| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[Archiu:Mvey0290.jpg|thumb|350px|right|Porció d'una franja del [[Pacífic]], mostrant dos illots en l'anell o sec coralí separats per un profunt pas entre l'oceà i l'estany.]] | | [[Archiu:Mvey0290.jpg|thumb|350px|right|Porció d'una franja del [[Pacífic]], mostrant dos illots en l'anell o sec coralí separats per un profunt pas entre l'oceà i l'estany.]] |
| | | | |
| − | Un '''atoló''' és una [[illa]] [[coral]]ina [[oceà|oceànica]], en general en forma d'anell més o menys circular, o també s'entén com el conjunt de vàries illes menudes que formen part d'un [[sec de coral]], en una [[estany]] interior que comunica en el [[mar]]. Els atolons es formen quan un sec de coral creix al voltant d'una illa volcànica, a mesura que l'illa es va afonant en l'oceà. | + | Un '''atoló''' és una [[illa]] [[coral]]ina [[oceà|oceànica]], en general en forma d'anell més o menys circular, o també s'entén com el conjunt de vàries illes chicotetes que formen part d'un [[sec de coral]], en una [[estany]] interior que comunica en el [[mar]]. Els atolons es formen quan un sec de coral creix al voltant d'una illa volcànica, a mesura que l'illa es va afonant en l'oceà. |
| | | | |
| | == Use == | | == Use == |
| − | La paraula ''atoló'' prové del [[idioma dhivehi|dhivehi]] (una llengua [[Llengües indo-àries|indoaria]] parlada en les [[Maldives]]) އަތޮޅު ''atholhu'' . El primer registre escrit d'esta paraula és de 1625. No obstant, el terme va ser popularisat per [[Charles Darwin]] (1842, p.&*nbsp;2), qui va descriure ''atoló'' com un subconjunt en una classe especial d'illes, que la seua característica distintiva és la presència d'un [[sec]] orgànic. Les definicions més modernes d'atoló són les de McNeil (1954, p.&*nbsp;396) «...un sec anular que conté un estany en la qual no hi ha promontoris més allà de secs i [[illot]]s formats de [[detritos (biologia)|detritos]] del sec» i Fairbridge (1950, p.&*nbsp;341) «... en un sentit exclusivament morfològic, [com]... un sec de forma anular que inclou un estany en el centre de l'illa de California. | + | La paraula ''atoló'' prové del [[idioma dhivehi|dhivehi]] (una llengua [[Llengües indo-àries|indoaria]] parlada en les [[Maldives]]) އަތޮޅު ''atholhu'' . El primer registre escrit d'esta paraula és de 1625. No obstant, el terme va ser popularisat per [[Charles Darwin]] (1842, p.&*nbsp;2), qui va descriure ''atoló'' com un subconjunt en una classe especial d'illes, que la seua característica distintiva és la presència d'un [[sec]] orgànic. Les definicions més modernes d'atoló són les de McNeil (1954, p.&*nbsp;396) «...un sec anular que conté un estany en la qual no hi ha promontoris més allà de secs i [[illot]]s formats de [[detritus (biologia)|detritus]] del sec» i Fairbridge (1950, p.&*nbsp;341) «... en un sentit exclusivament morfològic, [com]... un sec de forma anular que inclou un estany en el centre de l'illa de Califòrnia. |
| | | | |
| | == Formació d'un atoló == | | == Formació d'un atoló == |
| Llínea 16: |
Llínea 16: |
| | | | |
| | == Distribució i tamany == | | == Distribució i tamany == |
