Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Penyagolosa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
m Text reemplaça - ' pérdua ' a ' pèrdua '
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 18 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Vistabella_Peñagolosa.png|250px|thumb|Penyagolosa (al fondo a la dreta) des de [[Vistabella del Maestrat]]]]
[[File:Bibioj con el parque natural del Penyagolosa al fondo.jpg|250px|thumb|Parc natural del Penyagolosa]]


El '''Penyagolosa''' és una montanya del massiç que porta el seu nom, en la [[província de Castelló]]. Pertany al [[Sistema Ibèric|sistema ibèric]] i és el pic més alt de la província de Castelló i el segon més alt de la [[Comunitat Valenciana]], a soles superat pel [[Cerro Calderón]] (1.839 m.), localisat en el [[Racó d'Ademús]].
[[File:Cima del Peñagolosa.jpg|250px|thumb|Cim del Penyagolosa]]


És tracta d'un elevat i ben conservat núcleu montanyós del [[Sistema Ibèric]]. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des d'on és domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'[[Aragó]]. El [[Santuari de Sant Joan de Penyagolosa]] -important destí de romeries- i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure reboll, etc. Componen este magnífic parage. L'accés al massiç pot realisar-se per les pintoresques localitats de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en el mar dispon de la Senda de [[Gran Recorregut]] GR-33, que arriba fins [[Castelló de la Plana]].
El '''Penyagolosa''' és una montanya del massiç que porta el seu nom, en la [[província de Castelló]]. Pertany al [[Sistema Ibèric|sistema ibèric]] i és el pic més alt de la província de Castelló i el segon més alt de la [[Comunitat Valenciana]], a soles superat per l'[[Alto de las Barracas]] (1.838 m), localisat en el [[Racó d'Ademús]].  


En el seu cim s'ajunten els térmens de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Està dividida en dos parts molt distintes entre si: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors i l'ala de montanya nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última és la que permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt a que és pot accedir en el coche des de la pista que arranca un poc abans de l'ermita, o pel [[barranc de la Pregunta]].
És tracta d'un elevat i ben conservat núcleu montanyós del [[Sistema Ibèric]]. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des d'a on és domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'[[Aragó]]. El [[Santuari de Sant Joan de Penyagolosa]] –important destí de romeries– i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure reboll, etc., componen este magnífic parage. L'accés al massiç pot realisar-se per les pintoresques localitats de [[Vilafermosa del Riu]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en el mar dispon de la Senda de [[Gran Recorregut]] GR-33, que arriba fins a [[Castelló de la Plana]].


El seu cim està dividit en tres, sent el de l'est el de major altura. Se li coneix popularment com a el “Jagant de Pedra” i en ell està l'ermita de Sant Joan de Penyagolosa, desti final de pelegrinacions i romeries.
En el seu cim s'ajunten els térmens de [[Vilafermosa del Riu]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Està dividida en dos parts molt distintes entre si: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors i l'ala de montanya nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última és la que permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt al que es pot accedir en el coche des de la pista que arranca un poc abans de l'ermita, o pel [[barranc de la Pregunta]].


Tot ell, junt al seu espai del voltant, conforma el [[Parc Natural del Penyagolosa]].
El seu cim està dividit en tres, sent el de l'est el de major altura. Se'l coneix popularment com al “Jagant de Pedra” i en ell està l'ermita de Sant Joan de Penyagolosa, destí final de pelegrinacions i romeries.


L'orige del topònim [[Penyagolosa]], se pert en el temps, pero es possible que procedixca de l'evolució del terme pinna (montanya) i lucosa (bosc), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de [[Culla]] a l'[[Orde del Temple]] en l'any [[1213]]. Existixen multitut de vestigis dels pobles que moraren i passaren per este lloc; aixina es localisen poblats [[íbers]], restants de calçades romanes i, sobre tot, s'aprecien signes manifests del despoblació actual, lo que se traduix en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.
El conjunt de la montanya i l'espai del voltant conformen el [[Parc Natural del Penyagolosa]].


En quant a l'aspecte natural, el païsage discorrix a través d'una vista formada per escarpades llomes dispostes paralelament a la costa, en profunts barrancs i amples àrees d'aixara, carrascals i pinades. El seu important desnivell permet gojar d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per lo tant, al rigor climatic continental de la montanya. Entre la fauna destaca la presència de grans aus rapaces diürnes i nocturnes com l'àguila real, l'àguila perdicera i el muçol real, sense oblidar mamífers com el gat de mont, la cabra montesa, la gineta, el teixó i el corç.
L'orige del topònim [[Penyagolosa]] se pert en el temps, pero es possible que procedixca de l'evolució del terme ''pinna'' (montanya) i ''lucosa'' (bosc), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de [[Culla]] a l'[[Orde del Temple]] en l'any [[1213]]. Existixen multitut de vestigis dels pobles que moraren i passaren per este lloc; aixina es localisen poblats [[íbers]], restants de calçades romanes i, sobre tot, s'aprecien signes manifests del despoblació actual, lo que es traduïx en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.
 
En quant a l'aspecte natural, el païsage discorre a través d'una vista formada per escarpades llomes dispostes paralelament a la costa, en profunts barrancs i amples àrees d'aixara, carrascals i pinades. El seu important desnivell permet gojar d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per lo tant, al rigor climatic continental de la montanya. Entre la fauna destaca la presència de grans aus rapaces diürnes i nocturnes com l'àguila real, l'àguila perdicera i el muçol real, sense oblidar mamífers com el gat montés, la cabra montesa, la gineta, el teixó i el corç.


