Diferència entre les revisions de "Enrique Tierno Galván"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Enrique Tierno Galvan-1978.png| | {{Biografia| | ||
'''Enrique Tierno Galván''' ([[Madrit]], [[8 de febrer]] de [[1918]] - [[19 de giner]] de [[1986]]) | | nom = Enrique Tierno Galván | ||
| image = [[Image:Enrique Tierno Galvan-1978.png|250px|El professor Enrique Tierno Galván]] | |||
| peu = Enrique Tierno Galván en l'any [[1978]] | |||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | |||
| ocupació = Juriste, escritor i polític. | |||
| data_naix = [[8 de febrer]] de [[1918]] | |||
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[19 de giner]] de [[1986]] | |||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | |||
}} | |||
'''Enrique Tierno Galván''' ([[Madrit]], [[8 de febrer]] de [[1918]] - † [[19 de giner]] de [[1986]]) fon un sociòlec, juriste, escritor, ensagiste i polític [[Espanya|espanyol]]. Catedràtic d'Història i Doctor en Filosofia i Lletres. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 10: | Llínea 20: | ||
=== Estudis === | === Estudis === | ||
Doctor en Dret, Doctor en Filosofia i Lletres, Catedràtic de Dret Polític des de l'any [[1948]] fins a [[1953]] en l'Universitat de Múrcia, i des de 1953 fins a [[1965]] en l'Universitat de Salamanca, va anar en esta última a on va aglutinar un núcleu de professors i estudiants, alguns dels quals —com Raúl Morodo, Pablo Lucas o Fernando Morán— varen passar de discípuls a colaboradors polítics. Se li coneixia també com el «vell Professor», alusió carinyosa en la que ya se li havia batejat. | Doctor en Dret, Doctor en Filosofia i Lletres, Catedràtic de Dret Polític des de l'any [[1948]] fins a l'any [[1953]] en l'Universitat de Múrcia, i des de 1953 fins a [[1965]] en l'Universitat de Salamanca, va anar en esta última a on va aglutinar un núcleu de professors i estudiants, alguns dels quals —com [[Raúl Morodo]], Pablo Lucas o Fernando Morán— varen passar de discípuls a colaboradors polítics. Se li coneixia també com el «vell Professor», alusió carinyosa en la que ya se li havia batejat. | ||
=== Trayectòria professional === | === Trayectòria professional === | ||
| Llínea 20: | Llínea 30: | ||
En l'any [[1966]] es trasllada als [[Estats Units]] a on va ser professor en l'Universitat de Princeton (1966-[[1967]]), i es va convertir en el líder de la Federació Socialista en Madrit —també conegut com el «grup de Marqués de Cubas», pel seu domicili d'actuació—, en el que buscava liderar a tot el socialisme de l'interior. Despuix d'una entrevista en Rodolfo Llopis en [[París]] en 1966, en retornar a Espanya, en [[1968]], funda el Partido Socialiste de l'Interior (PSI), que posteriorment, en [[1974]], va passar a cridar-se Partit Socialiste Popular (PSP). Eixe mateix any, junt al Partit Comuniste d'Espanya (PCE), el Partit del Treball d'Espanya (PTE), el Partit Carliste (PC) i numeroses personalitats independents, formaria la Junta Democràtica d'Espanya (JDE). | En l'any [[1966]] es trasllada als [[Estats Units]] a on va ser professor en l'Universitat de Princeton (1966-[[1967]]), i es va convertir en el líder de la Federació Socialista en Madrit —també conegut com el «grup de Marqués de Cubas», pel seu domicili d'actuació—, en el que buscava liderar a tot el socialisme de l'interior. Despuix d'una entrevista en Rodolfo Llopis en [[París]] en 1966, en retornar a Espanya, en [[1968]], funda el Partido Socialiste de l'Interior (PSI), que posteriorment, en [[1974]], va passar a cridar-se Partit Socialiste Popular (PSP). Eixe mateix any, junt al Partit Comuniste d'Espanya (PCE), el Partit del Treball d'Espanya (PTE), el Partit Carliste (PC) i numeroses personalitats independents, formaria la Junta Democràtica d'Espanya (JDE). | ||
