Diferència entre les revisions de "Maria Beneyto"

El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]). Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català.  

En la década dels [[1950|cinquanta]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', que rebé el Premi Ciutat de Barcelona. En eixos anys coneix a [[Manuel Sanchis Guarner]] i a dos companyers de generació, [[Joan Fuster]] i [[Vicent Andrés Estellés]], tots ells pancatalanistes reconeguts.   

Ademés, Maria Beneyto ha rebut molts atres premis, com: Premi Internacional de la Dona Treballadora de les Corts Valencianes ([[2000]]), Premi de la Crítica en Català ([[2003]]), Premi Lluís Guarner ([[2009]]) o el Premi Isabel de Villena ([[2008]]).

Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, Domingo Gimeno (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]]).