| − | La major part dels principals atolons del món estan en l'oceà Pacífic (en concentracions en el [[archipèlec Tuamotu]], les [[illes Carolinas]], [[illes Marshall|Marshall]], [[illes de la Mar de Coral|Mar de Coral]], i els grups d'illa de Kiribati i Tuvalu) i [[oceà Índic]] (els atolons de les [[Maldives]], les illes [[Laquedivas]], el [[archipèlec de Chagos]] i les illes externes de les [[Seychelles]]). El [[oceà Atlàntic]] té el [[atoló de les Roques]] ubicat en [[Brasil]]. En el Carib, que pot considerar-se com una prolongació de l'Atlàntic, s'ubiquen huit atolons a l'est de Nicaragua que pertanyen al departament colombià de Sant Andrés i Providència. També Veneçola posseïx numeroses illes coralines i l'archipèlec dels Roques constituïx un extens atoló el relleu del qual d'orige volcànic ha vengut afonant-se fins a a soles deixar vestigis rocosos, precisament en l'illa més oriental, el Gran Roque.<ref>[http://www.wikimapia.org/#lat=11.8535752&lon=-66.7553329&z=11&l=3&m=b Archipiélago de Los Roques, Venezuela.]</ref> | + | La major part dels principals atolons del món estan en l'oceà Pacífic (en concentracions en el [[archipèlec Tuamotu]], les [[illes Carolinas]], [[illes Marshall|Marshall]], [[illes de la Mar de Coral|Mar de Coral]], i els grups d'illa de Kiribati i Tuvalu) i [[oceà Índic]] (els atolons de les [[Maldives]], les illes [[Laquedivas]], el [[archipèlec de Chagos]] i les illes externes de les [[Seichelles]]). El [[oceà Atlàntic]] té el [[atoló de les Roques]] ubicat en [[Brasil]]. En el Carip, que pot considerar-se com una prolongació de l'Atlàntic, s'ubiquen huit atolons a l'est de Nicaragua que pertanyen al departament colombià de Sant Andrés i Providència. També Veneçuela posseïx numeroses illes coralines i l'archipèlec dels Roques constituïx un extens atoló el relleu del qual d'orige volcànic ha vengut afonant-se fins a a soles deixar vestigis rocosos, precisament en l'illa més oriental, el Gran Roque.<ref>[http://www.wikimapia.org/#lat=11.8535752&lon=-66.7553329&z=11&l=3&m=b Archipiélago de Los Roques, Venezuela.]</ref> |
| | | | |
| − | Com a nota, els corals que construïxen secs poden prosperar a soles en les aigües calentes tropicals i subtropicals d'oceans i mars, i per lo tant els atolons a soles són trobats en els tròpics i subtrópics. El atoló més septentrional del món és el atoló Kure en {{coord|28|24|N|178|20|O}}, en atres atolones de les illes hawaianes del noroest. Els atolons més meridionals del món estan Elizabeth Reef en {{coord|29|57|25|S|159|4|32|I}}, i prop Middleton el sec en {{coord|29|27|28|S|159|7|7|I}}, en el [[mar de Tasmania]], abdós fan part del Territori de les Illes de la Mar del Coral. El següent atoló del sur és la [[illa Ducie]] en la [[illes Pitcairn]], en {{coord|25|04|00|S|130|06|00|O}}. Bermudes a voltes és identificada com «el atolón més septentrional» en una latitut de {{coord|32|20|00|N|64|45|00|O}}. En esta latitut tan elevada no es desenrollarien estos secs de coral de no ser per les aigües càlides de la [[corrent del Golf]]. No obstant, Bermudes és cridat un pseudoatoló perque encara que la seua forma general s'assembla a la d'un atoló, té un modo molt diferent de formació. I lo mateix podríem dir dels [[Cayos de la Florida]] i, sobretot, de les Bahames, que és una espècie de combinació entre atolons i secs barrera. Mentres no hi ha cap atoló directament sobre el [[Equador]], el atoló més propenc a l'Equador és Aranuka de Kiribati, en el seu extrem sur a solament de 128 km de l'Equador. | + | Com a nota, els corals que construïxen secs poden prosperar a soles en les aigües calentes tropicals i subtropicals d'oceans i mars, i per lo tant els atolons a soles són trobats en els tròpics i subtrópics. El atoló més septentrional del món és el atoló Kure, en atres atolons de les illes hawayanes del noroest. Els atolons més meridionals del món son els d'Elizabeth Reef, i propet el de Middleton el sec, en el [[mar de Tasmania]], abdós formen part del Territori de les Illes de la Mar del Coral. El següent