Canvis

90 bytes afegits , 10:14 8 ago 2025

Text reemplaça - 'cop ' a 'colp '

Llínea 1: Llínea 1: −

~~{{en desenroll}}~~

[[Archiu:Steam Power in its Raw Form (4414917091).jpg|thumb|350px|Pila de [[carbó]], un dels principals combustibles fòssils]]

−

Els '''combustibles fòssils''' són aquells [[combustible]]s originats per la [[fossilisació]] de [[matèria orgànica]]: el [[carbó]], el [[petròleu]] i el [[gas natural]]. En llocs concrets de la Terra es poden trobar l'energia solar que diferents [[organismes vius]] ~~van~~ absorbir fa millons d'anys i que per un procés complex de transformació, es varen convertir en els actuals combustibles fòssils, que s'usen actualment entre atres coses per a obtindre [[energia tèrmica]].

+

Els '''combustibles fòssils''' són aquells [[combustible]]s originats per la [[fossilisació]] de [[matèria orgànica]]: el [[carbó]], el [[petròleu]] i el [[gas natural]]. En llocs concrets de la Terra es poden trobar l'energia solar que diferents [[organismes vius]] varen absorbir fa millons d'anys i que per un procés complex de transformació, es varen convertir en els actuals combustibles fòssils, que s'usen actualment entre atres coses per a obtindre [[energia tèrmica]].

No són [[energia renovable|energies renovable]]s perqué requerixen molts millons d'anys i una evolució semblant per a obtindre-los de nou de forma natural, i no és viable fer-los de manera artificial. Presenten, puix, greus problemes de [[sostenibilitat]]. No obstant, són la base del nostre creiximent [[econòmic]] i [[demogràfic]]: sense ells, el sistema colapsaria. En l'any [[2003]] la combustió de carbó, petròleu i gas natural va representar 87'7% de la producció energètica mundial. També són grans [[contaminant]]s, i en particular els principals responsables del [[canvi climàtic]] a causa de les emissions de [[diòxit de carbono]].

Llínea 9: Llínea 8:

== Primera font actual d'energia ==

[[Archiu:World energy usage width chart-ca.svg|thumb|300px|Fonts d'[[energia primària|energia]] al món l'any [[2006]]]]

−

La ''Energy Information Administration'' va estimar en l'any [[2006]] que les principals [[energia primària|fonts primàries]] d'[[energia]] en el món eren: el [[petròleu]] en un 35'9%, el [[carbó]] en un 27'4% i el [[gas natural]] en un 22'8%. Per tant, en un 86%, els combustibles fòssils són la [[font d'energia]] principal al [[món]]. Es poden usar directament o be en [[centrals tèrmiques]], per a obtindre [[electricitat]]. Alguns [[combustible]]s no fòssils utilisats al món com a energies primàries en [[2006]] són l'[[energia hidroelèctrica]] (6'3%), considerada [[energia renovable]], l'[[energia nuclear]] (5'9%) i en menor grau les energies [[energia solar|solar]], [[energia eòlica|eòlica]], [[energia geotèrmica|geotèrmica]], etc. que ~~només~~ sumen un 1'0% de la producció mundial total.<ref name=eia>{{ref-web|url=http://www.eia.doe.gov/iea/overview.html|títol=International Energy Annual 2006|consulta=17-12-2010}}</ref>

+

La ''Energy Information Administration'' va estimar en l'any [[2006]] que les principals [[energia primària|fonts primàries]] d'[[energia]] en el món eren: el [[petròleu]] en un 35'9%, el [[carbó]] en un 27'4% i el [[gas natural]] en un 22'8%. Per tant, en un 86%, els combustibles fòssils són la [[font d'energia]] principal al [[món]]. Es poden usar directament o be en [[centrals tèrmiques]], per a obtindre [[electricitat]]. Alguns [[combustible]]s no fòssils utilisats al món com a energies primàries en [[2006]] són l'[[energia hidroelèctrica]] (6'3%), considerada [[energia renovable]], l'[[energia nuclear]] (5'9%) i en menor grau les energies [[energia solar|solar]], [[energia eòlica|eòlica]], [[energia geotèrmica|geotèrmica]], etc. que a soles sumen un 1'0% de la producció mundial total.<ref name=eia>{{ref-web|url=http://www.eia.doe.gov/iea/overview.html|títol=International Energy Annual 2006|consulta=17-12-2010}}</ref>

La tendència actual sembla ser d'usar-les cada volta més, almenys mentres siga possible. Per eixemple, en els deu anys compresos entre [[1996]] i [[2006]] la producció mundial de combustibles fòssils va aumentar una mijana del 26%, més que la nuclear (16%) i la hidroelèctrica (20%).<ref name=eia/>

== Orige ==

−

Els combustibles fòssils es formen per la [[Digestió anaeròbica|descomposició anaeròbica]] de les restes d'[[organisme]]s que es varen depositar al fons del [[mar]] o d'un [[llac]] en grans ~~quantitats~~ baix condicions anòxiques, fa millons d'anys. En el pas del temps, esta [[matèria]] [[compost orgànic|orgànica]], barrejada en [[Fanc (geologia)|fanc]], es va enterrar baix capes pesants de [[sediment]]s. Estes capes varen provocar nivells alts de [[pressió]] (uns cent millons de [[pascal (unitat) |pascals]]) i [[temperatura]] (de centenars de graus celsius)<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761586407/fossil_fuels.html "Fossil Fuels".] ''MSN Encarta''. [Accedit el 3 de juny del 2009]</ref> i ~~van~~ fer que la [[matèria orgànica]] s'alteres [[química]]ment: primer a un [[material]] cerós nomenat [[querosè]], quan la temperatura és d'uns 50 °C; despuix, a uns 100 °C, en petròleu; i finalment, en 120 °C - 150 °C, es forma el [[gas natural]].<ref>[http://www.sciencelearn.org.nz/contexts/future_fuels/sci_media/animations_and_interactives/oil_formation Oil formation.] ''Sciencelearn Hub.'' [Accedit el 3 de juny de 2009]</ref>

+

Els combustibles fòssils es formen per la [[Digestió anaeròbica|descomposició anaeròbica]] de les restes d'[[organisme]]s que es varen depositar al fons del [[mar]] o d'un [[llac]] en grans cantitats baix condicions anòxiques, fa millons d'anys. En el pas del temps, esta [[matèria]] [[compost orgànic|orgànica]], barrejada en [[Fanc (geologia)|fanc]], es va enterrar baix capes pesants de [[sediment]]s. Estes capes varen provocar nivells alts de [[pressió]] (uns cent millons de [[pascal (unitat) |pascals]]) i [[temperatura]] (de centenars de graus celsius)<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761586407/fossil_fuels.html "Fossil Fuels".] ''MSN Encarta''. [Accedit el 3 de juny del 2009]</ref> i varen fer que la [[matèria orgànica]] s'alteres [[química]]ment: primer a un [[material]] cerós nomenat [[querosè]], quan la temperatura és d'uns 50 °C; despuix, a uns 100 °C, en petròleu; i finalment, en 120 °C - 150 °C, es forma el [[gas natural]].<ref>[http://www.sciencelearn.org.nz/contexts/future_fuels/sci_media/animations_and_interactives/oil_formation Oil formation.] ''Sciencelearn Hub.'' [Accedit el 3 de juny de 2009]</ref>

El [[carbó]] es forma a partir de [[planta|plantes]] (majoritàriament [[arbre]]s) [[terra|terrestres]] que vivien en zones [[pantà|pantanoses]] o al costat del mar, que varen quedar enterrades baix capes de sediments. Llavors, la matèria orgànica, que era rica en [[oxigen]], [[hidrogen]] i [[petròleu]], va convertir-se en més rica en [[carbono]] i pobra en [[hidrogen]] i [[oxigen]].<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761586407/fossil_fuels.html Coal Formation.] ''MSN Encarta.'' [Accedit el 3 de juny del 2009]</ref> La majoria dels [[Jaciment geològic|jaciments]] de carbó daten del [[carbonífer]].

−

Els combustibles fòssils necessiten una enorme [[~~quantitat~~]] de matèria orgànica i de [[temps]] per a generar-se. Per eixemple:

+

Els combustibles fòssils necessiten una enorme [[cantitat]] de matèria orgànica i de [[temps]] per a generar-se. Per eixemple:

* Un [[litro]] de [[gasolina]] normal el resultat acumulat d'unes 23,5 [[tonellada (unitat)|tonellades]] de material orgànic antic depositat al fons de l'[[oceà]].<ref name=CBC>{{ref-web|url=http://www.cbc.ca/quirks/archives/03-04/nov01.html|títol= science show|consulta=2008-04-11}}</ref>

* El combustible fòssil total consumit en l'any [[1997]] era l'equivalent de tota la matèria [[vegetal]] que va créixer en la superfície de la [[Terra]] i a tots els oceans a lo llarc de 422 anys.<ref name=CBC/>

Llínea 28: Llínea 27:

=== Carbó ===

−

[[Archiu:Mina de carbón en Estercuel (Aragón).jpg|thumb|Mina de carbó a Estercuel [[Aragó]]]]

+

[[Archiu:Mina de carbón en Estercuel (Aragón).jpg|thumb|Mina de carbó en Estercuel [[Aragó]]]]

−

Este combustible fòssil és una [[roca sedimentària]] d'orige orgànic que prové de ~~restes~~ [[vegetal]]s que creixien a les [[marasme]]s i que ~~van~~ quedar ~~enterrades~~ pel [[Fanc (geologia)|fanc]]. A causa de l'absència d'[[oxigen]] no es ~~van~~ poder degradar i en el pas del [[temps]] i la [[pressió]] del pes de les capes de terra va fer que es [[fòssil|fossilisaren]] fins a transformar-se en [[carbó]]. La seua formació data de fa uns 350 millons d'anys, a l'[[Era Primària]]. A les [[centrals termoelèctriques]] es transforma en [[electricitat]].

+

Este combustible fòssil és una [[roca sedimentària]] d'orige orgànic que prové de restos [[vegetal]]s que creixien en les [[marasme]]s i que varen quedar enterrats pel [[Fanc (geologia)|fanc]]. A causa de l'absència d'[[oxigen]] no es varen poder degradar i en el pas del [[temps]] i la [[pressió]] del pes de les capes de terra va fer que es [[fòssil|fossilisaren]] fins a transformar-se en [[carbó]]. La seua formació data de fa uns 350 millons d'anys, en l'[[Era Primària]]. En les [[centrals termoelèctriques]] es transforma en [[electricitat]].

Segons la seua estructura química es classifiquen en diferents tipos de carbó segons la seua composició [[mineral]]ògica en quatre grans grups:

−

* [[Torba]]: És el més recent i que aporta menys calor perqué té una alta proporció d'oxigen i [[hidrogen]] en relació al [[carbono]] (60%). ~~Sovint~~ es poden apreciar a ~~ull nu~~ les estructures vegetals que el conformen.

+

* [[Torba]]: És el més recent i que aporta menys calor perqué té una alta proporció d'[[oxigen]] i [[hidrogen]] en relació al [[carbono]] (60%). A sovint es poden apreciar a simple vista les estructures vegetals que el conformen.

* [[Lignit]]: És recent i no té tant [[poder calorífic]] a causa del seu baix contingut en carbono. Conté un 50% de carbono.

−

* [[Hulla]]: És un dels més antics i alt poder calorífic. És el carbó més [[comerç|comercialisat]] i el que més s'utilisa, per eixemple, a les [[centrals tèrmiques]]. Conté un 80% de carbono.

+

* [[Hulla]]: És un dels més antics i alt poder calorífic. És el carbó més [[comerç|comercialisat]] i el que més s'utilisa, per eixemple, en les [[centrals tèrmiques]]. Conté un 80% de carbono.

* [[Antracita]]: el més antic i en més proporció de carbono (95%), pel que té el més alt poder calorífic.

−

S'usa sobretot a calderes industrials i a centrals termoelèctriques. També existix el [[carbó vegetal]], que s'obté artificialment, per ~~mijà~~ de la [[piròlisis]], o combustió parcial de la llenya en poca o gens presència d'oxigen (anaeròbia). El carbó es pot gasificar per a obtindre hidrogen i per a ser utilisat com a combustible d'una atra manera (gas natural sintètic, GNS). No s'ha de confondre el carbó gasificat en el [[grisú]], que és un gas que ~~surt a~~ les mines de carbó i que s'elimina per seguritat, ya que pot provocar incendis i explosions. També es pot convertir en un combustible líquit, que duplicarà la seua potència calorífica, per ~~mijà~~ de la liquació del carbó, que pot ser directa o indirecta. A partir de la [[destilació]] seca del carbó es poden obtindre atres productes, com el [[carbó de coc]], el [[gas ciutat]], [[oli]]s o [[alquitrà]].

+

S'usa sobretot en calderes industrials i en centrals termoelèctriques. També existix el [[carbó vegetal]], que s'obté artificialment, per mig de la [[piròlisis]], o combustió parcial de la [[llenya]] en poca o gens presència d'oxigen (anaeròbia). El carbó es pot gasificar per a obtindre hidrogen i per a ser utilisat com a combustible d'una atra manera (gas natural sintètic, GNS). No s'ha de confondre el carbó gasificat en el [[grisú]], que és un gas que ix en les mines de carbó i que s'elimina per seguritat, ya que pot provocar incendis i explosions. També es pot convertir en un combustible líquit, que duplicarà la seua potència calorífica, per mig de la liquació del carbó, que pot ser directa o indirecta. A partir de la [[destilació]] seca del carbó es poden obtindre atres productes, com el [[carbó de coc]], el [[gas ciutat]], [[oli]]s o [[alquitrà]].

=== Petròleu ===

Llínea 47: Llínea 46:

[[Archiu:Bosch Unit Injector.JPG|thumb|left|Injecció en un motor de combustió]]

−

El [[refinament del petròleu]] té lloc a les [[plantes petroquímiques]], també nomenades [[refineries]]. Primer de tot ~~cal~~ netejar el petròleu cru abans que siga conduït a les unitats de fraccionament. Un ~~cop~~ netejat ~~de les restes~~ d'aigua i [[sorra]] comença el procés de [[destilació fraccionada]] a dos [[torre de destilació|torres de destilació]], una a pressió atmosfèrica i atra al buit, que poden arribar a mesurar cinquanta metros d'alçada. El cru se calfa a uns 320 °C - 340°C i es convertix en [[gas]], este va pujant per la torre a mesura que els diferents components arriben al seu [[punt d'ebullició]] i segons ~~van~~ pujant es ~~van refredant~~ i condensant a diferents nivells (platets).

+

El [[refinament del petròleu]] té lloc en les [[plantes petroquímiques]], també nomenades [[refineries]]. Primer de tot hi ha que netejar el petròleu cru abans que siga conduït a les unitats de fraccionament. Un volta netejat dels restos d'aigua i [[sorra]] comença el procés de [[destilació fraccionada]] a dos [[torre de destilació|torres de destilació]], una a pressió atmosfèrica i atra al buit, que poden arribar a mesurar cinquanta metros d'alçada. El cru se calfa a uns 320 °C - 340°C i es convertix en [[gas]], este va pujant per la torre a mesura que els diferents components arriben al seu [[punt d'ebullició]] i segons varen pujant es varen enfriant i condensant a diferents nivells (platets).

−

Un ~~cop~~ condensats es ~~van~~ recollint, per orde, els següents productes: [[butà]] i atres [[gas liquat del petròleu|gasos liquats del petròleu]] (GLP), [[benzina]], [[querosè]], [[gasoil]] i subproductes utilisats per a fabricar [[Petròleu|fuel]], [[oli]]s [[lubrificant]]s i [[alquitrà]]. Atres processos típics del petròleu són el ''[[cracking]]'', per tallar les cadenes d'hidrocarburs en atres més chicotetes i en el qual es produïx el [[gas ciutat]], per eixemple; la [[polimerisació]], que, al contrari, transforma les cadenes curtes en llargues, unint-les; el ''[[reforming]]'', per a modificar les característiques de les benzines; etc.

+

Un volta condensats es varen recollint, per orde, els següents productes: [[butà]] i atres [[gas liquat del petròleu|gasos liquats del petròleu]] (GLP), [[benzina]], [[querosè]], [[gasoil]] i subproductes utilisats per a fabricar [[Petròleu|fuel]], [[oli]]s [[lubrificant]]s i [[alquitrà]]. Atres processos típics del petròleu són el ''[[cracking]]'', per tallar les cadenes d'hidrocarburs en atres més chicotetes i en el qual es produïx el [[gas ciutat]], per eixemple; la [[polimerisació]], que, al contrari, transforma les cadenes curtes en llargues, unint-les; el ''[[reforming]]'', per a modificar les característiques de les benzines; etc.

=== Gas natural ===

−

[[Archiu:Plataforma La Gaviota.jpg|thumb|Plataforma d'extracció de gas natural "La Gaviota", prop de Bermeo a [[Viscaya]].]]

+

[[Archiu:Plataforma La Gaviota.jpg|thumb|Plataforma d'extracció de gas natural "La Gaviota", prop de Bermeo en [[Viscaya]].]]

−

És producte de la [[matèria orgànica]] acumulada durant millons d'anys. La seua composició majoritària és de [[metà]] i està present en la majoria de [[jaciment petrolífer|jaciments petrolífers]]. Les dificultats tècniques del seu tractament, de la construcció d'una xàrcia de gaseoductes i dels sistemes de distribució i transport necessaris ~~van començar~~ a ser rendables gràcies a l'aument del preu del petròleu.<ref name=escoles/> ~~Un cop~~ s'extrau del [[Jaciment geològic|jaciment]], es tracta en una série de processos i despuix es [[transport]]a fins al lloc de [[consum]]. Este transport es pot dur a terme de dos maneres:

+

És producte de la [[matèria orgànica]] acumulada durant millons d'anys. La seua composició majoritària és de [[metà]] i està present en la majoria de [[jaciment petrolífer|jaciments petrolífers]]. Les dificultats tècniques del seu tractament, de la construcció d'una xàrcia de gaseoductes i dels sistemes de distribució i transport necessaris varen escomençar a ser rendables gràcies a l'aument del preu del petròleu.<ref name=escoles/> Una volta s'extrau del [[Jaciment geològic|jaciment]], es tracta en una série de processos i despuix es [[transport]]a fins al lloc de [[consum]]. Este transport es pot dur a terme de dos maneres:

−

* [[Gaseoductes]]: que són [[canonada|canonades]] molt grans per on circula el [[gas]] bombejat a pressió, impulsat per bombes de pressió. El [[gaseoducte Magreb-Europa]] i el [[gaseoducte Medgaz|Medgaz]] en són dos eixemples.

+

* [[Gaseoductes]]: que són [[canonada|canonades]] molt grans per a on circula el [[gas]] bombejat a pressió, impulsat per bombes de pressió. El [[gaseoducte Magreb-Europa]] i el [[gaseoducte Medgaz|Medgaz]] en són dos eixemples.

−

* [[Metaner|Vaixell]]s: el gas s'hi transporta [[liqüefacció (física)|liquat]] en [[cisterna|cisternes]], perqué se'n puga transportar més [[~~quantitat~~]].

+

* [[Metaner|Vaixell]]s: el gas s'hi transporta [[liqüefacció (física)|liquat]] en [[cisterna|cisternes]], perqué se'n puga transportar més [[cantitat]].

[[Archiu:Cooking with gas.jpg|thumb|left|Gas natural com a combustible]]

Llínea 62: Llínea 61:

== Aventages ==

−

[[~~Archiu~~:Friedrichstadtpalast Berlin re-publica 2009 003.JPG|thumb|Els combustibles fòssils produïxen una bona part de l'electricitat que usem per a allumenació, climatisació, refrigeració d'aliments i de computadores, per a aparells elèctrics i electrònics, etc.]]

+

[[File:Friedrichstadtpalast Berlin re-publica 2009 003.JPG|thumb|Els combustibles fòssils produïxen una bona part de l'electricitat que usem per a allumenació, climatisació, refrigeració d'aliments i de computadores, per a aparells elèctrics i electrònics, etc.]]

−

Els combustibles fòssils permeten una obtenció d'[[energia]] molt concentrada que ha obert el camí als canvis [[tecnològic]]s que diferencien la vida quotidiana actual de la d'abans de la [[Revolució Industrial]]. Cal recordar que l'[[electricitat]] és una energia obtinguda per transformació a partir d'[[energies primàries]], i que la majoria d'estes, en percentage, al món, a [[Espanya]], són combustibles fòssils.<ref name=dema>''Demà: guia de desenroll sostenible'', de María Riba Megías. Intermón Oxfam Editorial, [[2003]]. ISBN 9788484522423 {{ca}}</ref>

+

Els combustibles fòssils permeten una obtenció d'[[energia]] molt concentrada que ha obert el camí als canvis [[tecnològic]]s que diferencien la vida quotidiana actual de la d'abans de la [[Revolució Industrial]]. Cal recordar que l'[[electricitat]] és una energia obtinguda per transformació a partir d'[[energies primàries]], i que la majoria d'estes, en percentage, al món, en [[Espanya]], són combustibles fòssils.<ref name=dema>''Demà: guia de desenroll sostenible'', de María Riba Megías. Intermón Oxfam Editorial, [[2003]]. ISBN 9788484522423 {{ca}}</ref>

[[Archiu:Banane Rose - 2.JPG|thumb|left|Tenim accés a productes no locals gràcies al seu transport usant combustibles fòssils]]

−

De la mateixa manera que la majoria de [[motor d'automòvil|motors d'automòvil]] s'han desenrollat al llarc d'un ~~segle només~~ a partir de l'Otto i del Dièsel, deixant de banda el Wankel, per eixemple; en general s'han desenrollat poques tecnologies que usen [[combustible]]s diferents dels inicials, és a dir, no fòssils. A la producció d'energia mereixen un cas a part les [[centrals nuclears]], i recentment l'esforç que ~~hom~~ està fent en les [[energies renovables]]. No obstant, cap d'estes energies s'usen habitualment de manera principal ~~als~~ [[transport]]s, a la [[indústria]] o de manera domèstica ~~a les~~ llars. Per tant, els combustibles fòssils són actualment els més ~~cómodes~~ i que requerixen menor inversió i menor risc econòmic.

+

De la mateixa manera que la majoria de [[motor d'automòvil|motors d'automòvil]] s'han desenrollat a lo llarc d'un sigle a soles a partir de l'Otto i del Dièsel, deixant de banda el Wankel, per eixemple; en general s'han desenrollat poques tecnologies que usen [[combustible]]s diferents dels inicials, és dir, no fòssils. En la producció d'energia mereixen un cas a part les [[centrals nuclears]], i recentment l'esforç que s'està fent en les [[energies renovables]]. No obstant, cap d'estes energies s'usen habitualment de manera principal en els [[transport]]s, en la [[indústria]] o de manera domèstica en els llars. Per tant, els combustibles fòssils són actualment els més cómodos i que requerixen menor inversió i menor risc econòmic.

