Canvis

752 bytes afegits ,  19 octubre
sense resum d'edició
Llínea 15: Llínea 15:  
| llegenda_mapa =  Producció
 
| llegenda_mapa =  Producció
 
}}
 
}}
[[File:Higo Negra.jpg|thumb|right|<center>Figues</center>]]
+
[[File:Higo Negra.jpg|thumb|250px|Figues]]
    
La '''figuera''', és l'arbre que produïx el fruit de la [[figa]]. Es coneix botànicament com a '''''Ficus carica'''''.
 
La '''figuera''', és l'arbre que produïx el fruit de la [[figa]]. Es coneix botànicament com a '''''Ficus carica'''''.
   −
== Descripció ==
+
== Descripció morfològica ==
 +
[[Archiu:Bordissot Blanco Rimado es una variedad de higo español rayado.jpg|thumb|250px|Figuera]]
   −
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: gran, palmada i lobulada, dividida generalment en 3 a 5 lòbuls en vores dentades; alternes i aspres al tacte, de color vert fosc pel feix i més clar pel revers.
+
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: gran, palmada i lobulada, dividida generalment en 3 a 5 lòbuls en vores dentades; alternes i aspres al tacte, de color [[vert]] fosc pel feix i més clar pel revers.
 
* [[Flor|Flor]]: inflorescències unisexuals molt reduïdes, ocultes dins del receptàcul carnós que forma la [[figa]]; la polinisació natural es fa per [[Blastophaga psenes]], una [[avispa]] especialisada.
 
* [[Flor|Flor]]: inflorescències unisexuals molt reduïdes, ocultes dins del receptàcul carnós que forma la [[figa]]; la polinisació natural es fa per [[Blastophaga psenes]], una [[avispa]] especialisada.
* [[Fruit|Fruit]]: en realitat un [[siconi]], és a dir, un receptàcul carnós que conté dins les flors i que madura en un fruit comestible, dolç i de color variable (morat, vert, negre o groc). Pot donar una o dos collites anuals (bacores i figues).
+
* [[Fruit|Fruit]]: en realitat un [[siconi]], és dir, un receptàcul carnós que conté dins les flors i que madura en un fruit comestible, dolç i de color variable ([[morat]], vert, [[negre]] o [[groc]]). Pot donar una o dos collites anuals ([[Bacora|bacores]] i figues).
* [[Tronc|Tronc]]: de port irregular, sovint retorça't, d’escorça llisa i grisenca en eixemplars joves, que s’escata en els vells. Branques fràgils i làtex blanc que supura en trencar-les.
+
* [[Tronc|Tronc]]: de port irregular, a sovint retorça't, d'escorça llisa i grisenca en eixemplars joves, que s'escata en els vells. Branques fràgils i làtex blanc que supura en trencar-les.
    
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
   −
Espècie molt tolerant a la sequera, es troba des de la costa fins a zones de muntanya baixa. Habita terrenys rocosos, marges, horts antics i bancals abandonats. Cultivat tradicionalment a tota [[Valéncia]], tant per producció com per consum domèstic. Preferix sòls calcaris ben drenats i exposicions assolejades.
+
Espècie molt tolerant a la sequera, es troba des de la costa fins a zones de montanya baixa. Habita terrenys rocosos, margens, horts antics i bancals abandonats. Cultivat tradicionalment en tota [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], tant per producció com per consum domèstic. Preferix sòls calcaris ben drenats i exposicions assolejades.
    
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
   −
''Ficus carica'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en 1753. Pertany al gran gènero ''Ficus'', que inclou espècies tropicals i subtropicals, moltes d’elles en relacions simbiòtiques complexes en insectes polinisadors.
+
''Ficus carica'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]]. Pertany al gran gènero [[Ficus]], que inclou espècies tropicals i subtropicals, moltes d'elles en relacions simbiòtiques complexes en insectes polinisadors.
    
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
* '''Ficus''': nom llatí clàssic per a designar la figuera.
+
* '''Ficus''': nom [[llatí]] clàssic per a designar la figuera
* '''carica''': fa referència a la regió de Cària (Caria), antiga zona d’[[Àsia Menor]] d’on se suposa que prové la varietat cultivada.
+
* '''carica''': fa referència a la regió de Cària (Caria), antiga zona d'[[Àsia Menor]] d'a on se suposa que prové la varietat cultivada
    
== Classes ==
 
== Classes ==
   −
*Ficus carica* es subdividix en diverses classes segons el seu comportament reproductiu i el número de collites que dona a l’any. Tradicionalment se distinguixen dos grups generals:
+
Ficus carica es subdividix en diverses classes segons el seu comportament reproductiu i el número de collites que dona a l'any. Tradicionalment se distinguixen dos grups generals:
   −
* La primera és la '''comú''', que fa una sola collita de figues a finals d’estiu o inici del autumne.
+
* La primera és la '''comú''', que fa una sola collita de figues a finals d'[[estiu]] o inici del [[autumne]].
 
* La segona és la '''breval''', que fa dos collites: una primera de [[bacores]] (normalment en [[juny]]) i una segona de figues ([[agost]]–[[setembre]]). També se denominen bíferes.
 
* La segona és la '''breval''', que fa dos collites: una primera de [[bacores]] (normalment en [[juny]]) i una segona de figues ([[agost]]–[[setembre]]). També se denominen bíferes.
   Llínea 49: Llínea 50:  
- Cabrafiga (caprificus)  
 
- Cabrafiga (caprificus)  
   −
Són figueres silvestres no partenocàrpiques,polinisades de forma natural per mig de l’[[avespa de la figa]] (*Blastophaga psenes*). Un procés conegut com [[caprificació]].
+
Són figueres silvestres no partenocàrpiques,polinisades de forma natural per mig de l'[[avespa de la figa]] (''Blastophaga psenes''). Un procés conegut com [[caprificació]].
    
*'''Eixemples de varietats:'''
 
*'''Eixemples de varietats:'''
Llínea 68: Llínea 69:  
- Autofèrtils bíferes  
 
- Autofèrtils bíferes  
   −
Donen dos collites anuals: bacores a principi d’estiu i figues a final. També són partenocàrpiques i no requerixen caprificació.
+
Donen dos collites anuals: bacores a principi d'estiu i figues a final. També són partenocàrpiques i no requerixen caprificació.
    
*'''Eixemples de varietats:'''
 
*'''Eixemples de varietats:'''
Llínea 94: Llínea 95:  
== Dits valencians ==
 
== Dits valencians ==
   −
* Per Sant Joan bacores, verdes o madures, pero segures.
+
* Per Sant Joan bacores, verdes o madures, pero segures
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
    
* [[Figa]]
 
* [[Figa]]
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://www.tropicos.org/name/20400001 «Ficus carica». Tropicos.org Missouri Botanical Garden]
 +
* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2809827 Ficus carica en The Plant List]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Bordera Calatayud; Julià. «Aproximació a les varietats de figuera de la Vall d'Albaida. Cóp». Galgoni.com
 +
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
 +
* Pío Font Quer, Plantas Medicinales-El Dioscórides Renovado, Editorial labor SA, Barcelona 1980, p. 121 y sig.
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Ficus carica}}
 
{{Commonscat|Ficus carica}}
 +
 
{{Wikispecies|Ficus_carica}}
 
{{Wikispecies|Ficus_carica}}
 +
 
{{DGLV|Figuera}}
 
{{DGLV|Figuera}}
   −
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/5694.html Ficus carica – Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
+
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/5694.html Ficus carica – Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
 
* [https://www.murcianatural.carm.es/web/guest/fitxa-flora/-/asset_publisher/s02F6j0IbC3h/content/ficus-carica/ Ficus carica – Flora de la Regió de Múrcia]
 
* [https://www.murcianatural.carm.es/web/guest/fitxa-flora/-/asset_publisher/s02F6j0IbC3h/content/ficus-carica/ Ficus carica – Flora de la Regió de Múrcia]
 
* [https://frutas.consumer.es/frutas/figos Figa – Informació nutricional i usos – Eroski Consumer]
 
* [https://frutas.consumer.es/frutas/figos Figa – Informació nutricional i usos – Eroski Consumer]
39 365

edicions