Durant la [[Transició]], que li va permetre tornar a l'Universitat espanyola en [[1976]], va tindre que fer front a un [[PSOE]] refundat des de l'interior per socialistes vascs, madrilenys i sevillans i liderat per [[Felipe González]], qui li va arrebatar gran part del liderage en el camp de l'esquerra socialista. Els membres d'este partit li acusaven de confusionisme ideològic i oportunisme polític en uns moments en que les manifestacions polítiques de González i el seu grup eren extraordinàriament radicals i antimonàrquiques. La tàctica del PSOE era, ademés, oposta a l'aperturisme del PSP cap al PCE, els monàrquics o Comissions Obreres. Encara que Tierno va reafirmar en el I Congrés del PSP en l'any 1976 la llínea marxista i revolucionària de la seua formació política, no va poder competir en un PSOE recolzat, reconegut | Durant la [[Transició]], que li va permetre tornar a l'Universitat espanyola en [[1976]], va tindre que fer front a un [[PSOE]] refundat des de l'interior per socialistes vascs, madrilenys i sevillans i liderat per [[Felipe González]], qui li va arrebatar gran part del liderage en el camp de l'esquerra socialista. Els membres d'este partit li acusaven de confusionisme ideològic i oportunisme polític en uns moments en que les manifestacions polítiques de González i el seu grup eren extraordinàriament radicals i antimonàrquiques. La tàctica del PSOE era, ademés, oposta a l'aperturisme del PSP cap al PCE, els monàrquics o Comissions Obreres. Encara que Tierno va reafirmar en el I Congrés del PSP en l'any 1976 la llínea marxista i revolucionària de la seua formació política, no va poder competir en un PSOE recolzat, reconegut e inclús finançat per la majoria dels partits socialistes europeus, que seguien una llínea socialdemócrata. | ||
En les primeres eleccions democràtiques de [[juny]] de [[1977]], va obtindre l'acta de diputat per Madrit, en les llistes de la coalició Unitat Socialista, formada entre el PSP i la Federació de Partits Socialistes, i que va obtindre sis diputats. En agost d'eixe any, intervé en resoldre el seqüestre de huit rehens per part d'un membre del GRAPO. Condenat a la marginació política pel PSOE, que va vetar la seua participació en la redacció de la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució]], Tierno va acceptar l'integració del PSP en el PSOE en [[abril]] de [[1978]], i en este partit va tornar a eixir diputat en l'any [[1979]] i en [[1982]]. Elegit president honorari del PSOE com un reconeiximent al seu prestigi i carisma en abril de 1978, va abandonar eixe càrrec per discrepàncies en l'eixecutiva de González en 1979, llavors embarcada en l'abandó del marxisme i la marginació definitiva del socialisme madrileny. | En les primeres eleccions democràtiques de [[juny]] de [[1977]], va obtindre l'acta de diputat per Madrit, en les llistes de la coalició Unitat Socialista, formada entre el PSP i la Federació de Partits Socialistes, i que va obtindre sis diputats. En agost d'eixe any, intervé en resoldre el seqüestre de huit rehens per part d'un membre del GRAPO. Condenat a la marginació política pel PSOE, que va vetar la seua participació en la redacció de la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució]], Tierno va acceptar l'integració del PSP en el PSOE en [[abril]] de [[1978]], i en este partit va tornar a eixir diputat en l'any [[1979]] i en [[1982]]. Elegit president honorari del PSOE com un reconeiximent al seu prestigi i carisma en abril de 1978, va abandonar eixe càrrec per discrepàncies en l'eixecutiva de González en 1979, llavors embarcada en l'abandó del marxisme i la marginació definitiva del socialisme madrileny. | ||
| Llínea 71: | Llínea 81: | ||
== Cites sobre la llengua valenciana == | == Cites sobre la llengua valenciana == | ||
{{Cita|'''«Mai la llengua catalana fruí | {{Cita|'''«Mai la llengua catalana fruí d'un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d'Or.»'''|<small>Enrique Tierno Galván (1949)</small>}} | ||
{{Cita|'''«El prestigi i l'història del valencià és motiu suficient com per a considerar-lo un idioma.»'''|<small>Enrique Tierno Galván (1949)</small>}} | |||
Traducció al castellà: | |||
{{Cita|'''«Nunca la lengua catalana gozó de un prestigio literario tan grande como el que llegó a tener la lengua valenciana en su siglo de Oro.»'''|<small>Enrique Tierno Galván (1949)</small>}} | |||
{{Cita|'''«El prestigio e historia del valenciano es motivo suficiente para considerarlo un idioma.»'''|<small>Enrique Tierno Galván (1949)</small>}} | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 79: | Llínea 97: | ||
[[Categoria: Biografies]] | [[Categoria: Biografies]] | ||
[[Categoria: Sociòlecs]] | |||
[[Categoria: Sociòlecs espanyols]] | |||
[[Categoria: Juristes]] | |||
[[Categoria: Juristes espanyols]] | |||
[[Categoria: Escritors]] | |||
[[Categoria: Escritors d'Espanya]] | |||
[[Categoria: Polítics]] | [[Categoria: Polítics]] | ||
[[Categoria: | [[Categoria: Polítics espanyols]] | ||
[[Categoria: Sigle XX]] | |||