−

Són ~~a més~~ la font d'electricitat, i d'energia en general, més barata. Encara que els combustibles siguen cars, l'única font competitiva econòmicament és l'[[energia nuclear]].<ref name=harris>Daniel Harris, Salvador Alegret i Elisabeth Bosch'', Anàlisi química ~~quantitativa~~'', de . Editorial Reverte, 2006. en català ISBN 9788429172232 </ref> Un [[watt|kW]][[hora|h]] d'energia provinent de combustibles fòssils costava en [[1995]] als [[Estats Units]] entre 0'001$ i 0'005$, mentres que un d'[[energia solar]], per eixemple, en costava 0'160$ i un d'[[energia eòlica|eòlica]] 0'115$.<ref name=cooney>''Can renewable energy survive deregulation?'', de C.M. Cooney, Environmental Science and Technology, 1999 (en anglès)</ref>

+

Són ademés la font d'electricitat, i d'energia en general, més barata. Encara que els combustibles siguen cars, l'única font competitiva econòmicament és l'[[energia nuclear]].<ref name=harris>Daniel Harris, Salvador Alegret i Elisabeth Bosch'', Anàlisi química cantitativa'', de . Editorial Reverte, 2006. en català ISBN 9788429172232 </ref> Un [[watt|kW]][[hora|h]] d'energia provinent de combustibles fòssils costava en [[1995]] als [[Estats Units]] entre 0'001$ i 0'005$, mentres que un d'[[energia solar]], per eixemple, en costava 0'160$ i un d'[[energia eòlica|eòlica]] 0'115$.<ref name=cooney>''Can renewable energy survive deregulation?'', de C.M. Cooney, Environmental Science and Technology, 1999 (en anglès)</ref>

−

A la producció de combustibles fòssils s'elaboren també numerosos productes d'alt interés econòmic, com per eixemple [[medicament]]s, [[plàstic]]s, [[fertilisant]]s, [[pintura|pintures]], [[material]]s de [[construcció]], etc. El [[carbó]] i especialment el [[petròleu]] són [[matèria primera|matèries primeres]] importants per a molts productes químics.

+

En la producció de combustibles fòssils s'elaboren també numerosos productes d'alt interés econòmic, com per eixemple [[medicament]]s, [[plàstic]]s, [[fertilisant]]s, [[pintura|pintures]], [[material]]s de [[construcció]], etc. El [[carbó]] i especialment el [[petròleu]] són [[matèria primera|matèries primeres]] importants per a molts productes químics.

== Inconvenients ==

−

[[Archiu:KarteErdgasWeltproduktion.png|thumb|esquerra|Els països sense gas natural, en gris, són econòmicament dependents dels productors, en vert.]]

+

[[Archiu:KarteErdgasWeltproduktion.png|thumb|esquerra|Els països sense gas natural, en gris, són econòmicament dependents dels productors, en vert]]

−

[[~~Archiu~~:~~Reservaspetróleo~~.~~gif~~|thumb~~|esquerra~~|Distribució desigual del petròleu.]]

+

[[File:Energy Information Administration Crude Oil Proved Reserves.jpg|thumb|Distribució desigual del petròleu]]

−

Un dels principals inconvenients és que es tracta de productes que no poden produir els humans, que la [[~~natura~~]] ~~tria~~ millons d'anys a formar i que ya hem pràcticament ~~esgotat~~. En queda molt poca [[~~quantitat~~]] i per a quan es torne a formar el que hem utilisat ya no existiran els humans. Es tracta ~~dons~~ d'un greu problema de [[sostenibilitat]].<ref name=dema/>

+

Un dels principals inconvenients és que es tracta de productes que no poden produir els humans, que la [[naturalea]] tarda millons d'anys en formar i que ya hem pràcticament agotat. En queda molt poca [[cantitat]] i per a quan es torne a formar el que hem utilisat ya no existiran els humans. Es tracta puix d'un greu problema de [[sostenibilitat]].<ref name=dema/>

−

Un atre gran problema és el de l'[[impacte ambiental]] derivat del seu us. Per la seua composició, rica en [[carbono]] i [[hidrogen]], i la seua forma d'us, la [[combustió]], o [[reacció química]] en l'[[oxigen]] de l'[[aire]]; utilisar combustibles fòssils comporta inherentment la producció d'òxits de carbono. El [[monòxit de carbono]] (CO), que és tòxic, és abundant en casos de combustions incompletes (males combustions, en poc aire), i el [[diòxit de carbono]] (CO2) es forma massivament en combustions completes (normals, en prou aire). Hom culpa a les excessives emissions d'este gas del [[canvi climàtic]] i en general de la [[contaminació atmosfèrica]] i, via l'aire, la [[boira fotoquímica]] i la [[pluja àcida]], del mig aquós i [[contaminació marina|marí]]. També s'emeten atres gasos contaminants en efectes negatius per a la [[salut]] i per a l'[[ecosistema]], de fet el 80% d'emissions de diòxit de carbono, [[diòxit de sofre]] i òxits de nitrogen són causats per estos combustibles.<ref name=dema/> Estos inconvenients són directament proporcionals al problema de la [[capacitat de càrrega]] de les persones a la Terra.

+

Un atre gran problema és el de l'[[impacte ambiental]] derivat del seu us. Per la seua composició, rica en [[carbono]] i [[hidrogen]], i la seua forma d'us, la [[combustió]], o [[reacció química]] en l'[[oxigen]] de l'[[aire]]; utilisar combustibles fòssils comporta inherentment la producció d'òxits de carbono. El [[monòxit de carbono]] (CO), que és tòxic, és abundant en casos de combustions incompletes (males combustions, en poc aire), i el [[diòxit de carbono]] (CO2) es forma massivament en combustions completes (normals, en prou aire). Hom culpa a les excessives emissions d'este gas del [[canvi climàtic]] i en general de la [[contaminació atmosfèrica]] i, via l'aire, la [[boira fotoquímica]] i la [[pluja àcida]], del mig aquós i [[contaminació marina|marí]]. També s'emeten atres gasos contaminants en efectes negatius per a la [[salut]] i per a l'[[ecosistema]], de fet el 80% d'emissions de diòxit de carbono, [[diòxit de sofre]] i òxits de nitrogen són causats per estos combustibles.<ref name=dema/> Estos inconvenients són directament proporcionals al problema de la [[capacitat de càrrega]] de les persones en la Terra.