atoló del sur és l'[[illa Ducie]] en les [[illes Pitcairn]]. Les Bermudes a voltes és identificada com «l'atoló més septentrional». En esta latitut tant elevada no es desenrollarien estos secs de coral de no ser per les aigües càlides de la [[corrent del Golf]]. No obstant, les Bermudes és nomenat un pseudoatoló perque encara que la seua forma general es sembla a la d'un atoló, té un modo molt diferent de formació. I lo mateix podríem dir dels [[Cayos de la Florida]] i, sobretot, de les Bahames, que és una espècie de combinació entre atolons i secs barrera. Mentres no hi ha cap atoló directament sobre el [[Equador]], el atoló més propenc a l'Equador és Aranuka de Kiribati, en el seu extrem sur a solament de 128 km de l'Equador. |
| | | | |
| | En térmens d'àrea total (l'estany més el sec), els atolons més grans es troben en les Maldives, com el [[atolón Huvadhoo]], en un àrea de 2670[[km²]]; l'àrea de Thiladhunmathi i atolons Miladhunmadulu (dos noms, pero una única estructura) és encara més gran en 3680 km². Un atre atoló destacable és el sec Lihou en la mar del Coral, en un estany de 2500 km², i el atoló Ontong Javanés. No obstant, l'estructura més gran del món és el [[Gran Banc de Chagos]] en l'oceà Índic, sumergit en la seua major part, la part de les illes Chagos, en un àrea d'aproximadament 13000 km². [[Kwajalein]] en les illes Marshall, que a voltes és catalogat com el atoló més gran del món (el més gran en l'oceà Pacífic), medix a soles 846km². Els grans atolons es troben també en l'archipèlec Tuamotu, el més gran és Rangiroa, en un estany de 1018 km². | | En térmens d'àrea total (l'estany més el sec), els atolons més grans es troben en les Maldives, com el [[atolón Huvadhoo]], en un àrea de 2670[[km²]]; l'àrea de Thiladhunmathi i atolons Miladhunmadulu (dos noms, pero una única estructura) és encara més gran en 3680 km². Un atre atoló destacable és el sec Lihou en la mar del Coral, en un estany de 2500 km², i el atoló Ontong Javanés. No obstant, l'estructura més gran del món és el [[Gran Banc de Chagos]] en l'oceà Índic, sumergit en la seua major part, la part de les illes Chagos, en un àrea d'aproximadament 13000 km². [[Kwajalein]] en les illes Marshall, que a voltes és catalogat com el atoló més gran del món (el més gran en l'oceà Pacífic), medix a soles 846km². Els grans atolons es troben també en l'archipèlec Tuamotu, el més gran és Rangiroa, en un estany de 1018 km². |
| Llínea 25: |
Llínea 25: |
| | | | |
| | == Galeria d'imàgens de secs == | | == Galeria d'imàgens de secs == |
| − | Nota: Els atolons Cosmoledo i Astove formen part del grup [[Aldabra]] de les illes [[Seychelles]]. | + | Nota: Els atolons Cosmoledo i Astove formen part del grup [[Aldabra]] de les illes [[Seichelles]]. |
| | | | |
| | <center><gallery> | | <center><gallery> |
| Llínea 63: |
Llínea 63: |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | {{Commonscat|Atolls}} | | {{Commonscat|Atolls}} |
| − | * [http://loyola.freehostia.com/ Sobre los atolones.] Página sobre algunos atolones en el Pacífico.
| |
| | | | |
| | <!--- Per favor, no retires la «categoria: Accidents costers i oceànics»: no és una categoria redundant, és una categoria tipo glossari, destinada a descriure tots els accidents i en les que deuen aparéixer exclusivament els artículs, no les categories.---> | | <!--- Per favor, no retires la «categoria: Accidents costers i oceànics»: no és una categoria redundant, és una categoria tipo glossari, destinada a descriure tots els accidents i en les que deuen aparéixer exclusivament els artículs, no les categories.---> |