| Llínea 22: |
Llínea 22: |
| | * En sò de [ʤ] (girar) | | * En sò de [ʤ] (girar) |
| | # En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: [[argila]], gel, [[giner]]. | | # En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: [[argila]], gel, [[giner]]. |
| − | # Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic. | + | # Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: [[Jesús]], Jeroni, Jeremies, [[Jerusalem]], jerarquia, [[jeroglífic]]. |
| | # En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia. | | # En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia. |
| | # En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar. | | # En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar. |
| − | * No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no ''jutge'', llenguage, no ''llenguatge''; correja, no ''corretja''. | + | * No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no ''jutge'', [[llenguage]], no ''llenguatge''; correja, no ''corretja''. |
| | * En sò de [ʧ] (roig) | | * En sò de [ʧ] (roig) |
| − | # En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les quals la I del grup sí que es pronuncia). | + | # En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, [[Elig]], [[Barig]] (Excepte [[Càlig]] i [[Tírig]] en les quals la I del grup sí que es pronuncia). |
| | # En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig. | | # En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig. |
| | # En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen; mig, mija; despaig, despachar. | | # En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen; mig, mija; despaig, despachar. |
| | | | |
| | == Vore també== | | == Vore també== |
| − | *[[Alfabet valencià]] | + | * [[Alfabet valencià]] |
| − | *[[Dígraf]] | + | * [[Dígraf]] |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| Llínea 39: |
Llínea 39: |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | + | {{DGLV|G}} |
| | {{Commonscat|G}} | | {{Commonscat|G}} |
| | | | |