Diferència entre les revisions de "Beniarbeig"

[[Image:Carrer major beniarbeig.jpg|thumb|250px|Carrer major]]

'''Beniarbeig''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Marina Alta]]. Segons l'[[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 1.983 habitants.

Beniarbeig se troba entre la Vall de la Rectoria i el Marquesat de Dénia, en el peu de la [[serra de Segaria]] i creuat pel [[riu Girona]], que dividix el poble en dos. El pont que el creuava era de l'inici del [[sigle XX]] i es va afonar per la riuada del [[12 d'octubre]] de l'any [[2007]]. El seu terme municipal té 7,4 km². Se troba a 42 metros d'altitut de mija i a soles a 3 km de distància de la plaja.

== Llímits ==

 

El terme municipal de Beniarbeig llimita en [[Benidoleig]], [[Benimeli]], [[Ondara]], [[Pedreguer]], [[Sanet i Negrals]] i [[El Verger]] (tots en la mateixa comarca).

Antiga [[alqueria]] musulmana, que despuix de la conquista va pertànyer al comte de Sinarques. En l'any [[1535]] la seua parròquia es desmembra de la de [[Dénia]], junt a les de Beniomer i Benicadim, que varen acabar per despoblar-se, i es convertix en rectoria de [[moriscs]]. En l'any [[1643]] passa a jurisdicció del marqués de Dénia. En el [[sigle XVIII]] una important crisis econòmica deixa la població en sifres inferiors a les que hi havia abans de l'expulsió dels moriscs de l'any [[1609]]. La crisis demogràfica va continuar a principi del sigle XX, en el qual va haver emigració cap a [[França]] i [[Argèlia]]. A mitan sigle passat se va rebre alguna immigració procedent de les províncies de [[Provincia de Jaén|Jaén]] i [[Ciutat Real (Província)|Ciutat Real]].

 

Beniarbeig conta en una població de 1.983 habitants ([[INE España|INE]] [[2018]]).

! !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2009]] !! [[2012]] !! [[2018]]  

| Població|| align=center| 1.172 || align=center| 1.615 || align=center| 1.997 || align=center| 1.983 || align=center| 1.902

L'economia tradicionalment depenia del cultiu de la [[taronja]]. També hi ha [[oliveres]] i [[Pi (arbre)|pinades]]. En els últims anys del sigle XX se diversificà cap a la construcció i els servicis. Molts d'estos últims treballen fòra del poble, en zones costeres de la comarca.