72 327
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Salvador Faus i Sabater''' fon un escritor [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]] que defengué l'autoctonia i l'independència de la [[llengua valenciana]].
'''Salvador Faus i Sabater''' fon un professor de llengua valenciana i escritor [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]] que defengué l'autoctonia i l'independència de la [[llengua valenciana]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Salvador Faus i Sabater, fon professor de llengua valenciana. Fon president de l'Associació Valencianista dels Astillers "El Cano". Pel seu caràcter i sentiment valencianiste feu acte de presència en totes les manifestacions valencianistes que se celebraren des de l'any [[1978]]. Escrigué llibres de temàtica valenciana molt interessants. Degut al naiximent de [[Normes de Castelló]] escrigué els primers llibres en eixes normes de l'any [[1932]] pero sense els afegitons posteriors. En aquells temps de transició normativa en les entitats valencianistes decanes i les que anaven naixquent, ningú s'escarotà perque Salvador Faus utilisara les normes del 32 que també adoptà en un principi l'entitat decana de [[Lo Rat Penat]] i que baix la presidència d'[[Emili Beüt]] tornà l'entitat a la llengua valenciana. Les últimes publicacions foren en les [[Normes d'El Puig]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].
Salvador Faus i Sabater, fon professor de llengua valenciana. Fon president de l'Associació Valencianista dels Astillers "El Cano". Pel seu caràcter i sentiment valencianiste feu acte de presència en totes les manifestacions valencianistes que se celebraren des de l'any [[1978]]. Escrigué llibres de temàtica valenciana molt interessants. Degut al naiximent de les Bases ortogràfiques del 32, conegudes com [[Normes de Castelló]], escrigué els primers llibres en eixes normes de l'any [[1932]] pero sense els afegitons posteriors. En aquells temps de transició normativa en les entitats valencianistes decanes i les que anaven naixquent, ningú s'escarotà perque Salvador Faus utilisara les normes del 32 que també adoptà en un principi l'entitat decana de [[Lo Rat Penat]] i que baix la presidència d'[[Emili Beüt]] tornà l'entitat a la llengua valenciana. Les últimes publicacions seues foren en les [[Normes d'El Puig]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).
== Obra ==
== Obra ==
== Cites ==
== Cites ==
[[Archiu:Salfabau.jpg|thumb|250px|Influència i entrada de les llengües d'oc a principis de la 'reconquesta'. Relacio directa entre els Estats d'una i atra banda dels Pirineus', per Salvador Faus i Sabater]]
[[Archiu:Salfabau.jpg|thumb|250px|Influència i entrada de les llengües d'oc a principis de la 'reconquesta'. Relacio directa entre els Estats d'una i atra banda dels Pirineus', per Salvador Faus i Sabater]]
[[Archiu:Resumhistoric.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
{{Cita|Valencia, ab el seu Segle d'Or, aporta al món escritors i homens ilustres d'escala mundial|''Resum històric de la Llengua Valenciana i dels seus escriptors'' (1979), per Salvador Faus i Sabater}}
{{Cita|Valencia, ab el seu Segle d'Or, aporta al món escritors i homens ilustres d'escala mundial|''Resum històric de la Llengua Valenciana i dels seus escriptors'' (1979), per Salvador Faus i Sabater}}
{{Cita|''... Consimilem literam idem domini depurati expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae...''|Acta notarial del 6 de juny de 1412 sobre el [[Compromís de Casp]], que s'ordena expedir en llengua valenciana per a que la reba el parlament del [[Regne de Valéncia]]. Citat per [[Salvador Faus i Sabater]] en ''Recopilació històrica sobre la denominació llengua valenciana'', pàg. 29 (Valéncia, 1994)}}
{{Cita|''... Consimilem literam idem domini depurati expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae...''|Acta notarial del 6 de juny de 1412 sobre el [[Compromís de Casp]], que s'ordena expedir en llengua valenciana per a que la reba el parlament del [[Regne de Valéncia]]. Citat per [[Salvador Faus i Sabater]] en ''Recopilació històrica sobre la denominació llengua valenciana'', pàg. 29 (Valéncia, 1994)}}
{{Cita|Vers del foli 977, manuscrit propietat dels Pares Dominics de Valéncia de l'any 1586, que conté una deliciosa narració en forma de declaració jurada, feta per un valencià, Jeroni Ferrandis, que va coincidir en Colombia en [[Sant Lluís Bertran]] (Valéncia, 1526-1581). És un testimoni sobre la llengua en que parlava el sant. Diu entre llínies: "...y que este testigo hoyo predicar el dicho Fray Lluys Bertran en lengua valenciana siempre y vio que los dichos Indios le entendian..."|Citat per Salvador Faus i Sabater en ''Recopilació històrica sobre la denominació Llengua Valenciana'', pàg. 61 (Valéncia, 1994)}}
{{Cita|Es en l'epoca arap quan la nacionalitat valenciana es consolida adquirint forma i fondo propis, produint-se un desenroll cultural que fa que la llengua valenciana siga reconeguda per tot lo mon. Aixina, dins de la Nacio Valenciana es produixen una serie de fets que nos consoliden com a una potencia cultural:
Les primeres lleis maritimes, el 'Llibre del Consolat del Mar' veu el mon en Valencia l'any 1283. La primera 'Lletra de Canvi' apareix en Valencia en l'any 1371.|'Recopilacio historica sobre la denominacio llengua valenciana' (Valéncia, 1994), pel professor de Llengua Valenciana, Salvador Faus i Sabater, editat per l'ajuntament de Valéncia}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Valencianistes]]