Diferència entre les revisions de "Josep Tarradellas"
Sense resum d'edició |
Revertides les edicions de 178.139.163.141 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Lluísm (Etiqueta: Reversió) |
||
| (No es mostren 18 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Josep Tarradellas i Joan | | nom = Josep Tarradellas i Joan | ||
| image = | | image = [[File:Adolfo Suárez junto al presidente de la Generalitat de Cataluña a su llegada a Barcelona. Pool Moncloa. 24 de febrero de 1979.jpeg|250px]] | ||
| peu = | | peu = Josep Tarradellas al centre en [[Adolfo Suarez]] | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Polític | | ocupació = Polític | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Josep Tarradellas i Joan''' (Cervelló, [[Barcelona]], [[1899]] - Barcelona, [[1988]]) fon un polític català. Les seues conviccions catalanistes i d'esquerres el portaren a participar en l'oposició republicana contra la dictadura de [[Primo de Rivera]] (1923-1930), com a militant de varis grups que, en [[1931]], s'integraren en la | '''Josep Tarradellas i Joan''' (Cervelló, [[Barcelona]], [[1899]] - † Barcelona, [[1988]]) fon un [[polític]] català. Les seues conviccions catalanistes i d'esquerres el portaren a participar en l'oposició republicana contra la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]] ([[1923]]-[[1930]]), com a militant de varis grups que, en l'any [[1931]], s'integraren en la coalició [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC). | ||
== Trayectòria política == | == Trayectòria política == | ||
Tarradellas fon elegit secretari general de ERC, que hauria de dominar la vida política catalana durant la [[Segona República]]([[1931]]-[[1936]]). Fon diputat en les Corts espanyoles i, despuix d'aprovar-se el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya ([[1932]]), també fon diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i colaborador del primer president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. | Tarradellas fon elegit secretari general de ERC, que hauria de dominar la vida política catalana durant la [[Segona República]] ([[1931]]-[[1936]]). Fon diputat en les Corts espanyoles i, despuix d'aprovar-se el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya ([[1932]]), també fon diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i colaborador del primer president de la [[Generalitat de Catalunya]], [[Francesc Macià]]. | ||
No obstant, va ser expulsat del govern i del partit per desavenències en Macià en l'any [[1933]]. Més tart fon empresonat per la seua implicació en la Revolució de [[1934]] contra el govern dretà de la República. Va retornar a Esquerra Republicana i, despuix del triumfo electoral del [[Front Popular]] (en el que esta estava integrada) en l'any 1936, tornà a entrar en el govern de la Generalitat com a conseller de Servicis Públics, Economia i Finances, i més tart com a president en aquell mateix any. | |||
Tarradellas fon membre del Consell durant tota la [[Guerra Civil espanyola]] (1936-[[1939]]), impulsant mesures revolucionàries com les colectivisacions; pero en [[1937]] va caure de la presidència pels greus enfrontaments en la retaguàrdia catalana entre les forces que recolzaven a la República. Perduda la guerra en 1939, Tarradellas va partir a l'exili en [[França]]. | |||
En l'any [[1954]] Josep Tarradellas fon elegit president del govern català en l'exili, per lo que va constituir una referència simbòlica de les aspiracions del [[Nacionalisme català|nacionalisme català]] durant l'oposició al règim de [[Francisco Franco]]. En morir el dictador i iniciar-se la transició a la [[Democràcia|democràcia]] en [[Espanya]], Tarradellas va retornar a [[Barcelona]] i [[Adolfo Suárez]] li va reconéixer la llegitimitat del càrrec que ostentava, en nomenar-lo president d'un govern preautonòmic de coalició encaminat a restablir l'autogovern català ([[1977]]). | |||
No obstant, una volta aprovat el nou Estatut ([[1979]]), les eleccions varen donar el poder en [[Catalunya]] a la coalició de centre-dreta encapçalada per [[Jordi Pujol]] ([[1980]]), moment en que Tarradellas es va retirar de la vida política. | |||
== Cites == | == Cites == | ||
Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari ''[[Las Provincias]]'' (Dumenge, 13 de maig de [[1979]]), que mai han existit els falsos "[[ | '''Josep Tarradellas''', president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari ''[[Las Provincias]]'' ([[Dumenge]], [[13 de maig]] de [[1979]]), que mai han existit els falsos "[[Països catalans|països catalans]]" ni la més falsa "[[Catalunya Nort]]", que això és un invent molt modern, posterior als anys [[1950]]. Declaració que tornà a repetir Josep Tarradellas en una reunió que mantingué en Barcelona junt a l'[[Unió de Periodistes Valencians]] ([[23 d'octubre]] de 1979): | ||
{{Cita|Mai han existit els "països catalans", ni el [[català]] és la llengua mare de la [[Llengua Valenciana]]}} | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/tarradellas.htm Biografia de Josep Tarradellas - Biografías y vidas] | * [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/tarradellas.htm Biografia de Josep Tarradellas - Biografías y vidas] | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Tarradellas Josep Tarradellas en Wikipedia] | |||
[[Categoria:Nacionalisme català]] | [[Categoria:Nacionalisme català]] | ||