Fon declarat [[parcs naturals de la Comunitat Valenciana|parc natural]] per la [[Generalitat Valenciana]] en l'any [[2006]].
Fon declarat [[parcs naturals de la Comunitat Valenciana|parc natural]] per la [[Generalitat Valenciana]] en l'any [[2006]].


== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Parc Natural del Penyagolosa]]
* [[Pelegrins de les Useres]]
* [[Pelegrins de les Useres]]
* [[L'Alcalatén]]
* [[L'Alcalatén]]
 
== Referències ==
{{Traduït de|es|Peñagolosa}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.penyagolosa.Net Senderisme en Castelló].
{{commonscat|Penyagolosa}}
* [http://www.penyagolosa.Es Cases rurals en encant].
*[https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]
* [http://www.comunitatvalenciana.com/natura/natura3.htm?idnat=12&idioma_sess=1 Parc Natural del Penyagolosa].
* [https://www.penyagolosa.es Cases rurals en encant].
* [http://www.comunitatvalenciana.com/rutas/castellano/rint_py.Htm Rutes per la Comunitat Valenciana: Penyagolosa]
* [https://www.komandokroketa.Org/Penyagolosa/Penyagolosa.html Descripció de l'ascensió al Penyagolosa des de Vilafermosa del Riu]
* [http://www.castellonprovincia.Com Diari d'un senderiste]
* [http://webs.ono.com/penyagolosa_vb ''Penyagolosa, El Jagant de Pedra'']
* [http://www.gva.es/cidaj/pdf/5239.pdf#page=00009 Declaració del parc Natural del Penyagolosa]
* [http://www.fotosvalencia.es/thumbnails-6.Html Fotografies del parc Natural del Penyagolosa]
* [http://www.komandokroketa.Org/Penyagolosa/Penyagolosa.Html Descripció de l'ascensió al Penyagolosa des de Vilafermosa]


== Referències ==
{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}
{{Traduït de|es|Peñagolosa}}


[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Província de Castelló]]
[[Categoria:Província de Castelló]]

Última revisió del 15:11 21 dec 2025

Archiu:Bibioj con el parque natural del Penyagolosa al fondo.jpg
Parc natural del Penyagolosa
Cim del Penyagolosa

El Penyagolosa és una montanya del massiç que porta el seu nom, en la província de Castelló. Pertany al sistema ibèric i és el pic més alt de la província de Castelló i el segon més alt de la Comunitat Valenciana, a soles superat per l'Alto de las Barracas (1.838 m), localisat en el Racó d'Ademús.

És tracta d'un elevat i ben conservat núcleu montanyós del Sistema Ibèric. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des d'a on és domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'Aragó. El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa –important destí de romeries– i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure reboll, etc., componen este magnífic parage. L'accés al massiç pot realisar-se per les pintoresques localitats de Vilafermosa del Riu, Vistabella del Maestrat i Chodos. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en el mar dispon de la Senda de Gran Recorregut GR-33, que arriba fins a Castelló de la Plana.

En el seu cim s'ajunten els térmens de Vilafermosa del Riu, Vistabella del Maestrat i Chodos. Està dividida en dos parts molt distintes entre si: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors i l'ala de montanya nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última és la que permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt al que es pot accedir en el coche des de la pista que arranca un poc abans de l'ermita, o pel barranc de la Pregunta.

El seu cim està dividit en tres, sent el de l'est el de major altura. Se'l coneix popularment com al “Jagant de Pedra” i en ell està l'ermita de Sant Joan de Penyagolosa, destí final de pelegrinacions i romeries.

El conjunt de la montanya i l'espai del voltant conformen el Parc Natural del Penyagolosa.

L'orige del topònim Penyagolosa se pert en el temps, pero es possible que procedixca de l'evolució del terme pinna (montanya) i lucosa (bosc), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l'Orde del Temple en l'any 1213. Existixen multitut de vestigis dels pobles que moraren i passaren per este lloc; aixina es localisen poblats íbers, restants de calçades romanes i, sobre tot, s'aprecien signes manifests del despoblació actual, lo que es traduïx en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.

En quant a l'aspecte natural, el païsage discorre a través d'una vista formada per escarpades llomes dispostes paralelament a la costa, en profunts barrancs i amples àrees d'aixara, carrascals i pinades. El seu important desnivell permet gojar d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per lo tant, al rigor climatic continental de la montanya. Entre la fauna destaca la presència de grans aus rapaces diürnes i nocturnes com l'àguila real, l'àguila perdicera i el muçol real, sense oblidar mamífers com el gat montés, la cabra montesa, la gineta, el teixó i el corç.

Fon declarat parc natural per la Generalitat Valenciana en l'any 2006.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Parcs naturals de la Comunitat Valenciana ·
Província Parcs
Alacant Carrascal de la Font Roja · El Fondo · Llacunes de la Mata i Torrevella · Massiç del Mongó · Marjal de Pego-Oliva · Penyó d'Ifach · Salines de Santa Pola · Serra Gelada · Serra de Mariola
Castelló Desert de les Palmes · Prat de Cabanes-Torreblanca · Serra Calderona · Serra d'Espadà · Serra d'Irta · Parc natural de les Illes Columbretes · Tinença de Benifassà · Parc natural del Penyagolosa
Valéncia L'Albufera · Marjal de Pego-Oliva · Serra Calderona · Serra de Mariola · Falçs del Cabriel · Parc natural de Chera-Sot de Chera · Parc natural del Túria · Parc natural de la Pobla de Sant Miquel · Alto de las Barracas