−

Els combustibles fòssils no estan repartits per igual a tot el món, i la dependència de la [[societat]] [[cultura occidental|occidental]] actual vers esta fa que també els països que hi pertanyen depenguen [[econòmica]]ment de les [[empreses]] productores a països estrangers. És el cas d'[[Espanya]], per eixemple, que a la pràctica ~~que~~ depén completament d'[[Algèria]] per a l'abastiment de [[gas natural]],<ref>''El Gobierno califica la batalla del gas con Argelia como "tema de Estado"'', de Conchi Lafraya, pàg. 60 de [[La Vanguardia]], 14 d'octubre de [[2010]]. (en castellà)</ref> i d'atres països per al [[carbó]] i el [[petr+oleu]].

+

Els combustibles fòssils no estan repartits per igual per tot lo món, i la dependència de la [[societat]] [[cultura occidental|occidental]] actual vers esta fa que també els països que hi pertanyen depenguen [[econòmica]]ment de les [[empreses]] productores en països estrangers. És el cas d'[[Espanya]], per eixemple, que en la pràctica depén completament d'[[Algèria]] per a l'abastiment de [[gas natural]],<ref>''El Gobierno califica la batalla del gas con Argelia como "tema de Estado"'', de Conchi Lafraya, pàg. 60 de [[La Vanguardia]], 14 d'octubre de [[2010]]. (en castellà)</ref> i d'atres països per al [[carbó]] i el [[petr+oleu]].

== Contaminant ==

Llínea 86: Llínea 87:

Els combustibles fòssils es consideren [[contaminant]]s perqué la seua [[combustió]] desprén gasos d'[[efecte hivernàcul]], que són "[[radioactiu]]s" en el sentit que absorbixen fotons d'alta energia i desprenen fotons de baixa energia, és a dir, [[infrarroig]]s. Estos combustibles provoquen localment la [[boira fotoquímica]] i [[globalisació|globalment]] l'[[efecte Callendar]]. Per a obtindre energia a partir d'estos combustibles cal cremar-los, llavors es produïxen reaccions que donen la [[calor]] que volem, i que es pot fer servir directament o transformar en [[electricitat]], per eixemple, pero també [[contaminants atmosfèrics]], que cal tractar en [[Filtre (química) |filtres]] i [[cicló (màquina)|ciclons]] abans de deixar-los anar a l'[[aire]]. De tota manera, una part dels contaminants surt inevitablement a l'[[atmòsfera terrestre]] i s'expandix per tot arreu.

−

Els residus sòlits que es generen també s'han de tractar. La [[temperatura]] de l'aire i de l'[[aigua]] presos de la [[natura]] o de la xàrcia als processos que concernixen estos combustibles s'han de retornar a unes temperatures "no molt alluntades" de la temperatura a la qual ~~van~~ estar agafats, este tractament és obligat per [[Llegislació|llei]] perqué incorpora un aument de cost econòmic que en principi l'[[empresa]] no voldria assumir. Atres culs contaminants fan referència al [[Paisage (geografia)|~~paisage~~]], tant a l'extracció, com a les plantes de tractament, el [[transport]] i les [[centrals tèrmiques]].

+

Els residus sòlits que es generen també s'han de tractar. La [[temperatura]] de l'aire i de l'[[aigua]] presos de la [[natura]] o de la xàrcia als processos que concernixen estos combustibles s'han de retornar a unes temperatures "no molt alluntades" de la temperatura a la qual varen estar agafats, este tractament és obligat per [[Llegislació|llei]] perqué incorpora un aument de cost econòmic que en principi l'[[empresa]] no voldria assumir. Atres culs contaminants fan referència al [[Paisage (geografia)|païsage]], tant a l'extracció, com a les plantes de tractament, el [[transport]] i les [[centrals tèrmiques]].

== Sostenibilitat ==

[[Archiu:Esquema-desenvolupament-sostenible.png|thumb|La [[sostenibilitat]] no fa referència únicament al [[mig ambient]], sinó que dóna igual importància al benestar [[social]] i a l'[[economia]]. Per tant, un problema de sostenibilitat l'és també econòmic.]]

−

Els combustibles fòssils es troben repartits de manera molt irregular a l'escorça terrestre: hi ha hagut zones on el carbó es recollia en les mans, en cistelles, a la vora de la [[plaja]]; hi ha zones i països chicotets en molt més [[petròleu]] i [[gas natural]] del que utilisen; i hi ha grans extensions de territoris, que inclouen molts països sancers, que no disponen de cap tipo d'estos combustibles. El 75% de les reserves de petròleu mundials estan en mans ~~de tan sols~~ nou països. El seu [[comerç]] i [[transport]] requerix grans ~~quantitats~~ d'[[energia]] pero sobretot crea un greu conflicte d'interessos que ha portat a unes quantes [[guerres]], explotació de persones i atres activitats no molt ètiques.

+

Els combustibles fòssils es troben repartits de manera molt irregular a l'escorça terrestre: hi ha hagut zones a on el carbó es recollia en les mans, en cistelles, a la vora de la [[plaja]]; hi ha zones i països chicotets en molt més [[petròleu]] i [[gas natural]] del que utilisen; i hi ha grans extensions de territoris, que inclouen molts països sancers, que no disponen de cap tipo d'estos combustibles. El 75% de les reserves de petròleu mundials estan en mans d'a soles nou països. El seu [[comerç]] i [[transport]] requerix grans cantitats d'[[energia]] pero sobretot crea un greu conflicte d'interessos que ha portat a unes quantes [[guerres]], explotació de persones i atres activitats no molt ètiques.

