Diferència entre les revisions de "Monasteri de La Murta"
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:Monasteriodelamurtaalzira001.jpg|thumb|250px|Monasteri de Santa María de la Murta d'Alzira]] | ||
'''El Monasteri de Santa Maria de la Murta''' (sigles [[sigle XIV|XIV]] - [[sigle XV|XV]]), és un antic cenobi de l'orde dels [[jerònims]] situat en la Vall de La Murta, en [[Alzira]]. | '''El Monasteri de Santa Maria de la Murta''' (sigles [[sigle XIV|XIV]] - [[sigle XV|XV]]), és un antic cenobi de l'orde dels [[jerònims]] situat en la Vall de La Murta, en [[Alzira]]. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Orígens == | == Orígens == | ||
[[Image:001 Vall La Murta.JPG| | [[Image:001 Vall La Murta.JPG|250px|thumb|<center>La Vall de la Murta. [[Alzira]]</center>]] | ||
En l'any [[568]], baix el regnat de [[Leovigildo]], [[Sant Donat]] i les seues eremites fugides d'[[Àfrica]] fundaren en la vall, nomenada llavors vall de ''Miralles'', un monasteri servetà. L'invasió àrap en [[711]] ho deixà assorrat i les eremites s'escamparen, morint el fundador i sent soterrat en el monasteri. | En l'any [[568]], baix el regnat de [[Leovigildo]], [[Sant Donat]] i les seues eremites fugides d'[[Àfrica]] fundaren en la vall, nomenada llavors vall de ''Miralles'', un monasteri servetà. L'invasió àrap en [[711]] ho deixà assorrat i les eremites s'escamparen, morint el fundador i sent soterrat en el monasteri. | ||
No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de l'any [[1773]] del Pare J.B. Morera, estudiós de l'archiu del monasteri, a partir del [[sigle XIV]], quan el cavaller alzireny Arnalt de Serra, senyor de les terres de La Murta, prèvia autorisació del rei [[Pere el Cerimoniós]], les donà a un grup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. | No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de l'any [[1773]] del Pare J.B. Morera, estudiós de l'archiu del monasteri, a partir del [[sigle XIV]], quan el cavaller alzireny Arnalt de Serra, senyor de les terres de La Murta, prèvia autorisació del rei [[Pere el Cerimoniós]], les donà a un grup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. Despuix de professar en [[Xàbia]] com a monges d'esta [[Orde de Sant Jeroni|orde]], el [[Papa]] [[Gregori XI]] els concedí la bula per a fundar un monasteri en l'any [[1376]]. | ||
== Construcció i periodo d'esplendor == | == Construcció i periodo d'esplendor == | ||
[[Image:Ferrer.jpg| | [[Image:Ferrer.jpg|200px|thumb|left|<center>[[Sant Vicent Ferrer]]</center>]] | ||
El nou cenobi naixqué baix la protecció de l'important [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], del qual el seu prior, Fra Dumenge Lloret, i un grup de monges foren enviats a [[Alzira]] en [[1401]]. Eixe mateix any, el dia 11 de febrer, s'iniciaren les obres de construcció segons la norma benedictina, realçant l'edifici destinat a iglésia i situant el restant d'edificis en torn al claustre. En esta primera etapa, en l'any [[1410]], el monasteri rebé la visita de [[Sant Vicent Ferrer]]. La construcció de l'iglésia s'estima a mitan [[sigle XV]], moment en el que escomençaren a succeir-se les donacions. | El nou cenobi naixqué baix la protecció de l'important [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], del qual el seu prior, Fra Dumenge Lloret, i un grup de monges foren enviats a [[Alzira]] en l'any [[1401]]. Eixe mateix any, el dia 11 de febrer, s'iniciaren les obres de construcció segons la norma benedictina, realçant l'edifici destinat a iglésia i situant el restant d'edificis en torn al claustre. En esta primera etapa, en l'any [[1410]], el monasteri rebé la visita de [[Sant Vicent Ferrer]]. La construcció de l'iglésia s'estima a mitan [[sigle XV]], moment en el que escomençaren a succeir-se les donacions. | ||
L'autoria de l'obra inicial està atribuïda a Jaume Gallent, mestre d'obres de la ciutat de [[Valéncia]], puix l'[[Archiu Històric Nacional]] arreplega una visita dels jurats de [[Valéncia]] al monasteri en la que apareix el seu nom. El mestre Gallent participà en obres com el Portal de Quart i el de la Trinitat i també en la construcció del palau real de [[Valéncia]]. | L'autoria de l'obra inicial està atribuïda a Jaume Gallent, mestre d'obres de la ciutat de [[Valéncia]], puix l'[[Archiu Històric Nacional]] arreplega una visita dels jurats de [[Valéncia]] al monasteri en la que apareix el seu nom. El mestre Gallent participà en obres com el Portal de Quart i el de la Trinitat i també en la construcció del palau real de [[Valéncia]]. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Fallits [[Guillén Ramon Vich i Valterra|Guillén Ramón]] i [[Jeroni Vich i Valterra|Jeronim Vich]], els seus successors mantingueren el víncul i el seu soterrament, pero principalment dedicaren els seus recursos a atres obres. | Fallits [[Guillén Ramon Vich i Valterra|Guillén Ramón]] i [[Jeroni Vich i Valterra|Jeronim Vich]], els seus successors mantingueren el víncul i el seu soterrament, pero principalment dedicaren els seus recursos a atres obres. | ||
[[Image:Alonso Sánchez Coello 001.jpg| | [[Image:Alonso Sánchez Coello 001.jpg|250px|thumb|<center>L'Infanta Isabel Clara Eugenia</center>]] | ||
