Diferència entre les revisions de "Quercus"
| Llínea 95: | Llínea 95: | ||
* Bellotes: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar els [[Porc|porcs]]. | * Bellotes: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar els [[Porc|porcs]]. | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 09:11 23 jul 2025
| Quercus | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | més de 500 espècies | ||
El gènero Quercus inclou els roures, carrasques, sureres, coscolls i atres arbres o arbusts caducifolis o perennifolis, propis de zones temperades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.
Descripció
Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comuns:
- Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
- Flor: monoic, en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
- Fruït: núcula, coneguda com bellota, parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
- Port: arbres de soca potent i escorça rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies arbustives, adaptades a ambients secs.
Hàbitat i distribució
El gènero Quercus s'estén per tot l'Hemisferi Nort: Europa, Àsia, Amèrica del Nort i el nort-oest d'Àfrica. Les zones de màxima diversitat es troben en:
- Mèxic i Amèrica Central, en centenars d'espècies endèmiques
- Mediterràneu occidental, especialment la Península Ibèrica, en rouredes, carrascals i sureres.
En el Regne de Valéncia, és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.
Classificació interna
Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:
- Quercus: roures blancs (Q. robur, Q. alba)
- Cerris: roures eurasiàtics (Q. cerris)
- Ilex: espècies perennifòlies com la carrasca (Q. ilex) i el coscoll (Q. coccifera)
- Lobatae: roures rojos americans
- Protobalanus i Virentes: grups menors, quasi exclusius d'Amèrica
El número d’espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.
Taxonomia
Quercus fon descrit i publicat per Carl von Linné en l'any 1753 en l'obra Species Plantarum. Forma part de la família Fagaceae, la mateixa que els faigs (Fagus) i castanyers (Castanea).
Etimologia
Quercus: paraula llatina usada en l'antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.
Importància ecològica
Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus, com els rouredes, carrascals i surerars.
Són:
- Refugi per a gran varietat d'aus, mamífers, insectes i foncs
- Fonts d'aliment (bellotes) per a fauna.
- Estabilisadors del sol i del cicle hídric
- Resistents a incendis gràcies al rebrot de soca
Usos
El gènero Quercus és aprofitat per l'home des de temps antics:
- Fusta: dura, pesada i de gran qualitat, molt usada en mobles, bocois, construcció naval i llenya
- Suro: extret de la surera (Q. suber), per a taps, aïllaments i artesania.
- Tanins: presents en l'escorça, usats tradicionalment per a adobar pells.
- Truficultura: espècies micorisades per a cultivar trufes.
- Jardineria: arbres ornamentals i d'ombra en parcs i carrers.
- Bellotes: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar els porcs.