Canvis

== Toponímia ==

== Toponímia ==

El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble a qué criden [[iber]]s. Des de temps remots els [[grecs]] cridaven [[Ibèria]] a la península.<ref> Antonio García Bellido, ''Espanya i els espanyols fa dos mil anys'', Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.</ref>  

El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble al qué nomenen [[iber]]s. Des de temps remots els [[grecs]] nomenaven [[Ibèria]] a la península.<ref> Antonio García Bellido, ''Espanya i els espanyols fa dos mil anys'', Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.</ref>  

[[Polibi]], un historiador grec del [[sigle II a. C.|siglo II&nbsp;a.&nbsp;C.]] que va viure un temps en la península, escriu:  

[[Polibi]], un historiador grec del [[sigle II a. C.|sigle II&nbsp;a.&nbsp;C.]] que va viure un temps en la península, escriu:  

{{cita|Se nomena '''Ibèria''' a la part que cau sobre El nostre Mar (Mediterràneu), a partir de les columnes Herákleas. Mes la part que cau cap al Gran Mar o Mar Exterior (Atlàntic), no té nom comú a tota ella, a causa d'haver segut reconeguda recentment.|Polibio}}

{{cita|Se nomena '''Ibèria''' a la part que cau sobre El nostre Mar (Mediterràneu), a partir de les columnes Herákleas. Mes la part que cau cap al Gran Mar o Mar Exterior (Atlàntic), no té nom comú a tota ella, a causa d'haver segut reconeguda recentment.|Polibio}}

{{cita|La primera part d'ella (Europa) és, com déyem, l'occident; és dir, '''Ibèria'''; esta, en la seua major extensió, és poc habitable, puix quasi tota es troba coberta de montanyes, boscs i planes de sol pobre i desigualment regat. |Estrabón, ''Llibre III''.}}

{{cita|La primera part d'ella (Europa) és, com déyem, l'occident; és dir, '''Ibèria'''; esta, en la seua major extensió, és poc habitable, puix quasi tota es troba coberta de montanyes, boscs i planes de sol pobre i desigualment regat. |Estrabón, ''Llibre III''.}}

[[Apiane]] de [[Alexandria]] (sigle II), en el seu ''Història romana'', escriu:

[[Apiane]] de [[Aleixandria]] (sigle II), en el seu ''Història romana'', escriu:

{{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un a soles país, l'extensió del qual és de deu mil estadis i la seua llongitut és igual a la seua amplària.|Apiano, ''Història romana''.}}

{{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un a soles país, l'extensió del qual és de deu mil estadis i la seua llongitut és igual a la seua amplària.|Apiano, ''Història romana''.}}

== Geografia ==

== Geografia ==

Pel sur, la [[península]] està separada de [[Àfrica]] ([[El Marroc]]) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el [[estret de Gibraltar]] el llímit entre abdós.  

Pel sur, la [[península]] està separada d'[[Àfrica]] ([[El Marroc]]) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el [[estret de Gibraltar]] el llímit entre abdós.  

La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben [[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]], [[Gibraltar]] i la franja meridional [[francesa]]. El seu centre geogràfic està en el [[Cerro dels Àngels]], en [[Comunitat de Madrit|Madrit]]. El punt més alt és el [[Mulhacén]] en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el [[Tall]], en una [[llongitut]] de 1007 [[km]] (731 km en [[Espanya]] i 275 km en [[Portugal]]).

La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben [[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]], [[Gibraltar]] i la franja meridional [[francesa]]. El seu centre geogràfic està en el [[Cerro dels Àngels]], en [[Comunitat de Madrit|Madrit]]. El punt més alt és el [[Mulhacén]] en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el [[Tall]], en una [[llongitut]] de 1007 [[km]] (731 km en [[Espanya]] i 275 km en [[Portugal]]).

Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la [[França]] meridional: la zona sur dels departaments francesos de [[Aquitània]] (Pirineus Atlàntics) [[Migdia-Pirineus]] (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i [[Languedoc-Rosellón]] (Aude, Pirineus Orientals).<ref>Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.</ref>

Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la [[França]] meridional: la zona sur dels departaments francesos de [[Aquitània]] (Pirineus Atlàntics) [[Migdia-Pirineus]] (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i [[Languedoc-Rosellón]] (Aude, Pirineus Orientals).<ref>Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.</ref>

 

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Hispània]]

* [[Hispània]]

*[[Llengües iber-romanços]]

* [[Llengües iber-romanços]]

*[[Iberisme]]

* [[Iberisme]]

*[[d'Hispània a Espanya]]

* [[d'Hispània a Espanya]]

 

== Referències ==

== Referències ==

{{Listaref}}

{{Listaref}}

==Enllaços externs==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Geografia]]

[[Categoria:Geografia]]