En l'any [[1586]], el monasteri rebé la visita del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]] acompanyat pel príncip [[Felip III d'Espanya|Felip]] i l'Infanta Isabel Clara Eugenia. El rei inaugurà el nou pont d'accés al clos monacal, sobre el barranc de la Murta, que fon batejat en el seu nom. | En l'any [[1586]], el monasteri rebé la visita del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]] acompanyat pel príncip [[Felip III d'Espanya|Felip]] i l'Infanta Isabel Clara Eugenia. El rei inaugurà el nou pont d'accés al clos monacal, sobre el barranc de la Murta, que fon batejat en el seu nom. | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
Posteriorment al decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millores que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no es trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en l'any [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les sèus de [[Sèu de Saragossa|Saragossa]] i [[Sèu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en l'any [[1657]]. | Posteriorment al decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millores que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no es trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en l'any [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les sèus de [[Sèu de Saragossa|Saragossa]] i [[Sèu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en l'any [[1657]]. | ||
== Decadència i | == Decadència i desamortisació. Sigle XIX == | ||
El [[sigle XIX]] fon molt convuls per a la vida de Santa Maria de La Murta. Les disposicions deixades per Dídac Vich deixaren de respectar-se, i el rescolada del monasteri abocà als monges a vendre l'orgue de l'iglésia major i algunes obres d'art, pintures fonamentalment. | El [[sigle XIX]] fon molt convuls per a la vida de Santa Maria de La Murta. Les disposicions deixades per Dídac Vich deixaren de respectar-se, i el rescolada del monasteri abocà als monges a vendre l'orgue de l'iglésia major i algunes obres d'art, pintures fonamentalment. | ||
| Llínea 47: | Llínea 46: | ||
Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[Antioquia]] i virrei i arquebisbe de [[Valéncia]], Gilaberto Martí, bisbe de [[Sogorp]], fra Peritoya, prior del monasteri i bisbe de [[Coria]], fra Jerònim Corella, bisbe de [[Fondaries]], fra Joan d'Esteve, arquebisbe de [[Brindisi]], fra Vicent de Montalbán, general de la [[Jerònims|orde jerònima]], aixina com els membres eclesiàstics abans mencionats de la família Vich i el sant [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]]. | Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[Antioquia]] i virrei i arquebisbe de [[Valéncia]], Gilaberto Martí, bisbe de [[Sogorp]], fra Peritoya, prior del monasteri i bisbe de [[Coria]], fra Jerònim Corella, bisbe de [[Fondaries]], fra Joan d'Esteve, arquebisbe de [[Brindisi]], fra Vicent de Montalbán, general de la [[Jerònims|orde jerònima]], aixina com els membres eclesiàstics abans mencionats de la família Vich i el sant [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]]. | ||
== Art i tesors del | == Art i tesors del monasteri de La Murta == | ||
A lo llarc dels sigles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega per mig de mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys. | A lo llarc dels sigles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega per mig de mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys. | ||
| Llínea 53: | Llínea 52: | ||
Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], l'[[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira. | Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], l'[[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 63: | Llínea 57: | ||
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]] | * [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]] | ||
* [[Alzira]] | * [[Alzira]] | ||
== Referències == | |||
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=130 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià] | |||
* Picó, Maria Josep «la vall dels Jerònims». Sàpiens [Barcelona], núm. 93, juliol 2010, p. 65. ISSN: 1695-2014 | |||
== Bibliografia == | |||
*La font principal d'este artícul és l'obra de Luis Arciniega Garcia: Santa María de la Murta (Alcira): Artífices, comitentes y la Damnatio Memoriae de D. Diego Vich, Separata de la obra La orden de San Jerónimo y sus monasterios. Actas del Simposium (I). San Lorenzo del Escorial, 1/5-IX-1999 | |||
*Morera, Juan Bautista (1995). Ayuntamiento de Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L.. ed. Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta, de Juan Bautista Morera (Año 1773). pp. 197. ISBN 84-88689-22-5 | |||
*Campón Gonzalvo, Julia (1991). Ayuntamiento de Alcira. ed. Historia del Monasterio de Santa María de la Murta. pp. 106 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Monestir de la Murta}} | |||
* [ | * [https://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana] | ||
== | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||