Diferència entre les revisions de "Roure valencià"
Sense resum d'edició |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
El ''Quercus faginea'' és un arbre de talla mijana, de creiximent moderat i copa irregular. | El ''Quercus faginea'' és un arbre de talla mijana, de creiximent moderat i copa irregular. | ||
* Fulla: simples, alternes, de forma ovada o oblonga, en el marge dentat i punchós. Presenten color [[vert]] fosc per l'anvers i més clar i pilós pel revers. Marcescent o semí-caduca. | |||
* Flor: [[Monoic|monoic]], florix a la primavera ([[abril]]-[[maig]]), en flors senzilles agrupades en aments groguencs penjants. | |||
* Fruït: tipo [[Núcula|núcula]], fruït sec indehiscent, nomenat bellota. | |||
* Soca: grisenca, rugosa i clavillada verticalment. | |||
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
* Quercus: nom genèric del [[llatí]], que designava igualment al roure i a la carrasca. | |||
* Faginea: epítet usat per la semblança de la fulla en la del faig (''Fagus''). | |||
== Subespècies, varietats i hibridacions == | == Subespècies, varietats i hibridacions == | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
Es reconeixen dos tàxons principals: | Es reconeixen dos tàxons principals: | ||
* ''Quercus faginea subs. faginea'' | |||
* ''Quercus faginea subs. broteroi'' | |||
És freqüent que hibriden en atres espècies del genero Quercus. | És freqüent que hibriden en atres espècies del genero Quercus. | ||
| Llínea 59: | Llínea 59: | ||
== Conservació == | == Conservació == | ||
Encara que és una espècie relativament comuna, el roure valencià està sotmès a pressions per la deforestació i la pèrdua d'hàbitat. En algunes zones, la regeneració natural és llimitada. És important mantindre medides de conservació i protecció per a garantisar la seua supervivència a llarc termine. | Encara que és una espècie relativament comuna, el roure valencià està sotmès a pressions per la deforestació i la pèrdua d'hàbitat. En algunes zones, la regeneració natural és llimitada. És important mantindre medides de conservació i protecció per a garantisar la seua supervivència a llarc termine. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Carvalho, A. M.; Telo Ramos M. (2012). Etnoflora da Terra de Miranda, Cultibos, Yerbas i Saberes. Picote:FRAUGA, e Instituto Politécnico de Bragança. ISBN 978-989-20-3436-2 | * Carvalho, A. M.; Telo Ramos M. (2012). Etnoflora da Terra de Miranda, Cultibos, Yerbas i Saberes. Picote:FRAUGA, e Instituto Politécnico de Bragança. ISBN 978-989-20-3436-2 | ||