Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Pascual Cervera i Topete  

| nom = Pascual Cervera i Topete  

| image = [[File:Almirante cervera.jpg|thumb|Almirant Cervera i Topete]]  

| image = [[File:Almirante cervera.jpg|250px]]  

| peu =  

| peu = Almirant Cervera i Topete

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| ocupació = Militar.

| ocupació = Militar.

Entre els anys [[1865]] i [[1868]], se li encarregà la formació de guardamarines a bordo de la nau de llínea Francisco d'Assís.​

Entre els anys [[1865]] i [[1868]], se li encarregà la formació de guardamarines a bordo de la nau de llínea Francisco d'Assís.​

Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]].​ Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]].

Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de la [[Darassana]] de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]].​ Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]].

Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en l'any [[1888]], i en José Ferrándiz y Niño com a segon al mando, fon el primer comandant com a part de la seua primera dotació, rebent durant la seua estància en França la Legió d'honor. En [[1891]] fon nomenat director tècnic i administratiu de les drassanes del Nervión, contractats per a portar a terme la finalisació de la construcció de les tres creuers blindats de la classe Infanta María Teresa.  

Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en l'any [[1888]], i en José Ferrándiz y Niño com a segon al mando, fon el primer comandant com a part de la seua primera dotació, rebent durant la seua estància en França la Legió d'honor. En [[1891]] fon nomenat director tècnic i administratiu de les darassanes del Nervión, contractats per a portar a terme la finalisació de la construcció de les tres creuers blindats de la classe Infanta María Teresa.  

Entre el [[14 de decembre]] de [[1892]] i el [[23 de març]] de [[1893]] va eixercir com a ministre de marina. Durant la llegislatura [[1893]]-[[1894]], fon elegit senador per [[Càdis]] i durant la llegislatura [[1898]]-[[1899]] per [[Albacete]]. En [[agost]] de [[1893]] és nomenat Cap de la Comissió de Marina d'Espanya en Londres, prenent part en la Conferència Naval Europea, realisant llabors d'interlocució en empreses constructores navals i d'interlocutor en diferents ministeris en lo que afectava als assunts marítims, principalment en la [[guerra chinenc-japonesa]] i l'influència dels [[Estats Units]] en les colónies de [[Filipines]] i les [[Antilles]].

Entre el [[14 de decembre]] de [[1892]] i el [[23 de març]] de [[1893]] va eixercir com a ministre de marina. Durant la llegislatura [[1893]]-[[1894]], fon elegit senador per [[Càdis]] i durant la llegislatura [[1898]]-[[1899]] per [[Albacete]]. En [[agost]] de [[1893]] és nomenat Cap de la Comissió de Marina d'Espanya en Londres, prenent part en la Conferència Naval Europea, realisant llabors d'interlocució en empreses constructores navals i d'interlocutor en diferents ministeris en lo que afectava als assunts marítims, principalment en la [[guerra chinenc-japonesa]] i l'influència dels [[Estats Units]] en les colónies de [[Filipines]] i les [[Antilles]].

Encara que cal reconéixer que les forces navals espanyoles eren notablement inferiors a les nortamericanes, Cervera fon incapaç d'idear una estratègia militar coherent i estructurada. El Capità de Nau [[Fernando Villaamil]] havia propost realisar accions ofensives per a fer replegar-se a l'enemic i conseguir un major equilibri de forces, i el també Capità de Nau [[Joaquín Bustamante]] havia propost una eixida nocturna escalonada. Cap de les dos propostes foren ateses per Cervera, que va optar per l'inacció. Ademés, Cervera va poder haver pres atres decisions errònees: la distància entre uns barcos i uns atres en eixir fon excessiva, i resulta prou discutible que l'orde que va elegir d'eixida dels barcos fora adequada.

Encara que cal reconéixer que les forces navals espanyoles eren notablement inferiors a les nortamericanes, Cervera fon incapaç d'idear una estratègia militar coherent i estructurada. El Capità de Nau [[Fernando Villaamil]] havia propost realisar accions ofensives per a fer replegar-se a l'enemic i conseguir un major equilibri de forces, i el també Capità de Nau [[Joaquín Bustamante]] havia propost una eixida nocturna escalonada. Cap de les dos propostes foren ateses per Cervera, que va optar per l'inacció. Ademés, Cervera va poder haver pres atres decisions errònees: la distància entre uns barcos i uns atres en eixir fon excessiva, i resulta prou discutible que l'orde que va elegir d'eixida dels barcos fora adequada.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==