenció'' ([[1958]]), dins del ''Recull de contes valencians'' preparat per Joan Fuster. A l'any següent guanyà el Premi Valéncia per la seua novela ''El río que viene crecido'' ([[1960]]) sobre les riuades en la ciutat de Valéncia de [[1949]] i [[1957]].
Llínea 19: Llínea 30:
A partir de la reedició de ''La dona forta'' ([[1990]]) i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de [[1992]], aparegué el seu poemari ''Després de soterrada la tendresa'' ([[1993]]). Més tart, escrigué ''Elegies de pedra trencadissa'' ([[1997]]) i l'última obra seua ''Bressoleig a l'insomni de la ira'' ([[2003]]).
A partir de la reedició de ''La dona forta'' ([[1990]]) i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de [[1992]], aparegué el seu poemari ''Després de soterrada la tendresa'' ([[1993]]). Més tart, escrigué ''Elegies de pedra trencadissa'' ([[1997]]) i l'última obra seua ''Bressoleig a l'insomni de la ira'' ([[2003]]).


Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català. En l'any [[2003]] rebé el Premi de la Crítica en català.
Ademés, Maria Beneyto ha rebut molts atres premis, com: Premi Internacional de la Dona Treballadora de les Corts Valencianes ([[2000]]), Premi de la Crítica en Català ([[2003]]), Premi Lluís Guarner ([[2009]]) o el Premi Isabel de Villena ([[2008]]).
 
Ademés, Maria Beneyto ha rebut uns atres premis, com: Premi Internacional de la Dona Treballadora de les Corts Valencianes ([[2000]]), Premi Lluís Guarner ([[2009]]) o el Premi Isabel de Villena ([[2008]]).


Fallí el 16 de març de 2011 en la ciutat de Valéncia.  
Fallí el 16 de març de 2011 en la ciutat de Valéncia.  
Llínea 28: Llínea 37:


== Notes ==
== Notes ==
 
{{AP|Normes de Castelló}}
Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana.
Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, Domingo Gimeno (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]]).


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==


* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Beneyto Maria Beneyto en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Beneyto Maria Beneyto en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Pancatalanistes]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]