Diferència entre les revisions de "Placa tectònica"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], lo que feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres. | Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], lo que feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres. | ||
Per mig de la teoria de la [[Tectònica de plaques]] es va explicar finalment que tots estos fenomens ([[deriva continental]], formació de cordilleres continentals i submarines) són manifestacions de processos de lliberació de la calor de l'interior de la Terra. Hi ha quatre processos | Per mig de la teoria de la [[Tectònica de plaques]] es va explicar finalment que tots estos fenomens ([[deriva continental]], formació de cordilleres continentals i submarines) són manifestacions de processos de lliberació de la calor de l'interior de la Terra. Hi ha quatre processos als que es deu dita calor: | ||
# El més important és la desintegració dels elements radiactius existents en el mant terrestre, que fonamentalment són: <sup><small><small>40</small></small></sup>K (potassi 40), <sup><small><small>238</small></small></sup>O (urani 238), <sup><small><small>235</small></small></sup>O (urani 235) i <sup><small><small>232</small></small></sup>Th (tori 232). | # El més important és la desintegració dels elements radiactius existents en el mant terrestre, que fonamentalment són: <sup><small><small>40</small></small></sup>K (potassi 40), <sup><small><small>238</small></small></sup>O (urani 238), <sup><small><small>235</small></small></sup>O (urani 235) i <sup><small><small>232</small></small></sup>Th (tori 232). | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
* [[Placa de Cocos]] | * [[Placa de Cocos]] | ||
* [[Placa de Naixca]] | * [[Placa de Naixca]] | ||
* [[Placa del | * [[Placa del Carip]] | ||
* [[Placa del Pacífic]] | * [[Placa del Pacífic]] | ||
* [[Placa Euroasiàtica]] | * [[Placa Euroasiàtica]] | ||
| Llínea 114: | Llínea 114: | ||
* '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa. | * '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa. | ||
* '''[[sismologia|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de | * '''[[sismologia|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de San Francisco de 1906|de San Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen a on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques. | ||
==Vore també== | == Vore també == | ||
* [[Corfa terrestre]] | * [[Corfa terrestre]] | ||
* [[Litósfera]] | * [[Litósfera]] | ||
| Llínea 124: | Llínea 124: | ||
* [[Cratón]] | * [[Cratón]] | ||
== Enllaços externs== | == Referències == | ||
{{Listaref}} | |||
{{Traduït de|es|Placa tectónica}} | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Plate tectonics}} | |||
[[Categoria:Plaques tectòniques| ]] | [[Categoria:Plaques tectòniques| ]] | ||