−

[[Archiu:Carbon History and Flux Rev.png|thumb|left|L'eix horisontal correspon als anys. A dalt es mostra l'evolució de la ~~quantitat~~ de CO2 a l'aire, la corba s'assembla a la blava de baix, que indica la ~~quantitat~~ de combustibles fòssils cremats]]

+

[[Archiu:Carbon History and Flux Rev.png|thumb|left|L'eix horisontal correspon als anys. A dalt es mostra l'evolució de la cantitat de CO2 a l'aire, la corba s'assembla a la blava de baix, que indica la cantitat de combustibles fòssils cremats]]

−

D'atra banda, es tracta de [[Producte (màrqueting)|productes]] que no es poden fabricar de manera viable, ya que hom necessitaria més energia per a fer-ho de la que despuix donarien en ser cremats. L'home és dons un recolector d'estos combustibles, pero no en pot produir. La seua generació es deixa en mans de la [[natura]], que necessita centenars de millons d'anys i unes circumstàncies molt especials per a poder-ho fer. No obstant, el [[consum]] d'estos per part dels humans és molt més ràpit: el [[carbó]] s'ha utilisat en ~~quantitats~~ relativament chicotetes des de l'[[Edat ~~Mijana~~]], en ~~quantitats~~ [[industrial]]s a partir de la [[Revolució Industrial]] i ya era massa escàs perqué el seu us fos [[econòmica]]ment rendable al [[~~segle~~ XX]]. En [[1859]] es va excavar el primer pou de [[petròleu]], a l'inici del [[~~segle~~ XX]] es ~~van començar~~ a fabricar els primers [[automòvil]]s en [[motor]] alimentat per combustibles fòssils i a partir de mijos del mateix ~~segle~~ la majoria de famílies dels països industrialisats en tenien un. Hom estima que el petròleu s'esgotarà abans de la fi del [[~~segle~~ XXI]]. El [[gas natural]], per la seua part, encara que tampoc no vorà el [[~~segle~~ XXII]] sembla que és en ~~quantitats~~ tals que sobreviurà al petròleu, pero també és perqué ~~només~~ es fa servir massivament fins als [[anys 60]] del [[~~segle~~ XX]].

+

D'atra banda, es tracta de [[Producte (màrqueting)|productes]] que no es poden fabricar de manera viable, ya que hom necessitaria més energia per a fer-ho de la que despuix donarien en ser cremats. L'home és dons un recolector d'estos combustibles, pero no en pot produir. La seua generació es deixa en mans de la [[natura]], que necessita centenars de millons d'anys i unes circumstàncies molt especials per a poder-ho fer. No obstant, el [[consum]] d'estos per part dels humans és molt més ràpit: el [[carbó]] s'ha utilisat en cantitats relativament chicotetes des de l'[[Edat Mija]], en cantitats [[industrial]]s a partir de la [[Revolució Industrial]] i ya era massa escàs perqué el seu us fos [[econòmica]]ment rendable al [[sigle XX]]. En [[1859]] es va excavar el primer pou de [[petròleu]], a l'inici del [[sigle XX]] es varen escomençar a fabricar els primers [[automòvil]]s en [[motor]] alimentat per combustibles fòssils i a partir de mijos del mateix sigle la majoria de famílies dels països industrialisats en tenien un. Hom estima que el petròleu s'esgotarà abans de la fi del [[sigle XXI]]. El [[gas natural]], per la seua part, encara que tampoc no vorà el [[sigle XXII]] sembla que és en cantitats tals que sobreviurà al petròleu, pero també és perqué a soles es fa servir massivament fins als [[anys 60]] del [[sigle XX]].

−

El desenroll dels països del [[segon món|segon]] i [[tercer món]] va associat a una major [[demanda]] d'd'estes productes. Això també ocorre ~~als~~ països desenrollats , sense tindre en conte la [[sostenibilitat]] de les seues [[tecnologies]], que haurien d'estar encaminades a crear i potenciar atres fonts d'energia alternatives abans que no quede cap reserva de combustibles fòssils i que això provoque una aturada mundial del [[transport]], la [[indústria]] i l'[[economia]] tal com la coneixem ara. Per eixemple , l'extracció de petroli mundial està caient un 6'4% anual, i d'aquí al 2030 farà falta 7 vegades la producció d'[[Aràbia Saudita]] per cobrir el ~~creixement~~ de la demanda. Sabem que la solució als problemes energètics no vindrà d'una sola font d'energia ni tecnologia, a causa de la irregularitat de les fonts d'[[energia renovable]]s, per això cal disposar d'una bona [[combinació de fonts d'energia]].<ref>[http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=444211 El futur del passat: carbó, petroli i gas] de Jordi Flamarich, a ''Sostenible'', 22 d'octubre de 2009 {{ca}}</ref>

+

El desenroll dels països del [[segon món|segon]] i [[tercer món]] va associat a una major [[demanda]] d'd'estes productes. Això també ocorre en ells països desenrollats , sense tindre en conte la [[sostenibilitat]] de les seues [[tecnologies]], que haurien d'estar encaminades a crear i potenciar atres fonts d'energia alternatives abans que no quede cap reserva de combustibles fòssils i que això provoque una aturada mundial del [[transport]], la [[indústria]] i l'[[economia]] tal com la coneixem ara. Per eixemple , l'extracció de petroli mundial està caient un 6'4% anual, i d'aquí al 2030 farà falta 7 vegades la producció d'[[Aràbia Saudita]] per cobrir el creiximent de la demanda. Sabem que la solució als problemes energètics no vindrà d'una sola font d'energia ni tecnologia, a causa de la irregularitat de les fonts d'[[energia renovable]]s, per això cal disposar d'una bona [[combinació de fonts d'energia]].<ref>[http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=444211 El futur del passat: carbó, petroli i gas] de Jordi Flamarich, a ''Sostenible'', 22 d'octubre de 2009 {{ca}}</ref>

