Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Pi negral"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 52: Llínea 52:


== Refrayns valencians ==
== Refrayns valencians ==
 
 
== Referències ==
== Referències ==
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC
Llínea 69: Llínea 69:
{{Commonscat|Pinus nigra}}
{{Commonscat|Pinus nigra}}


* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13189.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13189.html Ficha en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_nigra Pinus nigra en Wikipedia (castellà)]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_nigra Pinus nigra en Wikipedia (castellà)]



Última revisió del 16:43 9 abr 2026

Pi negral

Archiu:Pin laricio Corse.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Pinophyta
Classe Pinopsida
Orde Pinales
Família Pinaceae
Gènero Pinus
Espècie Pinus nigra
Autoritat Arnold
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Archiu:Pinus nigra range.svg
Distribució de Pinus nigra
Plantilla:Colorbox Subsp. salzmannii.
Plantilla:Colorbox Subsp. laricio.
Plantilla:Colorbox Subsp. nigra.
Plantilla:Colorbox Subsp. dalmatica.
Plantilla:Colorbox Subsp. pallasiana.


El pi negral (Pinus nigra), també conegut com pi larici o pi negre, és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, distribuït per diverses serrades de l'Europa mediterrànea i central. En Valéncia, es troba en zones elevades, generalment com a espècie plantada per a repoblació.

Descripció

[editar | editar còdic]

Arbre de talla gran, que pot superar els 30 metros d'altura, de tronc recte i copa piramidal o allargada segons l'edat.

  • Fulla: Acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 8 a 16 cm de llargària, de color vert fosc, llaugerament corbades.
  • Flor: monoic. Les flors masculines grogues es formen en grups al final de les branques; les femenines són chicotetes i rogenques. Florix entre maig i juny.
  • Fruit: pinya ovoide-coniforme de 5 a 10 cm, en escames dures i planes. Madura al cap de dos anys i cau en autumne.
  • Tronc: escorça gruixuda, de color gris fosc o negrosa, profundament badada en plaques irregulars. Resistix molt bé al foc.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie pròpia de climes temperats de montanya. Habita preferentment en sòls calcaris o silícics ben drenats, entre 800 i 1.800 m d'altitut. En terres valencianes s'ha utilisat àmpliament per a repoblacions en zones interiors, com Penyagolosa, Espadà i Serra Calderona.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Pinus nigra fon descrit per Arnold Carl Friedrich von Hohenacker en l'any 1861.

S'han descrit diverses subespècies, entre elles:

  • Pinus nigra subsp. laricio – Pi larici, endèmic de Còrsega
  • Pinus nigra subsp. salzmannii – Present en la Península Ibèrica oriental

Etimologia

[editar | editar còdic]
  • Pinus: nom clàssic llatí per als pins.
  • nigra: significa 'negre', referint-se a l'escorça fosca característica.

Fusta de bona qualitat, usada en construcció, mobles i paper. Molt utilisat en repoblacions forestals per la seua rusticitat, capacitat de fixar sòl i resistència als incendis.

Conservació

[editar | editar còdic]

Està classificada com a no amenaçada, pero algunes poblacions naturals poden vore's afectades per incendis, pressió humana o canvis climàtics. En zones repoblades, pot desplaçar espècies autòctones si no es gestiona adequadament.

Refrayns valencians

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Enescu, C.M.; de Rigo, D.; Caudullo, G.; Mauri, A.; Houston Durrant, T. «Pinus nigra». A: San-Miguel-Ayanz, J., de Rigo, D., Caudullo, G., Houston Durrant, T., Mauri, A. (eds.). European Atlas of Forest Tree Species - Tree Species (pdf) (en anglès). Luxemburg: Publication Office of the European Union, 2016, p. 126-127. ISBN 978-92-76-17290-1
  • Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York
  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
  • Yatskievych, G. & J. Turner. 1990. Catalogue of the flora of Missouri. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 37: 1–345

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons