Diferència entre les revisions de "Thomas F. Glick"

Sense resum d'edició
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Thomas F. Glick''' ([[Cleveland]], [[Ohio]], [[Estats Units]], [[28 de giner]] de [[1939]]), és un professor d'història medieval de l'Universitat de Boston i [[hispaniste]].
{{Biografia|
| nom = Thomas F. Glick
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]
| ocupació = Historiador i escritor.
| data_naix = [[28 de giner]] de [[1939]]
| lloc_naix = [[Cleveland]], [[Ohio]], [[Estats Units]]
| data_mort =
| lloc_mort = 
}}
'''Thomas F. Glick''' ([[Cleveland]], [[Ohio]], [[Estats Units]], [[28 de giner]] de [[1939]]), és un historiador, escritor, professor d'història medieval de l'Universitat de [[Boston]] i [[hispaniste]].


== Biografia ==
== Biografia ==


Thomas F. Glick és doctor en [[Història]] per l'Universitat de Harvard, llicenciat en història i ciència per la mateixa universitat, i en àrap per l'Universitat de Columbia, ha realisat part dels cursos de doctorat en l'Universitat de Barcelona en [[1960]]. Ha segut professor de les universitats de [[Texas]] i [[Boston]], i professor visitant en distintes universitats espanyoles i llatinoamericanes. És director del Shtetl Economic History Project i professor d'història medieval d'Espanya, d'història de la ciència i història de la ciència moderna.
Thomas F. Glick és doctor en [[Història]] per l'[[Universitat de Harvard]], llicenciat en història i ciència per la mateixa universitat, i en àrap per l'Universitat de Columbia, ha realisat part dels cursos de doctorat en l'Universitat de [[Barcelona]] en l'any [[1960]]. Ha segut professor de les universitats de [[Texas]] i [[Boston]], i professor visitant en distintes universitats espanyoles i llatinoamericanes. És director del Shtetl Economic History Project i professor d'història medieval d'[[Espanya]], d'història de la ciència i història de la ciència moderna.


Des dels seus inicis es va interessar pel coneiximent de les distintes cultures ibèriques, lo que li ha permés otorgar a la seua condició d'hispaniste una dimensió més extensa que la majoria d'atres historiadors, lo que implica el coneiximent de les distintes cultures d'Espanya i de Llatinoamèrica, aixina com de les cultures que han estat enllaçades en estes, com la portuguesa, l'àrap i la judeua.
Des dels seus inicis es va interessar pel coneiximent de les distintes cultures ibèriques, lo que li ha permés otorgar a la seua condició d'hispaniste una dimensió més extensa que la majoria d'atres historiadors, lo que implica el coneiximent de les distintes cultures d'Espanya i de [[Llatinoamèrica]], aixina com de les cultures que han estat enllaçades en estes, com la portuguesa, l'àrap i la judeua.


Ha destacat també per otorgar a la seua formació històrica tradicional un fort component científic, per lo que ha escrit diverses obres en relació en l'història de la ciència i la tècnica, comparant la difusió de les idees científiques i de les tècniques —lo que resultà nou—, també en relació en l'àmbit hispanoamericà, a on destaquen els seus treballs sobre la recepció en estos països de l'[[evolucionisme]], el [[sicoanàlisis]] i la [[teoria de la relativitat]].
Ha destacat també per otorgar a la seua formació històrica tradicional un fort component científic, per lo que ha escrit diverses obres en relació en l'història de la ciència i la tècnica, comparant la difusió de les idees científiques i de les tècniques —lo que resultà nou—, també en relació en l'àmbit hispanoamericà, a on destaquen els seus treballs sobre la recepció en estos països de l'[[evolucionisme]], el [[sicoanàlisis]] i la [[teoria de la relativitat]].
Llínea 14: Llínea 25:


== Obra ==
== Obra ==
Ha publicat els seus treballs en:
=== Revistes ===
* Quipu: Revista Latinoamericana de Historia de las Ciencias y la Tecnología (México)
* Epistéme: Filosofia e História das Ciências em Revista (Porto Alegre, Brasil)
* Quaderns d'Història de l'Enginyeria (Barcelona)
* Isis
* Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias.
* North American Book Review (de la que ha sido editor).
* Taller d'Història (Valencia).
* Latin American Research Review (de la qual ha segut editor).
* Newsletter of the Society for Spanish and Portuguese Historical Studies (de la qual ha segut editor).
=== Llibres ===
* ''Regadío y sociedad en la Valencia medieval''. Valencia, Del Cenia al Segura, 1988.
* ''Darwinism in Texas''. Austin, 1972.
* ''The Comparative Reception of Darwinism''. Austin, Universidad de Texas Press, 1974. 2nd ed., Chicago, Universidad de Chicago, 1988.
* ''Islamic and Christian Spain in the Early Middle Ages: Comparative Perspectives on Social and Cultural Formation''. Universidad de Princeton, 1979.
* ''Tecnología, ciencia y cultura en la España medieval'', Alianza Editorial, Madrid, 1992, ISBN: 978-84-206-2725-0.
* ''Darwin en España''. Barcelona, 1982 ISBN: 978-84-297-1895-9
* ''Diccionario Histórico de la Ciencia Moderna en España''. 2 Volum. Barcelona, 1983.
* ''La España posible de la Segunda República: La oferta a Einstein de una cátedra extraordinaria en la Universidad Central (Madrid 1933)''. Universidad Complutense de Madrid, 1983.
* ''Einstein y los españoles: Ciencia y sociedad en la España de entreguerras'' (2ª edición). Madrid: Editorial CSIC. 2005 [​1986​]. ISBN: 9788400083588.
* ''Emilio Herrera. Memorias''. Madrid, 1988.
* ''Darwin y el darwinismo en el Uruguay y América Latina''. Montevideo, 1989.
* ''George Sarton i la història de la ciència a Espanya''. Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1990.
* ''Jews, Muslims, and Christians in Medieval Spain''. Nueva York, 1992.
* ''Irrigation and Hydraulic Technology: Medieval Spain and its Legacy''. Aldershot, 1996.[11]​[12]​
* ''El darwinismo en España e Iberoamérica''. Madrid, 1999 (junt a Rosaura Ruiz Gutiérrez y Miguel Ángel Puig-Samper).
* ''Els molins hidràulics valencians: Tecnologia, història i context social''. Valencia, Instituciò Alfonso el Magnànim, 2000.
* ''The Reception of Darwinism in the Iberian World''. Dordrecht, Kluwer, 2001 (junt a Miguel Ángel Puig-Samper i Rosaura Ruiz Gutiérrez).
* Mariano Artigas, Thomas F. Glick, Rafael A. Martínez (2006). ''Negotiating Darwin: The Vatican Confronts Evolution, 1877-1902''. JHU Press. ISBN: 978-0-8018-8389-7.
* Glick, Thomas F. (1995). ''From Muslim Fortress to Christian Castle: Social and Cultural Change in Medieval Spain'' (en anglés). Manchester University Press. ISBN: 9780719033490.
* Glick, Thomas F. (2014). ''Einstein in Spain: Relativity and the Recovery of Science'' (en anglés). Princeton University Press. ISBN: 9781400859160.[19]​
* Glick, Thomas F. (1972). ''The Old World background of the irrigation system of San Antonio, Texas'' (en anglés). University of Texas at El Paso.
== Cites ==
* Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista:
{{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}}
== Referències ==
* Cannon, W. Faye (1976). «Review of The Comparative Reception of Darwinism». The American Historical Review 81 (3): 559-561. doi:10.2307/1852432
* Musset, Alain (1998). «Review of Irrigation and Hydraulic Technology». Annales. Histoire, Sciences Sociales 53 (4/5): 954-956
* [https://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-170-77.htm Roca Rosell, A. Elogio de Thomas F. Glick. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2004, vol. VIII, núm. 170 (77). ISSN 1138-9788]
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Thomas_F._Glick Thomas F. Glick en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors en anglés]]
[[Categoria:Hispanistes]]
[[Categoria:Estatunidencs]]