== Nivells i fluixos ==

[[Archiu:Top ten largest oil reserves by country.GIF|thumb|Els deu països en més reserves de petròleu]]

−

Els nivells de les fonts d'energia primàries són les reserves que hi ha baix terra, sense tindre en conte les ya extretes i almagasenades, per eixemple. Els nivells poden aumentar si es descobrixen nous llocs on hi ha un combustible fòssil, ~~tot i~~ que cada ~~cop~~ és més difícil trobar-ne de nous. Els nivells inclouen la ~~quantitat~~ total, de la qual cal restar la ~~quantitat~~ que no és tècnicament viable d'extraure i, ~~tot i~~ que això pot canviar segons la demanda i l'aument de preus, la que no és econòmicament viable d'extraure.

+

Els nivells de les fonts d'energia primàries són les reserves que hi ha baix terra, sense tindre en conte les ya extretes i almagasenades, per eixemple. Els nivells poden aumentar si es descobrixen nous llocs a on hi ha un combustible fòssil, encara que que cada colp és més difícil trobar-ne de nous. Els nivells inclouen la cantitat total, de la qual cal restar la cantitat que no és tècnicament viable d'extraure i, encara que que això pot canviar segons la demanda i l'aument de preus, la que no és econòmicament viable d'extraure.

−

Els fluixos són la producció, la [[~~quantitat~~]] que se n'extrau en un [[temps]] determinat. La part més important de les fonts d'energia primàries són les fonts d'energia basades en el [[carbono]]. El [[petròleu]], el [[carbó]] i el [[gas natural]] representen el 79'6% de la producció d'energia primària durant el [[2002]].[on?]

+

Els fluixos són la producció, la [[cantitat]] que se n'extrau en un [[temps]] determinat. La part més important de les fonts d'energia primàries són les fonts d'energia basades en el [[carbono]]. El [[petròleu]], el [[carbó]] i el [[gas natural]] representen el 79'6% de la producció d'energia primària durant el [[2002]].[on?]

Nivells (reserves assegurades) durant el 2005-2007:

Llínea 119: Llínea 120:

* Carbó: 417 anys

−

Noteu que este càlcul assumix que la producció es mantindrà a un nivell constant durant este número d'anys i que totes les reserves assegurades es podrien recuperar. En realitat, el consum de tots tres recursos ha anat aumentant. Encara que això sugerix que cada recurs s'esgotarà més ràpidament, en realitat, la corba de producció és més similar a una corba de campana. En algun moment, la producció de cada recurs en una àrea, país o al món arribarà a un valor màxim, despuix del qual la producció disminuirà fins que arribe a un punt on no siga prou factible econòmicament o físicament possible de produir. Noteu que les estimacions de reserves assegurades no inclouen reserves estratègiques, que tenen una ~~quantitat~~ global de 4.100 millons de barrils.

+

Noteu que este càlcul assumix que la producció es mantindrà a un nivell constant durant este número d'anys i que totes les reserves assegurades es podrien recuperar. En realitat, el consum de tots tres recursos ha anat aumentant. Encara que això sugerix que cada recurs s'esgotarà més ràpidament, en realitat, la corba de producció és més similar a una corba de campana. En algun moment, la producció de cada recurs en una àrea, país o al món arribarà a un valor màxim, despuix del qual la producció disminuirà fins que arribe a un punt a on no siga prou factible econòmicament o físicament possible de produir. Noteu que les estimacions de reserves assegurades no inclouen reserves estratègiques, que tenen una cantitat global de 4.100 millons de barrils.

== Consum ==

Llínea 129: Llínea 130:

Segons el principi de [[l'oferta i la demanda]] sembla que a mesura que les reserves de combustibles fòssils vagen disminuint, els seus [[preu]]s aniran pujant. A mesura que els preus d'estos [[combustible]]s siguen més elevats, la ventaja comparativa d'atres [[fonts d'energia]], com per eixemple les [[energies renovables]], s'anirà fent més gran, fins a arribar un moment en qué siguen [[econòmica]]ment més interessants que els combustibles fòssils.

−

Aixina, per eixemple, les gasolines artificials, que hui no són rendables perqué la seua producció és més cara que la dels combustibles derivats del [[petròleu]], poden convertir-se en econòmicament viables en un [[futur]] pròxim. També eixiran guanyant les energies renovables, com l'[[energia hidràulica]], l'[[energia eòlica|eòlica]] i la [[energia solar|solar]], i en alguns casos la geotèrmica. Per a la producció d'[[electricitat]], la que es troba en millor posició, en ~~termes~~ estrictament econòmics, és l'energia obtinguda a [[centrals nuclears]], que ya té un cost d'un orde semblant a l'obtinguda a les [[centrals tèrmiques]] en [[hidrocarbur]]s.<ref name=harris/><ref name=cooney/>

+

Aixina, per eixemple, les gasolines artificials, que hui no són rendables perqué la seua producció és més cara que la dels combustibles derivats del [[petròleu]], poden convertir-se en econòmicament viables en un [[futur]] pròxim. També eixiran guanyant les energies renovables, com l'[[energia hidràulica]], l'[[energia eòlica|eòlica]] i la [[energia solar|solar]], i en alguns casos la geotèrmica. Per a la producció d'[[electricitat]], la que es troba en millor posició, en térmens estrictament econòmics, és l'energia obtinguda a [[centrals nuclears]], que ya té un cost d'un orde semblant a l'obtinguda a les [[centrals tèrmiques]] en [[hidrocarbur]]s.<ref name=harris/><ref name=cooney/>

== Referències ==

Valencian

Burócrates, Administradors

83 786

edicions

Canvis

Combustibles fòssils (edita)

Revisió de 10:14 8 ago 2025